[H] Sobre pintura

¬¬¬¬¬

Ferrater, Gabriel. Sobre pintura. Ferraté, Juan, ed. Barcelona: Seix Barral, 1981, "Biblioteca Breve. Ensayo", 477. 469 pàg.

El llibre aplega els articles i els assajos publicats a la revista Laye, des del 1951, més algun article de la mateixa època publicat en altres revistes; el que Gabriel Ferrater havia redactat d'una història de la pintura espanyola contemporània encarregada per Seix Barral, projecte que devia quedar abandonat cap al 1959; notes de presentació de diversos artistes, i cinc ressenyes de llibres de temàtica artística --les seccions es complementen amb un índex de noms:

• Cròniques d'exposicions i assajos de crítica d'art
• "Sunyer rodeado de silencio -- ¿Vuelta a Taine?" --primer article publicat, als 28 anys, que és una entrada de cavall sicilià (m'he fixat en el primer paràgraf arran d'una lliçó impartida per Andreu Jaume)
• "Exposiciones de María Girona y Jaime Mercadé"
• "Exposición de Ràfols Casamada"
• "Preludios"
• "Exposición de J. A. Roda"
• "La pintura de A. Gonzalo Lindín"
• "La pintura de Rafael Zabaleta"
• Sobre el expresionismo, ante los paisajes de Benjamín Palencia"
• "Primitivos mediterráneos"
• "La pintura de José María de Martín"
• "Sobre la posibilidad de una crítica de arte" --publicat al penúltim número de la revista Laye, una nota de peu de pàgina apunta que "la conclusión de este artículo, anunciada para una entrega ulterior de la revista, no llegó a publicarse." (pàg. 95)
• "De la pintura catalana actual"
• "La pintura italiana contemporánea"
• "III Bienal Hispano-Americana de Arte"
• "Gacetillas de arte"
• Capítols d'un llibre sobre pintura espanyola contemporània
• Los impresionistas españoles
• "1. Preliminares"
• "2. Aureliano de Beruete"
• "3. Darío de Regoyos"
• "4. Ramón Casas"
• "5. Alrededor del impresionismo (Sorolla, Mir, Casals, Gimeno)"
• Pintores del siglo XX
• "1. Decoración y expresión"
• "2. Joaquín Sunyer"
• "3. Mariano Pidelaserra"
• "4. Xavier Nogués"
• "5. Pablo Picasso"
• "6. María Blanchard"
• "7. Miquel Villà" --Vinyet Panyella ha destacat la perspicàcia d'aquest capítol arran d'una exposició retrospectiva al Museu de Maricel: Miquel Villà, la pintura sense atzar
• Capítulos inconclusos
• "1. Isidro Nonell"
• "2. Juan Gris"
• "3. Joan Miró"
• Esbozo de una introducción
• Notes sobre alguns artistes
• "1. José María de Martín"
• "2. Ramón Rogent"
• "3. María Girona"
• "4. Francisco Todó García"
• "5. Francesc Todó"
• "6. Pep Codó"
• Ressenyes de llibres
• "Liliane Guerry, Cézanne et l'expression de l'espace (1950)"
• "Ingres (1949)"
• "André Lhote, Traité de la figure (1950)"
• "Nikolaus Pevsner, An outline of European architecture (1951)"
• "Francesc Serra, L'aventura de l'art contemporani (1953)"

L'Any Ferrater, el 2022, en celebració del centenari del naixement, Obrador Edéndum va tornar a publicar aquests textos, reordenats, traduïts al català i acompanyats d'un centenar d'il·lustracions  d'alta qualitat, una aportació impagable. El nou recull es titula L'art de la pintura.

***

Dolors Oller va escriure una nota entusiasta el mateix any 1981 de publicació del llibre, "Pensar més", que va ser inclosa al seu llibre La construcció del sentit (1986, pàg. 133-136). Hi destaca la rara capacitat de Ferrater per il·luminar la intel·ligència del lector sobre la pintura que contempla i per proporcionar-nos pensament original, que obre camí i es constitueix com un model de discurs crític. Oller ens recorda que Ferrater va dedicar deu anys a la pintura, i que mentrestant dibuixava i pintava, amb un interès vital profund pel que escrivia. La seva manera d'encarar-se a la pintura implica un mètode implícit rigorós, concentrat en l'obra mateix, com una realitat que imposa els seus límits i les pròpies possibilitats d'explicació, lluny dels esquemes històrics i del subjectiu sentit comú. Fóra un mètode homòleg al close reading del New Criticism, que en tot cas resulta ben eficaç: Oller destaca els estudis sobre Joaquim Sunyer, Pablo Picasso, Joan Miró, María Blanchard i Juan Gris, i la ressenya del Traité de la figure, d'André Lhote. 

Sobre pintura, [...], com tota obra important, genera profitoses reflexions sempre que aquestes parteixin de punts de vista seriosos, allunyats per un igual de l'elogi incondicional i de les reticències impertinents. [...] Perquè Gabriel Ferrater no només és important dins la cultura catalana, sinó que és una de les figures que fan que aquesta formi part de la cultura europea amb tot dret, naturalitat i competència. I això només és privilegi de pocs, en cadascun dels països que la integren. (pàg. 136)

Al cap de quaranta anys de la ressenya d'Oller, disposem d'una notable aportació d'Andreu Jaume, aprofitant textos d'aquest llibre, a propòsit del Gabriel Ferrater teòric, d'art i literatura, dins un curs sobre Ferrater.

Al final de l'Any Ferrater, Salvador Oliva va fer una conferència sobre Gabriel Ferrater i la pintura, impregnada de reflexions estètiques personals, llargament meditades, i amb l'observació notable del contrast entre la distinció dràstica de fons i forma en la nota final de Da nuces pueris i la posició de Ferrater l'any 1968, en el pròleg del primer llibre versos de Marta Pessarrodona, en què afirma que en art tot és forma. 

***

Marina Porras apunta en un tuit, el 13 de novembre de 2019: "Ferrater va començar a escriure parlant de pintura, i les idees del sistema estètic que es va muntar ell solet les va arrossegar al llarg de tota la seva carrera. Va crear el seu cànon i el va defensar amb total llibertat.". Bona observació! Sobre pintura conté el conjunt d'escrits més reculats que conservem de Ferrater, i hi exposa la seva teoria estètica, vàlida també per a la poesia.

***

En la conversa derivada del tuit anterior, Núria S. Bardalet recupera la referència bibliogràfica que Porras havia recomanat en una conferència o col·loqui un dia abans. Es tracta d'un treball de Sergi Ducet Aragó: "La pintura segons Gabriel Ferrater: Una revisió de la seva tasca com a crític d'art" (PDF: 50 pàg.). També s'hi ha referit Esther Xargay en el seu comentari del poema "Aniversari", que li fa pensar en la tècnica del clarobscur. Caldrà llegir-lo!

***

Dipofilopersiflex, bloc de Sani Girona, que inclou 3 fotografies de quadres de Ferrater.

***

Veig per Julià2004B, pàg. 114, que Ferrater, en la crítica de pintura, tracta de refer de l'obra, com Riba, els gestos constitutius. Julià2004A diu que Ferrater va redactar durant 5 mesos per al Diario de Barcelona la informació sobre exposicions a la ciutat.

***

Pere Pascual publica un apunt, "Tocant fibra", en el seu bloc, en què ens diu que Comadira va esmentar Ferrater per valorar unes exposicions retrospectives sobre Sorolla i Mir a Barcelona.

***

Ballart1998, pàg. 266-275, comenta en detall la conferència “¿A dónde miran los pintores?”, del 1954.

***

Notes de síntesi a propòsit de “Pintura y sociedad” [versió impresa, el 1958, i definitiva de la conferència de Ferrater "¿A dónde miran los pintores?", del 1954, inclosa a l'antologia Vers i prosa, a cura de Jordi Cornudella]

Es demana als artistes que siguin més intel·ligibles, més solidaris. Els artistes no n’han de fer ni cas, perquè llavors l’únic que en sortirà perdent serà l’art. Ferrater diu que els temes socials que els proposen als artistes no són en realitat temes artístics. El que compta són els temes específics, els correlatius objectius per apuntar-ho d’una manera ràpida (no pas el tema general que li proposen a l’artista). El tema específic és preeminent sobre el tema genèric, i aquest tema específic ha de tenir certa vitalitat.

“La nostra experiència de la vida no és contingut del nostre pensament; és alguna cosa que es troba per sota de tot contingut; és una cosa així com la deformació produïda en el nostre pensament per les tensions a què ha estat sotmès; i és una cosa informulable, intransmissible, irreprotxable, incomunicable. Però l’artista pot expressar aquesta experiència fent una volta, que consisteix a realitzar, a realitzar precisament en crear la seva obra, una activitat analògica (i tot el problema de l’estètica és descriure precisament el peculiar mode d’analogia que hi entra en joc) a aquella activitat vital, preartística, que ha dipositat en ell l’experiència que ell posseeix.”

Aquesta activitat es dóna en qualsevol artista: les diferències rauen en el grau d’energia i de deliberació d’aquesta activitat. L’artista no és ningú extraordinari, tampoc. Intenta, com tothom, no ser del tot tonto, no viure del tot adormit. L’art és una forma del pensament, i el pensament no és una activitat de luxe, sinó el que s’obté de la mica d’ordre que cadascú aconsegueix posar a la seva vida.

Els que proposen temes a l’artista tenen la candidesa sinistra de pensar que imposaran sense dificultats la seva ideologia a la vida real, i que si en troben, seran dificultats degudes a algun agent malèvol.

***

Hi ha un apunt d'aquest blog que consisteix en un índex de noms d'alguns dels llibres de Ferrater, entre els quals hi ha Sobre pintura.

Apunt revisat el 19 de juny de 2024

--