Homenatge a Gabriel Ferrater al Museu Deu del Vendrell

¬¬¬¬¬

Ara fa un mes, el 25 de maig, la seu territorial d'Òmnium Cultural del Baix Penedès va organitzar un acte d'homenatge a Gabriel Ferrater al Museu Deu del Vendrell. La sala de tapissos es va omplir, va caldre afegir unes quantes files de cadires addicionals. Va presentar l'acte Ignasi Carbonell, president de l'Associació Pau Casals (en substitució de la presidenta d'Omnium Cultural, que estava indisposada). Va apuntar que Ferrater havia assistit als festivals Pablo Casals amb la seva dona --detall biogràfic confirmat pel llibre de Jordi Amat Vèncer la por, pàg. 294: en una carta des de Vernet li escriu a la seva mare que "és bonic, sentim concerts de Casals, no fa calor i jo em banyo en un riu sense sofre.".

La iniciativa i la concepció de l'acte van ser a càrrec de l'artista Joan Descals. Va ser un acte sobri en conjunt, amb poemes ben dits pel grup de teatre Els Inestables, acompanyats de la guitarra de Carles Terrón. Va començar amb una meritòria, intel·ligent i extensa intervenció de Joan Descals per presentar Ferrater als assistents, que és el resultat d'una llarga lectura i assimilació de la seva poesia. El resum biogràfic va lligar lectura i vida: va reivindicar Gabriel Ferrater com un gran lector i un crític d'art extraordinari, també com un poeta capaç d'escriure amb les paraules de cada dia. Va fer una glossa singular i ben resolta d'"In memoriam", mig llegits els versos, mig narrades per Descals les peripècies. Un quadre seu, del 1978, amb tres dones, Helena Valentí, Jill Jarrell i Marta Pessarrodona, li va servir de fonament per comprendre la vida de Ferrater, les dones que va estimar. Va saber aprofitar-hi les aportacions recents de la biografia de Jordi Amat. Va posar en valor de manera comprensible els versos de Jill Jarrell que encapçalen Les dones i els dies. Va recordar l'erudició i el to lapidari del "Poema inacabat", i el perdó que demana a la "Tornada". Va explicar com Ferrater, iconoclasta, provocador, apassionat, apassionant, obre un camí nou a la literatura catalana. La intervenció de Joan Descals va exigir la intel·ligència i atenció dels asssistents, sense perdre's mai per les teories de la literatura. 

Acabada la intervenció de Descals, Carles Terrón, amb la seva guitarra, va fer la transició cap al recital de poemes amb què va acabar l'acte. La companyia Els inestables va llegir "Com Faust", "Veus baixes", "Caragol", "Dues amigues", "Xifra", "Joc", "Aniversari", "El ponent excessiu", "Si puc" i, recitada en grup, la "Cançó del gosar poder". Aquests poemes es corresponien a quadres interpretatius que Joan Descals ha pintat al llarg dels anys, projectats a la paret del fons --massa petits (almenys des de les files del fons) i amb un cert desordre: aquesta combinació devia lluir com cal a la segona edició de l'homenatge, que va tenir lloc al cap d'uns dies, l'1 de juny, a la Casa Carles Barral de Calafell. Entre els poemes, alguns arpegis de guitarra. L'acte va superar de bon tros les meves expectatives, l'hora i mitja em va passar volant. 

--
Apunt revisat el 5 de juliol de 2022

AjuntamentdeReus2022

¬¬¬¬¬

Gabriel Ferrater, Reus, 1922 -- Sant Cugat del Vallès, 1972: Poeta, crític, traductor i lingüista. Col·lecció "Cultura d'Espais: Relats visuals per aprendre i pensar". Reus: Ajuntament de Reus, març de 2022, 171 pàg.

El cas és que vaig baixar a Reus pel centenari de Gabriel Ferrater, el 20 de maig, i em van obsequiar amb un exemplar d'aquest llibre, que agraeixo. Per explicar com és, diré que fa pensar en l'Àlbum Ferrater, que el 1993 va publicar Quaderns Crema, a cura de Jordi Cornudella i Núria Perpinyà. Les pàgines 26-111, l'apartat central, titulat "Els genis neixen o es fan?", ens donen una sinopsi biogràfica, feta de pinzellades breus sobre la família, els estudis, els llocs, les parelles, les feines i les relacions, acompanyades de textos una mica més extensos del mateix Ferrater. A les pàgines primeres del llibre, altres veus ens el dibuixen com a poeta, crític d'art, crític literari, traductor, lingüista, professor: els fragments són d'Amàlia Barlow (la seva germana), Josep M. Castellet, Narcís Comadira, Jordi Cornudella, J. V. Foix, Jaime Gil de Biedma, José Agustín Goytisolo, Jordi Llovet, Xavier Macià, Josep Murgades, Justo Navarro, Núria Perpinyà, Helena Valentí i Joan Vinyoli --és una tria i sempre hi pots trobar a faltar un nom o altre: m'ha estranyat sols l'absència d'algunes paraules i alguna imatge de Jill Jarrell (per exemple, un parell de fotos a la pàgina 95, al costat de la pàgina que el llibre li dedica). La part final repassa els seus llibres, els de poesia que va publicar en vida i els que es van publicar pòstumament, sobretot gràcies a la bona feina del seu germà Joan Ferraté. També hi ha un apartat sobre Reus i Sant Cugat, dues de les ciutats on va viure, i una bibliografia. 

Llueix llueix tot el contingut que ha seleccionat l'equip que han compost Anna Figueras Torruella, Àgata Gil Capeta, Anna López Figueras, Fina Masdéu Abril i Laia Pellicer Toda. El llibre conté moltes imatges, de conegudes i de rares; té bones il·lustracions; el disseny està ben resolt, en el detall i en el conjunt; els esquemes cronològics són agraïts de consultar; la composició tipogràfica facilita la lectura. És un llibre que devores de gust, sobretot perquè les explicacions són clares i la tria de textos té punta. Pot ser una entrada en Ferrater llaminera per a lectors joves o grans, que encara no el coneguin.

Posat a copiar un parell de textos que donin el to del volum, m'encanta el fragment de Josep Murgades (pàg. 20) i em commou tornar a llegir aquest fragment de la segona entrevista que li va fer Baltasar Porcel (que copio de la pàg. 79, encara més retallat i amb cursives meves):

La irrupció que va fer en la vida intel·lectual catalana dels anys seixanta és només comparable a la d'un cavall desbocat enmig d'una botigueta de plats i olles de terrissa kitsch i primparada. La trencadissa va ser-hi sonada, de vegades potser gratuïta i tot, però ben del cert que era el preu que calia pagar perquè la cultura d'aquest país deixés enrere molts fantasmes i guanyés en confiança i en descaradura, en desinhibició i en exigència.

Jo tenia una sèrie de coses a dir sobre Espanya i els espanyols i Catalunya i els catalans, dir l'estat de degeneració i decadència en què es trobava, es troba, el país. [...] Em llegia i rellegia cíclicament les diguem-ne quinze millors obres de Shakespeare, tu. I és ell qui em va descobrir que en poesia es pot dir tot. [...] Vaig escriure "In memoriam", basat en Shakespeare, i cuc! funcionava. [...] Des de finals del 63 pràcticament no he escrit res, tret de mitja dotzena de curts poemes. No tinc res més a dir, penso, encara que, és clar, tingui coses a dir sobre els homes, les dones i la humanitat, que són eternes. Em referia a coses directes, experimentals, meves.

--

El dia del centenari de Ferrater, a Reus

¬¬¬¬¬

Ara fa tres setmanes vaig baixar a Reus, convidat a seguir un breu acte de carrer per commemorar el dia del centenari de Gabriel Ferrater, al costat de la casa on havia nascut el 20 de maig de 1922. (Tot i haver plegat més d'hora per no haver de córrer, vaig ensopegar una avaria del tren que em va fer arribar a l'acte quan ja havia començat!) Em vaig perdre la inauguració de la placa commemorativa col·locada a l'edifici del Raval de Santa Anna on havia nascut Gabriel Ferrater --vaig poder veure la placa després, amb calma. Vaig arribar a l'acte quan acabava de començar --em sembla-- la intervenció del professor Josep Murgades. Va situar Gabriel Ferrater perfectament perquè se'n fes càrrec un públic general, va reivindicar el precedent reusenc de Bartrina, va recordar la "procacitat reusenca" de Ferrater, el fet que era un intel·lectual que no combregava amb rodes de molí. Va reivindicar els propers centenaris d'autors de Reus: Xavier Amorós i Joan Ferraté. 

Un parlament de l'alcalde de Reus, Carles Pellicer, va precedir les paraules d'Anne Barlow, neboda de Gabriel Ferrater, filla de la seva germana Amàlia, que va reinvindicar la riquesa, la integritat i el coratge de la cultura catalana. El regidor de Cultura, Daniel Recasens, va presentar tot seguit l'escultor Salvador Juanpere, que va explicar com havia compost la placa commemorativa, inspirada en el poema "Tres llimones" --justament un poema que té potser un motiu pictòric de fons. Es va preguntar sobre el significat de l'obra artística, una interrogació que el poema planteja. Per tancar l'acte, els alumnes de primer de Batxillerat, modalitat artística i escènica, de l'Institut Gabriel Ferrater van fer una breu lectura de poemes, entre els quals hi havia 'Tres llimones', també "Ídols" i "Dits", tots acompanyats d'una coreografia. 

Vaig poder saludar algunes de les persones que han portat la ciutat de Reus a omplir d'actes, iniciatives i homenatges aquest centenari. Em van obserquiar amb un llibre biogràfic sobre Ferrater. Va ser un acte sobri, digne, obert a tothom, concretat en una placa que honora Gabriel Ferrater i la ciutat de Reus.

--
Apunt revisat el 13 de juny de 2022

Cornudella2022B

¬¬¬¬¬

Cornudella, Jordi. "Editar Ferrater", conferència a l'Institut Gabriel Ferrater de Reus, 19 de maig de 2022

Aquesta conferència s'havia hagut d'ajornar per la pandèmia. Programada al maig de 2022, el moment de fer-la va resultar oportuníssim, per l'interès creixent per Gabriel Ferrater que han suscitat les activitats del centenari i, en concret, per la presència de la seva neboda, Anne Barlow, coincidint amb els actes del dia 20 de maig. Edicions 62 acaba de reimprimir l'edició crítica de Les dones i els dies, a cura de Jordi Cornudella.

Vaig arribar una estona abans de l'hora perquè el professor Biel Ferrer em pogués ensenyar tranquil·lament els quadres de Gabriel Ferrater que es conserven a l'Institut. Ben emmarcats, són en una sala austera, de mobiliari escolar, destinada a l'atenció de les famílies. Són olis, provatures de diferents tècniques de composició, fetes cap al 1949, que van ser cedides a l'Institut per una família amiga d'Amàlia Ferraté, germana de Gabriel, mare d'Anne Barlow. A la part del darrere de cada quadre, hi consten, em va explicar Biel Ferrer, marcats amb palets, els dies que Gabriel Ferrater va dedicar a pintar-lo.

L'acte va començar amb la benvinguda del director Miquel López, en nom de l'Institut. Va agrair la iniciativa i l'organització al professor Biel Ferrer. Va presentar Jordi Cornudella i Anne Barlow, la neboda de Ferrater. Abans de la conferència, Anne Barlow va llegir un text breu, contingut i intel·ligent, amb una frase lluminosa per descriure el seu oncle, un home amb

una set de coneixements sense límits.

Jordi Cornudella va preguntar-se en la conferència què és l'obra completa de Gabriel Ferrater, una qüestió que no és trivial i que ara es torna del tot pertinent davant la previsió de publicar-la més o menys aviat. Va acompanyar les seves paraules amb la projecció de les portades dels diferents llibres. Estrictament, l'obra completa de Ferrater és Les dones i els dies, amb els quatre poemes que podem conjecturar que ell mateix hauria afegit a una nova edició, d'acord amb el mateix Joan Ferraté. L'edició crítica ens proporciona, com és pertinent, el detall de les variants, l'origen i transmissió de cada poema, els poemes descartats, alguns versos circumstancials i tot l'aparat crític. Cornudella, a l'obra completa, no hi inclouria ni les traduccions ni el llibre d'Eduard Bonet.

Els articles signats GFe a la Gran Enciclopèdia Catalana, els afegits a la traducció Historia de la literatura universal d'Erwin Laaths, són obra? Gabriel Ferrater ens diria que no, afirma Cornudella. Els informes de lectura? Encara menys. A l'editorial Labor hi havia Joan Vinyoli i Salvador Clotas, que li encarregaven moltes feines --poden aparèixer encara més textos? Què fem amb un remarcable text sobre història de la matemàtica escrit com a treball de curs a la Universitat? Quin valor podem donar a les conferències? Cornudella remarca que els textos aplegats al Curs de literatura catalana contemporània són transcripcions, textos dits, no escrits: com que no els va revisar, li sembla exagerat considerar-los una posició de Ferrater definitiva, ja que hi té pes l'opinió expressada en el moment. Un llibre com l'antologia Donar nous als nens, de Marina Porras, ha reservat moltes pàgines als textos d'origen oral (conferències conservades i transcrites, entrevistes).

Hem d'agrair a Joan Ferraté que aplegués l'obra incompleta del seu germà. Són els tres volums inicials d'escrits: Sobre literatura, Sobre pintura i Sobre el llenguatge. Ja publicats, sorgeixen els primers textos no escrits: les transcripcions de les conferències de Papers sobre Carles Riba, de Foix i el seu temps. L'editorial Ariel n'havia de fer un llibre, d'aquelles conferències a la Universitat de Barcelona: per això es van transcriure. Papers, cartes, paraules --el primer llibre que va editar Jordi Cornudella a Quaderns Crema-- va obrir encara més el ventall, amb la inclusió de cartes i entrevistes. Al cap d'uns anys va aparèixer Cartes a l'Helena i residu de materials dispersos, que recuperava peces que Joan Ferraté no coneixia quan va publicar Papers, cartes, paraules: a més de l'epistolari amb Helena Valentí, alguns articles, dues conferències més, algunes cartes i dues entrevistes. Encara al cap d'uns anys, Tres prosistes va completar les conferències de literatura, amb l'afegit d'una carta informe en què Gabriel Ferrater recomanava la traducció de Josep Pla a l'anglès.

Mentrestant, hi va haver noves sorpreses. Sirmio va recuperar la novel·la policíaca, força simenoniana, Un cuerpo, o dos, escrita amb Josep Maria de Martín per presentar-la a un premi. L'antologia Vers i prosa, publicada per Tres i Quatre, a cura de Jordi Cornudella, va incorporar dos textos inèdits. Del fons d'arxiu de l'editorial Salvat, se'n van rescatar els articles sobre escriptors destinats a un diccionari, que es van incloure a Escritores en tres lenguas. Corresponen a la sèrie 1, els articles més extensos; els de la sèrie 3 són meres entrades d'enciclopèdia, i no tenen valor, però els de la sèrie 2 sí que en tenen --vegeu alguns dels noms dels articles de la sèrie 2 a l'apunt sobre aquest llibre. La publicació dels articles de les sèries 1 i 2 duplicarà el volum d'aquella col·laboració editorial que s'havia inclòs a Escritores en tres lenguas. Respecte als informes que s'havien aplegat a Noticias de libros, caldrà recuperar-los tots en la llengua original (n'hi ha també en anglès i en alemany), i se n'hi afegiran una vintena que no s'havien publicat fins ara.

Com podem publicar l'obra completa de Ferrater? El model de La Pléiade, exhaustiu, luxós, ja no sembla viable. Cornudella opta per una obra completa en petits volums. Als textos de Sobre literatura, s'hi afegiran bàsicament els articles d'Escritores en tres lenguas i els informes de lectura. El volum sobre pintura canviarà poc. El volum d'obra lingüística es pot ampliar amb les llibretes de Ferrater que es conserven. L'obra completa sí que inclourà les traduccions de poesia. Cornudella és poc partidari de publicar els epistolaris dels escriptors, si bé és excel·lent la correspondència amb Jill Jarrell i Marta Pessarrodona, inèdita, i encara es poden recuperar algunes cartes més a Helena Valentí. La correspondència dona claus sobre alguns poemes. 

Amb les reserves enunciades sobre el que és obra i amb l'advertiment sobre els escrits de Gabriel Ferrater derivats de les seves col·laboracions editorials que no podem descartar que encara apareguin, tindrem més o menys aviat els primers volums de l'obra completa de Gabriel Ferrater, a cura de Jordi Cornudella. La notícia, per més que sigui esperada, és excel·lent.

Document de cessió dels olis a l'Institut Gabriel Ferrater

A la presentació de la conferència, el director de l'Institut, Miquel López; Anne Barlow, neboda de Gabriel Ferrater, i Jordi Cornudella, tapat a la imatge (foto descarregada del twitter de l'Institut Gabriel Ferrater)

--

Ginebra2022

¬¬¬¬¬

G‌inebra, Jordi. "Gabriel Ferrater, lingüista" (68:35), conferència organitzada per l'Associació Gosar Poder, al Centre de Lectura de Reus, 10 de maig de 2022

El maig de l'Any Ferrater ha resultat intens d'actes i lectures. Dec tenir ara mateix cinc o sis apunts pendents d'escriure, que no es justifiquen pas per cap mania ferrateriana compulsiva sinó pel que aquests actes ens aporten a la comprensió de Gabriel Ferrater, gràcies a mirades diferents i a punts de vista nous. D'entre els actes de què volia escriure, la conferència de Jordi Ginebra sobre l'obra lingüística de Ferrater, de fa ja tres setmanes, és l'acte més reculat, i un dels més substanciosos, una mirada molt intel·ligent.

Vaig entrar a la sala a les 19.13 h. He recuperat la breu presentació de l'acte de Fina Masdéu, en nom de l'Associació Gosar Poder, i la presentació de Jordi Ginebra que va fer Mireia Romeu, membre també de l'Associació. L'acte va tenir el suport de la Fundació Reddis i comptat amb les facilitats del Centre de Lectura de Reus. Romeu va començar recordant Joan Manuel Pérez i Pinya, del col·lectiu Veus baixes, autor de la bibliografia de referència sobre Gabriel Ferrater, que havia mort tres dies abans. 

Romeu havia estat alumna tant de Fina Masdéu, a l'institut, com de Jordi Ginebra, a la universitat. Va repassar de manera sintètica la trajectòria professional universitària de Jordi Ginebra, catedràtic de la Universitat Rovira i Virgili i doctor en Filologia Catalana amb premi extraordinari, membre del Consell Consultiu del Programa de la Gramàtica de l'Institut d'Estudis Catalans, autor amb Anna Montserrat del Diccionari d'ús dels verbs catalans: règim verbal i canvi i caiguda de preposicions i de La nova normativa de l'Institut d'Estudis Catalans: guia pràctica; etc. És un especialista en l'obra lingüística de Fabra: va escriure Pompeu Fabra: vida i obra, en col·laboració amb Joan Solà. Va ser un encert que l'Associació Gosar Poder el triés per fer la conferència sobre el Ferrater lingüista.

La conferència va anar acompanyada de la projecció de diapositives. La primera reproduïa el començament de l'entrada sobre Gabriel Ferrater a la Viquipèdia, en què significativament, com acostuma a passar, és designat com a lingüista. Jordi Ginebra va exposar, al llarg de la conferència, quin abast té aquesta definició com a lingüista, amb el benentès que la seva intervenció era més aviat una xerrada que una aportació acadèmica, ja que no es considera expert en Ferrater. Va dir que les seves observacions sobre Fabra l'han acompanyat sempre. La dedicació a la lingüística de Ferrater també es correspon amb el mite --un mite que potser també necessitem, va apuntar en algun moment--, pel fet de ser càustic, innovador, anticonvencional, contundent, lúcid. El primer text de Ferrater que va projectar va ser el fragment inicial de "Les gramàtiques de Pompeu Fabra" (Sobre el llenguatge, pàg. 3; text inclòs a l'antologia publicada per Marina Porras) --vaig entrar a la sala quan Ginebra encara tenia aquesta diapositiva; citava en aquell moment les memòries de Joaquim Molas (minut 11 del vídeo); redacto aquest apunt a partir de les meves notes d'aquell dia, havent vist sencer i amb plaer el vídeo de l'acte. Ferrater parla de Fabra d'una manera diferent de tothom, parla de tots els lingüistes de pes d'arreu del món. Introdueix Chomsky, el corrent lingüístic més innovador en aquell moment.

Els escriptors acostumen a topar amb els gramàtics, diu Ginebra; Ferrater, no. Recorda l'epifania que li va produir la gramàtica de Badia i Margarit, que l'impulsa a intentar escriure la gramàtica catalana. Ginebra veu un paral·lelisme amb l 'episodi epifànic de Fabra, quan, de jovenet, llegeix una gramàtica del segle XIX, veu que no val res i decideix que ell escriurà la gramàtica catalana. Dins el mite, ens atreu emotivament que Ferrater comencés a escriure la gramàtica catalana i se suïcidés al cap de pocs dies.

Ginebra es proposa explicar com Ferrater dona corporeïtat objectiva a la nostra admiració per Pompeu Fabra, en cinc apartats (i aquest propòsit és homòleg al d'aquell primer article de Ferrater de la sèrie "De causis linguae", escrit pel centenari de Fabra):

1. Una petita cronologia: va començar a partir del 1965 una dedicació intensa a la lingüística, durant set anys. El 1962 Badia havia publicat, en dos volums, la seva gramàtica a l'editorial Gredos, la de més prestigi en l'àmbit filològic a l'Estat en aquella època: Gabriel Ferrater menysté aquesta obra. Hi ha dades que ens indiquen que la seva dedicació a la lingüística és anterior: el 1957 escriu una carta a Carles Riba que ja mostra un gran saber lingüístic, i li diu que està llegint la Gramàtica pòstuma de Fabra, publicada el 1956 --Ginebra cita la carta, reproduïda en nota a la carta 717 del volum Cartes de Carles Riba III: 1953-1959, edició a cura de Carles-Jordi Guardiola, pàg. 411-2. Ginebra repassa la docència i les publicacions de Ferrater: fa cursos del 67 al 72 i és professor durant tres anys de Lingüística general a la Universitat Autònoma de Barcelona; publica textos sobre lingüística sobretot a partir del 1968, i tradueix Chomsky, Bierwisch, Bloomfield. Uns quants textos inèdits i d'altres de difícils d'accés s'apleguen a Sobre el llenguatge, el 1981, "un llibre que tot filòleg hauria de tenir a casa".
2. Ferrater i la lingüística general: Ginebra afirma, i diu que podria demostrar si en comptes de fer una conferència fes un curset, que Ferrater té un coneixement equiparable al dels millors lingüistes del seu moment. Es va interessar per la història de la lingüística, que es forma com a disciplina acadèmica els anys seixanta --era un gran lector, al dia, i perspicaç. Ginebra es fixa en el pleonasme, fenomen mal vist per la gramàtica normativa, especialment els anys seixanta: "es cometien pleonsasmes!". Posa l'exemple sensacional de Ferrater dels gats, "All the black cats will be sleeping" i "Tots els gats negres dormiran": mentre que la frase anglesa té una sola marca de plural, la catalana en té cinc. La conclusió de Ferrater és que "l'única funció de la concordança gramatical és precisament la generació sistemàtica de pleonasme": veu l'estructura, ens dona perspectiva, apunta Ginebra.
3. Ferrater i la gramàtica catalana: fa aportacions descriptives a la gramàtica de la llengua catalana. Ginebra ens recorda la frase, molt debatuda en els cenacles del moment, "En aquest pis no hi toca el sol", que, considerada un pleonasme, provocava problemes als escriptors, als correctors... Ferrater observa que en les llengües romàniques l'ordre té valor gramatical. L'oració Verb_transitiu + SN equival a Verb_transitiu + CD (el sintagma nominal darrere el verb, per defecte, fa la funció de complement directe). Seria la frase "En aquest pis en Joan no toca el sol". El català fa servir el pronom hi com un mecanisme per intransitivitzar el verb. El pronom hi bloqueja la transitivitat del verb: el sol no és CD, "i aquí s'acaba la història", diu Ginebra --l'acidesa de la conclusió de Ferrater sempre em fa riure, i em ve de gust anar a buscar-la a l'article i copiar-la: "Ara, si algú m'engalta 'En aquest pis no toca el sol', probablement comentaré que, sigui qui sigui el desgraciat de qui parla, em penso que la culpa no era del pis: jo tampoc no he arribat a tocar mai el sol, ni des de dalt de cap muntanya." (Sobre el llenguatge, pàg. 18). Ginebra llegeix dos breus fragments de textos acadèmics, de l'any 2002, escrits trenta anys després, que destaquen aquella "intuïció admirable" de Ferrater. -- Atenció, per cert, a l'exemple final de l'entrada "Arbitrarietat del signe", signada per GFe a la Gran Enciclopèdia Catalana: una peça que lliga Ferdinand de Saussure i Charles Peirce, que connecta l'interès de Gabriel Ferrater per la lingüística i per la filosofia analítica.
4. Ferrater i Fabra: Ferrater fa dues operacions. Col·loca Fabra a la primera divisió dels lingüistes, i és el primer de dir-ho: és el primer prou preparat per dir-ho i que coneix molt Fabra, amb l'únic precedent de Joan Coromines. Si bé ja s'havia reconegut Fabra com a codificador de la llengua, és el qui el vindica com a lingüista, com a científic. Ginebra es fixa en l'article de Ferrater sobre els quatre tipus de frase que descriu Fabra [el primer article que apareix a Sobre el llenguatge, pàg. 6]]: el tipus de frase IV ("Ha arribat un parent meu") és diferent del tipus I ("El nen plora"). Ginebra observa que el subjecte pronominalitza com un acusatiu indeterminat ("N'ha arribat un, de parent meu"). Jespersen havia descrit aquest tipus de frase: és una frase inacusativa, terme encunyat el 1978, en un article famós. Per això, al costat de la frase "Arriben trens", tenim la concordança "Hi han trens". La segona operació és criticar Fabra, una de les grans aportacions de Ferrater: ens recorda que l'obra de Fabra és humana, que per això és estimable, que la podem completar, que la podem discutir.
5. Petjada i pervivència: Gabriel Ferrater és qui ensenya Joan Solà a veure Fabra amb sentit crític, i és al darrere de l'orientació bàsica dels Estudis de sintaxi catalana de Solà, escrits els anys 1972-3. La dedicatòria del llibre és "A Gabriel Ferrater, el meu millor amic, que havia de prologar aquest llibre". Ferrater perviu, és molt citat, tot i que la ciència no tendeix a perdurar, canvia constantment, rectifica, progressa. És vigent. Ginebra projecta una bateria de citacions, en un camp molt viu i tècnic com el de la recerca lingüística en l'acutalitat: de Gemma Rigau (1978) a les tesis doctorals de Carles Royo (2017) o Isabel Crespí (2020), o les onze referències a Ferrater de la bibliografia de la Gramàtica de l'Institut d'Estudis Catalans (2019).

Ginebra afirma que hem de dissipar la idea que Gabriel Ferrater, com que era molt intel·ligent i brillant, va tenir una dèria per la gramàtica. Va ser un lingüista sòlid, molt preparat. Ocupa un lloc de relleu en la història de la lingüística catalana.

--