El títol del poema prové d'un vers de Bertran de Born, el primer dels poetes medievals esmentats en el text que tancava Da nuces pueris --i el poema està acarat, significativament, amb "Josep Carner". Es tracta del darrer vers de la segona estrofa d'aquest poema, repetit, "fins que em siguis tornada", en el vers final del poema de Ferrater:
Domna, puois de me no·us chal
e partit m'avetz de vos
senes totas ochaisos,
no sai on m'enquieira;
que ja mais
non er per me tan rics jais
cobratz; e, si del semblan
no trop domna a mon talan
que valha vos qu'ai perduda,
ja mais no vuolh aver druda.
Puois no·us puosc trobar engal,
que fos tan bela ni pros,
ni sos rics cors tan joios,
de tan bela tieira
ni tan gais
ni sos rics pretz tan verais,
irai per tot acahptan
de chascuna un bel semblan
per far domna soisseubuda,
tro vos mi siatz renduda.
Frescha color natural
pren, Bels Cembelis, de vos
e·l doutz esgart amoros;
e fatz gran sobrieira
quar re·i lais,
qu'anc res de be no·us sofrais.
Midons N'Aelis deman
son adrech parlar gaban,
que3m do a midons aiuda;
puois non er fada ni muda.
De Chales la vescomtal
voulh que·m done ad estros
la gola e·ls mas amdos.
Puois tenh ma charrieira
no·m biais,
ves Rochachoart m'eslais
als pels N'Anhes que·m daran·n;
qu'Iseutz, la domna Tristan,
qu'en fo per totz mentauguda,
no·ls ac tan bels a saubuda.
N'Audiartz, si be·m vol mal,
vuolh que·m do de sas faissos,
que·lh estai gen liazos,
e quar es entieira
qu'anc no·s fais
s'amors ni·s vols en biais.
A mo Mielhs-de-be deman
son adrech, nuou cors prezan,
de que par a la veguda,
la fassa bo tener nuda.
De Na Faidid'autretal
vuolh sas belas dens en dos,
l'acolhir e·l gen respos
don es presentieira
dintz son ais.
Mos Bels Miralhs vuolh que·m lais
sa gaieza e son bel gran,
e quar sap son benestan
far, don es reconoguda,
e no·s chambia ni·s muda.
Bels Senher, ieu no's quier al
mas que fos tan cobeitos
d'aquesta com sui de vos;
qu'una lechadieira
amors nais,
don mos cors es tan lechais,
mais vuolh de vos lo deman
que autra tener baisan ;
doncs mi dons per que'm refuda,
puois sap que tan l'ai volguda?
Papiols, mon Aziman
m'anaras dir en chantan
qu'amors es desconoguda
sai e d'aut bas chazeguda.
***
És el primer poema que van comentar Núria Perpinyà i Jaume Subirana en el col·loqui organitzat per l'Associació Gabriel Ferrater de Sant Cugat del Vallès per l'Any Ferrater. El vers "Tro vos mi siatz renduda", amb la referència a Bertran de Born, ens refereix a un poema d'amor, d'espera: l'estimada se n'ha anat i l'ha deixat sol i trist. És un poema d'amor cortès, amb tota l'exageració habitual del cas: el narrador és un malalt d'amor, com els trobadors. És un poema que podríem imaginar dedicat a Helena Valentí, abans de començar la seva relació... La imatge central, del gos rebolcant-se, és excel·lent, una sorpresa. Les parets del primer vers, "Tantes parets entre tu i jo", són, d'altra banda, una imatge inicial que parteix del realisme però que no és realista. Ferrater acostuma a ser molt precís en les imatges de detall, a donar proximitat i individuació, però de tant en tant, com a "Oci", enfoca la imatge com si fes un zoom. Ferrater és un lector, atent a les paraules, una persona per a qui la literatura compta: enyor - veritat - desesper - set - record - retorn. S'expressa a través de les paraules que ja han estat dites. És una meravella que aquest poema s'acari amb "Josep Carner",
Hi ha el precedent de la faula de Píram i Tisbe explicada per Ovidi a les Metamorfosis. Separats per parets reals, Píram i Tisbe eren veïns, estaven enamorats, es comunicaven a través de la paret, malgrat l'oposició dels pares a la relació, per l'excessiva diferència d'edat, de vint anys. Decideixen fugir, trobar-se als afores, al costat d'una morera. Un malentès, produït per una lleona que apareix amb la boca ensangonada i el vel de Tisbe, fa que Píram cregui que la noia ha mort, que se l'ha menjat la lleona, i que es suïcidi: Tisbe havia pogut fugir de la lleona i, quan veu que Píram s'ha matat, agafa el mateix punyal i també es suïcida. La sang dels amants va regar la morera i va fer que els seus fruits, que fins aleshores havien estat blancs, es tornessin negres (vermell fosc), i d'aquí ve també la imatge del "fres de mores negres", de "La mala missió". És un procedent de Romeu i Julieta.
***
L'ha llegit el poeta Vicenç Llorca, amb motiu del Dia Mundial de la Poesia 2021.
Píram i Tisbe: fresc conservat a Pompeia
--
Apunt encetat, malgrat la data, el 5 de març de 2012, revisat el 17 de juliol de 2022
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada