AjuntamentdeReus2022

¬¬¬¬¬

Gabriel Ferrater, Reus, 1922 -- Sant Cugat del Vallès, 1972: Poeta, crític, traductor i lingüista. Col·lecció "Cultura d'Espais: Relats visuals per aprendre i pensar". Reus: Ajuntament de Reus, març de 2022, 171 pàg.

El cas és que vaig baixar a Reus pel centenari de Gabriel Ferrater, el 20 de maig, i em van obsequiar amb un exemplar d'aquest llibre, que agraeixo. Per explicar com és, diré que fa pensar en l'Àlbum Ferrater, que el 1993 va publicar Quaderns Crema, a cura de Jordi Cornudella i Núria Perpinyà. Les pàgines 26-111, l'apartat central, titulat "Els genis neixen o es fan?", ens donen una sinopsi biogràfica, feta de pinzellades breus sobre la família, els estudis, els llocs, les parelles, les feines i les relacions, acompanyades de textos una mica més extensos del mateix Ferrater. A les pàgines primeres del llibre, altres veus ens el dibuixen com a poeta, crític d'art, crític literari, traductor, lingüista, professor: els fragments són d'Amàlia Barlow (la seva germana), Josep M. Castellet, Narcís Comadira, Jordi Cornudella, J. V. Foix, Jaime Gil de Biedma, José Agustín Goytisolo, Jordi Llovet, Xavier Macià, Josep Murgades, Justo Navarro, Núria Perpinyà, Helena Valentí i Joan Vinyoli --és una tria i sempre hi pots trobar a faltar un nom o altre: m'ha estranyat sols l'absència d'algunes paraules i alguna imatge de Jill Jarrell (per exemple, un parell de fotos a la pàgina 95, al costat de la pàgina que el llibre li dedica). La part final repassa els seus llibres, els de poesia que va publicar en vida i els que es van publicar pòstumament, sobretot gràcies a la bona feina del seu germà Joan Ferraté. També hi ha un apartat sobre Reus i Sant Cugat, dues de les ciutats on va viure, i una bibliografia. 

Llueix llueix tot el contingut que ha seleccionat l'equip que han compost Anna Figueras Torruella, Àgata Gil Capeta, Anna López Figueras, Fina Masdéu Abril i Laia Pellicer Toda. El llibre conté moltes imatges, de conegudes i de rares; té bones il·lustracions; el disseny està ben resolt, en el detall i en el conjunt; els esquemes cronològics són agraïts de consultar; la composició tipogràfica facilita la lectura. És un llibre que devores de gust, sobretot perquè les explicacions són clares i la tria de textos té punta. Pot ser una entrada en Ferrater llaminera per a lectors joves o grans, que encara no el coneguin.

Posat a copiar un parell de textos que donin el to del volum, m'encanta el fragment de Josep Murgades (pàg. 20) i em commou tornar a llegir aquest fragment de la segona entrevista que li va fer Baltasar Porcel (que copio de la pàg. 79, encara més retallat i amb cursives meves):

La irrupció que va fer en la vida intel·lectual catalana dels anys seixanta és només comparable a la d'un cavall desbocat enmig d'una botigueta de plats i olles de terrissa kitsch i primparada. La trencadissa va ser-hi sonada, de vegades potser gratuïta i tot, però ben del cert que era el preu que calia pagar perquè la cultura d'aquest país deixés enrere molts fantasmes i guanyés en confiança i en descaradura, en desinhibició i en exigència.

Jo tenia una sèrie de coses a dir sobre Espanya i els espanyols i Catalunya i els catalans, dir l'estat de degeneració i decadència en què es trobava, es troba, el país. [...] Em llegia i rellegia cíclicament les diguem-ne quinze millors obres de Shakespeare, tu. I és ell qui em va descobrir que en poesia es pot dir tot. [...] Vaig escriure "In memoriam", basat en Shakespeare, i cuc! funcionava. [...] Des de finals del 63 pràcticament no he escrit res, tret de mitja dotzena de curts poemes. No tinc res més a dir, penso, encara que, és clar, tingui coses a dir sobre els homes, les dones i la humanitat, que són eternes. Em referia a coses directes, experimentals, meves.

--