[039] Hora baixa

¬¬¬¬¬

Comentat per Terry1971, pàg. 27-28, que hi troba "la sensació que, sota la confusió de la vida normal, hi ha una forma de vida més pura". A "Hora baixa" hi hauria una reacció més directa contra el que sembla l'excés inútil del viure quotidià. 

Aquestes observacions de Terry són incontestables. El poema, altrament, s'entén amb facilitat: una primera part, de 14 versos, amb la peripècia dels amants que no arriben a trobar-se, amb dues enumeracions col·loquials dels intents que fan almenys per parlar, totes dues tancades per un guió llarg, com un tall, i una segona part, de 14 versos més, reflexiva, amb el mot "Desordre", al final del vers 14, fent-hi de xarnera. Els hexasíl·labs contribueixen a donar un ritme sincopat, ben adient, als versos.

Núria Perpinyà ha destacat els elements d'imaginació moderna del poema: l'entorn urbà, la situació igualitària (han quedat, treballen ell i ella, ella està reunida i no pot veure el seu amant). A Perpinyà li recorda "Les reparties de Nina", de Rimbaud.

***

L'edició crítica de Les dones i els dies, a cura de Jordi Cornudella, consigna quatre variants de detall en les versions d'aquest poema. La més important és al vers 7, en què "t'irrites" va substituir a última hora, en la correcció de paginades, un anterior "t'enerves".

--
Apunt revisat el 10 de febrer de 2022