[039] Hora baixa

¬¬¬¬¬

Comentat per Terry1971, pàg. 27-28, com a exemple d'un dels temes centrals de la poesia de Gabriel Ferrater: "què és ser viu?". Arthur Terry constata que la força d'aquesta pregunta en la seva poesia prové sovint de la forma inesperada en què la torna a plantejar. A "Hora baixa", Terry hi troba "la sensació que, sota la confusió de la vida normal, hi ha una forma de vida més pura". El poema plasmaria una reacció directa contra el que sembla l'excés inútil del viure quotidià. 

Aquestes observacions d'Arthur Terry són incontestables. El poema, altrament, s'entén amb facilitat: una primera part, de 14 versos, amb la peripècia dels amants que no arriben a trobar-se, amb dues enumeracions col·loquials dels intents que fan almenys de parlar, totes dues tancades per un guió llarg (que actua tipogràficament com un tall), i una segona part, de 14 versos més, reflexiva, amb el mot inicial "Desordre" fent-hi de frontissa, col·locat al final del vers 14 del poema, destacat tipogràficament pel punt i a part que hi ha dins del vers 14. El desconcert de la separació fortuïta dels amants s'estén a la ciutat en la segona part del poema: als carrers, a l'enllumenat públic. L'escisió entre la feina i l'amor, els malentesos i la separació provocats per les trucades telefòniques, són un emblema de la vida que absurdament ens fuig. 

No ens adonem del pas del temps, de la lenta transformació del dia en la nit. No parem atenció al dibuix prodigiós que apareix al vespre, fet de contrallums i línies precises. Hi ha probablement al·lusions pictòriques en la segona part del poema. Aquell "i és insensat" del vers 17, referit a la il·luminació artificial dels carrers que s'encén tot d'una, contraposada a l'enfosquiment gradual del cel vespertí, em fa venir al cap la cèlebre màxima de Joan Miró: “La masia fou el resum de tota la meva vida al camp. Des d’un gran arbre a un petit caragolet, vaig voler posar-hi tot el que jo estimava al camp. Crec que és insensat de donar més valor a una muntanya que a una formiga" (la cursiva és meva, i la coincidència de l'adjectiu insensat no és pas concloent, però sí que em val la coincidència de to amb el que explica Joan Miró per entendre millor la situació dramàtica que el poema ens suggereix). Ferrater cita la frase al seu capítol sobre Joan Miró, dins Sobre pintura o L'art de la pintura. Ignorem, "no veiem" (vers 22) la "línia més precisa que el viure", ni "la "filigrana lleu / del primer contrallum" (versos 23-24): els termes són pictòrics. 

El poema guanya força gràcies a la deliberada proliferació de les repeticions relacionades amb un viure accelerat: el verb "sortir" (versos 1, 7, 8 i 13), la "pressa" (versos 1 i 8), la "feina" de l'un i de l'altra (4 i 9), el "telèfon" (5 i 11), l'expressió "fa uns minuts tot just" (6 i 12), el marcat adverbi "massa", dos cops seguits a principi de vers i al vers final (20, 21 i 28), els "llums" (18) i el primer "contrallum" (24), "tremola" (22) i "trèmul" (28), i encara el "veure't" (2) i el "No veiem" (22). Aquestes repeticions són cnngruents amb la fortuïtat de la separació, en què tots dos amants intervenen. Els hexasíl·labs contribueixen a donar també un ritme sincopat, ben adient, als versos.

El poema em fa pensar en aquella separació quasi impossible que Gabriel Ferrater esmenta entre l'activitat literària i la professional, la "doble vida" detalladament descrita a l'entrada sobre Wallace Stevens d'Escritores en tres lenguas. Ferrater ens explica, més enllà de l'habitual primer paràgraf biogràfic propi d'un article concebut com a entrada d'un diccionari d'autors, la singularitat de Stevens, que va arribar a vicepresident d'una companyia d'assegurances a la vegada que es convertia en un gran poeta, i en col·leccionista de Henri Matisse per cert. Ferrater afegeix que la poesia de Stevens té una viva influència de Matisse. Aquest contrast dels dies feiners i els dies festius aflora com a element central en altres poemes de Ferrater, com "Diumenge", i és també present en alguns poemes de Jaime Gil de Biedma, i és el tema central latent del drama personal del Diario del artista seriamente enfermo. Gil de Biedma va dir que "Stevens es poeta del domingo que nunca se olvida del lunes" ("A Sunday poet with a Monday conscience"). És significatiu que el poema s'acari a "No una casa", que manifesta de manera colpidora la inseguretat vital del pobre amant al costat de la noia que estima, ben desmoblat.

El "massa cor disponible" del vers 20 és a la vora d'aquelles aposicions adreçades al "cor", acompanyat d'un adjectiu, que tenen, en la meva experiència lectora, una filiació ribiana. Tenim un "cor seduït" dins "Tres llimones", sols dues pàgines abans d'aquest "Hora baixa"; hi ha un "cor tan perplex" al poema "Engany"... El sentit, en tot cas, s'intueix perfectament, i encara queda més ben delimitat per l'anàfora "massa excés de nosaltres / tremola". També es deixa intuir, al vers 25, què implica el fet que, als amants, no els "empara la gràcia", tot i que hi pot haver alguna al·lusió que se m'escapa, ja que Ferrater no acostuma a recórrer a la terminologia cristiana.

Núria Perpinyà ha destacat els elements d'imaginació moderna del poema: l'entorn urbà, la situació igualitària (han quedat, treballen ell i ella, ella està reunida i no pot veure el seu amant). A Perpinyà li recorda "Les reparties de Nina", de Rimbaud.

L'Associació Gabriel Ferrater de Sant Cugat va tenir la feliç idea de publicar comentaris dels poemes de Les dones i els dies pel centenari de Ferrater, l'any 2022: van aconseguir que hi participessin 110 persones. La iniciativa es va titular Apadrina un poema. Van publicar 10 comentaris d'entrada, el 25 de gener, coincidint amb l'inici oficial de l'Any Gabriel Ferrater. Després van anar publicant-ne un o dos setmana. El poeta Ramon Guillem Alapont va fer una lectura parafràstica en segona persona d'"Hora baixa", que va aparèixer el 18 de setembre de 2022. 

***

L'edició crítica de Les dones i els dies, a cura de Jordi Cornudella, consigna quatre variants de detall en les versions d'aquest poema. La més important és al vers 7, en què "t'irrites" va substituir a última hora, en la correcció de paginades, un anterior "t'enerves".

Gabriel Ferrater no va incloure aquest poema a l'antologia bilingüe Mujeres y días.

El començament de l'eclipsi solar total: la plàcida, fascinada, familiar, antiterraplanista observació astronòmica de dimecres al vespre, 12 d'agost de 2026, des de davant de la Masia Blanca, al Francàs, em va portar a la memòria, un parell de dies més tard, aquest poema de Gabriel Ferrater

--
Apunt revisat el 15 d'agost de 2026