¬¬¬¬¬
La mateixa Jill Jarrell recita els seus versos en un breu vídeo al bloc Metrònom Ferrater, un esplèndid aperitiu del documental sobre Gabriel Ferrater que va preparar Enric Juste.
***
Els versos de Jill Jarrell que encapçalen Les dones i els dies són com un avís per a navegants. En un article al suplement "Quadern" del diari El País, del 16 de febrer de 2006, reprodueixen el que fóra la traducció del mateix Ferrater:
Si es parla més del compte,
val més callar i ja està.
Els teus versos d'amor, tan calculats,
la lascívia dita amb tanta aspresa,
se t'han tornat una arterosa mena
de joc sobreestimat.
Veig que Ramon Barnils n'havia assajat una traducció.
També jo havia tractat de traduir-me'ls, sense acabar de posar-hi gaire traça, fa temps:
Quan es diu més que no cal,
el millor queda aleshores per dir i per fer.
El teu enginy en les cançons d'amor,
el rigor de la teva lascívia oral,
s'han convertit avui en una astuta mena de
joc de paraules abusiu.
***
Casas2019 (pàg. 173) ha posat en valor aquest poema d'una manera profunda:
Versos que al·ludeixen a l'home i al poeta, al creador de cançons d'amor, la veu del qual retrobarem després en les pàgines del llibre. Val a dir, però, que aquest tour de force entre els fets i les paraules --la vida i l'art, la persona i el demiürg-- va, en aquest cas, en detriment del poeta. És així que aquelles cançons d'amor queden reduïdes a un simple joc de paraules, sense més transcendència, justament perquè s'ha dit més del que caldria, perquè s'ha dit més del que s'ha fet. Aquesta concepció certament pejorativa del poema com a joc de paraules banal i intranscendent, tot i que molt brillant, només pot deixar de ser-ho quan el poeta, i de retop el lector, finalment comprenen que l'art no solament ha de pretendre l'art, sinó que d'alguna manera ha de fer seva la vida, en fer-nos-la present, més conscient i més real. És així que el joc de fer versos pot adquirir un sentit més enllà del joc, fins i tot en els casos en què el poeta admet les pròpies limitacions i, en última instància, el fracàs inevitable a què està abocat tot intent d'aquesta mena.
***
Ballart2019 (pàg. 201) diu que els versos procedeixen d'una carta de Jill Jarrell a Gabriel Ferrater. Cornudella no corrobora aquest detall a la seva edició crítica de Les dones i els dies.
***
Jill Jarrell va morir el 17 d'abril de 2024, als vuitanta-tres anys. Enric Juste ho va saber fa uns dies. Jordi Amat ha publicat un article excel·lent, al diari El País, en record d'ella: "Mor la poeta Jill Jarrell, l'esposa de Gabriel Ferrater". Laura Ramos, a La veu dels llibres, ha publicat també un article notable de vindicació de Jill Jarrell com a escriptora: "Plany per Jill Jarrell". Havíem pogut escoltar un darrer testimoni sobre la seva relació amb Gabriel Ferrater en l'acte de cloenda del centenari (un tall de videoconferència, inclòs al minut 22).
--
Apunt revisat el 2 de setembre de 2024
Jill Jarrell i Gabriel Ferrater el dia del seu casament a Gibraltar
--
Apunt revisat el 2 de setembre de 2024
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada