És obvi el joc amb la primera persona del plural. El protagonista tracta els seus amics com un grup indiferenciat. Els amics l'acaben agafant del braç, com en el poema "Amistad a lo largo", de Jaime Gil de Biedma.
Cabré2002, pàg. 123, diu que és un poema dedicat subreptíciament a Juan Goytisolo, que era el que havia tractat més dels germans. Carme Riera, en el seu estudi La Escuela de Barcelona: Barral, Gil de Biedma y Goytisolo, el núcleo poético de la generación de los 50, publicat el 1988, també s'hi havia referit, sense al·ludir al poema de Ferrater: "Juan Goytisolo, siempre aficionado a estos tugurios oscuros con aires de bohemia y tercermundismo" (pàg. 100).
De fet, Joan Ferraté li va explicar a Dolors Oller alguns motius dels pretextos dels poemes de Les dones i els dies, que va comentar en un article, de l'any 1986, que demostrava que ignorar els motius reals darrere del pretext d'un poema de Ferrater no impedeix pas la comprensió profunda del que s'hi expressa. Ferraté va dir-li que l'amic del poema era Juan Goytisolo. Va afegir --molt ben vist-- que la passió que anima el protagonista és el masoquisme, que es nodreix d'una tendència innata i excitant a furgar i remenar en la sordidesa més extrema i que la "utilitza per abrigar-s'hi com amb una flassada d'autocontentament" (pàg. 204). Contrasta amb el sadisme d'"El lleopard", el poema a què s'acara "Els polls",
Els tres versos finals sempre m'han fet pensar en la dedicatòria de Baudelaire al lector, a Les fleurs du mal:
L'edició crítica de Les dones i els dies, a cura de Jordi Cornudella, informa que el censor havia indicat que fossin suprimits els versos finals 27-31, perquè atacaven la moral. El poema va sortir imprès tal qual --no hi ha constància dels tràmits subsegüents davant la censura.
***
Els tres versos finals sempre m'han fet pensar en la dedicatòria de Baudelaire al lector, a Les fleurs du mal:
No diem res. És el nostre germà
i és el de sempre. L'agafem pel braç
i sentim com tremola de plaer.
C'est l'Ennui! L'oeil chargé d'un pleur involontaire,
II rêve d'échafauds en fumant son houka.
Tu le connais, lecteur, ce monstre délicat,
— Hypocrite lecteur, — mon semblable, — mon frère!
L'edició crítica de Les dones i els dies, a cura de Jordi Cornudella, informa que el censor havia indicat que fossin suprimits els versos finals 27-31, perquè atacaven la moral. El poema va sortir imprès tal qual --no hi ha constància dels tràmits subsegüents davant la censura.
***
Comentat per Julià2007, pàg. 223-224.
Comentat breument per Terry1971, que ens diu que "la casa és una metàfora de la vida, i el protagonista sembla representar una força que revela el contingut de la nostra subconsciència" (pàg. 39), i el considera un dels poemes de tema insidiós --en el sentit de la nota de Da nuces pueris--, molt apte a obtenir del poeta, i el lector, un excés de participació.
***
Comentat breument per Terry1971, que ens diu que "la casa és una metàfora de la vida, i el protagonista sembla representar una força que revela el contingut de la nostra subconsciència" (pàg. 39), i el considera un dels poemes de tema insidiós --en el sentit de la nota de Da nuces pueris--, molt apte a obtenir del poeta, i el lector, un excés de participació.
***
L'Associació Gabriel Ferrater de Sant Cugat ha tingut la feliç idea de publicar comentaris dels poemes de Les dones i els dies: arran d'una crida feta l'any passat, han aconseguit que hi participessin 110 persones. La iniciativa es titula Apadrina un poema. Van publicar 10 comentaris d'entrada, el 25 de gener, coincidint amb l'inici oficial de l'Any Gabriel Ferrater. Després n'han anat publicant un parell per setmana. El comentari de Xavier Mas Craviotto sobre "Els polls" va aparèixer el 10 d'abril. Destaca l'afany ferraterià per convertir en poesia totes les facetes de l'experiència humana, i la qualitat narrativa i la dicció característica. El punt de vista del poema és el del grup d'amics, la primera persona del plural, per més que el protagonista sigui aquest ell que viu fora i passa uns dies amb ells a la ciutat. Mas Craviotto observa que el protagonista tria els extrems: cellers i terrats. Constata la sordidesa creixent de les imatges del poema, culminada pel grum de polls damunt les estovalles. En general, Mas Craviotto fa una bona paràfrasi del poema, i acaba amb un paràgraf d'especulació freudiana --endinsant-se en la línia que Arthur Terry havia apuntat--, en què el poema, com "El lleopard" o "La vida furtiva", explora les pulsions més primàries, més instintivament animals, de la persona.
Joan Tres i Laura Alegre van fer una lectura de Gabriel Ferrater en directe per instagram durant el confinament per la COVID-19, dins un cicle d'Òmnium Cultural de Sant Cugat del Vallès que van titular "Poesia confinada". Llegeix bé el poema Joan Tres.
--
Apunt revisat el 18 d'abril de 2022
***
Joan Tres i Laura Alegre van fer una lectura de Gabriel Ferrater en directe per instagram durant el confinament per la COVID-19, dins un cicle d'Òmnium Cultural de Sant Cugat del Vallès que van titular "Poesia confinada". Llegeix bé el poema Joan Tres.
--
Apunt revisat el 18 d'abril de 2022
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada