[O] Noticias de libros

¬¬¬¬¬

Noticias de libros aplega informes que Gabriel Ferrater va escriure com a lector editorial. Península els va publicar l'any 2000 agrupats en tres seccions, traduint desgraciadament al castellà els informes originals escrits en català, anglès i alemany (atès que una bona part eren inèdits, m'hauria semblat més normal donar els informes traduïts en apèndix):

• La primera secció comprèn 23 informes (pàg. 23-52), escrits en castellà entre el 1961 i el 1964, per a Seix Barral, amb un apèndix que inclou dos informes del 1965 --traduïts del català al castellà-- sobre Christopher Caudwell, per a una editorial de Barcelona --la nota introductòria no especifica quina-- i una carta informe del 1966 a Jaime Salinas, que aleshores treballava a Alianza, sobre les traduccions al castellà de Dashiell Hamett. Ja s'havien publicat a Papers, cartes, paraules.
• La segona secció comprèn els 105 informes (pàg. 55-203) conservats de la col·laboració de Ferrater amb Rowohlt Verlag, a Hamburg, presentats entre el 14 de juliol de 1963 i el 18 d'abril de 1964 (95 informes estaven escrits en anglès i 10 en alemany; tracten de 113 llibres, perquè algunes vegades l'informe sobre un autor comprèn diversos títols). Aquesta secció constitueix la novetat principal de Noticias de libros, atès que anteriorment només se n'havien publicat els informes en alemany a la revista Els Marges 46, l'any 1992, amb una impecable presentació i pulcra edició a cura d'Assumpta Terés, amb el títol "Gabriel Ferrater: 'Papers d'Hamburg'. Deu textos en alemany". Joan Ferraté havia parlat, en la nota preliminar a Cartes a l'Helena i residu de materials dispersos, amb data 3 de febrer de 1995, de l'expectativa que Terés publicaria tots els informes amb el títol Papers d'Hamburg. Què devia passar?
• Les cartes 15 i 16 de Gabriel Ferrater a Helena Valentí, publicades a Cartes a l'Helena, donen les circumstàncies i detalls de la feina per a Rowohlt Verlag.
• El traductor al castellà dóna de tant en tant algun estúpido en comptes del tonto que convindria per context, per traduir un hipotètic stupid.
• La tercera secció conté els 96 nous informes (pàg. 207-282) de Ferrater per a Seix Barral, escrits del setembre de 1970 a l'abril de 1972, quan el seu germà Joan Ferraté es va fer càrrec de la direcció de l'editorial. Els informes originals, redactats en català, ja s'havien publicat a Papers, cartes, paraules.

Torno a llegir el llibre seguint l'ordre cronològic dels informes --només n'hi ha quatre sense data, a la tercera secció. Deixo de banda l'arbitrari ordre alfabètic d'autors en què es disposen les tres seccions del llibre, que ja deriva del criteri de Joan Ferraté en l'edició de Papers, cartes, paraules. És un avantatge comprendre a la primera les referències a informes anteriors (l'informe de Yael Dayan, per exemple, esmenta el d'Anne Philippe, elaborat un mes abans, que no apareix fisn al cap de 43 pàgines). Però sobretot la lectura cronològica copsa el flux de recepció de llibres i manuscrits i el ritme de lliurament dels informes. Així, des del desembre de 1961 l'editorial Seix Barral li encarrega que informi sobre novel·les i narracions i d'assaig (sobre matèries ben diverses: Brecht, història, economia, pornografia, novel·la), amb un ritme esporàdic: 19 informes en 13 mesos --si no és que s'han perdut informes. A Rowohlt Verlag, el ritme és d'entrada molt intens (84 informes en les primeres 23 setmanes, de mitjan juliol a Nadal de 1963, gairebé 14 informes per mes), mentre que s'alenteix a la segona tanda d'informes, al març i l'abril de 1964, i és notori que comencin assignant-li novel·les i narracions (amb 3 autors de llengua castellana entre els 6 primers lliuraments), atès que acabaran demanant-li també informes sobre algun assaig, algun mecanoscrit i fins i tot algun text en alemany i sobre Alemanya (l'assaig de Sperber, informe del març de 1964). La majoria dels llibres que li fa llegir Rowohlt Verlag estan escrits en anglès, però també n'hi ha en francès, italià, castellà i portuguès. Finalment, la lectura cronològica ens deixa veure que la tercera secció, els informes per a Seix Barral que adreçava al seu germà Joan, són els més breus i lapidaris, sobretot si l'informe és negatiu (són relativament més llargs si l'informe és positiu o dubitatiu, com el de Cardoso Pires), i que s'ocupen sobretot de filosofia, assaig i història, amb algunes poques novel·les.

Noticias de libros és un llibre més important que no recordava. La publicació posterior al simposi de 1997 l'ha perjudicat potser, i no recordo tampoc que Jordi Julià hi dediqués gaire atenció a La crítica de Gabriel Ferrater: Estudis d'una trajectòria intel·lectual, publicat el 2004. La feina per a Rowohlt Verlag, d'Hamburg, va donar informes notables sobre Alan Sillitoe, Alejo Carpentier, Luis Martín-Santos, John Dos Passos, Schichiro Fukazawa o Vladimir Nabokov; va propiciar que descobrís el Doktor Glas, de Hjalmar Söderberg --la seva traducció al castellà es va publicar el 1968--, i és en general una bona mostra del talent de Gabriel Ferrater, aplicat aquí a una especialitat industrial de la crítica aplicada. Destaquen, dels informes d'Hamburg, l'informe detallat sobre el manuscrit de Comesasca (un llibre sobre història de l'art); l'avís a l'editor perquè estigui atent a les segones obres de Severo Sarduy i Charles Wright; l'entusiasme per Louis Guilloux; l'interès per Susan Sontag; el tractament d'una obra menor de Malcolm Lowry o d'una novel·la epistolar d'Alba de Céspedes o de la sèrie de novel·les Fantomas, o el rebuig expeditiu de llibres que no tenen res a veure amb la literatura.

Vaig tractar de caracteritzar els informes de Ferrater al principi de la nota sobre Papers, cartes, paraules. Aquella descripció val per als informes inèdits de Noticias de libros, si bé s'hi poden afegir alguns trets comuns més:

• La presència d'una primera frase que dóna la valoració: "Una obra mestra" (Auerbach), "Un libro rarísimo, y de una clase de rareza que me parece que hace imposible pensar en traducirlo" (Caudwell), "Molt poques vegades, afortunadament, he ensopegat novel·les tan avorrides com aquesta" (Creeley).
• L'humor, que gairebé no falta mai en un moment o altre de l'informe, fins i tot referint-se a la censura.
• La claredat comercial de l'informe, que Ferrater no oblida mai que ha de determinar si el llibre es vendrà o no i, doncs, si és recomanable traduir-lo i publicar-lo.
• Una gran capacitat de dissecció (poso d'exemple l'informe sobre Edward T. Hall) i de discriminació entre les obres d'un autor (els tres informes sobre H. G. Wells).
• La idea, respecte d'algunes novel·les dolentes, que no tenen qualitat per publicar-les però resultarien aptes perquè Hollywood en fes una pel·lícula.

Hi ha un apunt d'aquest bloc que consisteix en un índex de noms d'alguns dels llibres de Ferrater, entre els quals hi ha les pàgines 55-203 de Noticias de libros, és a dir, els informes per a Rowohlt Verlag, la majoria inèdits fins aleshores. La resta d'informes ja s'havien inclòs a Papers, cartes, paraules i he considerat que hauria resultat redundant consignar-los a l'índex dues vegades.

Apunt encetat, malgrat la data, el 7 de gener de 2011

--