[068] Guineu

¬¬¬¬¬

M'adono que "Guineu", el poema que tanca la segona secció de Les dones i els dies, i que ja tancava Menja't una cama, acaba amb uns versos que em fan pensar en els versos finals de "Teseu", el poema que tanca tant Les dones i els dies com Teoria dels cossos. A part de detalls lèxics evidents, hi coincideix l'ús de la segona persona singular i un to similar:

• "Guineu": "Què faràs? Tornar-te'n / on saps que et rebran / les cases i les dones."
• "Teseu": "Tornes, tornes tu? / [...] / No retrobaràs / la teva ombra espessa, / el dúctil propòsit / amb què saps trair / fins que surtis on, / a la llum del sol / ("quina? quina?", et crida / la gralla) plegades /t'esperen les dones."

Maquiavel parla del lleó que governa i de la guineu. És una al·lusió? Probablement no: el més fàcil és que l'al·lusió sigui a La Fontaine.

Hi ha un poema titulat "Gall" que tanca el llibre El callat, de Vinyoli –hi ha alguna relació amb "Guineu", com a tancament de llibre?

***

Ballart2019 (pàg. 233) hi ha vist una al·lusió poderosa, amb el mateix efecte ennoblidor de l'anècdota que "Teseu":

"Guineu", d'una aparença modesta en el caràcter descriptiu, dispara [...] el seu potencial semàntic així que reparem que és construït sobre la mateixa plantilla de preguntes i respostes, a mode de catecisme ("El lloc? [...] El teu posat? [...] El color del crepuscle? [...] Què faràs? [...], amb què James Joyce bastia el dissetè i penúltim capítol de l'Ulisses. Allò que podia semblar la sumària evocació d'un lloc desafecte i brut, més inhòspit encara en el crepuscle, revela però la mateixa nostàlgia d'Odisseu, després dels seus treballs, per tornar finalment "on saps que et rebran / les cases i les dones"

***

L'ha llegit Mariona Casanovas, a començament de l'any 2023.

--
Apunt revisat el 24 de gener de 2023