Sullà2022

¬¬¬¬¬

"Gabriel Ferrater, professor de crítica literària", a càrrec d'Enric Sullà, quarta sessió del cicle de tardor Enraonar: Programes de pensament, de Sant Cugat del Vallès, amb el lema "Gabriel Ferrater: llegir, escriure, pensar, transmetre", 7 de novembre de 2022 

El que fa aquest col·loqui extraordinari és l'esforç d'Enric Sullà de posar-se en contacte amb onze dotze companys seus del curs per tractar de reconstruir-ne el record. Va ser un mig curs d'uns cinc mesos, amb algunes classes perdudes per la declaració de l'estat d'excepció. Amb l'assignatura assumida a mig curs, no hi havia programat. No es van examinar a fnal de curs sinó que els van avaluar un treball sobre un crític literari, dirigit pels professors. Gabriel Ferrater conservava les notes d'avaluació del curs, amb el nom del crític literari de què havien fet el treball, i les fitxes dels alumnes. No se n'han conservat apunts. Durant el col·loqui, Sullà va mostrant al públic assistent tots els llibres de què parla, els llibres d'aquell curs.

El col·loqui comença amb una bona introducció de Jordi Cornudella, que repassa com s'ha anat reconstruint l'obra crítica de Gabriel Ferrater. De fet, la seva faceta com a crític literari és amagada: l'única referència tàcita que en tenim és el títol del curs impartit a la Universitat Autònoma de Barcelona en el primer semestre de 1969. Aquesta tesi de Cornudella, més elaborada, reapareix en la introducció de la seva edició dels Papers sobre literatura de Ferrater. Durant la conferència, que es desenvolupa gairebé com una conversa, Cornudella esmenta que havia estat alumne de Sullà --jo també en vaig ser alumne, i recordo l'admiració amb què ens parlava sempre de Ferrater.

Enric Sullà explica que va ser una sort tenir Gabriel Ferrater de professor de crítica literària. De fet, li va obrir la vocació per aquella matèria, de la qual ha estat professor durant quaranta anys. Recorda com es va incorporar Ferrater, juntament amb el professor de la Universitat de Barcelona Francisco Rico, com a professor de l'assignatura, a mig curs, en substitució de Guillermo Díaz-Plaja --és potser la narració més detallada d'aquells fets que li he sentit mai. 

Sullà constata que a Ferrater li agradava la joventut del seus alumnes, se'ls prenia seriosament --en contrast amb molts altres professors. Les seves classes eren el que se'n diu classes magistrals. Els proposava lectures: per exemple, Matthew Arnold, Cultura i anarquia, un llibre del 1856, amb una tercera edició de l'autor el 1888, que és un llibre que tenia un paper en la conformació de la política cultural i política literària, i que es considera encara el fonament dels actuals cultural studies --recorda també que van llegir i comentar "Platja de Dover", la seva traducció d'un poema d'Arnold. També van llegir T. S. Eliot, Función de la poesía y función de la crítica (traduït per Jaime Gil de Biedma), que és una resposta de Cultura i anarquia. Dedica un capítol a Arnold, de qui Eliot afirma que ordena la poesia anglesa de la seva època, com va fer T. S. Eliot amb la de la seva època, i com va fer Gabriel Ferrater  amb la literatura catalana del segle XX. Un altre llibre fundacional que van llegir, a l'origen del New Criticism, és Lectura y crítica, d'I. A. Richards (original, Practical criticism), llibre que havia sortit a Seix Barral quan Gabriel Ferrater hi feia de director editorial, traduït per Helena Valentí. També és un llibre de lectura de poesia: fa una dissecció dels errors de lectura dels seus alumnes. El manual de l'assignatura era la Teoria de la literatura, de René Wellek i Austin Warren, del 1949, traduït el 1955 al castellà (un encert de Dámaso Alonso) --un llibre que encara avui dia es pot llegir amb profit, diu Sullà, i que Jordi Cornudella va llegir quan va tenir Sullà de professor. Sullà apunta que caldria estudiar la relació de Gabriel Ferrater amb el New Criticism.

• Annex a un missatge de correu que m'arriba un cop publicat l'apunt, Enric Sullà ha tingut l'amabilitat d'enviar-me el text definitiu de la conferència, que em serveix per ampliar-ne alguns detalls. Sullà puntualitza en el missatge que les relacions de Ferrater amb el New Criticism han estat ben estudiades per Jordi Julià. Al paràgraf anterior, s'hi haurien d'afegir quatre lectures: de Roman Jakobson, l'assaig “Linguistics and poetics” (1958); l'estudi de Roman Jakobson i Claude Lévi-Strauss “«Les chats» de Charles Baudelaire” (1962); el llibre de Lucien Goldmann Para una sociología de la novela (1965), i l’antologia Théorie de la littérature. Textes des Formalistes russes, a cura de Tzvetan Todorov, amb prefaci de Roman Jakobson (1965).
• Copio la nota que tanca el text definitiu de la conferència d'Enric Sullà: "Vull fer constar el meu agraïment, en primer lloc, a Francisco Rico, Victòria Camps i Daniel Rico, i tot seguit als meus companys de curs David Carreras, Enric Cassany, Mariona Costa, Jaume Creus, Elisenda Ferran, Josep M. Fulquet, Xavier Lamuela, Silvia Mendlewicz, Núria Nardi, Enric Olivé, Júlia Samaranch i Mila Segarra; també a l’aleshores secretària de la Facultat, Rosa Maria Udina; i, en particular, a Jordi Cornudella, per l’ocasió. Sense l’ajuda de tots els mencionats la reconstrucció de l’assignatura hauria estat impossible.".

Rico i Ferrater van posar els seus alumnes al dia, presentant-los el que s'estava fent a Europa; els van obrir portes. Era l'assignatura de Crítica literària d'un país normal --justament el 1969, un any molt dur de la dictadura. Per exemple, sobre els formalistes russos un dels llibres de referència era la Teoria de la literatura del 1966, i el 1969 Rico i Ferrater ja en parlaven --per a Sullà continua sent un llibre de capçalera, que també Cornudella va llegir. El 1966 havia esclatat l'estructuralisme a França. Ferrater no tenia simpatia per Roland Barthes ni per Lévy-Strauss. L'estructuralisme aplicat a la crítica li semblava xerrameca. Sullà fa un excurs sobre Língüística i poètica, de Roman Jakobson, que va dominar el panorama poètic durant vint anys. L'estilística era el mètode dominant a la universitat espanyola, al costat de la filologia positivista, amb dos llibres de referència com a mètode, de Dámaso Alonso i Amado Alonso. Tenien, al darrere, Leo Spitzer i la romanística, però en el fons l'estilística es basava en la intuïció. Dámaso Alonso i Amado Alonso són dos grans lectors de poesia. Era una escola de lectura de poesia. El que dominava com a consigna en el món de la literatura era el realisme, propulsat per la crítica marxista. També va ser lectura de curs La teoria de la novel·la, de Gyorgy Lukàcs --el llibre menys marxista de Lukàcs. Manuel Sacristán, expulsat de la universitat, explica Sullà, va passar molts anys traduint Lukàcs, que s'havia enfrontat a Bertolt Brecht. "Ara les pàgines de crítica literrària [de Lukàcs] cauen de le mans", diu Sullà. 

Enric Sullà recorda que van llegir La spiaggia, de Cesare Pavese, i El gran Gatsby, de Scott Fitzgerald. Parlava sovint de Pavese --la poesia li va arribar més tard, no el va influir. Li agradaven El bell estiu, que tracta de la iniciació sexual d'una noia, i menys El diable als turons, sobre la iniciació d'un noi. També els va recomanar El doctor Glas, de Sorderberg. D'Isaak Babel els va recomanar dos contes: "La meva primera oca" y "Després de la batalla", i els havia explicat com havia fotut els del Partit Comunista d'Espanya enviant-los "Babel" com a poema a incloure en un llibre commemoratiu de la Revolució Russa, una reflexió sobre l'intel·lectual davant la violència de la guerra. A classe també va parlar de tres poesies: "Platja de Dover", d'Arnold, en anglès i català; "Viatge a Citerea", de Baudelaire, i la resposta de Victor Hugo, "Cerigo", el nom que li donaven a l'illa els venecians.

Els companys de claustre respectaven moltíssim Gabriel Ferrater, començant pel mateix Francisco Rico. Tothom li tenia un respecte extraordinari. Les seves classes eren apassionades. Li agradava portar la contrària. Hi havia molts alumnes que hi anaven d'oients. Els alumnes sabien qui era. Havien llegit Les dones i els dies. Els feia respecte. Rico i Ferrater els van considerar adults. No hi havia distància amb els professors en aquella primera Autònoma, la majoria molt joves i entusiastes, en un ambient irrepetible. Enric Sullà observa que Gabriel Ferrater s'havia format en francès, coneixia la cultura francesa de manera profunda, però havia fet el pas molt notable d'assimilar la cultura anglesa. Insistia als alumnes que llegissin els textos en la llengua original. Les classes anaven més enllà de l'aula, pels corredors, al carrer, i a El Mesón. Feien sessions amb el professor d'historiador de l'art José Milicua els dissabtes a la tarda: i passaven Rico, Ferrater, a vegades, també Joan Ferraté, Marta Pessarrodona. Ell va dir que volia fer l'assignatura de Lingüística el curs següent; els delegats del curs van anar a veure el rector per aconseguir-ho, i se'n van sortir. Gabriel Ferrater tenia una simpatia extraordinària.

Cicle Enraonar a Sant Cugat del Vallès:

• "Gabriel Ferrater i el món editorial", amb Jordi Amat, 3 d'octubre
• "Rerefons filosòfics en l'obra de Gabriel Ferrater", amb Jaume Coll Mariné, 24 d'octubre
• "Gabriel Ferrater, professor de crítica literària", amb Enric Sullà, 7 de novembre
• "La crítica de Gabriel Ferrater", amb Marina Porras, 21 de novembre
• "Gabriel Ferrater, professor de lingüística", amb Mila Segarra, 28 de novembre
• "La figura intel·lectual de Gabriel Ferrater", amb Raül Garrigasait, 19 de desembre
• "La poesia de Gabriel Ferrater", amb Maria Callís, 21 de desembre

--
Apunt revisat el 14 de maig de 2024

Pla2024

¬¬¬¬¬

Pla, Xavier. Un cor furtiu: Vida de Josep Pla. Barcelona: Columna, març de 2024, 1.533 pàg.

[Inici de la primera versió d'aquest apunt, amb el llibre acabat de comprar, el 22 de març] L'he pogut comprar per fi aquest migdia, havent dinat. Fent un cafè, abans de tornar a entrar a la feina, n'he fullejat la taula de continguts, m'he fixat en l'articulació al voltant de tres parts, amb "El trencaclosques de la guerra (1936-1939)" com a part central. He vist que hi havia un índex de noms: Ferrater i Soler, Gabriel 450, 1185, 1331, 1348-1352, 1453, 1484, 1487. No m'he resistit a anar a aquestes cinc pàgines seguides.

Pàgines 1348-1352: Xavier Pla escriu sobre un article molt elogiós de Maurici Serrahima. Canvia de paràgraf: "Però potser el millor lector d'El quadern gris és el poeta Gabriel Ferrater. No tan sols és qui diu les coses més penetrants sobre el llibre, sobre l'estil de Pla i sobre el valor de la seva obra, posant-lo en relació amb altres grans escriptors del seu temps. També és el primer a desctivar el caràcter simulat del dietari." (pàg. 1348). Xavier Pla constata que Gabriel Ferrater i el seu germà Joan havien llegit els primers llibres de Pla a la biblioteca familiar. Veu afinitats entre Pla i Ferrater. Cita sencera la carta de Pla en resposta a l'exemplar dedicat que va rebre de Da nuces pueris. Recorda també els elogis de Ferrater de la prosa de Pla; destaca la memorable resposta de Ferrater a una enquesta de Destino sobre Pla que ens va rescatar Jordi Amat a Vèncer la por: Vida de Gabriel Ferrater, pàg. 326-8 (ara també es pot llegir a Papers sobre literatura, pàg. 261-2). Xavier Pla acaba aquestes quatre cinc pàgines amb una referència extensa a l'informe en què Ferrater va recomanar als editors Farrar, Straus & Giroux, de Nova York, la traducció d'El quadern gris a l'anglès (també inclòs ara a Papers sobre literatura, pàg. 256-260). Josep Iborra ha relacionat alguns conceptes centrals d'aquest informe amb The liberal imagination, de Lionel Trilling. -- Xavier Pla afegeix, al final de la "Nota" en què explica sumàriament la preparació i les fonts del llibre, que va tenir presents, a l'hora de redactar-lo, per fixar el to i l'enfocament del text, la biografia de Roland Barthes escrita per Tiphaine Samoyault i la de Gabriel Ferrater escrita per Jordi Amat.  

Des del meu punt de vista, Xavier Pla era l'autor d'un dels assaigs més penetrants i fecunds sobre la literatura de Pla, una mirada nova que demostrava amb arguments sòlids la importància de la seva obra: Josep Pla, ficció autobiogràfica i veritat literària, de l'any 1997. Era també l'estudiós, preservador, editor, impulsor constant de l'aparició de nous textos de Josep Pla i sobre Josep Pla, amb un ritme de gairebé un nou llibre per any, des de la Càtedra Josep Pla de la Universitat de Girona i des de la Fundació Josep Pla de Palafrugell. Amb aquesta biografia es converteix en el gran autor de referència sobre Josep Pla. 

Paràgraf escrit el 21 d'abril: Vaig acabar el llibre fa un parell de dies. Afegeixo quatre observacions a l'apunt:

• Xavier Pla diu que ha dedicat deu anys a la preparació d'aquesta biografia, però el resultat del seu esforç, Un cor furtiu, no s'explica sense més de trenta anys de dedicació a l'obra de Josep Pla. És una obra molt llargament pensada.
• El mètode de selecció i distribució del material és clau. Cada capítol es divideix en seccions, majoritàriament d'entre deu i trenta pàgines, sovint del voltant d'una vintena, que es podrien llegir gairebé de manera independent, i que cobreixen sovint uns quants anys. Xavier Pla sap triar, d'entre una quantitat ingent de documentació conservada i disponible, el material més significatiu i el sap presentar d'una manera ordenada, rellevant i amena. 
• Si em torno a fixar en les referències a Gabriel Ferrater, constato que apareixen a la tercera part, en el capítol més breu del llibre, però potser el més substancial per donar compte de la importància que acaba tenint l'obra de Josep Pla. "El quadern gris. Una paret amb figures (1966)" repassa els fets i les decisions que condueixen Pla a publicar l'Obra completa amb editorial Destino, i la deliberació amb què es porta a terme el projecte editorial; explica la complicada gènesi i la publicació del primer volum d'aquesta Obra completa, El quadern gris, com a culminació de la literatura de Pla i el llibre que li dona la glòria literària; exposa una interpretació d'aquest llibre, una mirada impagable de Xavier Pla no com a biògraf sinó com a crític, en una mica menys de tres pàgines, i sintetitza la seva recepció en una enumeració de les nombroses cartes de felicitació que rep i en les lectures de Joan Teixidor, Maurici Serrahima i Gabriel Ferrater. És significatiu que Xavier Pla plantegi aquestes lectures com un crescendo que desemboca en les pàgines de Ferrater. Ja havia destacat (pàg. 1331), explicant la gènesi del llibre, que Ferrater serà el primer a adonar-se, de seguida, que no es tracta d'un diari de la joventut de Pla sinó d'un diari de joventut reescrit al cap dels anys pel Pla madur. A diferència de Serrahima, no existeix un Ferrater crític: la seva lectura aguda es desprèn de papers dispersos (dedicatòries, versos, ressenyes, la resposta d'un parell d'enquestes i, sobretot, el travadíssim informe com a lector en què recomanava a una editorial nord-americana que traduïssin El quadern gris a l'anglès). Des del meu punt de vista, aquest plantejament és molt valuós, perquè ve de la persona que potser ha reivindicat amb més coneixement la tradició crítica catalana.
• Les seccions de què es compon cada capítol s'encavalquen cronològicament: el temps va progressant al llarg de la secció i sovint regredeix al començament de la secció següent per tornar a desplegar-se cap endavant. No hi ha una narració de fets de cronologia encarcarada. Sense que et pugui cansar, el llibre va avamçant de manera successiva per diferents temes i punts de vista. Sols la part central, la dels anys de la guerra civil, es cenyeix amb encert a l'ordre cronològic, mes a mes, del gener de 1936 al desembre de 1939. D'altra banda, Xavier Pla té sentit del ritme narratiu: és admirable, per exemple, el contrast que aconsegueix entre el triomf de l'any 1966 arran de la publicació d'El quadern gris i el salt immediat en el capítol següent a l'angina de pit de l'any 1972.
• La biografia té profunditat, dona compte de les contradiccions de la persona, no ens n'escatima les facetes desagradables. No és superficial. Xavier Pla té el mèrit de donar-nos una imatge de Josep Pla que encara ens el torna més complex, com a escriptor i com a persona. El comprenem millor i a la vegada ens fascina la seva vitalitat. La passió de Pla per l'escriptura ens interpel·la, com a lectors i també personalment.
• Un cor furtiu fa venir ganes de llegir més Pla. M'he apuntat uns quants articles que vull recuperar, i alguns llibres als quals tornaré. He comprat i he llegit tot seguit l'edició crítica de Viaje en autobús (1942), a cura de Xavier Pla, publicada per Cátedra.

[Continuació de l'apunt del 22 de març] A la llibreria Documenta no veia el llibre, si bé hi havia un espai buit a la taula on esperava trobar-lo. L'he demanat. S'han adonat que ja no en quedaven, a la taula. En tenien mitja dotzena en preparació. Me n'han etiquetat un i han començat a preparar els altres. Al taulell de sortida, l'home que tenia al davant se n'enduia també un exemplar. El petit tast en relació amb Gabriel Ferrater ha confirmat les meves expectatives de lector.

Afegit també del 21 d'abril: He seguit la recepció d'aquesta biografia. Ha rebut comentaris elogiosos en articles, ressenyes, entrevistes. M'han interessat especialment l'entrevista que li van fer a Xavier Pla a l'emissora de ràdio Girona FM, l'hora i vint minuts de vídeo de l'entrevista d'Ignasi Aragay al canal del diari Ara a YouTube i la presentació del llibre, del mateix Xavier Pla acompanyat de Jordi Cornudella com a editor, que donaven resposta a les preguntes esmolades de Xènia Dyakonova, a la Fundació Josep Pla, el dia 20 de març:

--
Apunt revisat el 5 de maig de 2024

RipollRicard2022

¬¬¬¬¬

"Ricard Ripoll ens parla de Charles Baudelaire", setena de les conferències del cicle Poetes de Ferrater, organitzat per l'Associació Gabriel Ferrater de Sant Cugat del Vallès a l'Ateneu Santcugatenc, 1 de desembre de 2022

El vídeo de la conferència no inclou la presentació prèvia que devia fer algun membre de l'Associació Gabriel Ferrater de Sant Cugat del Vallès; comença en el que devia ser el principi de la intervenció de Ricard Ripoll. Situa en primer lloc --els 24 primers minuts-- Charles Baudelaire dins dels corrents literaris, a la seva època i en la seva biografia. Ressegueix després --del minut 29 fins al final-- la poesia de Les fleurs du mal. Ripoll recita magníficament i interpreta els poemes "L'albatros", "Correspondances", "Spleen IV", "Le goût de néant", i també els petits poemes en prosa "L'étranger", "Enivrez-vous" ("Embriagueu-vos", en traducció de Joaquim Sala Sanhuja) i "Le port".

Naturalment, Ripoll recorda la referència de Ferrater a Baudelaire a "In memoriam". I tot seguit destaca i llegeix l'entrada de la Gran Enciclopèdia Catalana "Charles Baudelaire", signada per GFe. Gabriel Ferrater considera Baudelaire el darrer gran romàntic francès. El qualifica d'"iniciador d'una nova sensibilitat centrada en l'experiència de la vida urbana", i Ripoll remarca que també Ferrater és l'iniciador d'una nova sensibilitat en la poesia catalana, representa un trencament amb la poesia realista i social. Quan Ferrater escriu en aquella entrada que la poesia de Baudelaire implica una "observació de les ambivalències del món emotiu i imaginatiu que, expressant-ho de manera negativa, ha expulsat des de fa un segle fins ara la poesia de la bellesa en el sentit grecollatí", Ferrater, creu Ripoll, també pensa en la seva poesia. Tots dos són poetes urbans, observadors d'una ciutat que es contraposa a la naturalesa  exaltada pels romàntics. Baudelaire és dels primers escriptors que pren la ciutat com a tema. 

A Ricard Ripoll, "Primavera" li sembla un poema d'una complexitat enorme, força hermètic, en què detecta un eco del Rimbaud d'Une saison en enfer: quan Ferrater parla de l'idiota natural. Ferrater es va nodrir de la modernitat poètica de Baudelaire, Rimbaud i Lautréamont --Ripoll planteja el tercer poeta com a hipòtesi: l'Àlbum Ferrater, pàg. 45, 51 i 63, confirma la hipòtesi, ja que els anys 1940-1 Ferrater va escriure un assaig sobre Lautréamont que no s'ha conservat. 

Al cap d'un any d'aquesta conferència es va produir una novetat rellevant: els Papers sobre literatura editats per Jordi Cornudella han restituït el text sencer original de l'entrada de Ferrater sobre Les fleurs du mal a la Gran Enciclopèdia Catalana.

El cicle Poetes de Ferrater va començar amb l'Any Ferrater, i va seguir el 2023:

• Josep Maria Fulquet, sobre Robert Lowell, 4 de febrer de 2022
• Francesc Gómez, sobre Ausiàs March, 1 de març
• Josep Maria Jaumà, sobre Robert Frost i Robert Graves, 5 d'abril
• Marcel Riera, sobre W. H. Auden, 3 de maig
• Miquel Edo, sobre Cesare Pavese, 7 de juny
• Jordi Ibáñez, sobre Bertolt Brecht, 4 d'octubre
• Ricard Ripoll, sobre Charles Baudelaire, 1 de desembre
• Josep Maria Oroval, sobre William Shakespeare, 7 de febrer de 2023
• Eduard Vilella, sobre Chrétien de Troyes, 7 de març

--

Mallafrè2022

 ¬¬¬¬¬

Mallafrè, Joaquim. "'In memoriam', una aproximació al poema i una traducció al castellà", dins Revista del Centre de Lectura de Reus, 9a època, 2n quadrimestre, setembre de 2022

L'Associació Gosar Poder recordava dimarts un article publicat per Joaquim Mallafrè al monogràfic del centenari de Gabriel Ferrater de la Revista del Centre de Lectura de Reus. L'he llegit. La setmana passada, el 22 de febrer, havia tornat a llegir un altre article seu, publicat també a la revista del Centre de Lectura, en un altre monogràfic dedicat a Ferrater, l'any 1974. Aquell article de joventut era un esbós biogràfic ple d'informació de primera mà, una aportació més que notable.

L'article de l'any 2022 consisteix en una descripció detallada de la llengua del poema "In memoriam", plena d'observacions minucioses i suculentes. Per exemple, constata que la paraula "por" apareix 9 cops al poema (38 cops a Les dones i els dies). També destaca que el poema de Jaime Gil de Biedma "Intento formular mi experiencia de la guerra" al·ludeix a "In memoriam", i hi afegeix que l'experiència narrada pot coincidir amb la de "The managers", d'Auden. Es fixa en la traducció al castellà del llibre, Mujeres y días, de Pere Gimferrer, José Agustín Goytisolo i José María Valverde. En concret, analitza la traducció que Gimferrer fa d'"In memoriam": "opta per una traducció substitutiva; és a dir que el lector no necessita saber català per llegir en castellà un equivalent poètic de l’original.". La mètrica de la traducció de Gimferrer és fidel. Mallafrè en ressegueix nombroses exemples de detall, i destaca molts encerts del traductor. Descobreixo que la pastisseria del poema, on els nois de la colla mengen pa tornant de l'excursió a Tamarit, era la paraula que s'utilitzava a Reus per referirse a un forn de pa.

La trajectòria intel·lectual de Mallafrè és llarga. He gaudit de les seves traduccions, començant per l'Ulisses de Joyce, que devia llegir ben jovenet, cap al 1982. És memorable el seu assaig Llengua de tribu, llengua de polis. Sempre atent als actes ferraterians organitzats a Reus, l'havia vist al Centre de Lectura, bonhomiós i amb ull crític --recordo un cop que va puntualitzar, en una conferència, que Eduard Valentí havia viscut i fet de professor a Reus uns quants anys, acabada la guerra, perquè estava desterrat a viure a més de cent quilòmetres de Barcelona. Val la pena llegir l'apunt que li ha dedicat Enric Iborra al blog La serp blanca.

Retrat del fotògraf Carles Fargas de Joaquim Mallafrè al vestíbul del Centre de Lectura de Reus, l'any 1991,
al costat de l'escultura de Pau Gargallo que hi ha a l'entrada

--

Índex de noms de l'obra de Joan Ferraté

 ¬¬¬¬¬

Aquesta pàgina inclourà un índex general de noms dels escrits i llibres de Joan Ferraté. Als llibres (i a les revistes i altres fonts), els assignaré una abreviatura a partir de les primeres inicials del títol: els ordenaré a continuació alfabèticament, tot consignant l'edició que utilitzo. A l'índex, les referències consten de les abreviatures i els números de pàgina corresponents a cada llibre o document.

Com que celebraré el centenari del naixement de Joan Ferraté rellegint-lo sencer, aprofitaré per anar buidant els textos i anar afegint-los a l'índex. De moment, he buidat una part de l'obra de joventut.

• CF Correspondència Castellet-Ferraté 1948-1951, pàg. 183-346 del llibre, a cura d'Enric Gallén i José Francisco Ruiz Casanova, Josep M. Castellet, editor i mediador cultural (Lleida/Barcelona: Punctum & Edicions 62, 2015, 375 pàg.).
• De la revista Laye, en consigno el número i la pàgina. Així, la referència a Rafael Alberti Laye12_74 indica que el nom del poeta apareix al número 12, pàgina 74.

El blog també té, encetat l'any 2009, un índex general de noms de l'obra de Gabriel Ferrater.

Aguado Bleye, Pedro, CF 340
Albérès, René Marill, CF 342
Alberti, Rafael, Laye04_6, Laye12_74
Alcibíades, Laye16_62-63
Aleixandre, Vicente, CF 214, Laye04_6, Laye12_74-75, Laye20_84
Alemany Bolufer, José, CF 320
Alexandre, Laye22_91
Alonso, Dámaso, Laye04_6, Laye12_74, Laye13_60-62, Laye20_66
Amià Marcel·lí ?, Laye20_66
Amiel, Henri-Frédéric, Laye12_69-71
Amorós, Eulàlia, CF 281, 285, 323?
Anaxàgores, Laye13_15
Anaximandre, Laye13_15
Apuleu, Laye20_66
Auerbach, Erich, Laye20_64-67
August, Laye22_92-93
Ayala, Laye01_11
Ayesta, Julián, Laye20_83-85, Laye22_90
Aymà, Jaume, CF 342
Aymé, Marcel, CF 301, Laye18_59-62
Azorín, CF 187, 189, 197
Badosa, Enrique, CF 229, 330
Baeza, Eduardo, CF 266
Bally, Charles, Laye13_63-64
Balzac, Honoré de, Laye04_6, Laye20_65
Barbellion, W. N. P., Laye20_83
Baroja, Pío, Laye17_41-42
Barral, Carles, CF 214, 229-231, 234, 236, 265, 281, 285, 287-8, 330, 335, 337-8
Bartrina, Joaquim Maria, Laye04_6
Bassols, Mariano, CF 199
Bastardas, Joan, CF 199
Baudelaire, Charles, Laye03_8, Laye04_6, Laye12_70-71, Laye22_63
Beneyto, Maria, Laye22_107
Bergson, Henri, CF 195, 256, 260, 274
Berkeley, Anthony, CF 320
Bernanos, Geroges, CF 345
Bíblia, Laye20_65
Bismarck, Otto von, Laye03_8
Bleiberg, Germán, CF 202
Bochenski, Jozef Maria, CF 343
Bonet, Blai, Laye23_117-9
Bonet, Francisco, CF 215-6
Bonn, Moritz Julius, CF 2011
Bousoño, Carlos, Laye12_74-75
Brentano, Franz, CF 330
Bréton, André, Laye12_74
Britten, Benjamin, CF 274
Bühler, CF 343-4
Burckhardt, Jakob, CF 245, 290; Laye03_8
Caballero, catedràtic d'institut que escriu a Laye, CF 287
Caillois, Roger, CF 342
Cain, James M., CF 267, 294
Calderón de la Barca, Pedro, Laye04_6
Calvo Serer, Rafael, CF 278
Campoamor, Ramón de, Laye04_6, Laye22_58
Camus, Albert, CF 184, 186
Cançó de Rotlan, Laye20_66
Capellà del sanatori de Puig d'Olena, CF 325
Carande, Ramón, CF 211
Carles V d'Alemanya (Carles I d'Espanya), Laye10_13
Carner, Josep, CF 297, 304, 320, 323; Laye05_13, Laye12_71
Cassou, Jean, CF 345
Castellet, Josep Maria, CF 183-346
Castellet, pare, CF 223, 256
Castro, Américo, CF 338, Laye20_66
Cató, Laye22_91-92Catul, Laye22_92
Cela, Camilo José, CF 342
Cernuda, Luis, Laye04_6, Laye12_74
Cervantes, Miguel de Laye20_66
Cèsar, Juli, Laye22_92
Chase, James Hadley, CF 255
Cheyney, Peter, CF 240, 248, 255, 294
Chopin, Frédéric, CF 322
Ciceró, Laye03_8
Cocteau, Jean, Laye12_69-71
Comas, Antoni, CF 323
Comte, Auguste, Laye01_9
Constantí el Gran, Laye03_8
Costafreda, Alfons, CF 192, 206, 214, 218, 224-6, 229, 233, 236, 241, 243, 246-7, 262, 264-6, 270, 274, 277, 281-2, 285, 287-291, 294, 301, 303, 326, 328, 337-8, 346
Cots, Jordi, CF 230, 233, 239, 241, 243, 292, 307, 311; Laye05_13
Croce, Benedetto, Laye19_6
Cuixart, Modest, CF 273
d'Ors, Eugeni, CF 199, 229, 277, 333; Laye04_6, Laye12_69-71, Laye13_62, Laye23_173
Dalmau, CF 246
Dante, Laye13_60
de Beauvoir, Simone, CF 263, 273, 294, 311
de Campos, C. M., CF 297
de Martín, Josep Maria, CF 273, 307, 310, 335, 338, 343
de Retz, cardenal, cf. Retz, cardenal de
de Rojas, Fernando, Laye17_45
de Sagarra, Josep Maria, Laye05_13, Laye22_107-8
Descartes, René, CF 329; Laye13_64, Laye23_51
Díaz-Cabañate, Antonio, Laye20_84
Díaz de Cossío, mare de Josep Maria Castellet, CF 256
Díaz de Games, Gutierre, CF 296
Dickens, Charles, Laye04_6
Diego, Gerardo, CF 187, Laye12_74
Dilthey, Wilhelm, CF 215, 244; Laye01_9,11, Laye22_58, Laye23_171
Donne, John, Laye05_13
Dorival, Bernard, Laye22_59
Dromel, Laye01_9
Eliot, Thomas Stearn, CF 301, 342; Laye04_6, Laye21_44-54
Entrambasaguas, Joaquín de, CF 199
Escipió, Laye22_92
Esclasans, Agustí, Laye23_157-160
Escohotado, Román, Laye20_84
Espriu, Salvador, CF 236, 244, 335; Laye05_13, Laye12_71
Eulogi de Córdova, CF 288
Evans, Margiad, Laye22_60,62
Farreras, Francesc, CF 286-7
Faulkner, William, CF 240
Ferran, Jaume, CF 206, 218, 229, 233, 236, 265, 281, 285, 287-8, 301, 330, 335, 337-8, 346
Ferran, germanes (de Jaume Ferran), CF 218
Ferraté, Amàlia, CF 341
Ferraté, Ricard, pare, CF 341
Ferrater, Gabriel, CF 199, 214, 218, 229, 236, 241, 254, 271, 301, 320, 338, 340-1
Fichte, Johann Gottlieb, CF 228
Flaubert, Gustave, Laye04_6
Folch, Jorge, CF 229
Font Espina, José M., CF 230
Font i Sagué, Norbert, Laye23_159
Fontana, Josep M., CF 338
Forster, Edward Morgan, Laye22_60,62
Fradera, pintor, CF 229
Francesc I de França, Laye10_13
Fray Luis de León, Laye13_61-62
Freixas, Antoni, CF 197, 346
Freud, Sigmund, Laye04_6
Fuentes Martín, Eugenio, CF 279, 315, 329
Galdós vid. Pérez Galdós
Galileu, Laye01_9,11
García Bacca, David, Laye13_15
Gardner, Stanley, CF 190
García Bellido, Laye13_64
García-Borrón, Juan Carlos, CF 234
García Lorca, Federico, Laye04_6, Laye12_74
García Serrano, Rafael, CF 297
Gide, André, CF 184, 190, 192, 297, 301, 326, 328, 333-4; Laye16_68
Gil-Robles, José María, Laye20_83
Giménez Caballero, Ernesto, Laye01_9
Giraudoux, Jean, Laye16_68
Goethe, Johann Wolfgang, CF 254, 328; Laye12_71, Laye23_158
Gómez de la Serna, Ramón, Laye22_59
González Vicen, Felipe, Laye03_8
Gregori de Tours, Laye20_66
Grewe, Rudolf, CF 206, 216, 226, 236, 243, 246, 248, 288
Guillén, Jorge, Laye05_13
Guimerà, Àngel, Laye12_71
Güiraldes, Ricardo, CF 297
Hammett, Dashiell, CF 234-6, 238-9, 255
Hatzfeld, Jean, Laye16_62-63
Heidegger, Martin, CF 319, 323, 333, 340; Laye13_15, Laye23_50, Laye22_89
Heimsoeth, Heinz, CF 228
Hemingway, Ernest, CF 267, 297; Laye22_60,62
Hernández, Miguel, Laye23_118
Herrera, Fernando de Laye04_6
Hesíode, CF 340, Laye13_15-17
Hitler, Laye18_61
Hölderlin, Friedrich, Laye05_13, Laye22_58, Laye23_46
Homer, CF 245; Laye20_65, Laye21_99
Horaci, Laye22_58
Husserl, Edmund, Laye13_15
Huxley, Aldous, CF 189, 207, 329, 331; Laye22_60,62
Ibáñez Martín, José, CF 2279
Jaeger, Werner, CF 245, 329-330
Jaloux, Edmond, Laye17_43
Jaspers, Karl, CF 319, 323
Joyce, James, CF 187, 211-2, 221, 297; Laye17_44, Laye19_64, Laye20_85, Laye22_60,62, Laye23_104-116
Juan, Remei, CF 340
Jung, Carl, CF 184, 188, 192, 195, 204-5, 207, 276, 328
Júnger, Ernst, CF 271
Kaegi, Werner, Laye03_8
Kant, Immanuel, CF 273, Laye20_84
Kierkegaard, Sören, CF 195, 221, 345; Laye03_8, Laye22_58
La Fontaine, Jean, CF 254
Laforgue, Jules, Laye04_6
Laín, Pedro, CF 284; Laye01_9,11, Laye23_171-3
Laurand, Louis, Laye13_64
Lewis, Sinclair, CF 197
Lope de Vega, Félix, Laye04_6, Laye13_61
López Arangueren, José Luis, CF 277; Laye04_6, Laye20_84, Laye22_89-90, Laye23_170-3
López Ibor, Joan Josep, CF 345
Lübker, Friedrich, Laye13_64
Lucreci, Laye22_92
MacCoy, Horace, CF 255
Machado, Antonio, CF 286, 290; Laye04_6, Laye19_53
Magariños, Antonio, Laye22_90-93
Magny, Claude-Edmonde, CF 240
Malherbe, Marc-Antoine de, Laye05_13
Mallarmé, Stéphane, CF 187
Malraux, André, CF 307, 312
Manegat, Julio, CF 229
Manent, Albert, CF 244, Laye05_13
Manet, Claude, CF 187
Mann, Thomas, CF 320
Mannheim, Karl, Laye01_11
Maquiavel, CF 242
Maragall, Joan, Laye05_13, Laye12_74
Marañón, Gregorio, CF 218
Marcel, Gabriel, CF 319, 323
Marco ?, Laye20_66
Marías, Julián, CF 234-5, 240, 244, 277, 279; Laye01_9,11
Marouzeau, Jules,, Laye20_76-77
Marx, Karl, Laye03_8
Matet, M., CF 188
Maurois, André, CF 206, 244
Mayans, Paco, CF 206, 215
Mentre, Laye01_11
Mill, John Stuart, Laye01_9
Modrego, Gregorio, CF 263, 266, 273
Mommsen, Theodor, Laye03_8
Montagut, José Antonio, canonge, CF 337
Montes, Laye20_84
Montherlant, Henry de, CF 212, 231, 234, 294, 297
Morales, company d'universitat, CF 200-1, 215, 218, 229, 246, 301, 338, 341
Narcejac, Thomas, CF 342
Neroul, Laye04_6
Neruda, Pablo, Laye04_6, Laye12_74
Nietzsche, Friedrich, CF 288; Laye03_8, Laye13_15, Laye23_51
Nilsson, M. P., Laye13_64
Núñez, Jesús, CF 214, 216, 218, 236, 259, 263, 266, 273, 279, 281, 285-7, 292, 303, 307, 315-6, 318-320, 329-330
Núñez de Arce, Gaspar, Laye04_6
O'Flaherty, Liam, CF 301
Oeri, Jacob, Laye03_8
Oliart, Alberto, CF 229, 335, 337-8
Oliver, Bartomeu, CF 304
Ortega y Gasset, José, CF 192, 205-6, 217, 225, 234-5, 253-5, 277, 325-6, 328, 330-1; Laye01_9,11, Laye04_6, Laye13_62, Laye17_44, Laye18_62, Laye22_59-60, Laye23_50-52,171-2
Ovidi, Laye13_16
Palau Fabre, Josep, Laye22_62-64
Pallí, Julio, CF 213
Palomeque, CF 213
Paneci de Rodes, Laye22_92
Panero, Leopoldo, Laye04_6
Pardo, José, CF 264
Pascal, Blaise, CF 218, Laye20_84, Laye23_51
Pater, Walter, CF 333-4
Pérez Galdós, Benito, Laye04_6
Permanyer, Ricard, Laye22_107
Perugino, il, Laye13_62
Pétain, Philippe, Laye18_60
Petersen, Laye01_11, Laye23_171
Petrarca, Francesco, Laye01_11, Laye05_13
Petroni, Laye20_66
Píndar, Laye05_13
Pla, Josep, CF 296; Laye05_13, Laye17_41-48
Plató, Laye22_89, Laye23_51
Plaza, Luis María, CF 213
Plutarc, Laye16_62
Pocholo, vid. Núñez, Jesús
Polibi, Laye22_92
Ponç, Joan, CF 273
Pou de Avilés, José María, CF 215-6, 218, 281
Prat de la Riba, Enric, Laye12_71
Prieto, Gregorio, CF 310
Primo de Rivera, José Antonio, Laye23_171
Proust, Marcel, CF 244, Laye17_44
Puig, Arnald, CF 273
Puig i Ferreter, Joan, CF 297, 345
Pujols, Francesc, Laye23_158
Puntí i Colell, Joan, CF 302
Quevedo, Francisco de, Laye19_52
Racine, Jean, Laye04_6
Raventós, Joan, CF 233, 330
Retz, cardenal de, CF 188
Riba, Carles, CF 288, 309, 343; Laye05_13, Laye12_71, Laye21_98, Laye23_46-55
Ridruejo, Dionisio, Laye04_6, Laye21_98, Laye23_171-3
Rilke, Rainer Maria, Laye04_6, Laye05_13
Rimbaud, Arthur, CF 188, Laye04_6, Laye12_74, Laye22_59
Ritter, Gerhard, Laye03_8
Rodón, Ana María, Anuschka, CF 198-9, 201, 338
Rodríguez Méndez, José M., CF 230
Roig Gironella, Juan, CF 270, 277
Ronsard, Pierre de, Laye05_13
Roquer, Ramon, CF 310
Rorschach, Hermann, CF 232
Rosales, Luis, Laye04_6, Laye20_84
Rosselló_Porcel, Bartomeu, Laye05_13
Rousseau, Jean Jacques, Laye03_8
Rümelin, Gustav, Laye01_9
Ruyra, Joaquim, Laye05_13
Sacristán, Manuel, CF 197, 204-5, 208, 213, 218, 232-3, 236, 247, 259, 264, 271, 274, 277, 281, 285, 287-8, 310, 313-4, 316, 320, 327-330, 332, 335, 337-8, 344
Sagarra vid. de Sagarra
San Juan de la Cruz, Laye13_61
Sánchez-Mazas, Rafael, Laye20_84
Sánchez Silva, Laye20_84
Sancho, poeta universitari, CF 229
Santayana, George, CF 334
Sartre, Jean-Paul, CF 284, 311, 333; Laye04_6, Laye16_68-70, Laye23_156
Saussure, Ferdinand de, Laye13_61, Laye13_63
Savage, D. S., Laye22_60-62,64
Savonarola, Girolamo, Laye12_71
Scheler, Max, CF 256
Schopenhauer, Arthur, Laye03_8
Shaftesbury, comte de, Laye19_5
Shakespeare, William, Laye04_6
Simenon, Georges, CF 218, 267, 330, 342
Sobre la sublimitat [tractat anònim], Laye17_42
Sòcrates, Laye16_62
Sòfocles, CF 320
Soler, Amàlia, CF 341
Sopeña, Laye20_84
Spitzer, Leo, Laye04_6
Spranger, Eduard, CF 231, 234
Staderman, Rudolf, Laye03_8
Steinbeck, John, CF 301
Stendhal, CF 296; Laye17_43, Laye20_65, Laye20_84
Strack, Paul L., Laye22_92
Sul·la, Laye22_92
Tàcit, Laye20_66
Tàpies, Antoni, CF 273-4
Teillard, Ania, CF 342, 345
Teixidor, Joan, Laye05_13
Tíbul, Laye17_41
Tomàs d'Aquino, CF 234, 277
Torrente Ballester, Gonzalo, CF 272, 274
Torres i Bages, Josep, Laye12_71
Toulouse-Lautrec, Henri de, CF 187
Tovar, Antonio, Laye23_173
Toynbee, Arnold Joseph, CF 225
Trabal, Francesc, CF 184, 186
Tracy, Don, CF 255
Triadú, Joan, Laye12_71
Troeltsch, Ernst, Laye03_8
Tucídides, Laye16_62
Unamuno, Miguel de, CF 191, 208, 283, 287; Laye16_69
Valeri, Lluís, Laye22_107
Valero, Ana M., CF 197, 215, 224
Valéry, Paul, Laye04_6, Laye13_62, Laye16_62, Laye23_51
Valverde, José María, Laye04_6
Vico, Giambattista, CF 289-290
Vilanova, Antonio, CF 189, 199
Villalonga, Miquel, CF 184
Vinyoli, Joan, Laye19_51-55
Virgili, Laye22_92-93
Vivanco, Luis Felipe, Laye04_6, Laye20_84
Vives, Josep Lluís, Laye13_64
Voltaire, CF 240, Laye13_64
von Gersdoff, baró [amic de Nietzsche], Laye03_8
von Preen, Friedrich, Laye03_8
von Ranke, Leopold, Laye01_9, Laye03_8
Waehlens, Alfonso de, CF 325?
Wilamowitz, Ulrich von, Laye13_64
Wilde, Oscar, Laye16_68
Woolf, Virginia, Laye22_60,62
Zamora Vicente, Alonso, Laye01_11
Zubiri, Xavier, CF 234
Zúñiga, Ángel?, CF 214

--

Perpinyà2022B

¬¬¬¬¬

Perpinyà, Núria. "Gabriel Ferrater conversa amb Núria Perpinyà sobre els seus títols", dins Veus baixes: Paper de versos i lletres, núm. 6, monogràfic II Studia digitalia in memoriam Gabriel Ferrater, novembre de 2022, pàg. 495-504

Amb la forma d'un divertimento, una conversa imaginària amb Gabriel Ferrater, Núria Perpinyà apunta unes quantes observacions agudes sobre els títols dels seus llibres i poemes. Cal llegir el text sencer. El to i la intenció es reflecteixen, per exemple, en les següents preguntes i respostes a propòsit de Les dones i els dies (pàg. 495-6):

—Vaig optar per un aire clàssic i intemporal: Les dones i els dies.
—Em pensava que eres més modern.
—Sí i no.
—Es nota que ets un poeta pel joc de des i d'eles.
—Sí, la repetició d’alveolars, dentals i fricatives és molt sonora. Se t’omple la boca.
—Sembles Nabókov.
—Quan ho vàrem traduir al castellà, vam perdre l’al·literació. Mujeres y días. L’asseveració sense articles ho fa més lapidari. Ha, ha. Sono molt seriós.

[...]

—És una paròdia d’Hesíode, d’Els treballs i els dies. El missatge d’aquesta obra del segle VIII abans de Jesucrist és que, per tirar endavant la civilització i casa teva, cal pencar molt i conrear la terra de valent. El meu és el contrari. La meva poesia no és rural ni didàctica; no conté cap consell per fer-se ric ni prudent; tot al més, pot servir per observar i pensar. Hesíode es malfia de les dones (que ell compara als lladres), cosa que no comparteixo gens. En el meu llibre, tampoc no hi volten déus; ni s’hi especifica els dies propicis per plantar, tallar fusta o procrear. El meu calendari és molt més lax i crec que no és gaire pràctic.

--

Outeiriño2022

 ¬¬¬¬¬

Outeiriño, Manuel. "Vigència de Les dones i els dies: Compartir i traduir poemes de Ferrater", dins Veus baixes: Paper de versos i lletres, núm. 6, monogràfic II Studia digitalia in memoriam Gabriel Ferrater, novembre de 2022, pàg. 478-494

Manuel Outeiriño va conèixer Gabriel Ferrater pel professor Enric Sullà, a la Universitat Autònoma de Barcelona, l'any 1983. L'any 2021 va publicar As mulleres e os días, la traducció completa de Les dones i els dies al gallec. Havia anat traduint Ferrater des del 1986 o el 1987: 

Crec que Ferrater és un poeta tan bo que guanya amb la traducció. Aleshores, tot i que el meu treball no sigui massa reeixit, el resultat no podrà ser massa dolent, donada la qualitat dels originals. En tot cas, tinc la convicció que allò que cerca un traductor és donar oxigen a la seva cultura. Ngûgî wa Tiong’ó, a qui també vaig traduïr al gallec, va dir, molt lúcidament, que la traducció és l’oxigen de les cultures.

Outeiriño havia escrit una introducció excel·lent a la seva traducció, concebuda per al públic gallec. Aquest article, un article de fons dins un monogràfic sobre Ferrater que inclou 47 comentaris de poemes concrets de Les dones i els dies, és menys informatiu que aquella introducció, és molt més personal: 

La veu de Ferrater a «In Memoriam», a «Petita guerra», al «Poema inacabat» o a «Cançó idiota» quan parla de les misèries de guerra i postguerra, de com hi havia fins i tot «putes de tren» que feien l’ofici pels vàters, em va resultar familiar. Era la veu d’una memòria històrica que no m’era plaent però en semblava, sense cap dubte, la clau explicativa de bona part de la nostra vida quotidiana, del que havia estat la vida dels meus, quan el país s’havia convertit en una mena de quarter o de severíssim internat disciplinari. [...]

Crec que el primer gust que vaig trobar a la poesia del Ferrater va ser el de l’exercici de la llibertat i la sinceritat. Però, a més a més, aquest poeta de la llibertat, enginyós i sofisticat, no és pas solemne i transmet sovint amb contenció el gust de viure i expressar la vida comuna. Insisteixo, doncs: si vaig posar-me a traduir Ferrater, ha estat per l’alegria de difondre versos com aquests:

Feliços de gustar tots un sol gust,

ens sembla que tastem futur. Partim-nos

els dies que vindran per tots nosaltres,

com els grillons d´una taronja. Té— (pàg. 479)

Outeiriño creu que es poden assignar a la poesia de Ferrater les qualitats que ell va remarcar en la poesia d’Auden, que va «revolucionar la poesia anglesa per mitjà de la introducció de temes polítics i d'un to col·loquial i popular, en contraposició a l’hieratisme i l’esteticisme que, representats fonamentalment per T. S. Eliot, predominaven aleshores a la lírica anglesa» (inici del capítol sobre Auden: pàg. 159 d'Escritores en ters lenguas, pàg. 237 de Donar nous als nens). És una opció estilística molt conscient. Presenta "una subjectivitat rica, complexa, dinàmica i matisada –a més de poc convencional" (pàg. 483), pròpia d'un individu irreductible --Manuel Outeiriño coincideix amb Jordi Ibàñez--, capaç d’expressar sentiments sobre la guerra, l´amor, els jocs.

Ferrater "sap donar el to d’una època. Parla d’un temps i ho fa, de vegades, apropant-se a la vida popular, com ara a «Diumenge», «El secret» o «Les generacions». Aquests poemes poden comparar-se amb els també magnífics «Plaça vella» o «El mecànic i la seva família», que formen part de Realitats (1962) de Joan Vinyoli. [...] Convé recordar «Plaça vella» i «El mecànic i la seva família» de Vinyoli per tal de contrastar l’esguard càlid i proper, compassiu i tendre del barceloní amb l’ullada distant i sovint freda de Ferrater." 

L'article conté observacions agudes sobre uns quants poemes: "In memoriam", "Els jocs", "Sobre la catarsi" i "Teseu". Les he recollides als apunts corresponents.

--

Cornudella2024

¬¬¬¬¬ 

"Presentació del llibre Papers sobre literatura de Gabriel Ferrater", a càrrec de Jordi Cornudella (acompanyat d'Enric Blanes), organitzada per l'Associació Gosar Poder al Centre de Lectura de Reus, 15 de gener de 2024, 72 minuts

L'Associació Gosar Poder de Reus ha estat segurament una de les primeres entitats a organitzar una presentació de Papers sobre literatura, de Gabriel Ferrater, que va publicar-se al novembre i devia començar a arribar a les llibreries cap al desembre. Mentrestant, han anat apareixent ressenyes i articles molt favorables, i aquest gener diferents mitjans han entrevistat Jordi Cornudella (he aplegat els enllaços d'aquesta primera recepció del llibre a l'apunt de Papers sobre literatura). L'Associació Gosar Poder va convidar Cornudella, com a responsable del volum, a fer la presentació al Centre de Lectura de Reus, i ell em va proposar que hi participés, creient que donar a l'acte forma de diàleg el faria de més bon pair. Fina Masdéu, de l'Associació, va obrir l'acte amb unes paraules amables.

Cornudella va començar mostrant l'edició crítica de Les dones i els dies i Papers sobre literatura, dos llibres d'aspecte semblant, com bessons. Amb el Curs de literatura catalana contemporània publicat a Empúries són els tres primers volums d'un projecte que vol posar en solfa tots els escrits publicables de Gabriel Ferrater. Va comparar Papers sobre literatura i Sobre literatura, el llibre editat per Joan Ferraté l'any 1979: comparteixen el dibuix de la coberta; el nou llibre triplica l'extensió de l'anterior, i el substitueix. Cornudella va repassar àgilment els llibres que havia anat editant Joan Ferraté al llarg dels anys. 

Gabriel Ferrater no va voler mai publicar llibres sobre literatura, afirma Cornudella. De fet, les seves conferències a la Universitat de Barcelona dels anys 1965-7 havien estat enregistrades i transcrites amb la intenció de fer-ne un llibre, que es publicaria un cop acabat de corregir per Ferrater, una tasca que no va completar mai. Tampoc va fructificar la seva col·laboració en una història de la literatura amb Martí de Riquer, per a una editorial italiana: n'ha quedat el text "El resurgimiento" (pàg. 275-294). Ara: hi ha molt de material dispers. Després de les sis-centes pàgines de Papers sobre literatura es publicarà un volum d'un gruix semblant amb els informes de lectura que se'n conserven, i un altre amb els articles sobre autors escrits per a obres editorials (el que es va publicar dins del llibre titulat Escritores en tres lenguas eren els articles més extensos). Aquest volum d'ara i els dos que el seguiran no podrien existir si Joan Ferraté no hagués vetllat per preservar tots els documents que anava trobant del seu germà, ni sense diferents troballes d'articles i informes de lectura i altres documents que s'haurien pogut perdre.

Cornudella va reflexionar sobre el diferent valor dels textos que han perdurat a partir de l'exemple de la carta que ha titulat "Un esquema de la literatura catalana moderna: Carta a José María Valverde" (pàg. 295-304, amb els annexos). Ferrater la conservava en original, no en còpia, cosa que ens fa imaginar que no li va caldre enviar-la perquè es devia veure amb Valverde potser aquella mateixa nit. No és el mateix una carta entre amics, que a més a més al·ludia a unes converses sobre literatura catalana que devien durar uns dies, que el meditadíssim pròleg del Nabí de Josep Carner. El diàleg ens va portar a valorar també el polèmic article que obre el volum, "Madame se meurt", un gran primer text sobre literatura que sovint s'ha llegit superficialment. Vam parar atenció a les novetats principals del volum, a les 79 pàgines d'afegits a la Historia de la literatura universal d'Erwin Laaths i a l'article inèdit sobre Josep Carner, de 75 pàgines.

(A propòsit dels afegits d'Erwin Laaths, hi havia tres idees que havia pensat de col·locar en algun moment de la conversa i que van decaure. Les apunto aquí. Per il·lustrar la idea que Ferrater és un lector molt poderós, volia destacar la seva capacitat de fer una interpretació personal i a la vegada molt travada, per exemple, de la història de la literatura francesa: arriba a insinuar que la literatura francesa coetània potser havia oblidat massa els seus medievals. També volia destacar com Ferrater arriba a aïllar i analitzar les constants comunes a totes les obres dramàtiques de Shakespeare --en un fragment, pàg. 463-470, que m'hauria agradat saber com hauria fet reaccionar Harold Bloom, si l'hagués conegut. Finalment, els afegits contenen perles com les línies que dedica a la sensibilitat per a la realitat més propera que caracteritza la poesia anglesa, i el poema de Wyatt que tria com a exemple, que recordaré per sempre quan torni a llegir "Maîtresse de poëte".)

Ferrater continua interpel·lant-nos. Té textos que, a Cornudella, encara li agraden més ara que abans. Passen els anys i no ens deixa indiferents.

***

A propòsit de Joan Ferraté, que al novembre d'aquest 2024 farà cent anys que va néixer, Cornudella ens va avançar que sortirà segurament una reedició de Lectura de La terra gastada, de T. S. Eliot, amb les últimes correccions que hi va introduir i algun apèndix nou, i una nova edició de Dinámica de la poesía, el seu gran llibre de crítica, que està exhaurit de fa molts anys.

 

--