[048] Naixença

¬¬¬¬¬

Poema esticomític, cada vers és una frase. Julià2004B, pàg. 35-37. Reprèn la manera poètica de Foix: hi apareix gent actuant i gesticulant, moviment dramàtic i patètic, ruptures brusques del ritme emotiu. També li fa pensar en Auden, per la manera de presentar els objectes i els personatges, amb influència del cine (cada vers equival a un fotograma). Cacofonia del vers 3. Esmenta al·lusions de versos a altres versos de Yeats i Bécquer –que no m’acaben de convèncer. Catorze versos: es deixa dividir en dos quartets i dos tercets.

És un poema molt articulat formalment a partir d'elements ortodoxos, que anuncia el desplegament de provatures formals de Teoria dels cossos. Després de la tirada de poemes hexasil·làbics de la segona secció, és el primer poema fet de versos d'art major, que arriben fins al penúltim poema de la secció, "Le grand soir" (el darrer, "Guineu", torna al vers curt). Té forma de sonet, amb catorze versos, amb una traça de rima assonant als versos finals, que coincideixen amb el trencament de l'alternança de versos femenins i masculins, en el vers final. El vers 12, sagnat a la versió publicada (encara no a la versió enviada a la censura), subratlla el canvi de la veu del narrador i trenca de fet l'esticomítia encabint, com si es tensionés el discurs, dues frases al vers 12 i dues més al vers 13, que aconsegueixen suggerir, en contraposició, una sensació de fluïdesa al vers final, congruent amb el seu sentit.

És el primer poema que ha llegit Enric Casasses a l'acte inaugural de l'Any Gabriel Ferrater, a Reus. És un dels poemes que li agraden més: és un somni o una visió. L'havia llegit també Pere Arquillué, dins del seu espectacle Fil de memòria.

Enric Casasses al Teatre Bartrina de Reus, per l'acte inaugural de l'Any Ferrater

--

Apunt encetat, malgrat la data, cap a l'any 2020, revisat el 28 de setembre de 2022