[053] Caragol

¬¬¬¬¬

Gabriel Ferrater reprodueix llargs fragments d'una entrevista de Francesc Trabal a Joan Miró, publicada el 1928 a La publicitat, dins del capítol que dedica al pintor en una història de la pintura espanyola contemporània que li havia encarregat Seix Barral i en què va estar treballant si fa no fa del 1954 al 1959. Miró li explicava a Trabal els nou mesos de dedicació constant a La masia, un quadre que resumia tota la seva vida al camp, on hi havia d'un gran arbre a un petit cargol, tot el que ell estimava del camp, amb la idea que era insensat donar més valor a una muntanya que a una formiga (Sobre pintura, pàg. 379). He tornat a llegir aquell capítol sobre Miró després d'haver acabat Dies de França, el lleuger i vibrant llibre de Narcís Comadira, que inclou un article sobre una exposició dedicada al Miró jove.

Tot d'una el mecanisme dels sis versos de "Caragol" se'm fa evident. És clar que el diumenge s'acaba i que la minyona ha de deixar el festeig amb el xicot per tornar a entrar a les deu a la casa on serveix. Sí, però què hi representa aquest cargol, del títol i del darrer vers? No m'hauria fet aquesta pregunta si el correlat objectiu d'aquesta separació fos la descripció dels efectes lumínics d'una posta de sol, una imatge tan apropiada al moment descrit, i tan gastada. Ferrater ens dona un punt de vista nou, i per això, per començar, a l'inici del primer vers, el que declina és el diumenge (prescindeix de la descripció atmosfèrica). Compara aquells darrers petons de separació de la minyona i el xicot amb la catàstrofe vital d'un cargol al mig d'un mur eixut --un correlat objectiu sorprenent, que ben mirat ens commou, ple de suggeriments per al lector, i que ens fa veure l'escena que protagonitza la parella amb ulls nets i cordials.

***

L'Associació Gabriel Ferrater de Sant Cugat ha tingut la feliç idea de publicar comentaris dels poemes de Les dones i els dies. Arran d'una crida feta l'any passat, han aconseguit que hi participessin 110 persones. La iniciativa es titula Apadrina un poema. Van publicar 10 comentaris d'entrada, el 25 de gener, coincidint amb l'inici oficial de l'Any Gabriel Ferrater. Després n'han anat publicant un parell per setmana. El comentari de Lluís Quintana sobre "Caragol" va aparèixer el 21 de febrer. Es pregunta per què no escriu cargol, més col·loquial que no caragol. Però la forma literària, que no elideix la segona vocal, és la més estesa geogràficament i és la de Reus. Caragol és la forma ordinària, col·loquial, a Reus. Quintana situa el poema als anys seixanta, en un portal de barri burgès de Barcelona, amb minyona a jornada completa, la qual podia sortir els diumenges a la tarda, fins a les deu de la nit. Ens crida l'atenció sobre l'ús del verb arrapa (vers 4), tan intencionat, que suggereix el desesper dels darrers instants, i sobre el correlat objectiu inusual i eficaç, el caragol. Ferrater recorre a la fal·làcia patètica de dir-nos que aquest caragol està consternat. Fa obvis els seus recursos retòrics. El mur eixut ens suggereix la vida desolada de la protagonista.

--

Apunt encetat, malgrat la data de creació, el 24 d'abril de 2021, revisat el 24 de febrer de 2022