[112] Mädchen

¬¬¬¬¬

L'Associació Gabriel Ferrater de Sant Cugat del Vallès comença a publicar, el 25 de gener de 2022, coincidint amb l'Any Gabriel Ferrater, la seva iniciativa Apadrina un poema: 110 persones van triar l'any passat un poema de Ferrater per comentar. El comentari de "Mädchen" de Lola Badia figura entre els 10 primers que han publicat al seu web. En publicaran 2 més cada dimarts.

I el cas és que, llegint Lola Badia, m'han vingut al cap aquells versos del "Poema inacabat" dedicats a Antoni Comas:

I com que tinc molta ignorància

i em cal freqüent auxili, gràcies,

Antoni Comas que de nits

vens al Carioca on bec gin

esmolat, i prens taronjada

i la blancor em treus desclovada

d'un vers clos on se m'han romput

les dents (després somrius confús

que la nou sigui tan mollassa).

Lola Badia comença pel principi, amb la descripció estròfica i l'esquema de les rimes assonants --cal afegir-hi que tots els versos són, maliciosament, masculins. Es fixa en el vers 8, en el desconcertant "contrariu", que l'edició crítica no esmena atribuint a Ferrater la creació d'un nou verb --des del meu punt de vista, la lliçó facilior, com en diu Badia, té solta: "no contradiu l'esperit blanc / cap ironia de cap cos", amb el subjecte posposat (veig que és la lliçó de facto que segueix Carlota Casas). Però enraonant amb Jordi Cornudella em defensa de manera convincent la lliçó i la creació verbal en el context (contra-riu).

Badia constata que els parèntesis, sobretot el primer, als versos 2-9, i el guió del vers 18, alenteixen la lectura amb deliberació. Interpreta que el jo poètic camina per la plana nevada --però el vers 15 ens indica que els vint minuts per una plana nevada d'Alemanya són d'un trajecte en tren, que el jo poètic es fixa en les noies en el moment "que baixen junt amb mi del tren". Ara: Badia ens desclova la nou amb aquesta afirmació sintètica:  "L’associació tòpica de la capa de neu intocada amb allò virginal prefigura la joventut immadura que s’acosta.". 

Badia aprofita a fons una tradició oral, de les classes de Ferrater a l'Autònoma: els versos 16-20 evocarien el "Lieder der Mädchen", de Rilke, dins una sèrie de poemes sobre la feminitat incipient, ensonyats en els jardins primaverals. Sembla que el jo poètic refusa aquesta eglògica simplicitat. L'anàfora dels dos Ara, als versos 19 i 21 (Ara i Ara mateix), ben vista per Badia, indica al lector --des del meu punt de vista-- que l'instant el guanya: no es fixa en els ulls de les noies sinó en les cuixes i els culs que fan evidents els pantalons arrapats (versos 21-24). Les abelles (figura clàssica, idealitzada) del vers 17 fan doncs un gir metafòric, i es converteixen en "mosquetes de sol en eixam", al vers 20. 

Tota la segona meitat del poema, els versos 21-40, és un discurs interior, apunta Badia. La seva interpretació em sembla molt consistent --no té solta intentar resumir-la ni parafrasejar-la--, i és agudíssima la referència final a l'endreça de Jill Jarrell amb què s'obre Les dones i els dies. 

(Continuo llegint el poema. -- Aquestes noies en què s'ha fixat el jo poètic (el "fàcil ésser matinal" del vers 38, ple de vida quasi animal) es convertiran, ho sap prou, en dones, persones, amb l'ànsia de ser individuals, independents. A mi em sembla que els versos 25-28 contenen una al·lusió prou clara, irònica, a Heràclit, que fa ben comprensible la tensió entre l'immanent femení i l'esdevenir personal dels versos 29-30, magistralment recalcada i aprofundida amb l'aparició de la primera persona del plural en els versos 27-34 (nosaltres i elles). El versos finals, 35-40, tornen, crec, a la presència immediata de les noies: "No s'admeten canvis", ep, ara ens estarem de cabòries, perquè no es convertiran pas avui en dones, ni tindran la puresa asexuada d'Eva: ara seran animalons, de sexe incipient, movent-se per la neu.)

La lectura de Lola Badia té a més a més el valor d'imbricar fortament aquest poema dins del conjunt del llibre:

Qui hi vulgui aprofundir que repassi els poemes "El mutilat", "Posseït" o "Tro vos me siatz renduda". També recomano "Sobre la catarsi" per confirmar la lectura que fa Ferrater de "Lieder der Mädchen" de Rilke, i "By Natural Piety" i molts versos del "Poema inacabat" per arrodonir el tractament del motiu de la noia/dona auroral. --jo hi afegiria "Helena", per l'anhel d'experiència que té tota persona jove.

 

***

Al cap de pocs dies de publicar-se el comentari anterior, Núria Perpinyà va impartir la seva lliçó dins del curs Gabriel Ferrater: l'excés de la intel·ligència, a l'Institut d'Humanitats de Barcelona. No em va semblar que tingués present el comentari de Badia, que era ben recent. El poema, de fet, era un dels quatre que li van servir per demostrar la seva tesi que Ferrater era un poeta feminista a començament dels anys seixanta, avançat a les generacions que el seguien per edat. Perpinyà va apuntar que Les dones i els dies acaba amb dos poemes: l'un sobre dones, "Mädchen", i l'altre sobre un home, "Teseu". Va destacar l'article neutre de l'alemany: “das Mädchen”, com si fos un “lo noia” (imaginem-hi un “lo” neutre). Ferrater ens mostra que el gènere és un destorb per veure la persona, l'ànima particular. La descripció anatòmica de les noies del tren és fàcil. Potser si tinguéssim un article neutre, ens veuríem com a persones.

***

Casas2019 , pàg. 182-186 del monogràfic dedicat a Ferrater de la revista Reduccions, havia fet la lectura més detallada que coneixia d'aquest poema, tractant de parafrasejar el sentit dels versos. Badia parteix de la lectura minuciosa de Casas, i crec que en aquest cas la supera.

--
Apunt encetat, malgrat la data de creació, el 10 de desembre de 2019, revisat el 10 de febrer de 2022