[N] Escritores en tres lenguas

¬¬¬¬¬

Ferrater, Gabriel. Escritores en tres lenguas. Martos, José Manuel, ed. Barcelona: Antártida/Empúries, 1994, 330 pàg.

Diu que Joan Ferraté no va gosar llegir aquests articles de tan extraordinaris que els va trobar. És una sort que s'hagin conservat i poder llegir-los, contínuament. Sap greu que en publiquessin solament una tria, i que no tinguem cap notícia de l'encàrrec editorial: com és que es va ocupar sols d'autors en anglès, francès i alemany?, per què hi ha sempre uns paràgrafs inicials biogràfics --incisius-- sobre l'autor?, per què se'n va suprimir la bibliografia i les referències bibliogràfiques dins del text? José Manuel Martos ens indica a la seva presentació que "los cincuenta y ocho artículos que integran el presente volumen, compuestos muy probablemente entre 1963 y 1964, son una mínima parte, si bien la de más sustancia, de los muchos que Gabriel Ferrater redactó sobre escritores de las lenguas alemana, francesa e inglesa (más unos pocos de las lenguas castellana y catalana, de los que son una muestra los incluídos en el apéndice), por encargo de una editorial barcelonesa [Salvat] para una enciclopedia de literatura universal que no llegó a publicarse nunca. (Se trata, pues, de textos inéditos, excepto los de Manuel Machado y Joan Vinyoli, recogidos en 1986 en Papers, cartes, paraules.) / El criterio que he utilizado en la selección de los artículos ha sido el de la extensión: edito aquí, por lo tanto, los más largos, en los que el lector podrá encontrar algunas chispas del nervio literario de Gabriel Ferrater, en tanto que guardo para otra ocasión los más breves. [...] He suprimido unas someras bibliografías que aparecían al final de cada artículo y las remisiones a ésta y a otros escritores en el texto." (pàg. 7). Pel que fa a la data de composició dels articles, el que dedica a Robert Frost no consigna l'any de defunció del poeta, que va morir el 29 de gener de 1963 --n'hi pot haver d'escrits el 1962, doncs.

Pere Ballart va descriure molt bé el llibre en la ponència que va llegir en el simposi de 1997: "El voluminós conjunt d'articles que Ferrater va escriure per a una avortada enciclopèdia de literatura universal de literatura universal els anys 1963-1964 i que avui, en part, pot ser consultat en l'edició d'Escritores en tres lenguas, constitueix un admirable exemple de com defugir el convencional criteri asèptic, purament informatiu, d'una entrada enciclopèdica, i substituir-lo per un esforçat exercici crític que prova de deixar establert tot allò que és rellevant de l'obra completa d'un autor en tres o quatre pàgines." (pàg. 151). Posteriorment, ha utilitzat els articles sobre poetes per caracteritzar la poesia de Gabriel Ferrater, en la seva contribució al monogràfic que li va dedicar la revista Veus baixes, l'any 2012.

***

Enumero el contingut del llibre, que cronològicament comença pel Cantar dels nibelungs i acaba amb autors nascuts a la primera dècada del segle XX, com Auden i Sartre:

• Llengua alemanya: Gottfried Benn, Georg Büchner, Cantar dels nibelungs, Stefan George, Hans Jakob Christoph von Grimmelshausen, Heinrich Heine, Ernst Jünger, Franz Kafka, Heinrich von Kleist, Else Lasker-Schüler, Georg Christoph Lichtenberg, Christian Morgenstern, Georg Trakl (pàg. 11-72)
• Llengua francesa: Denis Diderot, André Gide, Edmond i Jules de Goncourt, Jean de La Fontaine, François de La Rochefoucauld, Pierre Choderlos de Laclos, François de Malherbe, Henry de Montherlant, Marcel Proust, Jean Racine, Saint-John Perse, Charles-Augustin Sainte-Beuve, Jean-Paul Sartre, Maurice Scève (pàg. 73-155)
• Llengua anglesa: Wystan Hugh Auden, William Blake, Robert Browning, John Clare, Joseph Conrad, Geoffrey Chaucer, John Donne, Robert Frost, Oliver Goldsmith, Thomas Hardy, Gerard Manley Hopkins, Henry James, James Joyce, George Meredith, John Milton, John Stuart Mill, Thomas Nashe, John Crowe Ransom, Edwin Arlingon Robinson, Bertrand Russell, Percy Byssbe Shelley, Richard Brinsley Sheridan, Sir Gauvain and the green knight, John Skelton, Crhistopher Smart, Wallace Stevens (pàg. 157-297)
• Apèndix: Josep Carner, JV Foix, Manuel Machado, Joan Vinyoli (pàg. 299-327)

Sense comptar-hi els articles de l'apèndix, hi predominen els autors del segle XX, que són gairebé la meitat, seguits dels del segle XVIII, una quarta part, i, òbviament, els de llengua anglesa, que sumen la meitat de les pàgines. 

***

Jordi Julià, al seu llibre La crítica de Gabriel Ferrater: Estudis d'una trajectòria intel·lectual, es concentra molt en Escritores en tres lenguas. La proposta havia arribat a Ferrater a final del 1962 i els darrers articles redactats daten del març del 1964. El llibre inclou els 58 articles més extensos, però n’han quedat 136 d’inèdits (65 tenen de dues a tres pàgines mecanografiades; 71, una sola pàgina). Segons l’extensió, els articles es dividien en tres sèries, A, B i C, de les quals es va publicar la sèrie A, amb els articles més llargs. Julià hi va poder accedir gràcies a Joan Ferraté. Lamento que Martos ens escatimés els articles breus i també la bibliografia dels articles publicats. Julià també lamenta que no coneguem les condicions de l'encàrrec editorial.

Copio els noms d'alguns dels autors tractats en els capítols inèdits, que el mateix Julià esmenta a L'art imaginatiu: Les idees estètiques de Gabriel Ferrater i també a El poeta sense qualitats: Hans Arp; Julien Benda; John Bentjeman; Elisabeth Bishop; R. P. Blackmur; Clemens Brentano; Albert Ehrenstein; William Empson; Everyman; Robert Fitzgerald; John Galsworthy; Iwan Goll; Günter Grass; Eugene Ionesco; Alfred Jarry; Klabund; Oskar Kokoschka; comte de Lautréamont; Alfred Lichtenstein; Oskar Loerke; Andrew Marvell; Paula Modersohn-Becker; Harold Monro; Marianne Moore; Thomas Moore; Edward Mörike; William Morris; Winthrop Mackworth Praed; Matthew Prior; sir Walter Ralegh; John Ruskin; Philip Sidney; Ernst Stadler; Cyril Tourneur; Kurt Tucholsky; Henry Vaughan; Achim von Anim; Anette von Droste-Hülshoff; Joseph von Eichendorff; John Wilmot, comte de Rochester. Aquesta relació no deu ser exhaustiva: Ballart2019 esmenta també Joseph Addison. 

Encara Julià, en un altre llibre sobre Gabriel Ferrater, El poeta sense qualitats, dedica a Escritores en tres lenguas un capítol, titulat “Cànon i idees literàries”. Es tracta d'una aportació valuosa i una idea productiva, si bé interpretada de manera massa forçada: tot i reconeixent d’entrada que no és factible, Julià concep la tria d’Escritores en tres lenguas com a cànon literari de Gabriel Ferrater –i com és que no hi ha Shakespeare, ni Dickens?, i com és que va deixar-lo inacabat? De fet, a la pàg. 52, reconeix que no és un cànon, però que les manifestacions de Ferrater ajuden a entendre la seva poètica. Hi afegeix algunes observacions remarcables:

• Els articles dedicats a Racine, Milton i Blake presenten l’estat de la qüestió de la crítica d’aquesta autors (pàg. 53)
• S'hi inclouen tots els autors que apareixen a l’epíleg de Da nuces pueris, i en tracta extensament (pàg. 54)
• També tracta d’Edwin Arlington Robinson i de La Fontaine, autors dels epígrafs que obren i tanquen Da nuces pueris (pàg. 55)
• La possible importància de la descripció de la virtut poètica de Donne (pàg. 55)
• Hi ha 85 articles dedicats a autors contemporanis, de 196 d’escrits: a la sèrie A, 26 de contemporanis, de 58; a la sèrie B, 28 de 65; a la sèrie C, 31 de 73 (pàg. 59)
• Hi ha una notable presència d’expressionistes alemanys a les sèries B i C: Hans Arp, Albert Ehrenstein, Iwan Goll, Klabund, Kokoschka, Alfred Lichtenstein, Oskar Loerke, Ernst Stadler, Paula Modersohn-Becker (pàg. 61)
• La poesia té una gran importància en la tria (pàg. 63).

***

El meu amic Juli Grandia m'avisa que Feliu Formosa, al llibre A contratemps: Diaris (Catarroja: Perifèric, 2015, pàg. 23-27), considera que Gabriel Ferrater, com a escriptor, ha estat una constant revelació des de la publicació de Sobre literatura fins a Escritores en tres lenguas, el 1994, quan sembla que escriu les seves notes: 

En els seus textos hi ha sempre una intel·ligència excepcional i alguna aportació definitiva sobre cada tema. El llibre Escritores en tres lenguas n'és una mostra més, no menys excepcional que les anteriors. Per a mi, aquest segon Ferrater és tant o més important que el poeta, del qual --segons el moment en què el llegeixo-- m'he sentit molt a prop o una mica lluny." (pàg. 23). 

Creu que els capítols segueixen els paràmetres habituals de tota enciclopèdia i que ens arriben amb un aire evident de provisionalitat, pendents d'una revisió més acurada: 

I en canvi, cap d'aquests textos tan d'encàrrec no deixa mai de posseir alguna cosa de profundament original, que ens situa cada escriptor tractat sota l'optica d'aquest Ferrater excepcionalment penetrant. [...] Puc dir, per exemple, que m'ha descobert aspectes de Proust que mai he vist estudiats ni analitzats tan a fons com ho fa ell. Té la virtut de situar perfectament cada autor dins el seu context cultural i literari amb una claredat, una precisió i una contundència exemplars. (pàg. 24).

***

Gabriel Ferrater també va col·laborar en algunes ampliacions de la Historia de la literatura universal d'Erwin Laaths, publicada el 1967 en castellà per Editorial Labor. La relació d'aquests afegits, amb la còpia dels fragments sobre March, Maquiavel i Rousseau, es troba en un apunt del blog que aplega probables textos de Ferrater no recollits en llibre. Hi ha encara un fragment extens copiat en un apunt específic: "Shakespeare i Ferrater".

Hi ha un apunt d'aquest blog que consisteix en un índex de noms dels llibres de Ferrater.

--

Apunt revisat el 10 de juliol de 2021