Amat2022B

¬¬¬¬¬

"Gabriel Ferrater i el món editorial", a càrrec de Jordi Amat, acompanyat de Jordi Cornudella, primera sessió del cicle de tardor Enraonar: Programes de pensament, de Sant Cugat del Vallès, amb el lema "Gabriel Ferrater: llegir, escriure, pensar, transmetre", 3 d'octubre de 2022  

Presenta la conferència la regidora Esther Madrona. Dins el cicle de conferències Enraonar, es van dedicar a Gabriel Ferrater les sessions sobre reflexió i coneixement del darrar trimestre de l'any 2022.

Jordi Cornudella exposa la intenció del cicle de conferències i presenta també Jordi Amat (de fet, gairebé l'acompanya, al llarg de tota la conferència, complementant el seu discurs amb dades de detall, preguntes i altres observacions). La dedicació professional de Gabriel Ferrater a la lectura potser no va ser un èxit pel que fa als resultats econòmics, que van ser discrets, però sí que va donar resultats culturals tangibles. Cornudella destaca, de la biografia d'Amat Vèncer la por, la capacitat de seleccionar i relacionar totes les peces de documentació i cosir-les en un discurs articulat, que quadra amb la imatge que teníem de Ferrater i a la vegada ens ofereix una nova mirada. Per exemple, diu Cornudella, Amat va resseguir l'elaboració cronològica dels informes de Ferrater com a lector editorial, per poder fer-se càrrec dels seus fils de lectura professionals --corroboro que la lectura cronològica dels informes fa aflorar sentits latents a l'activitat de Ferrater com a lector editorial, en relació sobretot amb les seves posicions crítiques.

Jordi Amat comença explicant l'activitat traductora de Gabriel Ferrater, la seva primera feina, quan la família està arruïnada (abans del suïcidi del pare). Escriu també una novel·la policíaca amb Josep Maria de Martín per a un premi (en van ser finalistes). Amat es refereix als seus informes de lectura, als capítols per a l'editorial Salvat que es van recollir pòstumament al llibre titulat Escritores en tres lenguas, a les entrades enciclopèdiques sobre lingüística (escrites a partir del 1967), als afegits de la Història de la literatura universal de Laaths... Va ser membre del comitè de lectura, membre de la delegació al Premi Formentor, director literari del 1965-6 a Seix Barral. No va ser un empleat editorial sinó un col·laborador qualificat. Destaca l'entrada "anglès" de la Gran Enciclopèdia Catalana --totalment d'acord. Jordi Cornudella apunta la importància de la temporada a Hamburg, el 1963, treballant per a l'editorial Rowohlt, llegint i fent informes de novel·les durant nou deu mesos: era un lector amb la capacitat d'assessorar les grans editorials europees. -- Jordi Amat, en una digressió, diu que ell no va voler escriure una biografia intel·lectual de Ferrater.

Què aporta Ferrater al món editorial català i espanyol?, es pregunta Amat. Va ser un agent especialment brillant de la modernitat --sense pretendre-ho, més aviat com a resultat de la seva activitat-- davant la cultura espanyola del franquisme. La jugada era intentar convertir l'editorial Seix Barral en una editorial literària comparable a les europees. Va fer que els lectors accedissin a llibres que ell ja coneixia. Un cas pràctic: Carr, ¿Qué es la historia? Surt el 1961, en fa l'informe el 1962 per recomanar que es tradueixi [Papers, cartes, paraules, pàg. 48-49], el 1965 Seix Barral contracta el llibre, que surt quan Ferrater n'era director literari, el 1967. També Auerbach: informe del 1965 sobre Literatursprache und PUblikum in der lateinischen Spätantike und im Miittelalter [Papers, cartes, paraules, pàg. 32], llibre publicat al cap d'uns anys. Amat comenta uns quants casos més, i en destaca el de Gombrowicz: crec que Ferrater l'havia començat a llegir el 1965, i en tot cas l'acaba traduint ell mateix --compra una gramàtica polonesa (escrita en alemany) a la llibreria Herder a final del 1965. Cornudella recorda que Ferrater era un enamorat de La spiaggia de Pavese: va fer traduir novament el llibre al castellà, amb encàrrec a Juan Antonio Masoliver Ródenas.

Jordi Cornudella recalca que Gabriel Ferrater és molt conscienciós com a traductor, sobretot quan no ha de treballar a preu fet. Posa l'exemple de París era una fiesta, llibre pòstum de Hemingway. Havia proposat a Joan Oliver de traduir també les narracions que Kafka havia publicat en vida. Jordi Amat considera que no pretén mai figurar, ni de fer de patum, al contrari que alguns dels editors per a qui va treballar. Socialitza el seu coneixement.

Cicle Enraonar a Sant Cugat del Vallès:

• "Gabriel Ferrater i el món editorial", amb Jordi Amat, 3 d'octubre
• "Rerefons filosòfics en l'obra de Gabriel Ferrater", amb Jaume Coll Mariné, 24 d'octubre
• "Gabriel Ferrater, professor de crítica literària", amb Enric Sullà, 7 de novembre
• "La crítica de Gabriel Ferrater", amb Marina Porras, 21 de novembre
• "Gabriel Ferrater, professor de lingüística", amb Mila Segarra, 28 de novembre
• "La figura intel·lectual de Gabriel Ferrater", amb Raül Garrigasait, 19 de desembre
• "La poesia de Gabriel Ferrater", amb Maria Callís, 21 de desembre

--