Bibliografia

¬¬¬¬¬

Aquest apunt del bloc aplegarà una relació de la bibliografia fonamental sobre Ferrater, amb enllaços, quan estigui disponible a internet, al text complet de l'article o el llibre i amb enllaços a altres apunts d'aquest bloc quan hagi conservat notes de la meva lectura. Suplemento la relació amb articles o llibres que estiguin disponibles a internet a text sencer i amb entrades accessòries de les quals tenia alguna nota que ara he convertit en apunt d'aquest bloc.

Per a una bibliografia exhaustiva, s'ha tornat imprescindible el work in progress "Índex ferraterià: assaig bibliogràfic" (PDF: 136 pàg. a la versió penjada al setembre de 2012), de Joan Manuel Pérez i Pinya. Amb anterioritat, per a la bibliografia fins a l'any 1992, la referència era el llibre de Núria Perpinyà Gabriel Ferrater: recepció i contradicció (Barcelona: Empúries, 1997, 430 pàg.).

• Abrams, D. Sam. "Commemoració 40/90 Gabriel Ferrater". El Punt - Avui, 17 de maig de 2012, pàg. 8-9 del suplement "Cultura". Apunt en aquest bloc: Abrams2012.
• Badia, Lola, “Notes per a la interpretació del poema LXVIII, ‘No·m pren axí com al petit vailet”, Tradició i modernitat dels segles XIV i XV. València-Barcelona: Institut de Filologia Valenciana – Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1993.
• Balaguer, Enric. "La mirada des de la finestra (Cesare Pavese i Gabriel Ferrater)", del llibre Paper Reciclat [escrit amb la col·laboració de Josep Palau i Fabre]. València: Universitat de València, 1995, 113 pàg.
• Balaguer, Enric. "La mirada contemplativa: Apunts sobre les veus poètiques de Cesare Pavese i Gabriel Ferrater" (PDF: 17 pàg.)
• Ballart, Pere. La poesia de l’experiència a Da nuces pueris de Gabriel Ferrater [tesi de llicenciatura]. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, 1987.
• Ballart, Pere, “By Natural Piety de Gabriel Ferrater, o els modes de la poesia de l’experiència”. Els Marges, 43, pàg. 94-100, 1991.
• Ballart, Pere, “Sobre les dues ‘maneres’ de la poesia ferrateriana”, Revista del Centre de Cultura de Reus (març de 1997), II, 33, pàg. 4-8. Apunt en aquest bloc: Ballart1997.
• Ballart, Pere, El contorn del poema. Barcelona: Quaderns Crema, 1998. Apunt en aquest bloc: Ballart1998.
• Ballart, Pere. “Arte y método. Sobre el legado intelectual de Gabriel Ferrater”. Letra Internacional, 77, pàg. 34, 2002
• Barnils, Ramon. Articles. Serrat, Carles, ed. Barcelona: La Magrana, 2001. Apunt en aquest bloc: Barnils2001
• Besa, Jordi. "Dos imágenes del laberinto: Borges y Gabriel Ferrater". Signa: Revista de la Asociación Española de Semiótica, 1997, núm. 6. Apunt en aquest bloc: Besa1997.
• Bonet, Eduard. Gabriel Ferrater i Robert Musil: entre les ciències i les lletres. Barcelona: Residència d'Investigadors CSIC - Generalitat de Catalunya, 2009, 525 pàg. Apunt en aquet bloc: Bonet2009.
• Bonet, Laureano. “Gabriel Ferrater y la búsqueda de un nuevo lenguaje crítico”, Ínsula, 425, IV/1982.
• Bonet, Laureano. Gabriel Ferrater: Entre el arte y la literatura. Historia de una aventura juvenil. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1983. Apunt en aquest bloc: Bonet1983
• Bonet, Laureano. “Un cuerpo, o dos: El crimen y las bellas artes”, text preliminar a la novel·la. 1987
• Bonet, Laureano. La revista Laye. Estudio y antología. Barcelona: Península, 1988.
• Bonet, Laureano. "Unos papeles olvidados de Gabriel Ferrater: Kafka, Josep Pla y la astucia literaria" [article, publicat a El correo literario, anterior a la publicació de Cartes a l'Helena]
• Bonet, Laureano. El jardín quebrado: La Escuela de Barcelona y la cultura del medio siglo. Barcelona: Península, 1994. Apunt en aquest bloc: Bonet1994
• Bru de Sala. "Ferrater al desnudo". La Vanguardia, 10 de maig de 2002. Apunt en aquest bloc: Bru2002
• Cabré, María Ángeles. Gabriel Ferrater. Barcelona: Omega, 2002. Col·lecció “Vidas literarias”. Apunt en aquest bloc: Cabré2002.
• Cabré, Rosa, “Poema inacabat: esbós de lectura”. Revista del Centro de Lectura, 257. 1974
• Castán, Carlos. "Cartas desde la postguerra: Gabriel Ferrater en Huesca", pàg. 45-56, dins Papeles dispersos. Saragossa: Tropo, 2009, 163 pàg. Apunt en aquest bloc: Castan2009
• Castellet, Josep Maria. “Pròleg” a l'edició de Gabriel Ferrater. Teoria dels cossos. Barcelona: Edicions 62, juny de 1966 [?] (“Antologia Catalana”, 21), pàgines 5-11. Apunt en aquest bloc: Castellet1966
• Castellet, Josep Maria. "Gabriel Ferrater", conferència del 6 de desembre de 1977, a la Fundació Juan March [Madrid]. Apunt en aquest bloc: Castellet1977
• Castellet, Josep Maria. “L’ombra de Gabriel Ferrater”, dins Servià [1978]. Apunt en aquest bloc: Servià1978
• Castellet, Josep Maria. "Gabriel Ferrater: La passió per la literatura", pàg. 127-143, dins Seductors, il·lustrats i visionaris: Sis personatges en temps adversos. Barcelona: Edicions 62, 2009, 253 pàg. Apunt en aquest bloc: Castellet2009
• Colomines, Joan. “Temps de poesia”. Serra d’Or, pàg. 50 (434). Juny de 1969.
• Comadira, Narcís. Sense escut. Barcelona: Empúries, 1998, 260 pàg. Apunt en aquest bloc: Comadira1998
• Comadira, Narcís. "G. F.", pàg. 106-108, dins L'ànima dels poetes. Barcelona: Ara Llibres, 2002, 174 pàg. Apunt en aquest bloc: Comadira2002
• Cornudella, Jordi. “Estudi introductori” a Gabriel Ferrater. Vers i prosa. València: Tres i quatre, 1988.
• Cornudella, Jordi. "El dimoni del posseït: Crònica autobiogràfica" (PDF: 27 pàg.)
• Cornudella, Jordi. "Presentació", pàg. 9-19, dins Ferrater, Gabriel. Poema inacabat. Barcelona: Diputació de Barcelona, 2003, 85 pàg. Apunt en aquest bloc: Cornudella2003
• Dobry, Edgardo. "Gabriel Ferrater i el 'Poema inacabat' " (PDF: 141 pàg., de les quals 17 corresponen a l'article). Literatures, núm. 2 (segona època), 2004, pàg. 12-29. Apunt en aquest bloc: Dobry2004
• Florit, Jordi. "Mutilats de tu. Possibles línies d'anàlisi del poema 'El mutilat' de Gabriel Ferrater a partir dels estudis desenvolupats per Salvador Iborra". Forma: Revista d'Estudis Comparatius Art Literatura Pensament, núm. 5, primavera de 2012, pàg. 49-58. Apunt en aquest bloc: Florit2012.
• Fornes, Antoni. "Rics del que han donat: Un apunt sobre l'osmosi poètica entre Jaime Gil de Biedma i Gabriel Ferrater", pàg. 87-92. L'Aiguadolç: Revista de Literatura, núm. 11, any 1990. Apunt en aquest bloc: Fornes1990
• Fuster, Joan. Poesia catalana contemporània. Barcelona: Curial Edicions, 1982 [text de 1971].
• Gil de Biedma, Jaime, “La imitación como mediación o de Mi Edad Media”. Vuelta, 110, gener de 1985, pàg. 19-25. Apunt en aquest bloc: Gil1985
• Gil de Biedma, Jaime. “Sóc poeta medievista”. Saber, 9. Maig de 1986.
• Gomis, Ramon. El Gabriel Ferrater de Reus. Barcelona: Proa, 1998, 183 pàg. Apunt en aquest bloc: Gomis1998.
• Heaney, Seamus, "Gabriel Ferrater" [2003], reproduït, en traducció al castellà, al bloc Letras libres, és el pròleg a una selecció de poemes de Ferrater en anglès a càrrec d'Arthur Terry. Apunt en aquest bloc: Heaney2003.
• Illas, Edgar. "Pleasure against ideology in Gabriel Ferrater". Hispanic Review, núm. 3, 2012, págs. 467-484.
• Julià, Jordi. “La palimpsestació a la poesia de Gabriel Ferrater”. Els Marges, 47. Maig de 1996, pàg. 96-108.
• Julià, Jordi. Al marge dels versos. Estudis sobre la forma i la percepció poètiques. Barcelona: Publicacions de l‘Abadia de Montserrat, 1998, 167 pàg.
• Julià, Jordi. La crítica de Gabriel Ferrater: Estudis d'una trajectòria intel·lectual. Pagès Editors, 2004. Apunt en aquest bloc: Julià2004A
• Julià, Jordi. El poeta sense qualitats. Tarragona: El Mèdol, 2004, 171 pàg. Apunt en aquest bloc: Julià2004B
• Julià, Jordi. L'art imaginatiu: les idees estètiques de Gabriel Ferrater. [Premi Josep Carner de Teoria Literària 2004]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2007, 267 pàg. Apunt en aquest bloc: Julià2007
• Juste, Enric. Metrònom Ferrater. Barcelona: Bellveure, 2009, 96 minuts. Apunt en aquest bloc: Juste2009
• Macià, Xavier i Perpinyà, Núria. La poesia de Gabriel Ferrater. Barcelona: Edicions 62, 1986. Hi ha un article de La Vanguardia, del 14 de gener d'aquell any, titulat "Gabriel Ferrater, la por com a expressió moral", en què Macià i Perpinyà presenten el llibre.
• Macià, Xavier i Perpinyà, Núria. “’Sóc més lluny que estimar-te’, més enllà del plagi: ‘Cambra de la tardor’ i ‘La lliçó’”. Els Marges, 38, pàg. 21-31, 1987.
• Macià, Xavier i Perpinyà, Núria. “L’heterodòxia de Gabriel Ferrater”. Lletra de canvi, 18/VI/1989.
• Malé, Jordi. "Gabriel Ferrater: 'Poètica' (nota final a Da nuces pueris)", pàg. 159-168, dins Malé, Jordi i Laura Borràs, ed. Poètiques catalanes del segle XX. Barcelona: Editorial UOC, 2008, 371 pàg. Apunt en aquest bloc: Malé2008.
• Marco, Joaquim, “Gabriel Ferrater com a crític”, dins El modernisme literari i altres assaigs. Barcelona: Edhasa, 1983.
• Marco, Joaquim i Pont, Jaume. La nova poesia catalana. Estudi i antologia. Barcelona: Edicions 62, 1980.
• Margarit, Joan. “1992: Veinte años de la muertes de Gabriel Ferrater”. Ínsula, 523-524, juliol-agost de 1990.
• Martínez-Gil, Víctor. "Espriu, Pere Quart i Gabriel Ferrater: tres poetes del Realisme històric" [PDF]. Ponència llegida el 10 de maig de 2010 al Seminari d'Estudis Catalans, dirigit per Mònica Güell, L'any 1960 en poesia, a la Universitat París-Sorbona, 9 pàg. Apunt en aquest bloc: Martínez-Gil2010.
• Mascaró, Joan. "Gabriel Ferrater i la tradició lingüística catalana". Els Marges 31, 1984, pàg. 21-28. Apunt en aquest bloc: Mascaró1984.
• Massip i Graupera, Estrella. "Da nuces pueris (1960) de Gabriel Ferrater: a favor de la felicitat" [PDF]. Ponència llegida el 10 de maig de 2010 al Seminari d'Estudis Catalans, dirigit per Mònica Güell, L'any 1960 en poesia, a la Universitat París-Sorbona, 9 pàg. Apunt en aquest bloc: Massip2010.
• Muñoz Lloret, Teresa. “En defensa pròpia, Espriu escriu a Castellet”. L’Avenç 344, març de 2009. Apunt en aquest bloc: MuñozLloret2009
• Murgades, Josep. Conferència "El meu Gabriel Ferrater", dijous 15 de març de 2012, 19.00 h. Sala d'actes del Centre de Lectura de Reus. Apunt en aquest bloc: Murgades2012.
• Navarro, Justo. F. Barcelona: Anagrama, 2003. Apunt en aquest bloc: Navarro2003
• Oliva, Salvador, amb Pessarrodona, Marta. L’entrada “Gabriel Ferrater” a la Gran Enciclopèdia Catalana.
• Oliva, Salvador. "Bases per a un estudi de la metrica. Comentari a'unes idees tebriques de Gabriel Ferrater". Els Marges, 1973?, pàg. 100-3. Apunt en aquest bloc: Oliva1973.
• Oliva, Salvador. "La mètrica d'In memoriam, de Gabriel Ferrater" (PDF: 17 pàg.).
• Oliva Salvador. "Gabriel Ferrater: Dante sense Florència", article reescrit i publicat al bloc de Salvador Oliva el 8 de febrer de 2009.
• Ollé, Manuel. "Pinzells d'orient: malentesos, fantasmes i records". Visat: Revista Digital de Literatura i Traducció, any 2009. Apunt en aquest bloc: Olle2009.
• Oller, Dolors. "Gabriel Ferrater: L'inefable el va temptar", pàg. 32-34 dins La construcció del sentit. Barcelona: Empúries, 1986. Apunt en aquest bloc: Oller1996A
• Oller, Dolors. "Gabriel Ferrater: La veu és un altre", pàg. 196-210 dins La construcció del sentit. Barcelona: Empúries, 1986.
• Oller, Dolors. "La poesía de Gabriel Ferrater: cuando decir no es hacer". 1990
• Oller, Dolors. "Las construcciones poéticas de Gabriel Ferrater: acciones e intenciones", ponència al Primer Encuentro de Poética: Jaime Gil de Biedma y su generación poética. Saragossa, octubre de 1991, publicat dins dins Túa Blesa, ed. En el nombre de Jaime Gil de Biedma (actes d’un congrés), 1996. Apunt en aquest bloc: Oller1991
• Oller, Dolors, "Valors de canvi". Vilaweb [?], 1991. Apunt en aquest bloc: Oller1991B
• Oller, Dolors. "L’assaig de Gabriel Ferrater: Contemporaneïtat i mètode", dins Romero, C., i Arqués, R., ed. La cultura catalana tra l’umanesimo e il barroco, 1992.
• Oller, Dolors. "Algunes inflexions a la poesia catalana contemporània". 1993. Apunt en aquest bloc: Oller1993
• Oller, Dolors i Subirana, Jaume, ed., Gabriel Ferrater, in memoriam. Barcelona: Proa, 2001. Apunt en aquest bloc: Oller-Subirana2001.
• Les actes d'aquest simposi, que va tenir lloc el 1997, comprenen 24 textos de primera fila (aniré tornant-los a llegir i prenent-ne noves notes, fins que cadascun tingui una entrada a la columna esquerra del bloc).
• Parcerisas, Francesc, “La dissolucio de l’experiència”, dins L’objecte immediat. Barcelona: Curial, 1991.
• Pérez Escohotado, Javier, ed., Jaime Gil de Biedma. Conversaciones. Barcelona: El Aleph, 2002. Apunt en aquest bloc: PérezEscohotado2002
• Perpinyà, Núria. “L’arma de la paraula: la il·lustre impertinència de Gabriel Ferrater”, dins 1616. Anuario de la Sociedad Española de Literatura General y Comparada, VI-VII. 1990 (Congrés SALGYC, Barcelona, 1988), pàg. 131-139.
• Perpinyà, Núria. Teoria dels cossos, de Gabriel Ferrater. Barcelona: Empúries, 1991.
• Perpinyà, Núria. Gabriel Ferrater: recepció i contradicció. Barcelona: Empúries, 1997, 430 pàg. Apunt en aquest bloc: Perpinyà1997
• Pessarrodona, Marta. “Marta Pessarrodona parla de Gabriel Ferrater, per Raül-David Martínez”. Revista del Centre de Lectura de Reus. Març de 1997.
• Pessarrodona, Marta. Conferència "Un exiliat intel·lectual: Gabriel Ferrater", dijous 6 de maig de 2010, 19.30 h. Biblioteca Central d'Igualada. Apunt en aquest bloc Pessarrodona2010B.
• Pont, Jaume. “La poesia de Gabriel Ferrater”. Ínsula, 1975, pàg. 349.
• Riera, Carme. La Escuela de Barcelona. Barcelona: Anagrama, 1988. Apunt en aquest bloc: Riera1988.
• Roser i Puig, Montserrat. "Eroticism in the poetry of Gabriel Ferrater". Journal of Catalan Studies: Revista Internacional de Catalanística, 3 (2000).
• Servià, Josep-Miquel, Gabriel Ferrater. Reportatge en el record. Barcelona: Pòrtic, 1978. Apunt en aquest bloc: Servià1978
• Sullà, Enric. "Sobre la crítica literària de Gabriel Ferrater". Els Marges 18-19, 1980. Apunt en aquest bloc: Sullà1980.
• Terés, Assumpta. "Gabriel Ferrater: 'Papers d'Hamburg'. Deu textos en alemany". Els Marges, 1992, núm. 46. Apunt en aquest bloc: Terés1992.
• Terry, Arthur. “Prólogo” a Gabriel Ferrater. Mujeres y días. Barcelona: Seix Barral, 1971. Apunt en aquest bloc: Terry1971.
• Torresi, Stefano. "Gabriel Ferrater, entre tradició (catalana) i europeisme (lingüístic i literari)" [PDF: 8 pàgines], publicat dins La Catalogna in Europa, l’Europa in Catalogna. Transiti, passaggi, traduzioni: Atti del IX Congresso internazionale (Venezia, 14-16 febbraio 2008). Associazione italiana di studi catalani. Apunt en aquet bloc: Torresi2008.
• Triadú, Joan. La poesia catalana de postguerra. Barcelona: Edicions 62, 1986.
• Udina, Dolors. "Gabriel Ferrater, traductor". Quaderns. Revista de Traducció, 17, 2010. Apunt en aquest bloc: Udina2010.
• Valverde, José María. “Gabriel Ferrater: l’experiència de traduir-lo”. Faig, 16, març de 1982. Apunt en aquest bloc: Valverde1982.
• Valverde, José María. “Pròleg”, pàg. 9-15, traduït per Maria-Àngels Vilana, a Philip Larkin, Aquí: Trenta poemes, traducció de Josep M. Jaumà. Barcelona: Edicions del Mall, 1986. Apunt en aquest bloc: Valverde1986
• Vázquez Montalbán, Manuel. “En la muerte de Gabriel Ferrater”. Triunfo, 13-v, 1972, pàg. 52. Apunt en aquest bloc: Vázquez1972.

Altres referències

• Mallorca Web > Mag Poesia > Ferrater té la gràcia de donar en una sola pàgina un bon article de Dolors Oller i una colla de comentaris de diferents autors.
• 51 entrades relacionades amb Ferrater a la base de dades especialitzada Traces, del GELCC.
• Relació dels poemes de Ferrater que han estat musicats, en el context d'una relació àmplia

Apunt revisat el 15 de setembre de 2012

--

Bonet1994

¬¬¬¬¬

Bonet, Laureano. El jardín quebrado: La Escuela de Barcelona y la cultura del medio siglo. Barcelona: Península, 1994.

Conté un capítol titulat "Gabriel Ferrater y José María de Martín, Un cuerpo o dos, 1951: la novela policíaca como conocimiento y reflexión estético". Llegeixo de pressa la resta de capítols.

Hauria de comprar Un cuerpo o dos i tornar-ne a llegir l'estudi introductori. De Bonet, hi ha altres articles sobre Ferrater: a la revista Ínsula 501; Scriptura 6-7 (any 1991, de l'Estudi General de Lleida); Abalorio 17-18 (sobre una altra novel·la inèdita). Evidentment, cal rellegir el seu llibre Gabriel Ferrater entre el arte y la literatura: Historia de una aventura juvenil.

Sé ara que Un cuerpo o dos es va escriure per a un premi, en una època que Ferrater traduïa novel·la policíaca. Jugava als escacs, diu Bonet.

Sacristán va escriure un llibre sobre Goethe, després inclòs en un llibre titulat Lecturas. N'alabava el realisme --pot haver picat Ferrater a escriure "La mala missió"?

El que és clar és que Gabriel Ferrater defensa la felicitat davant la negror d'aquelles dècades. És significatiu el títol Da nuces pueris: Gabriel Ferrater ens dóna nous.

--

Navarro2003

¬¬¬¬¬

Navarro, Justo. F. Barcelona: Anagrama, 2003.

Llegeixo F., de Justo Navarro, una evocació pseudonarrativa, un llibre inútil, escrit de manera pesada. No diu gaires disbarats, i té de totes maneres algunes informacions de detall curioses. En general no m'interessa, per més que és una obra escrita amb cordialitat --que corrobora una entrevista al mateix Navarro del 22 de febrer de 2003. Ferrater bevia Giró; va viure a Montgat, al carrer Buenos Aires, amb la Jill Jarrell; va tenir un afer amb Valeria Berni, del Gruppo 63. Justo Navarro evoca Gabriel Ferrater en una narració, F., d’un centenar de pàgines. És un llibre curiós, que no pretén ser una biografia. Aporta algunes dades interessants: per exemple, que va conèixer Jill Jarrell a Frankfurt, a la Fira Internacional del Llibre; que van viure a la platja de Montgat, al carrer Buenos Aires; que les ostres amb vi blanc són de l’època de la Cateta Rocha, filla d’un metge de moda, cosina de Carles Barral (es va enamorar de Jaime Salinas); que va residir en un hotel a Barbastro mentre feia el servei militar; que trafiquejava amb licors per als soldats durant la guerra civil; que va viure amb la mare a Benet Mateu, 56 [prop de la plaça d’Artós]; que bevia Gin Giró, etiqueta blava i plata; que prenia Triptizol, Valium i Librium, un millorador de l’humor i dos tranquil·litzants; que va viure tres dies a l’Hotel Colón amb la novel·lista italiana Valeria Berni, dona depressiva, que assistia a un congrés de literatura italoespanyol. Es veu que va dir que “Les coses ens cauen de les mans i es trenquen, però la felicitat és la impressió que ens cauen una mica menys”.

Jordi Llovet, que admiro, en va escriure una ressenya elogiosa: "Trozos de una vida", publicada a El País el 22 de febrer de 2003. Narcís Comadira considera F. una narració "del tot superficial i frívola, enganyosa. Un G. F. caricaturesc hi campa, lluny de la persona sòlida i infinitament estimable que va ser.".

• Marta Pessarrodona ha escrit un conte, "Abel était l'aîné...", que evoca una família i la relació de dos germans, amb nombrosíssimes coincidències de detall amb la famíla Ferraté(r). Es troba al seu llibre (Quasi) tots els contes, publicat el 2011, i n'és el primer text, l'únic conte de la primera part, titulada "Assignatura pendent". La narrativa breu de Pessarrodona té la particularitat de narrar històries, molt sovint en primera persona, amb un contingut obertament autobiogràfic, amb detalls que s'entrellacen entre els contes, com un teixit de la seva vida, un esforç literari congruent amb una cerca de la veritat sense pretensions.

 

--

Apunt revisat el 24 de juny de 2020

Biografia

¬¬¬¬¬

Aquest apunt s'hauria de refer. De moment, hi consigno que l'Any Ferrater va acabar, des del meu punt de vista, amb quatre aportacions rellevants a la biografia de Gabriel Ferrater: 

• El llibre de Jordi Amat Vèncer la por --que vaig llegir dos cops
• La introducció de l'antologia de Marina Porras Donar nous als nens --que vaig llegir dos cops
• Les paraules d'Anne Barlow, la filla d'Amàlia Ferraté, abans de la conferència de Jordi Cornudella del 19 de maig a Reus, un dia abans del centenari
• El treball de matemàtiques inclòs a l'apartat "Documents ferraterians" del número 6 de la revista Veus baixes, el monogràfic subtitulat II Studia digialia in memoriam Gabriel Ferrater 

Pot sorprendre que equipari unes paraules d'Anne Barlow amb una biografia sencera o amb les vuitanta pàgines introductòries de Porras. Sense llevar gens de valor a Vèncer la por ni a Donar nous als nens, crec que Anne Barlow és qui ens ha dit qui va ser Gabriel Ferrater: un home amb "una set de coneixements sense límits". Si repasso la seva biografia, és sobretot aquesta set el que omple els seus dies i guia les seves decisions i omissions. És el que es desprèn de la senzilla i intel·ligent exposició itinerant "Gabriel Ferrater: llegir tota la vida". És la set que es manifesta en el treball universitari de matemàtiques que Jordi Cornudella rescata a Veus baixes (pàg. 8-28 del monogràfic). És significatiu que sols aprovés l'assignatura matemàtica d'Anàlisi de primer curs, perquè Ferrater mostra un compromís real de coneixement en la seva capacitat d'exploració de la matèria d'aquell treball, dedicat a l'evolució del concepte de definició matemàtica a partir de Pascal. La mateixa tria de la matèria ens demostra el seu sentit crític, des del moment que costa vincular-la al programa de cap de les assignatures de la carrera. 

Gabriel Ferrater és un home de lletres a la vegada que té el temperament indagador i iconoclasta d'un home de ciència. La seva cerca incansable de coneixements s'acaba concentrant en la lingüística. La seva activitat lingüística és una activitat científica, com es pot comprovar en la seva aportació a l'enciclopèdia Labor, amb el capitol "Avances del saber: lingüística", recuperat al llibre Sobre el llenguatge, pàg. 145-208, o en les seves traduccions de lingüística: El estructuralismo, l'assaig de Manfred Bierwisch sobre l'estructuralisme lingüístic; La lingüística cartesiana, de Chomsky, i El llenguatge, de Bloomfield. Fixem-nos en aquestes paraules de Ferrater, dos punts de la seva traducció de Bierwisch (pàg. 12 i 96-97, 3a edició, 1974):

El estilo de pensamiento estructural, desarrollado en la lingüística, ha penetrado muy pronto en otras disciplinas, sobre todo en la antropología por una parte, y por otra en la poética y en la estética en general. Hay que reconocer que el concepto de estructuralismo, que ya dentro de la lingüística recubre concepciones muy distintas, se ha vuelto muy frágil de resultas de tal expansión. Lo único común a todas las divergentes direcciones en la concepción de que los modos de expresarse y comportarse del hombre no deben mirarse como fenómenos particulares aislados, sino sobre el fondo de una conexión sistemática que determina su estructura. Pero basta adoptar con conciencia y consecuencia esta óptica para que un asombroso conjunto de fenómenos, desde el folklore hasta las concepciones religiosas y complicados hechos estéticos, se hagan racionalmente explicables y asequibles para una descripción precisa. Y esto es naturalmente la condición necesaria para construir una teoría empíricamente verificable, no sólo especulativa, que explique los fenómenos observados a partir de ciertas regularidades.

Una serie de principios metodológicos, establecidos en las ciencias naturales, se han hecho también imprescindibles para la lingüística. Ante todo, resulta manifiesto que los conceptos y nociones ingenuos, en su mayoría fundados en la intuición inmediata, que a menudo imperan en las ciencias "humanísticas", son insuficientes, o peor, engañadores. Estructura profunda, regla de transformación, rasgo semántico son conceptos tan abstractos y ligados a la teoría como por ejemplo el punto de masa, el electrón o el campo gravitatorio de la física, como el gen, la mutación  o la sinapsis en la biología. Esto requiere, respecto al método de pensar tradicional, dos modificaciones decisivas. En primer lugar, los conceptos y las proposiciones de la lingüística no pueden ya formularse ni siquiera definirse directamente con los medios del lenguaje cotidiano. No alcanzan su sentido preciso hasta que se introducen dentro de la teoría entera que, como un todo, tiene que abarcar el campo de estudio en su integridad. Sólo en el marco de la teoría gramatical es posible entender con suficiente precisión términos como morfema, regla sntáctica, significado, palabra o frase. [...] En segundo lugar, los conceptos teóricos no pueden ya aplicarse simple e inmediatamente a observaciones concretas. Lo que les corresponde son relaciones abstractas y unidades teóricas, inasequibles a toda observación directa. Su legitimidad resulta simplemente de que sólo con su ayuda es posible edificar una teoría que explica complejas conexiones y fenómenos de la realidad. Con ello se altera radicalmente el papel, para la teoría, de los hechos concretos, de los fenómenos observables, y se derrumba la concepción del positivismo, que sólo permetía conceptos referibles directa o indirectamente a datos sensoriales. El más reciente desarrollo de la teoría de la ciencia vale sin limitaciones para la lingüística: las proposiciones científicas no resultan de meras generalizaciones sobre datos de la observación, sino que se construyen como hipóteis, utilizando incluso unidades inobservables, y luego se contrastan con la realidad. Los hechos desempeñan el papel decisivo cuando --y sólo cuando-- mediente ellos es posible refutar una premisa hasta entonces tenida por válida. La observaciones a las que no se logra incorporar en el marco de la teoría admitida son el estímulo para el progreso científico. 

També hi ha la pulsió de l'alcohol en la vida de Gabriel Ferrater, amb un pes devastador, que podem imaginar fins i tot creixent els darrers anys. Ara: la seva intel·ligència, ben alimentada per uns coneixements profunds i amplíssims, es va manifestar fins al final. Qui pugui, que torni a llegir les primeres pàgines de la Gramàtica que havia començat a escriure o els 13 entremaliats informes de lectura escrits l'abril de 1972: sobre Werner van Appeldorn, Die unsichtbare Hirnsonde; Kvestolav Chvatik, Strukturalismus und Avantgarde; Roger Fowler, An introduction to transformational syntax; Max Frisch, Tagebuch; Northrop Frye, The critical path; Nelson Goodman, The structure of appearance; Nelson Goodman, Fact, fiction and forecast; Nelson Goodman, Problems and projects; Robert T. Hams, Introduction to phonological theory; Fred W. Householder, Linguistic speculations; Ezra Pound, The spirit of romance; D. D. Steinberg & L. A. Jakobovits, eds., Semantics: An interdisciplinary reader, i H. G. Wells, The new Machiavelli (pàg. 28, 59, 73-4, 77-78, 80, 92-93, 94-95, 96, 110, 118, 152-3 i 162-3 de Papers, cartes, paraules). Vam tenir la fortuna que fos capaç d'escriure magníficament, que compartís la seva intel·ligència i sensibilitat, i que perdurin en els seus poemes i en tot de textos dispersos.

Al cap d'un any, el document biogràfic que acostumo a consultar és Vèncer la por, de Jordi Amat, per tota l'aportació documental que inclou. No he llegit encara la nova edició de la biografia de Maria Àngels Cabré, revisada al cap de vint anys. Contenia molts testimonis de primera mà. La vida de Gabriel Ferrater té un component fàustic, i algunes semblances notòries amb la figura de Goethe --les vaig anotar al final de l'apunt sobre "Com Faust".

***

Darrere del sensacional llibre Àlbum Ferrater, editat per Jordi Cornudella i Núria Perpinyà, crec que el document més valuós de què disposem és el llibre de Ramon Gomis El Gabriel Ferrater de Reus, que abasta els primers anys de vida de Ferrater, fins que venen el Picarany, la casa d'Almoster. Cal complementar-los amb el lllibre d'Eduard Bonet Gabriel Ferrater i Robert Musil, entre les ciències i les lletres, publicat a mitjan 2009, que posa l'èmfasi en la formació científica i lògica de Ferrater i en el seu interès constant per la ciència: aporta novetats biogràfiques de primera mà, ineludibles d'ara endavant per a qui tingui interès en la seva biografia. Ferrater és un fabulós autodidacte: va anar a escola sols del 1933 al 1936 i al liceu de Libourne segurament de final del 1938 al final del 1940. De l'abril del 1943 al febrer del 1946 va fer els tres anys de servei militar de la postguerra civil. Acaba el batxillerat el 1947, als 25 anys.

***

Jordi Amat prepara un llibre sobre Ferrater, que Edicions 62 publicarà a la primavera de l'any 2022, centenari del naixement de Gabriel Ferrater. Amat ha ofert un primer tast de la seva recerca en una conferència al Centre de Lectura de Reus, a final de l'any 2021, en què ha destacat la puixança de la burgesia comercial reusenca en el segle XIX i començament del XX. Mentrestant, la millor biografia completa sobre Gabriel Ferrater és la de María Ángeles Cabré, publicada a la col·lecció "Vidas literarias" --per més que Salvador Oliva hi al·ludeixi amb duresa a l'article "Gabriel Ferrater: Dante sense Florència", publicat al seu blog, un article de lectura imprescindible d'altra banda per la intensitat del seu atac contra els qui han menystingut Ferrater.

• Llegeixo la ressenya que en va fer Andreu Gomila, publicada a l'Avui de 24 d'octubre de 2002, amb el títol "Ferrater, a la penombra" (PDF: 1 pàg.), que tampoc elogia el llibre de Cabré. Li retreu que no detalli la relació amb Riba ni Foix, entre altres hipotètiques mancances. Li retreu imprecisions, i que dóna una imatge de Ferrater com si fos "algú que es va fer poeta per casualitat, a la penombra. Li sembla una biografia escrita a correcuita. -- En fi, tornaré a llegir el llibre de Cabré, que em va semblar una aportació apreciable.
• Localitzo unes aparents declaracions de Cabré sobre el llibre, que al cap de pocs dies només es conserven en la memòria de Google (l'adreça original era http://www.el-blog.org/main-blog/6496-15.-biografna-de-gf.html): opto per guardar-ne una imatge al final de l'apunt sobre el llibre. Al cap d'uns mesos descobreixo el bloc Bibliomanía, de Cabré, amb un parell d'apunts sobre la seva biografia i la traducció de Ferrater.

***

Fins a l'aparició de la biografia de M. Àngels Cabré, era molt remarcable la síntesi de Jordi Cornudella, inclosa en l'excel·lent estudi introductori a la seva antologia Vers i prosa; de fet, continua sent un text de referència per bé que breu, al costat de quatre textos:

• la nota biogràfica, sense signar, de Joan Ferraté a l'edició de butxaca de Les dones i els dies; 
• la nota autobiogràfica amb què es tancava Da nuces pueris,
• o la nota autobiogràfica inclosa a les pàg. 19-21 de Papers, cartes, paraules,
• i, publicada l'any 2020, la contribució de Núria Perpinyà al llibre Vides catalanes que han fet història, a cura de Borja de Riquer.

* * *

El 2009 es publica en DVD el documental Metrònom Ferrater, d'Enric Juste, que s'havia estrenat el 27 de juny de 2009 en el marc del Festival d'Estiu de Caldes d'Estrac Poesia I +. Es tracta d'una peça imprescindible d'ara endavant en relació amb la biografia de Ferrater. Juste la va ampliar encara, en una segona versió del documental, amb extres, i ha acabat fent-ne una versió nova, per a la televisió pública espanyola, amb el títol Gabriel Ferrater: Trabajos de seducción perdidos. 

Transcric, del segon documental, unes paraules (minut 32:57) de l'agent literària Carme Balcells: "El motiu principal de la desgràcia de Gabriel és la falta de diners, o sigui, la falta de diners necessaris, per viure mínimament com ell havia viscut sempre, primer a ca els seus pares. Les poques feines que va tenir, les va atendre força bé. Mai va aconseguir una feina seriosa fins a la d'Alemanya. Quan jo el vaig presentar a al Jill, en aquell moment ell tenia un salari de l'editorial Rowohlt. Llavors era l'època que va estar potser més estabilitzat.".

El canal de Vimeo d'Enric Juste conté talls de vídeo, alguns de no aprofitats per al documental. Hi ha el valuós testimoni d'Amàlia Ferraté, que recorda la vida a casa, a Reus, amb una certa disciplina, unitat i harmonia familiar. Els altres són de Carme Balcells, Laureà Bonet, Josep Maria Castellet, Narcís Comadira, Jordi Cornudella, Félix de Azúa, Jaume Ferran, Joaquim Horta, Yvonne Hortet, Jill Jarrell, Sílvia Mendlewicz, Dolors Oller, Núria Perpinyà, Rosa Regàs, Francisco Rico, Isabel "Cateta" Rocha, Jaime Salinas, Júlia Samaranch, Joan Solà i Maria Vargas Llosa. També hi ha alguns poemes recitats per Rosa Novell, "Fi del món", "A l'inrevés", "Cambra de la tardor", i els primers versos de Les dones i els dies, recitats per Jill Jarrell.

***

Al voltant del quarantè aniversari de la mort de Ferrater, han aparegut diversos testimonis sobre el suïcidi, que em deixen la idea, apuntada pel mateix Joan Ferraté i per Marta Pessarrodona anys enrere, que el metge li havia diagnosticat una cirrosi i poca esperança de vida:

• Jaume Vallcorba publica, el 28 d'abril de 2012 a La Vanguardia un article titulat "Els últims dies de Gabriel Ferrater"
• Francisco Rico, en una entrevista també publicada per La Vanguardia, el 15 d'abril, amb motiu de la seva jubilació, diu que li quedaven poquíssims dies de vida, per la cirrosi

***

Al febrer de 2006 vam anar amb la Maria a veure una exposició a Sant Cugat, a la Casa de Cultura, sobre Ferrater --l'edifici era on havia impartit classes a la incipient Autònoma--, de la qual, crec, hi ha disponible el catàleg, sota el títol "Gabriel Ferrater, pintura, poesia, lingüística" (PDF: 28 pàg.), al web de la Universitat de les Illes Balears. Hi havia dibuixos que no coneixia, anotacions de lingüística, l'enregistrament d'una conferència sobre Fabra, una edició que no coneixia del "Poema inacabat" publicada per la Diputació, fotografies i escrits personals --un conjunt valuós no del tot ben presentat. Durant la setmana que va durar l'exposició, comissariada pel competent Cornudella, va aparèixer una llarga notícia al quadern dels dijous d'El País en què ens prometien l'edició de nombrosos textos inèdits i l'edició crítica de Les dones i els dies! De l'exposició, cal recordar que hi ha traduccions de Ferrater del poeta Gottfried Benn, en castellà; que hi ha un poema, "Any" --publicat al quadern d'El País, que no va passar la censura i va ser substituït per "Corda", fet que trobo inaudit que no s'hagi sabut i esmenat fins ara; que cal llegir el Doktor Glas; que cal comprar el llibre de la Diputació sobre el "Poema inacabat", que aquest es basa d'acord amb el mateix Ferrater en el Don Juan de Byron; que ell va encetar Chrétien de Troyes pel Cligès. -- 23 de juny de 2020: Constato que, al cap dels anys, hem recuperat "Any", tenim edició crítica de Les dones i els dies, la Càtedra Màrius Torres ha preservat i publicat la conferència sobre Pompeu Fabra, vaig llegir el Doktor Glas, vaig comprar i llegir l'edició del "Poema inacabat" de la Diputació de Barcelona, i el meu amic Juli Grandia em va regalar el catàleg de l'exposició "Gabriel Ferrater, pintura, poesia, lingüística".

* * *

Llegeixo un llibre que aplega les entrevistes a Jaime Gil de Biedma. La majoria són fluixes, desordenades, unes quantes amb més gent, circumstancials. No és gaire bona tampoc la de Federico Campbell. Tot d'una m'adono de la sort que disposem de les entrevistes de Baltasar Porcel a Gabriel Ferrater (la primera a Destino; la segona, publicada pòstumament, a Serra d'Or, recollida ja fa anys a Papers, cartes, paraules), la de Roberto Ruberto (recuperada dins Cartes a l'Helena) i la de Federico Campbell, que és molt millor en el cas de Ferrater, també recollida a Papers, cartes, paraules. Gil de Biedma, a les entrevistes, sempre parla molt elogiosament de Ferrater, l'home que el va orientar intel·lectualment, que li va fer guanyar uns quants anys, que el va ajudar a ser ell mateix.

• Trobo una fotografia de Federico Campbell amb Gabriel Ferrater, en un dels nombrosos blocs de Campbell

***

Dedico un apunt del blog a Jaime Salinas, arran de la lectura de Cuando editar era una fiesta: Correspondencia privada (Barcelona: Tusquets, febrer de 2020, 631 pàg.), una edició de papers privats, fragments d'entrevistes, testimonis d'amics i coneguts, a cura d'Enric Bou. El llibre es fonamenta en la correspondència amb la parella de Salinas, l'escriptor i traductor islandès Gudbergur Bergsson, que va conèixer a Barcelona. Ens proporciona una visió de Gabriel Ferrater sense edulcorants, que cal complementar amb la lectura del testimoni de Salinas al simposi de 1997.

***

Marta Pessarrodona havia mantingut 25 anys de silenci públic sobre el qui havia estat la seva parella, Gabriel Ferrater, des del maig de 1968 fins a la seva mort. El 1997, en el vint-i-cinquè aniversari, va concedir per primera vegada una entrevista sobre Gabriel Ferrater, molt valuosa, per a la Revista del Centre de Lectura de Reus. En una entrevista el 27 d'abril de 2015, el defineix com "un intel·lectual de risc" --molt encertadament. Ha continuat parlant de Ferrater en noves entrevistes, com la de Xènia Bussé a la Revista de Catalunya, 307, de juliol-setembre de 2019, amb motiu d'haver rebut el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes: "Marta Pessarrodona: records entre versos, assajos i traduccions" (PDF: 16 pàg.). El seu llibre (Quasi) tots els contes, publicat el 2011, una col·lecció que té la particularitat de narrar històries molt sovint fortament autobiogràfiques, té una primera part titulada "Assignatura pendent" amb un sol conte, "Abel était l'aîné...", pàg 9-19, que evoca una família i la relació de dos germans, amb nombrosíssimes coincidències de detall amb la famíla Ferraté(r). Aquell mateix any vaig assistir a una conferència seva, a Igualada, "Un exilitat intel·lectual: Gabriel Ferrater".  Cal llegir un seu article propiciat per la relectura de "Midsommarnatt", un dels quatre poemes que Jordi Cornudella havia afegit, el 2010, a l'edició definitiva de Les dones i els dies. Es titula "Midsommarnatt: notes memorialistes a un poema de Gabriel Ferrater", i va aparèixer a la Revista d'Igualada, núm. 35, setembre de 2010.

• En aquest darrer article, Pessarrodona explica que J. V. Foix va ser un gran amic i protector econòmic de Ferrater, i també detalla la seva relació difícil amb Joan Ferraté (que explora literàriament al conte "Abel était l'aîné...").

* * *

Dolors Oller explica, el 2018, cap al final de la conferència d'un curs d'estiu a la Universitat de Girona que "era un personatge molt interessant. Tothom té la idea que era brutal. I jo crec que no. Jo crec que era molt amable, la meva experiència és que era d'una amabilitat delicadíssima. Estimava els altres, perquè s'interessava pel que feies i t'ajudava. I a més tenia una intel·ligència que brillava sola.". Afegeix que Joan Ferraté li havia dit alguna cosa com ara "Néixer en una casa que hi ha aquella bestiota instal·lada et mou a fer moltes coses.".

Al mateix curs d'estiu, El llegat Ferraté(r): Poesia i crítica, a tall de cloenda hi va haver una taula rodona amb Jordi Cornudella, Salvador Oliva i Javier Cercas, amb preponderància dels records de Joan Ferraté, que havien tractat tots tres uns quants anys, però també amb records d'Oliva sobre Gabriel Ferrater i detalls de la relació entre els dos germans.

• A propòsit d'aquest Ferraté(r), Joan va conservar la grafia Ferraté amb què escrivien el nom de la família, i Gabriel hi havia afegit la erra, amb certesa, ja el 1940: consta com a Gabriel Ferrater al seu expedient acadèmic del liceu francès de Libourne (ho explica Stasiakewicz a la seva tesina sobre la correspondència amb Gombrowicz, pàg. 22), a la carta que va enviar al maig amb traduccions al francès de poemes de García Lorca al suplement L'usage de la parole de la revista Cahiers d'Art) i a les seves fitxes de préstec de la llibreria Shakespeare & Co. de París, el 1941.

***

Feliu Formosa, al llibre A contratemps: Diaris (Catarroja: Perifèric, 2015, pàg. 23-27), elogia, a part del Ferrater poeta, el Ferrater escriptor, arran de la lectura d'Escritores en tres lenguas. I evoca tot seguit el Ferrater persona, amb una gran intensitat: diu que aquests textos...

...ens acosten a una ment sempre en acció i sempre fora del | rutinari, del tòpic, del conformisme, de l'habitual. I és això el que em condueix a la tercera faceta, el Ferrater com a persona amb la qual vaig poder tenir alguns contactes, pocs però suficients per saber com era. I aquest ésser humà que fou Gabriel Ferrater em sembla tan considerable com el poeta i l'escriptor. Per què separo la persona d'uns resultats literaris que el defineixen i que són l'únic que realment ens queda d'ell? Perquè les escasses converses que hi vaig poder tenir posseeixen aquest caràcter únic i incomparable que tenen els seus textos; perquè Ferrater persona no amagava ni deixava a un costat el Ferrater escriptor. La persona i l'escriptor coincidien, cosa que no passa amb tothom, encara que pugui semblar estrany. (pàg. 24-25)

Formosa esmenta alguns records, les vegades que hi havia enraonat, en converses que anaven sempre directes cap a la substància: 

No era un personatge agressiu o épatant, en el tracte directe. Era una persona d'una delicadesa i una elegància que molts ignoren i que, per a mi, no té gaire a veure amb algunes opinions excessivament dràstiques que figuren en papers destinats en principi a la privacitat (i que consti que no en desaprovo pas la publicació pòpstuma). Crec que, en un sentit positiu, Ferrater era un ingenu. Tenia aquella "ingenuïtat" de què parla Brecht, poeta que ell admirava, i que equival a una curiositat, que no té per què amagar-se, respecte a tots els temes que l'apassionaven i sobre els quals parlava directament. Això enriquia, com he dit, els seus interlocutors, i d'això en guardo un record inesborrable. (pàg. 26)

Dec aquesta observació al meu amic Juli Grandia.

***

Enric Sullà ha evocat el Gabriel Ferrater professor universitari en conversa amb Borja Bagunyà i Marina Porras, al programa de ràdio de l'escriptora, Les coses fonamenals, del 23 d'octubre de 2019, amb el títol "Els germans Ferraté(r) i la crítica cultural" (69:00).

***

La seva formació com a lector deu molt a la biblioteca familiar a què tenia accés. Xavier Pla, en un article del monogràfic sobre Joan Ferraté de la revista Veus baixes (núm. 5, any 2019, pàg. 98), ha apuntat els indicis de la presència de Josep Pla en aquesta biblioteca: 

No sé si mai s’arribarà a saber la composició de la biblioteca dels pares dels germans Gabriel i Joan Ferraté(r), però per alguns indicis de què disposem sabem que els primers llibres de Josep Pla en formaven part. Sabem, per exemple, que el seu pare, Ricard Ferraté i Gili, i també el seu oncle Amadeu, es van fer subscriptors del llibre de Pla Vida de Manolo, contada per ell mateix el mes de desembre de 1927, un llibre sobre el qual Gabriel Ferrater va escriure grans elogis. Sabem, per diverses declaracions dels dos germans, que els primers llibres de Pla (Coses vistes, de 1925, Llanterna màgica, de 1926, Relacions, de 1927), formaven part de la biblioteca familiar. El mateix Gabriel va deixar constància de la seva admiració per Pla en aquells versos famosos del «Poema inacabat».

***

El 23 de maig de 2010 assisteixo a un acte, organitzat per Isabel Olesti, consistent en la lectura de poemes al Mas Picarany, acompanyada de la projecció del documental Metrònom Ferrater. Hi ha quatre rapsodes, acompanyats d'un violinista cada un, disposats pel voltant de la casa. Si no em falla la memòria, hi reciten "Primavera", "La platja", "Moeurs exotiqus", "Sobre la catarsi", "Diumenge", "A l'inrevés, "A través dels temperaments", "Literatura", "Temps enrera", "Petita guerra", "Un pas insegur", "La mala missió" --molt ben llegit--, "Cambra de la tardor", "Els polls", "Societas pandari", "Bosc", "Corda", i l'inici d'"In memoriam" --aquest, no gaire bé, perquè no avisen que només en diran un fragment i perquè la rapsoda confon "estilita" per "estilista". S'hi aplega una gentada notable, excessiva per a la sala de la planta baixa del mas on es projectarà el documental --no el veig, aquesta vegada. Conèixer la casa i els turons i la pineda que l'envolten em fa imaginar encara millor poemes com "A través dels temperaments" o "Un pas insegur" i l'ambient familiar singular en què van pujar els germans Ferrater. A prop, hi ha un canyissar i algun avellaner.

• Isabel Olesti ha recordat aquest acte, i ha exposat la situació de la casa, a l'article "El Mas Picarany de Ferrater", publicat en un número especial sobre Ferrater del diari digital de cultura en català Núvol.

* * *

Altres observacions

• Ricard Ferraté Gili, el pare, té entrada a la Viquipèdia
• Va ser membre de la famosa llibreria Shakespeare & Co., a París, l'any 1941, quan vivien exiliats a Bordeus. Hi va agafar dos llibres en préstec, als mesos d'abril i maig: de T. S. Eliot, Collected Poems (1909-1936), i de Philip Horton, Hart Crane: The Life of an American Poet. Consten a la targeta de préstec el Chateau Peyrou, a Saint Émilion, i l'Hotel des Arts, a la cèntrica avinguda de Neuilly, a París.
• Al juny de 1940, Carles Riba, fugint de l'ofensiva nazi, va ser a Bordeus, a casa del seu amic Joan Climent, fins al febrer de 1941. Vivien a la vora, però els germans Ferraté no devien saber que Riba era a Bordeus.
• Pere Ballart ens ha fet fixar en el primer paràgraf autobiogràfic de l'informe sobre un original inèdit, inclòs a Noticias de libros (un dels informes per a Rowohlt Verlag escrits a Hamburg en anglès, que van ser traduïts al castellà):  "Jürgen Plook. Manuscrito sin título. // No, no puedo leer un manuscrito como este con ningua simpatía. Pero no por su alemán, sino porque, a lo largo de veinticinco años, he tenido que leerlo ya unas doscientas veces, e incluso me temo que yo mismo escribí un par de especímenes, cuando tenía dieciocho años y pensaba que Dîner de tétes à Paris-France era un poema inmortal. [...] 25.2.1963".
• Localitzo una nota biogràfica sobre Elvira Rocha, cosina de Carles Barral, possible germana de Cateta Rocha.
• El professor de la Universitat de Girona Giaime Pala ha donat, en 10 tuits publicats el 16 de gener de 2022, una nova versió dels fets que van portar a la detenció de Gabriel Ferrater, l'any 1957.
• En línia, a Mallorca Web > Mag Poesia > Ferrater, hi ha una breu síntesi cronològica.
• Aquest mateix web conté una pàgina amb unes quantes fotografies de Ferrater --unes quantes de ja publicades al llibre Àlbum Ferrater, a cura de Jordi Cornudella i Maria Àngels Cabré
• A l'entrevista amb Lluís Pasqual, el 1970, per a la Revista del Centre de Lectura de Reus, diu: M'agrada viure a Sant Cugat; Barcelona m'emprenya". I encara, parlant de Reus: "Decididament prefereixo la vida en una ciutat molt petita a la de Barcelona.". 
• Doris Leussler explica, en una entrevista per l'Any Gabriel Ferrater, que el lloc on vivia, la Rambla Ribatallada, era en aquell moment el final del poble, perquè més enllà sols hi havia casetes d'estiueig, on no hi vivia ningú normalment. El seu pis era el de l'última planta, en un edifici sense ascensor.
• A partir d'un document de joventut, exhumat dins la revista digital Veus baixes, núm. 0, amb el títol "Una carta de Ferrater des de Libourne, el 17 de maig de 1940" (PDF: pàg. 19-41), vaig poder posar en valor la fecunditat del surrealisme en la poesia de Gabriel Ferrater. 
• Localitzo també un apunt del bloc Saragatona, d'un estudiant que va tenir Gabriel Ferrater com a professor, el seu darrer any de vida
• Oriol Pi de Cabanyes l'evoca com a professor de la Universitat Autònoma al seu llibre A punta d'espasa: noves glosses d'escriptors
• Article de La Vanguardia en commemoració dels 25 anys del recital del Price (PDF)
• Article d'El Nacional, de 13 de desembre de 2020, en commemoració dels 50 anys de la Tancada de Montserrat, i tuit de l'Associació Gosar Poder amb dues fotografies de Ferrater a l'assemblea
• El programa Millennium dedicat als Goytisolo, "Els Goytisolo, nens dolents de casa bona", títol d'un dels programes de Millenium, de TV3, acaba dedicant molta estona a Ferrater
• Aquest blog conté un apunt on vaig recollint les frases atribuïdes a Ferrater que crec que no pertanyen a la seva obra escrita publicada

Apunt revisat el 21 d'abril de 2023

--

Barnils2001

¬¬¬¬¬ 

Barnils, Ramon. Articles. Serrat, Carles, ed. Barcelona: La Magrana, 2001 

El llibre, titulat Articles, és una tria de l'obra de Ramon Barnils com a periodista. Inclou diferents escrits sobre Gabriel Ferrater, que va conèixer i sempre va admirar. N'apunto algunes observacions:

• Ferrater va morir, intueixo, amb deutes importants. 
• Havia nascut en una bona casa prop de la plaça Prim, a Reus. 
• Eduard Valentí feia, a la postguerra, de professor a Reus. Podria ser que El primer modernismo literario catalán y sus fundamentos ideológicos hagués influït Ferrater. 
• Va destruir la seva pintura, en veure que no podia arribar enlloc. 
• El 1955 va ser a París amb una beca. 
• El mas de l'Almoster i les seves terres són avui una urbanització. 
• Hi ha una entrevista amb Ferrater publicada per El Heraldo de México, 1971. 
• Un home superbiós i a la vegada feble, trencadís, hipersensible, que s'expressava amb dificultat, que no tenia amics. 
• Vivia, el 1972, a Sant Cugat, als pisos del Bolet, a la rambla Ribatallada. 
• Es va suïcidar d'una manera poc dolorosa: somnífers amb alcohol i una bossa de plàstic per caputxa. 

Barnils tradueix els versos de Jill Jarrell: 

Quan s'ha parlat més del compte,

el millor és deixar-ho córrer.

Les teves traçudes cançons d'amor, 

el rigor del teu desig verbal 

s'han tornat una múrria espècie 

d'acudit sobrepreuat.

--

Apunt revisat el 12 d'agost de 2021

Pensament i altres generalitats

¬¬¬¬¬

Aplego en aquest apunt algunes notes disperses sobre Ferrater:

• Gregorio Morán lloa, en un dels articles aplegats a Llueve a cántaros, la generació de Gil de Biedma i Ferrater, transcendent en un país mediocre, els retratistes sentimentals de l'època.
• L'assaig de Joan Ferraté "Dos poetas en su mundo", escrit el 1960 (i inclòs a Jaime Gil de Biedma: Cartas y artículos, pàg. 185-209, i a Dinámica de la poesía, pàg. 359-378), en què compara "Noches del mes de junio", de Jaime Gil, i "Luna de agosto", de Carles Barral, comença amb unes pàgines brillants que situen amb precisió els pressupòsits i objectius literaris d'aquests dos autors, aplicables perfectament a Gabriel Ferrater.
• Un recull de cites, sobretot literàries, dins Mallorca Web > Mag Poesia > Ferrater. Inclou el poema "L'infinito", de Leopardi, esmentat per Ferrater a la conferència "¿A dónde miran los pintores?" (poema donat en traducció de Narcís Comadira).
• És obvi: no hi ha transcendència religosa en la poesia de Ferrater.
• Filosòficament, hi ha molts poemes que em fan pensar que hi ha Wittgenstein al darrere del pensament de Ferrater. Dolors Oller, en canvi, hi veu la fenomenologia de Husserl.
• Bloc Ucronies, de Joan Calsapeu > Apunt per comparar un fragment de teoria literària d'Eliot i un de Ferrater.

Les observacions anteriors no tenen cap valor sistemàtic, és evident. Són pinzellades que m'interessava consignar en un lloc o altre del bloc. Crec que qualsevol reflexió sobre el pensament de Ferrater hauria de començar per l'article "Les dues cultures", inclòs a Cartes a l'Helena, una intuïció que ara corrobora una peça fonamental de la bibliografia sobre l'autor: Gabriel Ferrater i Robert Musil: entre les ciències i les lletres, publicat el 2009 per Eduard Bonet. D'altra banda, aquest apunt es pot complementar amb un altre que aplega les frases que li atribueixen.

--

Apunt revisat el 6 de novembre de 2021

--

Servià1978

¬¬¬¬¬

Servià, J. M. Gabriel Ferrater: Reportatge en el record. Pòrtic, 1978

Castellet, en el pròleg al llibre de Servià, diu: “no he conegut ningú més que tingués la capacitat de situar-se al nivell del seu interlocutor sense abdicar del propi nivell intel·lectual. No el vaig veure mai discriminar intel·lectualment ningú, la qual cosa no vol dir que no exercís antipaties i menyspreus envers la gent que no li interessava. El que no feia, però, i aquest era el seu atractiu més gran, era jutjar prejudicialment amb els altres. Els prenia com eren, de la mateixa manera que ell es manifestava com era. Les seves fòbies tendien més a ser intel·lectuals i morals que no pas personals. Practicava la simpatia més elmental amb la gent –això és el que que tothom li agraïa--. Si els seductors sedueixen deu ser per alguna raó –i les seduccions de Gabriel Ferrater sempre em van semblar desinteressades excepte en la necessitat de suscitar afecte.”

Servià: el pare era advocat, de gran cultura i amb una biblioteca impressionant, d’Acció Catalana, promotor d’activitats culturals locals. Fa un bon casament.

Llibre que vaig llegir fa molts anys, basat en entrevistes, a vegades força estripades:

• Xavier Amorós: “Sabia molt d’unes coses i molt poc d’unes altres. Els padres no li concedien gaire valor. Els era incòmode. […] Es va emprenyar molt quan els membres del jurat del Carles Riba no varen deixar-lo guanyador sinó finalista. [… anava de farra] Recordo també que hi havia un mut noctàmbul, que, a còpia d’hòsties, volien fer parlar.”
• Joan Ferraté: “Era lúcid i lliure, perquè no tenia prejudicis; i, en canvi, no era cap exhibicionista de la llibertat. […] La gent atribueix al meu germà dues obsessions que són falses: les dones i l’alcohol. Les dones eren tan imporants per a ell com per a qualsevol home heterosexual. I les relacions que hi tenia eren tan freqüents o infreqüents com ho són les d’un altre. La gent creu que es passava el dia perseguint noietes. Mentida! Justament en Gabriel les respectava moltíssim. Si t’hi fixes, en la seva obra surten tres noms femenins només. Quant a l’alcohol, sí, és cert que bevia molt, però en això també se l’ha mitificat. A la gent els agrada fixar-se en aquestes coses. Així els dóna com a resultat una imatge més romàntica. […] Mira, del que estic segur és del fet que no es va suïcidar perquè fos un alcohòlic, ni perquè estigués malalt. Els perquès no hi ha manera de saber-los. Potser cal relacionar-los amb l’edat.
• Narcís Comadira posseeix un parell de dibuixos de Ferrater.
• Senillosa: testimoni lamentable. Diu, però, que Ferrater era un ferotge anticomunista, i que es va voler apuntar a la Divisió Blava amb José María de Martín. El pare va voler fer un concentrat de most, jugant-se el tot pel tot. Fa una assegurança de vida, i al cap d’un any just, quan ja pot cobrar-la, es suïcida.
• Antoni Comas: “La seva intel·ligència –la seva lucidesa—i la seva bondat eren verament excepcionals. En guardo un record extraordinari, vivíssim.” Explica que va ser Fabià Estabé, llavors degà d’Econòmiques, qui li va pagar la matrícula de Lletres, perquè tornés a estudiar de nou, el 1966. En començar a estudiar, li van encarregar les conegudes conferències.
• Gil de Biedma, que parla en presència de Barral: “No, Gabriel era una excelente persona, de un corazón abierto y generoso hasta la emotividad, pero no era un “buen amigo”, porque no tenía relaciones personales serias con nadie, no se entendía bien con nadie. Sólo quizá con mujeres. Y no sólo por una cuestión sexual. […] Nunca hablábamos de cosas personales. ¡Nunca!”
• José Agustín Goytisolo: “Llegia molt, llegia com un foll, i ho llegia tot.” Diu que sabia beure.
• Helena Valentí: “Quan va sortir publicada la Teoria dels cossos em vaig empipar molt. Tot allò obeïa a moments de la nostra intimitat."
• Salvador Oliva: El 1969 van fer a Sant Cugat, Gabriel i Joan Ferrater, un seminari memorable sobre el Nabí.
• Anna Bofill: També s’havia interessat per la música.
• Joaquim Molas deixa anar en aquest llibre allò que no acabava res, fins i tot el “Poema inacabat”. S'hi va lluir!
• Ramon Barnils: Li agradava molt el futbol. Era un entusiasta de Kubala.

Arran de l'Any Ferrater, el 2022, coincidint amb el centenari del naixement de Gabriel Ferrater, Josep-Miquel Servià va publicar una còpia digital del llibre del 1978, que era quasi introbable, a internet.

--

Apunt revisat el 3 de març de 2022

Castellet1966

¬¬¬¬¬

“Pròleg” de Castellet a la primera edició de Teoria dels cossos, (Barcelona: Edicions 62, juny de 1966, “Antologia Catalana”, 21), pàgines 5-11

Castellet comença el pròleg amb unes primeres notes biogràfiques, de les quals anoto (any 2009) tot el que em semblen precisions que no havia llegit enlloc més –molt millor que no esperava, el pròleg té molta informació de primera mà i una finesa valorativa que podem imaginar que devia aprofitar la supervisió del mateix Gabriel Ferrater, que fins i tot va ser qui va corregir el text (document extraordinari de la Càtedra Màrius Torres). L'aportació de Castellet és important; deu haver orientat molts crítics que han escrit més tard sobre Ferrater.

L’avi havia fundat una empresa d’exportació de vi, que havia prosperat durant la guerra del 14. El pare i els oncles van continuar el negoci. Però Gabriel Ferrater i el seu germà Joan no es van interessar pel negoci. No va anar a l’escola fins als deu anys i havia conegut la soledat del camp vivint sis mesos cada any al mas Picarany, per voluntat de la seva mare. L’exili de la família, el van passar a Bordeus, i Castellet hi afegeix “i a d’altres llocs”. Va treballar un parell d’anys amb el seu pare. 

L’any 1958 Ferrater, als trenta-sis anys, ja tenia alguns cabells blancs, que per a Castellet són indici de seny. En el món literari català, la mort de Riba hi pesava com una fatalitat, i el primer llibre de Ferrater va causar inquietud, i en alguns casos inquietud i rebuig. Per Castellet, era la prevenció habitual de l’stablishment literari “davant les novetats no controlades, especialment les que es referien al llenguatge i al contingut dels poemes”. Els rebels es podien comptar amb els dits d’una mà en la societat poètica catalana.

“Havia d’ésser una veu més jove, una veu que potser no arrossegués el llast de la història més dramàtica i recent, però que alhora no tingués ni la manca de formació moral ni la inconsistència cultural d’algunes veus encara més joves, la que s’alcés a dir quatre petites veritats, sobre la vida moral de la gent durant la guerra i la post-guerra, en la vida quotidiana i en l’amor, a través de la tipificació d’unes experiències personals. Una nota de dues pàgines, escrita per l’autor, on expressava algunes de les seves idees poètiques, tancava Da nuces pueris, tot obrint un nou camí per a la poesia catalana.” (pàg. 7). “En certa manera, aquest primer llibre pretenia de mostrar que l’home té dret a ésser feliç”. Aquest dret es defensa del primer poema a l’últim paràgraf de la nota final, amb l’explicació del títol del poema.

Castellet destaca els poemes eròtics de Ferrater a Menja’t una cama, amb una emotivitat gens paroxística ni sentimental ni subjectivista (romàntica), amb una emoció i intimitat inscrita en els límits precisos de la realitat que envolta els amants. Un realisme fet a la mesura de l’home d’un món concret --les paraules de Castellet fan pensar, en primer lloc, en "Cambra de la tardor", el poema que obria Menja't una cama.

El pròleg apunta altres detalls brillants; per exemple, la relació d'alguns dels dotze poemes de la tercera secció de Teoria dels cossos amb poemes de Da nuces pueris --un cas evident, el de "Cançó idiota" i "In memoriam". Hi ha també un afegit fenomenal del mateix Ferrater al text de Castellet: en el mecanoscrit del pròleg, després de la citació del famós fragment sobre la branca de la poesia anglesa que surt a Thomas Hardy i s'allarga amb Frost, Ransom, Auden i Graves, i Bertolt Brecht, i sota la reproducció dels versos del "Poema inacabat" dedicats a Josep Carner, amb cal·ligrafia de Ferrater hi ha una línia nova!

"I ara té el sentiment que J. V. Foix és el mestre que li és més útil"

El poema, segons Ferrater (per via de la interpretació de Castellet), ha de tenir un contingut, ha de dir coses, i en la mesura que sigui possible, “coses intel·ligibles i intel·ligents, de tal manera que es pugui fer sobre els llibres una crítica de contingut, com en un llibre d’assaig –i aquest és el pressupòsit primer de l’existència d’un poema. Simultàniament, és clar, s’haurà de poder fer la crítica estilística, formal, comparatista, històrico-literària, etc. Però el que s’ha acabat és el temps de considerar com a poema una bestiesa 'ben dita': com si fos semànticament possible de dir bestieses que, efectivament, siguin 'ben dites'! De la mateixa manera que és passat el temps del maniqueisme psicològic de considerar que uns mots eren bonics i d’altres lleigs […]” (pàg. 10).

Castellet considerava que el “Poema inacabat” (acabat d'escriure el 1962, a l'època de la publicació de Menja't una cama) era un dels poemes més importants escrits després de la guerra civil a Catalunya. Esmentava com a influència, de Chrétien de Troyes, el Cligès. Creia que la forma que li proporcionava Chrétien devia ser un gran alliberament per a Ferrater, que va poder llavors dir les coses que volia sense haver-se de preocupar gaire per la forma. A través de l’experiència moral pròpia buscava l’experiència moral comuna. I un dels mèrits de Ferrater seria “desemmascarar els innombrables paranys, falses il·lusions i alienacions de la nostra vida, per tal que aquesta aconsegueixi alguns moments d’existència racional i lliure, i algunes espurnes de tranquil·la felicitat” (pàg. 11).

***

La taula cronològica habitual d’aquesta col·lecció esmenta una sèrie de llibres que val la pena reproduir:

• Late Lyrics and Earlier, de Hardy; Trilce, de Vallejo.
• New Hampshire, de Frost; The Waste Land, d’Eliot.
• Chills and Fever, de Ransom; Anabase, de Saint-John Perse.
• Recuerdos de sueño, fiebre y duermevela, d’A. Machado.
• Hauspostille, de Brecht.
• The Tower, de Yeats.
• Cuaderno San Martín, de Borges.
• Estances, de Riba.
• La casa dei doganieri, de Montale.
• La primavera al poblet, de Carner; Les decapitacions, de Pere Quart.
• Lavorare stanca, de Pavese.
• Collected Poems, de Graves.
• Versions de Kavafis, de Yourcenar.
• Le crève-coeur, d’Aragon.
• Nabí, de Carner.
• Elegies de Bierville, de Riba.
• Lord Weary’s Castle, de Lowell; Cementiri de Sinera, d’Espriu --Cornudella avisa, a l'edició crítica de Les dones i els dies, que Ferrater havia ratllat del text de les proves el llibre d'Espriu i que algú el va tornar a introduir a la taula
• Sol, i de dol, de Foix.
• On he deixat les claus…, de Foix.
• Gesammelte Gedichte, de Benn.
• Poesia, de Carner.
• Life Studies, de Lowell.
• El hacedor, de Borges.
• Chausseen Chausseen, de Huchel.
• Man Does, Woman Is, de Graves.

Josep Maria Castellet a l'exposició de la Biblioteca Jaume Fuster, a Barcelona, sobre Edicions 62

Apunt revisat el 2 de novembre de 2019
--

Perpinyà1997

¬¬¬¬¬

Núria Perpinyà, Gabriel Ferrater: recepció i contradicció. Barcelona: Empúries, 1997, 430 pàg.

Un llibre que hauria de tornar a llegir: intueixo que no estava preparat per entendre'l ni valorar-lo quan el vaig llegir --i això que ja era granadet!: ara em cau la cara de vergonya, constatant la meva insipiència d'aleshores. Recordo que em va exasperar la seva minuciositat, que és precisament una de les seves qualitats indispensables. Me'l salvaven en aquell moment una completíssima bibliografia ferrateriana i alguns detalls que ja vaig saber veure que eren valuosos. No va ser fins al 2012 que en vaig començar a reconèixer els mèrits. La tesi és rellevant: tracta de demostrar, metòdicament, sistemàticament, analitzant la recepció crítica de Ferrater fins a l'any 1992, que és impossible establir criteris literaris unívocs i estables que pugui ratificar més d'una comunitat de lectors.

Perpinyà observa que les referències negatives a la poesia de Ferrater rarament es concreten en poemes (això es pot generalitzar). "Poema inacabat", l'han criticat Marco, Gimferrer, Molas, Grilli, Albertí, Barral i Margarit (els anys, a les pàg. 134-5 del llibre). També és aguda en els intents d'espanyolitzar Ferrater tot inserint-lo en el grup de Laye, intents en els quals destaca Laureano Bonet (la revista potser va ser clausurada arran d'un article de Joan Ferraté titulat "De generaciones, de cuentas y de una esperanza", en què passava comptes amb els intel·lectuals lligats al franquisme; de fet, Ferraté, el van expulsar de la revista). Bonet tracta d'inflar la importància dels poetes castellans dels anys 50. Ferrater, d'altra banda, l'han mitificat persones que no coneixien gaire la seva obra, i ha patit fins molt enllà de la seva mort algunes animadversacions.

El jurat del Premi Carles Riba 1959 va desestimar l'obra de Ferrater. El públic va quedar indiferent –com és habitual en el país. Vallverdú probablement, sota el pseudònim de Roig, en una revista comunista, va ser duríssim contra Ferrater, el 1961. Fuster, en canvi, el mateix any, li donava la benvinguda. El 1962 va arribar la crítica de Terry. Perpinyà destaca una primera etapa de rebuig i indiferència, que es trenca a partir del 1972 i, més, del 1979 ençà, amb les publicacions pòstumes. Havia guanyat el Premi de la Crítica 1967 per Teoria dels cossos.

Per desgràcia, Marfany, que valorava ben poc la poesia de Ferrater, va ser l'autor del capítol de poesia de la Història de la literatura catalana de què tant es va queixar Joan Ferraté (i Molas va ser qui va decidir que el posaven dins del capítol del realisme històric: curiós perquè Ferrater considerava que ell i Gil de Biedma reaccionaven contra les ànimes càndides de la poesia social, encapçalades per Blas de Otero). Valverde ja l'havia qualificat de poeta menor a l'acte d'homenatge pòstum del 1972 a l'Autònoma –Lluís Pasqual va triar i dirigir la lectura d'uns poemes en aquell acte. Tàpies va criticar els escrits sobre pintura de Ferrater (1977). Vidal Alcover i Maria Aurèlia Capmany van desqualificar Ferrater. Ferraté, Gimferrer el consideren un dels grans de la literatura moderna; de la literatura europea, en paraules d'Oller. El Grup del Mall no va prendre en consideració Gabriel Ferrater –així els va anar. Joan Margarit (1988) considera en canvi que el corrent ferraterià és el braç principal del riu de la poesia catalana. Oliva l'elogiava moltíssim el 1992.

Terry va afirmar que el tractament dels temes bèl·lics havia sigut un dels trencaments majors de Ferrater (en un altre lloc Perpinyà ens informa que els comunistes de Nous Horitzons van fer una crítica furibunda contra Ferrater). Terry i Triadú semblen dels crítics més interessats en Ferrater (Terry té una conferència el 1988 a la Universitat Internacional Menéndez y Pelayo, a part d'altres articles, el 1971, el 1972, el 1974 i el 1979, que hauria de llegir). Parcerisas va notar que Graves és més psicologista i menys moral que Ferrater. Perpinyà constata que s'ha tocat massa poc la relació entre la poesia de Ferrater i la de Carner, un camí suggestiu (Vázquez Montalbán havia parlat d'alguna semblança temàtica entre Ferrater i El veire encantat). També proposa de resseguir les traduccions de Ferrater. Perpinyà també desfà el mite del Ferrater dispers i gandul: unes dues mil pàgines publicades fins ara, amb una mitjana d'uns quinze articles anuals, ressenyes o traduccions –seixanta textos, l'any 1971.

Ferrater havia après a llegir tot sol als tres anys. Triadú recorda que tenia una gran memòria per als versos. Va increpar Roland Barthes en una conferència del 1968 a l'Institut Francès. Un reportatge del 1968 ens el presenta com l'únic veí inquiet que hi havia llavors al poble de Sant Cugat. Va participar a la Caputxinada –en parla a les cartes--, a la concentració a Montserrat pels consells de guerra de Burgos i al reivindicatiu i nacionalista festival Price –del qual, per cert, sols en va parlar la revista Destino. Les seves classes a l'Autònoma i les de la Universitat Catalana d'Estiu, a Prada, el 1971, van ser un èxit total. A Sant Cugat havia substituït Díaz Plaja, cessat per aclamació estudiantil. Molas, en una conversa privada, va recordar que una de les últimes classes de Ferrater havia contingut una patètica queixa sobre el poc valor de tota la història de la lingüística –Perpinyà recorda que aquell mateix mes va publicar un article i en va escriure un altre, va fer onze informes de llibres. Joan Ferraté ha dit que el seu germà no bevia pas per acostar-se als seus amics, sinó per poder-los suportar. El seu cos és al cementiri de Sant Cugat, carrer lletra S, nínxol 106.

Detalls sobre els poemes

• "A mig matí": atenció a "A mig son", de Carner.
• "Cambra de la tardor": hi ha un encertat canvi de ritme al vuitè vers, segons Terry. Manent en va destacar les sinestèsies.
• "In memoriam", segons Ferraté, té com a forma interior del poema el problema de la llibertat (1986d).
• "Per José María Valverde": té, segons li va dir el mateix Ferrater a Valverde, imatges de Rimbaud. Concretament, "Bonne pensée du matin", amb una referència a l'aigua de vida.
• "Poema inacabat": conté les vint-i-vuit combinacions possibles d'assonància mètrica en català (occidental); és un poema polític a la manera de Cavafis, segons Triadú.
• "Posseït": rerefons homosexual potser, segons Joan Ferraté mateix (conversa amb Perpinyà).
• "Riure": el primer personatge al·ludit és Proteu.
• "Midsommarnatt", poema dedicat a la Marta Pessarrodona l'any 1968: les referències a la murtra fan un joc fonètic amb el nom Marta. El títol del poema significa nit de mig estiu; hi ha un vers en suec, Ljusa blaa natt, clara nit blava (procedeixen de Doktor Glas, la novel·la de Söderberg que Ferrater estava traduint). Els records ofeguen el doctor Glas, que Ferrater prendria com a antimodel en la interpretació de Perpinyà: cal oblidar el passat i abocar-se al present (Ferrater tradueix "Noche de San Juan, clara noche azul, tú que fuiste tan ligera y ebria, ¿por qué pesas ahora como una angustia en mi pecho?".
• Poemes que es consideren més obscurs: "La confidència", "Poema inacabat", "Exeunt personae", "Primavera", "Moeurs exotiques", "Per a José María Valverde".

Possibles fonts

La Fontaine, Donne, Vaughan, Herbert, els barrocs castellans, Bassani, Montale


Bibliografia

• La generació castellana dels cinquanta ha tingut l'atenció de quatre congressos: Granada 1984, Oviedo 1987, Santander 1988, Saragossa 1991.
• Memòries de Barral i J. A. Masoliver, algunes referències a les memòries de Tàpies, Garcés i J. M. Castellet (1982).
• Estudis de Macià (198x), Figuerola (1991), Roig (1991) amb finalitat escolar.
• L'estudi de Tosquelles (1985) sobre "In memoriam", detallat però mèdic, deu ser una al·lucinació pel que n'explica Perpinyà.
• Serra (1983) justifica la renovació del llenguatge poètic ferraterià.
• Valverde (1982), Gil de Biedma (Lit1986).
• Anglada (1988): revisa les manipulacions de la mitologia grega a Les dones i els dies.
• Marià Manent (1965).
• Boyer (1975), primera anàlisi mètrica seriosa.
• Fosch (1985), els datius ètics de Ferrater.
• Tugues (1979) deu ser fluixet, però potser pot tenir interès per alguna font.
• Gil de Biedma s'hauria de llegir sencer: entrevistes, articles (Perpinyà en destaca la http://gferrater.blogspot.com/2009/12/gil1985.html, 1985).
• Ballart (1987), relacions intertextuals.
• Serés (1992), l'estil ferraterià.
• Rigau (Bon1982), sobre els estudis lingüístics.
• Valentí (S1978).
• Gomis (1977), els fets reals que hi ha darrere d'alguns poemes de Ferrater.
• El País de 22-x-92, amb una selecció de les millors obres del període 1982-1992.

Núria Perpinyà, el 1997

--
Apunt revisat el 13 d'abril de 2020