[096] Úter

¬¬¬¬¬

Poema senzill, sense rima, de deu versos decasíl·labs, amb l'excepció d'un octosíl·lab al vers 2 i un hexasíl·lab al vers 5. El motiu de fons és obvi: l'amant arriba, es despulla, llença la roba per l'habitació, fan l'amor; el narrador descriu l'escena en el moment del coit: “I ara visc / tot encledat dins la cosa que estimo.”, amb un evocador hexasíl·lab acabat en aquest “I ara visc”, una absència de quatre síl·labes, com si allargassessin el viure. El coit és sentit com un moment de possessió.

El poema només té una dificultat, que és entendre, al darrer vers, la paraula clau partió, un terme agrari que designa la línia que divideix dues possessions, dos territoris, etc., que expandeix el seu sentit per tot el poema.

Sense forçar gaire la lectura, pot considerar-se que el poema té un primer vers, “Ja fa unes quantes hores que és aquí”, que serveix per precisar el temps i el lloc, i dues parts, els versos 2-5 i 7-10, amb la frase “I ara visc / tot encledat dins la cosa que estimo” com a frontissa, als versos 5-6. D'una banda, la roba que portava l'amant (hi ha una enumeració àgil, gràcies a les disjuncions, “una mitja / o una sabata o un jersei o una faldilla”), escampada per l'habitació, són els límits del seu cos, les partions, als versos 7-10. D'altra banda, arribant al final del poema, el lector entén que aquesta mateixa roba són les “parts del seu cos, no les més íntimes” del vers 2, repartides pels cantons de la cambra, als versos 2-5.

El darrer vers, “les partions de la terra que és meva”, com és habitual en els poemes de Gabriel Ferrater, multiplica els sentits. Omple de sentit immediat els versos precedents, i a la vegada va més enllà, com si suggerís que la penetració fos un acte de possessió ancestral.

***

Sílvia Bel va recitar aquest poema a la Setmana del Llibre en Català, el 8 de setembre de 2016 (malgrat que el títol del vídeo, al canal YouTube Tot Sant Cugat, situa la lectura en el Festival Nacional de Poesia a Sant Cugat):

També l'havia musicat i cantat, l'any 2016, Joan Artigas Arpal. I també l'ha recitat Marc Romera, dins del Festival nacional de poesia a Sant Cugat, al claustre del monestir, i Mariona Casanovas, coincidint amb l'Any Ferrater.

***

Dona i ocell, de Joan Miró

Apunt encetat, malgrat la data, el 26 de setembre de 2016, revisat el 24 de gener de 2023

--