¬¬¬¬¬
Tornant de vacances, el blog indica que aquest apunt, en blanc, és un dels tres més visitats la darrera setmana. Alguna cosa hi puc dir, potser, començant pel títol: l'adjectiu llatí tempestivus (-vos) significa "en el moment adequat, oportú", i especialment "a punt, madur". El seu antònim és d'ús corrent.
Jordi Cornudella, en la seva edició crítica, inclou l'apartat "Repertori de citacions i referències expresses", que ens proporciona la font de l'expressió llatina, ja localitzada amb anterioritat per Núria Perpinyà al seu llibre "Teoria dels cossos", de Gabriel Ferrater (Barcelona: Empúries, 1991, pàg. 75-76):
Títol: tandem desine matrem | tempestiva sequi viro. Odes 1.23, 11-12. Horaci s'adreça a una joveneta esquiva, que fuig d'ell com un cervatell esporuguit que busca la mare; però ell, diu a l'última estrofa, no és cap tigre ni cap lleó que vulgui fer-la a miques: "Deixa d'anar darrere de ta mare, que ja estàs en edat de tenir home".
D'altra banda, el poema de Gabriel Ferrater és senzill. Formalment s'adiu amb els poemes del que era la tercera secció de Teoria dels cossos, cinquena secció de Les dones i els dies: vuit estrofes de quatre versos octosíl·labs --amb algun heptasíl·lab a principi d'estrofa--, amb rima assonant seguint l'esquema abba.
S'entén, i més amb l'explicació del títol: les dues primeres estrofes exposen les expectatives del narrador respecte a una noieta, "la noia d'enguany" (vers 9), desmentides per la decisió de la noia de triar-se un cos (vers 12). La resta és una enunciació de bons auguris, amb un moment de por per la noia, a la cinquena estrofa, davant els "bocs obscens delators" (vers 20) --una imatge que es refereix als vells carques de sempre, calumniadors, que tracten de controlar el ramat. El narrador utilitza sistemàticament la primera persona del plural, com si ho fes en nom dels homes --Perpinyà esmenta "In memoriam" i diu que "el jo poètic és també un adolescent", detall que no veig clar, i que "els adolescents dividien les noies en dos grups segons la seva predisposició sexual: les estretes i no seduïbles (vs. 5-8; 23-24) i les seduïbles (v. 4)": des del meu punt de vista, el que Perpinyà atribueix als adolescents, val també per als homes adults. Sigui com sigui, té gràcia que les dones que actuen diferent de la noieta siguin designades com "les que no s'obren, | les justes" (versos 5-6) i com "les malignes que s'han retret" (vers 24). Perpinyà apunta amb encert l'assimilació terra-dona dels versos 26-27, que trobem en altres poemes i que Ferrater comparteix amb Cesare Pavese.
Dono l'oda XXIII d'Horaci i la traducció, en prosa, de Josep Vergés, a la Fundació Bernat Metge, publicada l'any 1978 (reproduïda el 2009 per Ediciones Altaya), amb el títol Odes i epodes, volum I, pàg. 85-86:
En la traducció de Josep Vergés, la paraula final, marit, no sembla tan ben triada com el literal home, que ens dona Jordi Cornudella:
Fuges de mi, Cloe, semblant al cervatell que cerca la seva mare temorosa per les muntanyes sense camins, vanament esporuguit per l'oreig i el bosc.
Car sigui que l'arribada de la primavera ha tremit en el fullam movedís, sigui que uns vers llangardaixos han bellugat un esbarzer, el cor i els genolls li tremolen.
I tanmateix, el que és jo, no et p ersegueixo pas com un tigre hirsut o com un lleó de Getúlia per espejar-te: deixa ja de córrer darrere de la teva mare, que ja tens edat per a un marit.
***
L'ha llegit de manera convincent Mariona Casanovas, per l'Any Gabriel Ferrater.
Va ser un dels sis poemes de Gabriel Ferrater inclosos, d'acord amb la informació de Joan Manuel Pérez i Pinya, al disc Miralls, de Rafael Subirachs (Barcelona: PICAP, 1992, en format cdrom).
--
Apunt encetat, malgrat la data, el 14 de setembre de 2020, revisat el 20 d'abril de 2022
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada