La biografia de María Ángeles Cabré dedica unes pàgines, pàg. 97-103, a aquesta novel·la, que havia quedat inèdita i va ser recuperada per l'editorial Simio l'any 1987. L’Editorial Aymà havia convocat el premi Simenon, i el pintor Josep Maria de Martín i Gabriel Ferrater, bons amics, s’hi van posar per guanyar uns calers i aconseguir una mica de fama literària. Potser els va estimular la coneixença de Juan José Mira, autor de La muerte al teléfono, i d’un inspector de la Brigada Criminal que vivia a la pensió on s’allotjava Gabriel Ferrater (98). El personatge del pintor Koeveld fa pensar en Ràfols-Casamada; el jutge Ferrán, en el mateix Ferrater. Les citacions de Gerardo Diego, Aleixandre, Dámaso Alonso a l’inici dels capítols tenen la intenció de donar un aire de pedanteria irònica. La van redactar en un parell de mesos, entre el març i el juny del 1951, tot i que la feina dura va ser a càrrec de Martín, perquè Ferrater era massa mandrós. Ferrater havia traduït per a Planeta El saqueo de Couffignal, de Hammett (99). Cabré la considera una petita joia, que suporta bé el pas del temps, narrada amb agilitat (100). Al premi, hi van concórrer 70 novel·les i s’hi van presentar amb el pseudònim Gabriel Martín. Va guanyar el premi El inocente, de Mario Lacruz. Van intentar publicar-la, sense èxit, i van tenir la idea de fer-ne una segona part, l’argument de la qual van arribar a resumir (Laureà Bonet va rescatar aquest fragment, de la mateixa manera que havia publicat la novel·la el 1987) (102).
- Laureà Bonet parla breument, i sagaçment, de la novel·la en un tall de vídeo del canal de Vimeo d'Enric Juste, el director del documental Metrònom Ferrater.
La biografia de Jordi Amat Vèncer la por comença el seu segon capítol, "Postguerra (1947-1956)", resseguint la trama de la novel·la. Dona força detalls de la relació de Gabriel Ferrater i Josep Maria de Martín i sobre el cercle d'amistats comú. La novel·la va ser finalista del Premio de Novela Policíaca. Amat també explica, pàg. 125-6, coincidint amb Cabré, que havien començat una segona novel·la policíaca, de la qual Martín havia escrit quatre capítols.
Teresa Muñoz Lloret, biògrafa de Josep Maria Castellet, va editar la correspondència entre Joan Ferraté i Castellet: "Joan Ferraté i Josep M. Castellet, una amistat de joventut: Correspondència 1948-1951", pàg. 175-346 (incloent-hi el text de presentació de Jordi Cornudella), publicada dins del llibre Josep M. Castellet, editor i mediador cultural, a cura de Francesc Gallén i i José Francisco Ruiz Casanova (Lleida/Barcelona: Punctum & Edicions 62, 2015, 375 pàg.). Es tracta d'una correspondència de què s'han conservat sobretot cartes de Castellet. Manté un gran interès per la novel·la policíaca, i al fnal esmenta el premi d'Aymà i el seu intent d'escriure'n una.
***
La ferradura verda és un blog amb un apunt sobre Josep Maria de Martín i 'Un cuerpo o dos'. Així mateix, el blog Quadern del Pedraforca inclou tres apunts sobre les novel·les policíaques de Josep Maria de Martín.
Arran de l'Any Gabriel Ferrater, pel centenari del naixement, 1922-2022, Ramon Felipó ha publicat a Regió7 l'article "Any Ferrater, de Martín, Reus i Berga".
***
Gabriel Ferrater va dedicar un estudi a la pintura de Josep Maria de Martín: es pot llegir a Sobre pintura, pàg. 63-93, i també a L'art de la pintura, pàg. 287-310.
La fabulosa Càtedra Màrius Torres inclou el mecanoscrit original de la novel·la Un cuerpo, o dos, on consta com a autor Martín Ferraté.
Apunt revisat l'1 de febrer de 2024
***
La fabulosa Càtedra Màrius Torres inclou el mecanoscrit original de la novel·la Un cuerpo, o dos, on consta com a autor Martín Ferraté.
Sirmio, un dels primers segells en castellà de Quaderns Crema, va publicar la novel·la
Apunt revisat l'1 de febrer de 2024
--
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada