Algú ho deu haver destacat, perquè és obvi: el títol Menja't una cama és la frase popular per fer emprenyar la canalla. "Tens gana? Menja't una cama.". Ferrater havia escrit, a propòsit de Da nuces pueris, en la nota que tancava aquell llibre, que "no cal dir que la frase que dóna el títol d'aquest llibre la prenc sense cap referència a la circumstància que la motiva, dins l'epitalami de Catul. Jo l'entenc com un precepte ètic i ho és altament, car és fa càrrec del fet que als nens els agraden les nous. És una frase que parla a favor de la felicitat.". Segon llibre, que també parla a favor de la felicitat, amb un títol, doncs, antitètic, enjogassat, llibre que enceta, a tall de divisa, un poema que s'inspira en un fragment precisament de Catul, que després s'incorporarà a Les dones i els dies amb el títol llatí "Tam gratumst mihi", amb al·lusions que el lector farà bé d'explorar. Castellet1977 considerava Menja't una cama un llibre de poesia eròtica, amb un gran control de la sentimentalitat, lluny del romanticisme.
El setmanari Destino va publicar una notícia sobre la publicació del llibre, que Jordi Amat ha recuperat a la biografia Vèncer la por, pàg. 226. En destaca una resposta:
Tal vez la mayor diferencia entre mis dos libros consiste en que en el primero predominaban los temas que podríamos llamar sociales, es decir, que se registraba un punto de vista en relación a las peripecias colectivas indudablemente agitadas por las que ha pasado un hombre de mi edad. Este segundo libro se concentra más sobre la experiencia privada o íntima.
***
El llibre té un epígraf inicial més, un fragment de 12 versos de "Captain Craig", d'Edwin Arlington Robinson, que Jordi Sala va considerar una tria deliberada (la traducció dels cinc primers versos del fragment és seva):
Havia viscut la seva vida,
i a la seva manera havia compartit, amb tota la humanitat,
un costum inveterat de forjar, de si mateix,
per alguna metamorfosi resplendent,
allò que no era
L'efecte de distanciament es reforça amb el sensacional conte de Borges “La busca de Averroes”, d’on prové la primera de les dues citacions que cloïen Menja't una cama. Relativitza tot el que hagi pogut consignar en el llibre! Dolors Oller ha apuntat, a propòsit del poema "Els aristòcrates", que "la narració borgiana és una paràbola sobre la impossibilitat de realitzar en paraules precises la commoció d’una experiència –una de les preocupacions metapoètiques més explícites de la poètica ferrateriana.".
I finalment, hi ha el poema següent, no inclòs a Les dones i els dies:
Sinite parvulos venire
Que els meus versos són indecents? Ho pots ben dir
tu, Olibrius. Tu vas fent versos
tot gatzara d'ocells i nuvolets que es disfressen
de roses innocents de la platja,
i no hi deixes entrar cap home ni cap dona
que hagin rodat per aquest món. Tu no perilles. Mai
en els teus versos no es dirà res lleig. No s'hi troba
ningú que et conegui, i que parli de tu.
El comenta Julià2007, pàg. 72-73. "Sinite parvulos venire ad me" és una frase de Jesús segons l'evangeli de Mateu, 19, 14. Novament, un eco agut, com al mateix títol, de Da nuces pueris.
***
A l’edició de 1997, dins la col·lecció "Poesia", d'Edicions 62 i Empúries, hi apareix a la coberta un dibuix del mateix Gabriel Ferrater. A l'edició original, de Joaquim Horta, la portada era de Josep Maria de Martín, l'amic de Ferrater (d'acord amb Carme Riera, Martín feia totes les portades de la col·lecció poètica d'Horta, i, doncs, també havia fet la de Compañeros de viaje, de Jaime Gil de Biedma).
***
Cabré2002, pàg. 232: publicat el 1962, el van acusar d’indecent.
--
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada