[072] Corda

¬¬¬¬¬

"Corda" és el poema que va substituir "Any", censurat, a la quarta secció de Les dones i els dies. No havia arribat a aparèixer a Teoria dels cossos. "Corda" pren dins la secció el tercer lloc, entre "Bosc" i "Dits", respectant l'ordre alfabètic de títols que regeix el conjunt. Jordi Cornudella ens explica, en la seva "Nota al suplement" de la seva edició de Les dones i els dies, que aquest poema, publicat en una revista l'any 1961, s'havia titulat "Rapte". Cornudella2019 afegeix que l'original de Les dones i els dies presentat a censura incloïa el poema amb el títol "Rapte", del qual Ferrater, sembla, anava a prescindir finalment, com de "Cadaqués". A última hora la censura va posar pegues a "Any". Ferrater s'havia compromès amb Helena Valentí, per carta, a una certa discreció, que ja l'havia portat a no incloure "Any" i "Cadaqués" a Teoria dels cossos, és a dir, a no indicar la data i el lloc que podien relacionar la dona jove de la quarta secció amb Helena Valentí. Finalment, "Rapte", prenent el títol de "Corda", va acabar ocupant la posició de "Cadaqués" a Les dones i els dies. Va acabar publicant "Any" i "Cadaqués" sols, a revistes.

El poema compleix els dos diguem-ne requisits de la secció en què va quedar inclòs, insinuats per l'epígraf algebraic amb què s'iniciava la que era la segona secció de Teoria dels cossos: és un poema d'amor entre un home i una dona, la relació de cossos més simple, i té un títol consistent en una sola paraula, com tots els de la secció, paraula que és el motiu bàsic al voltant del qual s'organitzen els seus versos. 

Copio l'intencionat epígraf que encapçalava la secció segona de Teoria dels cossos, de l'Algèbre de Paul Debruil, i en reprodueixo maldestrament les taules d'addició i multiplicació:

L'un des corps les plus simples est le champ de Galois C2, de deus éléments o, e, dont les tables d'addition et de multiplication sont:

+	o	e				x	o	e
o	o	e				o	o	e
e	e	o				e	o	e

"Corda" és un poema breu, de 21 versos, que ocupa una sola pàgina en la composició original, respectada a l'edició de Cornudella de Les dones i els dies. Són set estrofes de tres versos, totes set de 4, 10 i 6 síl·labes, masculins els primers, femenins els tercers, i masculins o femenins els segons. La brevetat dels poemes predomina en aquesta quarta secció del llibre, també caracteritzada per la varietat mètrica i el recurs als versos d'art menor. Si no em falla la memòria, l'estrofa de "Corda" és única a tota la poesia de Ferrater, i té l'encert, amb l'alternança dels versos breus i els decasíl·labs de dibuixar amb el text una mena de trena, de corda, un recurs que Ferrater també utilitza a "Signe".

No és pas un dels poemes de Ferrater difícils d'entendre. Les referències a la segona persona ("Tu ho has volgut", ja al primer vers, presents a totes les estrofes, fins al final), que corresponen a l'home que narra i reflexiona sobre la situació, es plantegen contínuament en oposició a la dona, aquest ella explícit de la segona, tercera i setena estrofes, o representat pel possessiu (com en el segon vers: "que et trenes com un fil amb el seu fil"). Cada estrofa es planteja com una oposició entre les dues persones, i tota nova estrofa va una mica més enllà en la gelosia d'ell. 

La imatge de la corda suggereix una relació intensa, íntima, quasi excessiva perquè la força del lligam que vol l'home li estreny a la dona la llibertat de moviment individual. Ferrater esprem les possibilitats de la imatge a la segona estrofa i a la setena i darrera (les cursives són meves): "Tant has lligat / que quan ella es redreça i se t'esmuny / te'n vas a brins amb ella."; "L'últim estrip / serà de dir-te: 'Tu que et fas l'estret, / qui ets? Vals tu més que ella?' ". Però és la imatge dels brins que ella s'endú de l'home (vers 6), d'una gran força, la que es repeteix a les estrofes següents, amb el mot de la tercera, el gest de la quarta, la natura de la cinquena i el goig de la sisena. El moviment del cor que ens descriu el poema és sempre el mateix: ella s'endú una part essencial d'ell per portar-la a un altre, un que ell fins i tot odia.

La parella no s'ha pas trencat, de totes maneres. El poema es narra des del punt de vista d'ell a la primera estrofa. Sap que en pagarà aviat les conseqüències. Aquest és el sentit del primer vers, ben col·loquial: "Tu ho has volgut". Ella comença a esmunyir-se d'ell (segona estrofa), i només parla amb un altre (tercera estrofa) i se n'allunya i en repeteix, amb més intimitat, els gestos (quarta estrofa). La traïció de la cinquena estrofa és hipotètica, futura, i el goig que recobrarà un altre, de la sisena estrofa, tot i donar-se per descomptat, continua sent futur. Què significa aleshores la darrera estrofa? Jo la interpreto com l'assumpció d'ell que ella el deixarà i se n'anirà amb un altre.

Núria Perpinyà, en el seu estudi "Teoria dels cossos", de Gabriel Ferrater, no comenta "Corda" --ja que no havia arribat a figurar en aquell llibre. L'ha esmentat Jordi Julià, a L'art imaginatiu: Les idees estètiques de Gabriel Ferrater, pàg. 181, per relacionar-lo amb encert amb els poemes de John Donne, en concret amb el famós "The extasie" ("L'èxtasi") --un poema que Ferrater no devia pas ignorar, coneixent el seu entusiasme per Donne. Tots dos, "Corda" i "The extasie", utilitzen per expressar el lligam entre els dos amants la imatge de dos fils que es van entrellaçant. A Jordi Julià, aquest poema li fa pensar en "No una casa"; a mi, també, en "Posseït" i "El mutilat".

La substitució d'"Any" per "Corda" em planteja si hi havia algun motiu pel qual Gabriel Ferrater volgués que la secció estigués composta de 28 poemes. Però la secció, a Teoria dels cossos, en tenia 27. La millor conjectura és poder mantenir els acaraments de poemes, tal com els havia previst. Va ser l'únic poema de la secció quarta que no va ser inclòs --Ferrater va intervenir en la selecció-- en la traducció al castellà Mujeres y días.

***

Jaume Bosquet ha explicat la seva experiència de professor, llegint "Corda" amb els seus alumnes a l'aula. El poema parla del dret de les persones a ser independents, a no estar lligats a una parella.

--

Apunt revisat el 20 de febrer de 2021