¬¬¬¬¬
"Gabriel Ferrater: Sobre pintura", conferència de Salvador Oliva al Fons d'Art Teresa Vallmajó, de Banyoles, 30 de desembre de 2022 [vídeo publicat al canal Fons d'Art Teresa Vallmajó a YouTube el 19 de maig de 2024]
Mireia Cuenca, la responsable del Fons d'Art Teresa Vallmajó, de Banyoles, presenta brevíssimament Salvador Oliva, un escriptor conegut de tot el públic de la sala ("no necessita presentació a Banyoles"). El destaca com a traductor de Shakespeare i com a persona que va conèixer personalment Gabriel Ferrater. Probablement aquest acte va ser el darrer de l'Any Gabriel Ferrater, en commemoració del centenari del seu naixement --n'acaben de publicar el vídeo.
La conferència, d'encara no tres quarts d'hora, és una petita delícia. Salvador Oliva considera que Gabriel Ferrater va ser la persona més intel·ligent que hagi conegut mai, incloses les seves lectures. Sobrepassava molt els grans professors que Oliva va tenir la sort de tenir a la universitat: José Manuel Blecua, Riquer, Rico, Valverde... --hi havia també professors pèssims, a la universitat franquista; n'explica algunes acècdotes. Ferrater és qui més s'acosta al que Harold Bloom entén com a geni, una persona que amb l'ús del llenguatge sempre ens impressiona, parli del que parli.
Oliva constata, havent seguit els actes de l'Any Ferrater, que no n'hi ha hagut cap sobre pintura --l'excepció serien les presentacions del llibre L'art de la pintura, publicat per Obrador Edèndum el 2022 (tot i constar el 2021 com a data d'impremta), un llibre que Oliva utilitza durant la conferència. Recorda que Ferrater va visitar el museu del Prado el 1947, que va ser crític d'art a la revista Laye durant set anys. Explica que Joan Ferraté va ser qui va recollir tots els textos esparsos sobre art del seu germà al llibre Sobre pintura. Però hi faltava l'article més interessant --una conferència de fet en origen--, "¿A dónde miran los pintores?", que Joan Ferraté va poder recuperar més tard --la va incloure a Cartes a l'Helena-- i que Jordi Cornudella va incloure a la seva antologia Vers i prosa. Ara és a L'art de la pintura --Oliva elogia les imatges que il·lustren aquest llibre, però es queixa que la traducció és arcaitzant. Oliva es concentra en aquest text, que ressegueix, tot alternant-lo amb les seves reflexions estètiques personals.
La distinció de fons i forma pot ser útil per parlar d'un article de diari, comenta Oliva. Però no funciona en la literatura, que requereix una lectura de segon grau. La literatura i la pintura no són mai ni veritat ni mentida; són discursos no referencials, que s'adrecen a la imaginació. La dicotomia de fons i forma és falsa. Oliva es remunta a Horaci, a la idea de delectar instruint (la delectança s'associava a la forma, i la instrucció al fons, però la distinció no serveix per a la música, no serveix per a totes les arts). Ara: en el text que tancava Da nuces pueris, que va tenir una repercussió notable, Ferrater hi distingia fons i forma d'una manera contundent, que Oliva va demanar al mateix Ferrater que li aclarís. Li va respondre que l'afirmació s'inseria en un context polèmic d'uns teòrics que deien que forma i contingut són la mateixa cosa --l'origen es troba, pel que fa poc ha descobert Oliva, en Walter Pater, que va ser mestre d'Oscar Wilde: van ser els primers a dir que fons i forma no eren dues coses sinó una cosa sola. De Pater, en va sortir una branca de crítica literària francesa, fluixeta però notòria en el seu moment, que considerava que sols hi ha estil.
Ferrater, dins l'article "¿A dónde miran los pintores?", explica justament la distinció entre fons i forma seguint Valéry Larbaud. Hi ha a l'obra d'art un tema general i un tema específic. La força de l'obra d'art es troba en el seu tema específic, que fa que nosaltres, receptors de l'obra d'art, repetim mimèticament el gest evocat. L'amor pot ser un tema general, que té molts temes específics, començant pel motiu de la separació dels amants. Oliva cita Gabriel Ferrater: "La nostra experiència de la vida no és cap contingut del nostre pensament [...] És alguna cosa incomunicable de la vida". Oliva repassa amb detall l'exemple del poema de Leopardi que Ferrater esmenta a l'article. Comenta més endavant també alguns quadres que es van projectant a la sala, en què contrasta el tema específic i el tema genèric. La seva conclusió és que en art tot és forma, com va defensar el mateix Gabriel Ferrater, al cap d'uns anys de la nota de Da nuces pueris, al pròleg del llibre de Marta Pessarrodona --text que Joan Ferraté havia recuperat a Sobre literatura, pàg. 139-143; ara inclòs a Papers sobre literatura, pàg. 312-5.
L'article de Ferrater també està contra l'art engagé, l'art que no té tema específic, l'art que predica. Eliot diu que el que té valor no és l'emoció que l'obra expressa sinó el correlat objectiu d'aquesta emoció --el terme és pedant, d'acord amb Oliva, que intenta ser més planer, en la seva argumentació i en el comentari dels quadres que ocupa la darrera part de la conferència. L'art és només forma i la interpretació és nostra, diu Oliva.
Salvador Oliva va acabar recordant una frase de Camus, que havia dit que les persones intel·ligents eren persones molt bondadoses. Gabriel Ferrater era bondadós, era molt intel·ligent.
--
