[097] Xifra

¬¬¬¬¬

Torno a llegir el poema, sorprès de veure que aquest apunt, en blanc, figurava avui entre els més visitats del bloc la darrera setmana. És senzill, inequívoc. Hi apunto tres detalls que potser ja havia escrit algú en una altra banda i que deu haver observat més d'un:

• El poema, que tanca la segona secció de Teoria dels cossos, quarta de Les dones i els dies, es complementa amb el que havia de ser el primer poema de la secció, "Any", escatimat alguns anys per la censura i panys per la desídia de l'editor. Si "Any" ens refereix precisament a l'1 de gener de 1962, els "set mil set-cents seixanta-cinc / dies" de la jove amant de "Xifra" ens porten als 21 anys  i 95 dies (comptant-hi cinc anys de traspàs) que tenia l'any 1961 Helena Valentí "en cloure's la nit / que em vas cridar del teu racó". Havia nascut el 6 de juny de 1940, em comunica avui, norantè aniversari del naixement de Gabriel Ferrater, Andrea Weirather Valentí, filla d'Helena Valentí, per twitter: era el 9 de setembre de 1961 --Cornudella diu que va néixer el 5 de juny de 1940 i que el dia és el 7 de setembre de 1961, a la seva conferència "Carner i els Ferraté(r)" (minut 18:44), del Curs d'estiu El llegat Ferraté(r): Poesia i crítica (juliol de 2018). L'inici de la relació, per tant, apareix en el poema final de la secció.
• També en una posició similar, en el "Poema inacabat", al final de la "Tornada", hi ha una xifra, el nombre de versos, "mil tres-cents trenta-quatre".
• El vers final de "Xifra" em fa pensar en la idea central de "By natural piety", el penúltim poema de la primera secció. 

***

Crec que "Xifra", com a darrer poema de la secció 4 de Les dones i els dies, conté una al·lusió irònica al darrer cant del Paradís de Dante, vv. 19-21. El protagonista narrador de la Comèdia ha anat ascendint lentament fins a arribar a la llum suprema del Paradís, i en aquell moment culminant, tan difícil de descriure amb les pròpies paraules, el cant reprodueix la pregària de Sant Bernat, que associa la pietat i la bondat a la Verge Maria:

: 

In te misericordia, in te pietate,
in te magnificenza, in te s'aduna
quantunque in creatura è di bontate.

La compassió amorosa, ni que sigui amb ironia, perquè la dona és real i la relació carnal, apareix a "Xifra", en els versos 5-6, de manera inequívoca:

Amor, portaves al món
set mil set-cents seixanta-cinc
dies, en cloure's la nit
que em vas cridar del teu racó,
veu que s'havia compadit
i em rebies, cos bondadós.

***

L'ha llegit Jordi Cornudella, a l'acte de l'Ateneu Barcelonès "Pervivència de Gabriel Ferrater", organitzat arran de la publiació de l'edició crítica de Les dones i els dies, i l'ha posat en relació amb "Lorelei": fora la mateixa escena enfocada des d'un altre punt de vista. També l'ha llegit Mariona Casanovas, al juny de l'Any Ferrater. És una de les tretze cançons, fetes a partir de poemes de Gabriel Ferrater, que van ser incloses al disc No diré res de mi, de Meritxell Gené.

Apunt encetat, tot i la data, el 7 de juny de 2011, revisat el 26 de febrer de 2024

--