[089] Perdó

¬¬¬¬¬

Terry1997, pàg. 112-113, comenta que "l'energia moral [...] constitueix una funció de com veiem el món, i això, inevitablement, vol dir adaptar-se a l'experiència dels altres. Això mai no és fàcil, fins i tot en les relacions més íntimes. Així, a 'Perdó', l'acte de demanar perdó a la dona es torna massa abstracte, massa distret per la 'baixa màgia' de la metàfora de la fira. El poeta, naturalment, se n'a|dona, i finalment es veu obligat a rectificar la seva actitud anterior d'una manera que afecta retrospectivament el poema sencer.". Arthur Terry cita Núria Perpinyà: "el jo confessa la seva negligència: havia oblidat que l'única dimensió vàlida per a l'amor neix de l'aprehensió 'real' de l'estimada".

Val la pena donar el context de la frase, és a dir, el paràgraf que Perpinyà dedica a aquest poema dins del llibre "Teoria dels cossos", de Gabriel Ferrater (Barcelona: Empúries, 1991, pàg. 60):

La infidelitat que apareix al poema "Perdó" concerneix la dimensió amorosa de l'amor (si em permeteu la tautologia) i no pas la sexual (si hi és, és del tot secundària). La reflexió moral del poema es troba en el darrer vers com és habitual (fet que obliga a rellegir-se de cap a peus el text un cop s'ha detectat el sentit del sentit --i ara perdoneu l'homonímia) i és la mateixa que vèiem a propòsit de "Fe". Ara, mentre que allí el jo poètic adoptava una actitud correcta envers l'estimada, aquí el jo confessa la seva negligència: havia oblidat que l'única dimensió vàlida per a l'amor neix de l'aprehensió "real" de l'estimada. La literaturització de l'amor és vista un altre cop ("Amor, t'he demanat perdó / massa vegades") com un acte de seducció indigne per fals ("una baixa màgia" que "vol enlluernar-te"), com un foc d'artificis (v. 23) (artificiosos --enganyosos-- i artificials), i el poeta com un "mal histrió" que es val del seu narrador per filtrar amb els "vidres vils" i fraudulents del llenguatge (v. 20) la veritat.

***

L'ha musicat Joan Artigas Arpal. El va cantar al Casal Torreblanca de Sant Cugat del Vallès, el 29 d'abril de 2016:

També va ser un dels sis poemes de Gabriel Ferrater inclosos, d'acord amb la informació de Joan Manuel Pérez i Pinya, al disc Miralls, de Rafael Subirachs (Barcelona: PICAP, 1992, en format cdrom).

--
Apunt revisat el 12 de desembre de 2021