Mallafrè2022

 ¬¬¬¬¬

Mallafrè, Joaquim. "'In memoriam', una aproximació al poema i una traducció al castellà", dins Revista del Centre de Lectura de Reus, 9a època, 2n quadrimestre, setembre de 2022

L'Associació Gosar Poder recordava dimarts un article publicat per Joaquim Mallafrè al monogràfic del centenari de Gabriel Ferrater de la Revista del Centre de Lectura de Reus. L'he llegit. La setmana passada, el 22 de febrer, havia tornat a llegir un altre article seu, publicat també a la revista del Centre de Lectura, en un altre monogràfic dedicat a Ferrater, l'any 1974. Aquell article de joventut era un esbós biogràfic ple d'informació de primera mà, una aportació més que notable.

L'article de l'any 2022 consisteix en una descripció detallada de la llengua del poema "In memoriam", plena d'observacions minucioses i suculentes. Per exemple, constata que la paraula "por" apareix 9 cops al poema (38 cops a Les dones i els dies). També destaca que el poema de Jaime Gil de Biedma "Intento formular mi experiencia de la guerra" al·ludeix a "In memoriam", i hi afegeix que l'experiència narrada pot coincidir amb la de "The managers", d'Auden. Es fixa en la traducció al castellà del llibre, Mujeres y días, de Pere Gimferrer, José Agustín Goytisolo i José María Valverde. En concret, analitza la traducció que Gimferrer fa d'"In memoriam": "opta per una traducció substitutiva; és a dir que el lector no necessita saber català per llegir en castellà un equivalent poètic de l’original.". La mètrica de la traducció de Gimferrer és fidel. Mallafrè en ressegueix nombrosos exemples de detall, i destaca molts encerts del traductor. Descobreixo que la pastisseria del poema, on els nois de la colla mengen pa tornant de l'excursió a Tamarit, era la paraula que s'utilitzava a Reus per referir-se a un forn de pa.

La trajectòria intel·lectual de Mallafrè és llarga. He gaudit de les seves traduccions, començant per l'Ulisses de Joyce, que devia llegir ben jovenet, cap al 1982. És memorable el seu assaig Llengua de tribu, llengua de polis. Sempre atent als actes ferraterians organitzats a Reus, l'havia vist al Centre de Lectura, bonhomiós i amb ull crític --recordo un cop que va puntualitzar, en una conferència, que Eduard Valentí havia viscut i fet de professor a Reus uns quants anys, acabada la guerra, perquè estava desterrat a viure a més de cent quilòmetres de Barcelona. Val la pena llegir l'apunt que li ha dedicat Enric Iborra al blog La serp blanca.

Retrat del fotògraf Carles Fargas de Joaquim Mallafrè al vestíbul del Centre de Lectura de Reus, l'any 1991,
al costat de l'escultura de Pau Gargallo que hi ha a l'entrada

--

Índex de noms de l'obra de Joan Ferraté

 ¬¬¬¬¬

Aquesta pàgina inclourà un índex general de noms dels escrits i llibres de Joan Ferraté. Als llibres (i a les revistes i altres fonts), els assignaré una abreviatura a partir de les primeres inicials del títol: els ordenaré a continuació alfabèticament, tot consignant l'edició que utilitzo. A l'índex, les referències consten de les abreviatures i els números de pàgina corresponents a cada llibre o document.

Com que celebraré el centenari del naixement de Joan Ferraté rellegint-lo sencer, aprofitaré per anar buidant els textos i anar afegint-los a l'índex. De moment, he buidat una part de l'obra de joventut i un llibre d'articles publicats als diaris.

• AN Apunts en net (Barcelona: Quaderns Crema, 1991, 153 pàg.)
• CF Correspondència Castellet-Ferraté 1948-1951, pàg. 183-346 del llibre, a cura d'Enric Gallén i José Francisco Ruiz Casanova, Josep M. Castellet, editor i mediador cultural (Lleida/Barcelona: Punctum & Edicions 62, 2015, 375 pàg.).
• De la revista Laye, en consigno el número i la pàgina. Així, la referència a Rafael Alberti Laye12_74 indica que el nom del poeta apareix al número 12, pàgina 74.
• OC, Opinions a la carta (Barcelona: Empúries, 1993, 1997 pàg.) --aquest llibre té un índex de noms, confeccionat per Joseph M. Szostakiwskyj, que he aprofitat a l'índex general, si bé hi he afegit alguna entrada, d'acord amb els criteris següents:
• tot i que en general l'índex sembla encertat, n'esmeno unes quantes omissions (n'he detectat més que no m'imaginava)
• si s'esmenta un títol però no el seu autor, igualment afegeixo l'entrada: així, hi consta una entrada de Josep Carner a la pàgina 24 perquè Joan Ferraté es refereix a La primavera al poblet
• si s'esmenta un adjectiu que deriva d'un cognom, també afegeixo l'entrada: el "mentalitat franquista" em porta a afegir a l'entrada del dictador també aquesta referència, que es troba a la pàg. 48 
• Pro Provocacions (Barcelona: Empúries, 1989, 171 pàg.)

El blog també té, encetat l'any 2009, un índex general de noms de l'obra de Gabriel Ferrater.

Aguado Bleye, Pedro, CF 340
Alain, Pro 57
Albérès, René Marill, CF 342
Albert, Caterina, AN 121-2; OC 23, 25, 62, 72, 181; Pro 16-17
Alberti, Leon Battista, AN 133-5
Alberti, Rafael, Laye04_6, Laye12_74; OC 68-69 
Albertí, Santiago, OC 108  
Alcibíades, Laye16_62-63
Aleixandre, Vicente, CF 214, Laye04_6, Laye12_74-75, Laye20_84; OC 123
Alemany Bolufer, José, CF 320
Alexandre, Laye22_91
Alfons V, OC 155
Alí Bei, OC 161
Alonso, Amado, AN 118
Alonso, Dámaso, AN 118, Laye04_6, Laye12_74, Laye13_60-62, Laye20_66; OC 77, 114, 118, 124
Alvar, Manuel, AN 115, OC 130
Amià Marcel·lí ?, Laye20_66
Amiel, Henri-Frédéric, Laye12_69-71
Amorós, Eulàlia, CF 281, 285, 323?
Amorós, Xavier, OC 67
Anaxàgores, Laye13_15
Anaximandre, Laye13_15
Andrés Estellés, Vicent, OC 38, Pro 126
Apuleu, Laye20_66
Aracil, Lluís V., OC 110
Aramon, Ramon, OC 61, 65
Archer, Robert, AN 90-100, 102-106, 109-115, 127, 129, 141-2, 148, 152
Arderiu, Clementina, OC 88
Aristòfanes, OC 89
Aristòtil, OC 27, 78, 113, 140
Arnold, Matthew, OC 78
Arqués, Rossend, OC 49
Arxiprest d'Hita, OC 128, Pro 135
Auden, Wystan Hugh, OC 85, 169; Pro 71-2, 87
Auerbach, Erich, Laye20_64-67; OC 78
August, Laye22_92-93
Austen, Jean, AN 48; OC 97, 144
Avellaneda, Alonso Fernández de, Pro 65-6
Ayala, Francisco, Laye01_11, OC 7
Ayesta, Julián, Laye20_83-85, Laye22_90
Aymà, Jaume, CF 342
Aymé, Marcel, CF 301, Laye18_59-62
Azorín, CF 187, 189, 197
Badia, Lola, AN 106
Badosa, Cristina, Pro103
Badosa, Enrique, CF 229, 330
Baeza, Eduardo, CF 266
Balasch, Manuel, AN 77
Bally, Charles, Laye13_63-64; OC 77, 134
Balzac, Honoré de, Laye04_6, Laye20_65; Pro131
Barbellion, W. N. P., Laye20_83
Barnils, Ramon, OC 72
Baró de Maldà, Pro152, OC 147
Baroja, Pío, Laye17_41-42
Barral, Carles, CF 214, 229-231, 234, 236, 265, 281, 285, 287-8, 330, 335, 337-8; OC 13, 48, 54, 74, 102, 141, 168, 178-9; Pro124
Barthes, Roland, OC 98, 135
Bartrina, Joaquim Maria, Laye04_6
Bassols, Mariano, CF 199
Bastardas, Joan, CF 199
Bauçà, Miquel, OC 38, 182
Baudelaire, Charles, Laye03_8, Laye04_6, Laye12_70-71, Laye22_63; OC 55
Bayo, Emili, OC 165
Beddoes, Thomas Lovell, Pro93-4
Bedient, Calvin, Pro167
Benet i Jornet, Josep Maria, OC 70-71
Beneyto, Maria, Laye22_107
Bergson, Henri, CF 195, 256, 260, 274
Berkeley, Anthony, CF 320
Bernanos, Geroges, CF 345
Bíblia, Laye20_65; Pro81, 85; OC 35
Bismarck, Otto von, Laye03_8
Bladé i Desumvila, Artur, OC 59
Bleiberg, Germán, CF 202
Bloomfield, Leonard, OC 134
Boadella, Albert, Pro45
Bochenski, Jozef Maria, CF 343
Bofill i Mates, Jaume, vid. Guerau de Liost
Bohigas, Pere, AN 101-106, 109-111, 113, 127-9, 148, 152; OC 91, 93, 105, 185-7

Bonaparte, Napoleó, OC 125, 127
Bonet, Blai, Laye23_117-9, OC 172, Pro126
Bonet, Francisco, CF 215-6
Bonet, Maria del Mar, OC 42
Bonn, Moritz Julius, CF 2011
Borrell II, comte, Pro41
Boscà, Joan, OC 44, 156
Bousoño, Carlos, Laye12_74-75
Bousquet, Joë, OC 66, 72, 177
Brentano, Franz, CF 330
Bréton, André, Laye12_74
Britten, Benjamin, CF 274
Brossa, Joan, OC 13, 172; Pro125
Bühler, Karl, AN 19, CF 343-4
Burckhardt, Jakob, CF 245, 290; Laye03_8
Busquets i Grabulosa, Lluís, OC 15
Byron, George Gordon, Pro101, 159-163
Byron, Anne Isabella, Pro161
Caballero, catedràtic d'institut que escriu a Laye, CF 287
Caillois, Roger, CF 342
Cain, James M., CF 267, 294
Calderón de la Barca, Pedro, Laye04_6, OC 28, 126
Calders, Pere, Pro55
Calvo Serer, Rafael, CF 278
Cambó, Francesc, Pro154
Campoamor, Ramón de, Laye04_6, Laye22_58
Camus, Albert, CF 184, 186
Cançó de Rotlan, Laye20_66
Capellà de Bolquera, Pro125
Capellà del sanatori de Puig d'Olena, CF 325
Capmany, Maria Aurèlia, OC 22, 68
Caracciolo, Giovanni Battista, OC 177
Carande, Ramón, CF 211
Carles V d'Alemanya (Carles I d'Espanya), Laye10_13
Carner, Josep, AN 23-28, 32-37, 59-61, 63-65; CF 297, 304, 320, 323; Laye05_13, Laye12_71; OC 7, 25, 28, 32, 37, 43, 55, 62, 72, 145, 152, 166, 170-1. 177, 186;  Pro26, 32, 39, 125, 128, 133
Carnicer, Ramon, OC 54, 178
Carrero Blanco, Luis, Pro12
Casanovas, crític de música, OC 54
Cassou, Jean, CF 345
Castellet, Josep Maria, CF 183-346; Pro27, 95, 124, OC 21, 38, 50, 52-54, 101, 107-8, 141, 180, 182
Castellet, pare, CF 223, 256
Castro, Américo, CF 338, Laye20_66
Castro, Fidel, OC 27
Català, Víctor, vid. Albert, Caterina
Cató, Laye22_91-92Catul, Laye22_92
Cavafis, Constantinos, OC 32-34, 84-88, 90, 92, 113, 149; Pro161
Cela, Camilo José, CF 342, Pro23
Cernuda, Luis, Laye04_6, Laye12_74; OC 139
Cervantes, Miguel de, AN 47, 79; Laye20_66; OC 98, 122-3, 127-8; Pro65, 73
Cèsar, Juli, Laye22_92
Chalandritsanos, Lukas, Pro162
Chartier, Émile, vid. Alain
Chase, James Hadley, CF 255
Cheng, François, AN 59-60
Chevalier, Maurice, OC 96
Cheyney, Peter, CF 240, 248, 255, 294
Chomsky, Noam, AN 113, OC 77, 134
Chopin, Frédéric, CF 322
Chrétien de Troyes, OC 180
Ciceró, Laye03_8
Clairmont, Claire, Pro162
Cocteau, Jean, Laye12_69-71, Pro43
Coleridge, SamulAN 28
Collingwood, OC 78
Comadira, Narcís, OC 25, 36; Pro126
Comas, Antoni, CF 323
Companys, Lluís, Pro45
Comte, Auguste, Laye01_9
Constantí el Gran, Laye03_8
Corbière, Tristan, Pro97
Corneille, Pierre, OC 126
Coromina, Xavier, OC 72
Coromines, Joan, AN 81-82, Pro91
Costafreda, Alfons, CF 192, 206, 214, 218, 224-6, 229, 233, 236, 241, 243, 246-7, 262, 264-6, 270, 274, 277, 281-2, 285, 287-291, 294, 301, 303, 326, 328, 337-8, 346, OC 54, 88
Cots, Jordi, CF 230, 233, 239, 241, 243, 292, 307, 311; Laye05_13
Creix, Joan, OC 68-70
Croce, Benedetto, Laye19_6
Crónica del Gran Capitán, Pro136
Cuixart, Modest, CF 273

Curial e Güelfa, OC 155
d'Ors, Eugeni, CF 199, 229, 277, 333; Laye04_6, Laye12_69-71, Laye13_62, Laye23_173
Dalmau, CF 246
Dalmau, moossèn, OC 183
Dante, Laye13_60, Pro47
d'Amat i Cortada, Rafael, vid. baró de Maldà
d'Ors, Eugeni, OC 42
de Aldana, Francisco, OC 129
de Azúa, Félix, Pro46, 49
e Balzac, Honoré, vid. Balzac, Honoré de
de Beauvoir, Simone, CF 263, 273, 294, 311
de Burgos, Javier, AN 78
de Campos, C. M., CF 297
de España, Ramón, OC 180
de Martín, Josep Maria, CF 273, 307, 310, 335, 338, 343
de Montoliu, Manuel, Pro95
de Otero, Blas, Pro124
de Pedrolo, Manuel, Pro125
de Retz, cardenal, cf. Retz, cardenal de
de Riquer, Martí, OC 182; Pro65, 150
de Rojas, Fernando, Laye17_45, OC 128
de Sagarra, Joan, OC 70, 107
de Sagarra, Josep Maria, Laye05_13, Laye22_107-8; OC 106
de Vega, Lope, OC 123-4, 168
Delor i Muns, Rosa M., OC 142
Descartes, René, CF 329; Laye13_64, Laye23_51
Díaz-Cabañate, Antonio, Laye20_84
Díaz de Cossío, mare de Josep Maria Castellet, CF 256
Díaz de Games, Gutierre, CF 296
Dickens, Charles, Laye04_6; OC 97-98, 144
Diego, Gerardo, CF 187, Laye12_74
Dilthey, Wilhelm, CF 215, 244; Laye01_9,11, Laye22_58, Laye23_171
Don Nuno, Pro62
Donne, John, Laye05_13
Dorival, Bernard, Laye22_59
Dostoievski, Fiodor, OC 144
Dromel, Laye01_9
Du Fu, AN 10, 59-60; OC 165
Duras, Marguerite, Pro85
Eco, Umberto, OC 78
Edleston, John, Pro162
Eiximenis, Francesc, OC 43, 111
Eli Donat, Pro130
Eliot, George, OC 97-98, 144
Eliot, Thomas Stearns, CF 301, 342; Laye04_6, Laye21_44-54; OC 23, 32-34, 80, 86, 104, 106, 119, 139, 149, 166,169; Pro95, 97-8, 101, 119-120, 164-8
Empson, William, OC 78
Entrambasaguas, Joaquín de, CF 199
Erlich, Victor, OC 117
Escipió, Laye22_92
Escití, Pro132
Esclasans, Agustí, Laye23_157-160
Escohotado, Román, Laye20_84
Espada, Arcadi, OC 175
Espadaler, Anton M
Espert, Núria, Pro150
Espinàs, Josep Maria, OC 182, Pro126
Espriu, Salvador, AN 145; CF 236, 244, 335; Laye05_13, Laye12_71; OC 21, 25, 35, 37-38, 56, 85, 106, 108, 142, 153, 171, 142,167, ; Pro23-29, 94, 123-5, 128, 135-7, 147
Èsquil, OC 89
Estellés, vid. Andrés Estellés, Vicent
Estrató, OC 30
Eulogi de Córdova, CF 288
Euripides, OC 89
Evans, Margiad, Laye22_60,62
Fabra, Pompeu, OC 61, 63-64; Pro103
Farreras, Francesc, CF 286-7, OC 51
Faulkner, William, CF 240, OC 128

Fernàndez, Juanjo, OC 113
Ferran, Jaume, CF 206, 218, 229, 233, 236, 265, 281, 285, 287-8, 301, 330, 335, 337-8, 346; OC 54
Ferran, germanes (de Jaume Ferran), CF 218
Ferraté, Amàlia, CF 341, OC 72, Pro55
Ferraté, Ricard, CF 341; OC 26, 67, 178, 184; Pro55
Ferrater, Gabriel, CF 199, 214, 218, 229, 236, 241, 254, 271, 301, 320, 338, 340-1; OC 13-15, 21-23, 35,28, 38, 49-50, 66-76, 87, 89, 101-103, 108-109, 141, 108 109, 168, 171, 175-184; Pro23, 115, 124, 126
Fichte, Johann Gottlieb, CF 228
Fielding, Henry, OC 98
Flaubert, Gustave, AN 145, Laye04_6, OC 89, 97-98, 144
Foix, J.V., OC 23, 25, 37, 72, 171-2; Pro125, 128
Folch, Jorge, CF 229
Font Espina, José M., CF 230
Font i Sagué, Norbert, Laye23_159
Fontana, Josep M., CF 338
Fornes, Antoni, AN 87
Forster, Edward Morgan, Laye22_60,62, Pro57
Fradera, pintor, CF 229
Francesc I de França, Laye10_13
Franco, Francisco, OC 27, 47-48, 69, 150-1, 159; Pro153-4, 156
Fray Luis de León, Laye13_61-62
Frazer, James, Pro165
Freixas, Antoni, CF 197, 346
Frenk, Margit, Pro70
Freud, Sigmund, Laye04_6
Fuentes Martín, Eugenio, CF 279, 315, 329; OC 50-52
Fuster, Joan, AN 106; OC 107-8, 157, 159, 189; Pro123-4, 126
Gabler, Hans Walter, Pro79-80
Galdós vid. Pérez Galdós
Galí, Alexandre, OC 147
Galileu, Laye01_9,11
Galobardes, M. T., OC 15
Garcés, Tomàs, OC 145
Garcia, Vicenç, OC 44
García Bacca, David, Laye13_15
García Seguí, Alfons, OC 54
Gardner, Stanley, CF 190
García Bellido, Laye13_64
García-Borrón, Juan Carlos, CF 234
García Lorca, Federico, Laye04_6, Laye12_74
García Serrano, Rafael, CF 297
Garcilaso de la Vega, OC 156
Gener, Pompeu, OC 59
Genette, Gérard, AN 35, OC 98-99
Gide, André, CF 184, 190, 192, 297, 301, 326, 328, 333-4; Laye16_68; OC 119, 128; Pro46, 113
Gil de Biedma, Jaime, OC 7, 13, 43, 74-75, 102-3, 141, 169, 178, 182; Pro23, 49, 115, 124
Gil-Robles, José María, Laye20_83
Giménez Caballero, Ernesto, Laye01_9
Gimferrer, Pere, OC 25, 91, 103, 105-6, 172; Pro126
Giraudoux, Jean, Laye16_68
Goethe, Johann Wolfgang, CF 254, 328; Laye12_71, Laye23_158; Pro39; OC 78
Gombrowicz, Witold, Pro115
Gómez de la Serna, Ramón, Laye22_59
Góngora, Luis de, OC 124-5, 168
González, Felipe, Pro73
González Troyano, Alberto, OC 11
González Vicen, Felipe, Laye03_8
Goytisolo, José Agustín, OC 102, 141, 171; Pro124
Goytisolo, Juan, OC 48,123, 128
Grande, Félix, OC 171
Gregori de Tours, Laye20_66
Greimas, Algirdas Julius, OC 135
Grewe, Rudolf, CF 206, 216, 226, 236, 243, 246, 248, 288
Guerau de Liost, OC 25, 37, 72, 145; Pro26, 48
Guicciardini, Francesco, Pro136
Guiccioli, Teresa, Pro162
Guillamón, Julià, OC 133
Guillem de Mediona, Pro61
Guillén, Jorge, AN 99, Laye05_13
Guimerà, Àngel, Laye12_71
Güiraldes, Ricardo, CF 297
Hammett, Dashiell, CF 234-6, 238-9, 255
Hatzfeld, Jean, Laye16_62-63
Heidegger, Martin, CF 319, 323, 333, 340; Laye13_15, Laye23_50, Laye22_89; Pro69
Heidel, Alexander, OC 34
Heimsoeth, Heinz, CF 228
Hemingway, Ernest, CF 267, 297; Laye22_60,62
Heràclit, Pro119
Hernández, Lluís, Pro113-4
Hernández, Miguel, Laye23_118, Pro87-88
Herrera, Fernando de Laye04_6
Hesíode, AN 83, CF 340, Laye13_15-17
Hitler, Adolf, Laye18_61
Hjelmslev, Louis, OC 77, 134
Hofmannsthal, Hugo von, cf. von Hofmannstal, Hugo
Hölderlin, Friedrich, Laye05_13, Laye22_58, Laye23_46
Homer, CF 245; Laye20_65, Laye21_99; OC 30, 78, 82-83; Pro117, 133, 165
Horaci, AN 22, 77, 99; Laye22_58
Hug Capet, II, Pro41
Hugo, Victor, Pro43
Husserl, Edmund, Laye13_15
Huston, John, Pro63
Huxley, Aldous, CF 189, 207, 329, 331; Laye22_60,62
Ibáñez Martín, José, CF 2279
Ingarden, Roman, OC 79, 136
Iser, Wolfgang, OC 136
Jackson, Michael, Pro83-4
Jaeger, Werner, CF 245, 329-330
Jakobson, Roman, AN 42, 118-9, 123-4
Jaloux, Edmond, Laye17_43
James, Henry, AN 48, OC 97-98, Pro57
Jarrell, Jill, OC 180, 183
Jaspers, Karl, CF 319, 323
Jaume I, OC 14, Pro59-62
Jáuregui, Juan de, OC 125
Jauss, Hans Robert, OC 136
Joyce, James, AN 48-49, 52; CF 187, 211-2, 221, 297; Laye17_44, Laye19_64, Laye20_85, Laye22_60,62, Laye23_104-116; OC 97; Pro63-64, 77, 79-80, 87, 105, 165
Juan, Remei, CF 340
Jung, Carl, CF 184, 188, 192, 195, 204-5, 207, 276, 328
Júnger, Ernst, CF 271
Kaegi, Werner, Laye03_8
Kafka, Franz, Pro146, 151
Kant, Immanuel, CF 273, Laye20_84
Kavafis, vid. Cavafis
Kidd, John, Pro79
Kierkegaard, Sören, CF 195, 221, 345; Laye03_8, Laye22_58
Kundera, Milan, OC 7, 154

La Fontaine, Jean, CF 254
Laforgue, Jules, Laye04_6, Pro97
Laín, Pedro, CF 284; Laye01_9,11, Laye23_171-3; OC 158; Pro45-46, 49, 73-5, 146-156
Lamb, Caroline, Pro161
Lamuela, Xavier, OC 63
Langer, Susan K., OC 78
Lapesa, Rafael, Pro75

Lara Garrido, José, OC 129
Laurand, Louis, Laye13_64
Leveroni, Rosa, OC 178
Lévi-Strauss, Claude, OC 135
Lewis, Sinclair, CF 197
Libro de Apolonio, AN 115, OC 130
Lluch, Ernest, Pro91
Lluís, bioquímic, Pro20-21
Llull, Ramon, OC 43, 110-1, 154
Lope de Vega, Félix, Laye04_6, Laye13_61; Pro134
López Aranguren, José Luis, CF 277; Laye04_6, Laye20_84, Laye22_89-90, Laye23_170-3; OC 52
López Ibor, Joan Josep, CF 345
Lübker, Friedrich, Laye13_64
Lucreci, Laye22_92
MacCoy, Horace, CF 255
Machado, Antonio, AN 16-18, 25, 39-44; CF 286, 290; Laye04_6, Laye19_53; OC 102; Pro23
Magariños, Antonio, Laye22_90-93
Magny, Claude-Edmonde, CF 240
Malherbe, Marc-Antoine de, Laye05_13
Mallafrè, Joaquim, Pro77, 80
Mallarmé, Stéphane, AN 67, 70-72, CF 187
Malraux, André, CF 307, 312
Manegat, Julio, CF 229
Manent, Albert, CF 244; Laye05_13; OC 106, 135, 153; Pro150-1
Manent, Marià, AN 59-64, Pro117-8, 150-1
Manet, Claude, CF 187
Mann, Thomas, CF 320
Mannheim, Karl, Laye01_11
Maquiavel, CF 242
Maragall, Joan, Laye05_13, Laye12_74; OC 37, 145; Pro47
Maragall, Pasqual, Pro90
Marañón, Gregorio, CF 218
Marcel, Gabriel, CF 319, 323
March, Ausiàs, AN 89-106, 109-115, 127-133, 135-143, 145-146, 148-153; OC 7, 28, 35, 43-44, 84, 91-96, 105-6, 110-1, 149, 170, 185-9
Marco, Joaquim?, Laye20_66
Marfany, Joan Lluís, OC 182-3
Marías, Javier, Pro45-46, 49
Marías, Julián, CF 234-5, 240, 244, 277, 279; Laye01_9,11; OC 51; Pro39
Mariscal, Xavier, Pro45, 53
Marouzeau, Jules, Laye20_76-77
Marsé, Juan, OC 162; Pro46, 49

Martí i Pol, Miquel, OC 38

Martínez Bonati, Félix OC 99
Martorell, Joanot, AN 128, OC 43
Martos, José Manuel, AN 11, OC 5, 7-8
Marx, Karl, Laye03_8, OC 118, Pro71
Massó i Torrents, Jaume, OC 63
Matet, M., CF 188
Maurois, André, CF 206, 244
Maurras, Charles, Pro110
Mayans, Paco, CF 206, 215
Medina, Jaume, Pro95
Mendoza, Eduardo, OC 158; Pro46, 49
Menéndez y Pelayo, Marcelino, OC 142
Mentre, Laye01_11
Mercedes, amiga, Pro69
Metge, Bernat, OC 43, 111, 154
Mickiewicz, Adam, Pro131
Milà i Fontanals, Manuel, OC 155
Mill, John Stuart, Laye01_9
Miralles, Esteve, OC 83
Modrego, Gregorio, CF 263, 266, 273
Moix, Terenci, Pro126
Molas, Joaquim, OC 21, 38, 84, 107, 109, 181-2, Pro27, 103
Mommsen, Theodor, Laye03_8
Montagut, José Antonio, canonge, CF 337
Montanyà, Xavier, OC 31
Montes, Laye20_84
Montherlant, Henry de, CF 212, 231, 234, 294, 297
Montoliu, Tete, OC 42
Monzó, Quim, OC 25, 37, 133, 144, 147, 167; Pro37
Morales, company d'universitat, CF 200-1, 215, 218, 229, 246, 301, 338, 341
Moreno Villa, José, AN 39
Mozart, Wolfgang Amadeus, AN 54
Munné, Antoni, OC 49
Muntaner, Ramon, OC 43, 155
Murdoch, Iris, OC 127-8
Murgades, Josep, OC 63
Nabokov, Vladimir, AN 47, Pro96

Narcejac, Thomas, CF 342
Neroul, Laye04_6
Neruda, Pablo, Laye04_6, Laye12_74
Ney, Michel, Pro59
Nicolau de Cusa, OC 84
Nietzsche, Friedrich, AN 145; CF 288; Laye03_8, Laye13_15, Laye23_51
Nilsson, M. P., Laye13_64
Núñez, Jesús, CF 214, 216, 218, 236, 259, 263, 266, 273, 279, 281, 285-7, 292, 303, 307, 315-6, 318-320, 329-330; OC 50, 101
Núñez de Arce, Gaspar, Laye04_6
Nuvolari, Tazio, OC 177
O'Flaherty, Liam, CF 301
Obiols, Raimon, Pro57
Oeri, Jacob, Laye03_8
Oliart, Alberto, CF 229, 335, 337-8
Oliva, Salvador, OC 25; Pro17, 105-6
Oliver, Bartomeu, CF 304, Pro55
Oliver, Joan, vid. Pere Quart
Orléans, Charles d', OC 94
Ortega y Gasset, José, CF 192, 205-6, 217, 225, 234-5, 253-5, 277, 325-6, 328, 330-1; Laye01_9,11, Laye04_6, Laye13_62, Laye17_44, Laye18_62, Laye22_59-60, Laye23_50-52,171-2; OC 142; Pro126
Ovidi, Laye13_16
Pagès, Amédée, AN 100-106, 128; OC 92-93, 105-6, 185-6
Palacio Valdés, Armando, OC 176
Palau Fabre, Josep, Laye22_62-64, Pro125
Pallí, Julio, CF 213
Palomeque, CF 213
Pàmies, Sergi, OC 31, 133, 143-4, 147, 167; Pro18, 38
Paneci de Rodes, Laye22_92
Panero, Leopoldo, Laye04_6
Pardo, José, CF 264
Pardo Bazán, Emilia, Pro73
Pasamonte, Jerónimo, Pro65-6
Pascal, Blaise, CF 218, Laye20_84, Laye23_51
Pater, Walter, CF 333-4
Pena, Pere, OC 165
Perarnau, Josep, AN 106
Pere el Cerimoniós, OC 155
Pere Quart, OC 21, 68, 85; Pro125
Pereda, José, OC 176
Pérez Galdós, Benito, Laye04_6, OC 123
Pericay, Xavier, OC 61, 65; Pro38, 127, 129
Permanyer, Ricard, Laye22_107
Perucho, Joan, Pro125
Perugino, il, Laye13_62
Pétain, Philippe, Laye18_60
Petersen, Laye01_11, Laye23_171
Petrarca, Francesco, AN 99; Laye01_11, Laye05_13; OC 94
Petroni, Laye20_66
Píndar, AN 77, Laye05_13
Pinilla de las Heras, Esteban, OC 54
Pla, Josep, CF 296; Laye05_13, Laye17_41-48; OC 19, 23, 25, 45, 63, 72, 108, 146-7, 156-7, 181; Pro26, 94, 103, 123-5, 128
Plath, Sylvia, OC 137-8
Plató, Laye22_89, Laye23_51; OC 27, 30, 78, 113; Pro111, 130, 155
Plaza, Luis María, CF 213
Plutarc, Laye16_62
Pocholo, vid. Núñez, Jesús
Polibi, Laye22_92
Pombo, Álvaro, OC 127-8
Ponç, Joan, CF 273
Porcel, Baltasar, OC 175, 178
Pou de Avilés, José María, CF 215-6, 218, 281
Pound, Ezra, OC 127, Pro164
Prat de la Riba, Enric, Laye12_71, OC 42
Prieto, Gregorio, CF 310
Primo de Rivera, José Antonio, Laye23_171, OC 27
Proust, Marcel, CF 244; Laye17_44; OC 89, 97; Pro155
Puig, Arnald, CF 273
Puig i Ferreter, Joan, CF 297, 345
Pujol, Jordi, OC 19; Pro43, 53, 90, 113-4
Pujols, Francesc, Laye23_158, OC 59
Puntí i Colell, Joan, CF 302
Quevedo, Francisco de, Laye19_52
Racine, Jean, Laye04_6, OC 126
Ràfols-Casamada, Albert, OC 43
Ramon de Montcada, Pro59-61
Ransom, John Crowe, OC 115
Raventós, Joan, CF 233, 330
Renard, Jules, Pro111
Retz, cardenal de, CF 188
Reyes, Alfonso, AN 118
Riba, Carles, AN 67-72; CF 288, 309, 343; Laye05_13, Laye12_71, Laye21_98, Laye23_46-55; OC 7, 11, 21, 23, 25, 33, 37, 50, 72, 81, 83, 86-88, 90, 106, 116, 118-9, 134, 142, 145, 151-3, 171, 177-8, 182-3;  Pro23, 26, 73, 75, 87-88, 95, 117, 123, 147, 149-150

Richards, Ivor Armstrong, OC 78
Rico, Francisco, OC 129
Ridruejo, Dionisio, Laye04_6, Laye21_98, Laye23_171-3; OC 52
Riera, Carme, OC 179
Riera, Ignasi, OC 183
Rigol, Joan, OC 41-42, 47
Rilke, Rainer Maria, AN 16, 19-20, 25; Laye04_6, Laye05_13; Pro99-100, 117-8
Rimbaud, Arthur, AN 16, CF 188, Laye04_6, Laye12_74, Laye22_59; Pro133
Riquer, Martí de cf. de Riquer, Martí
Ritter, Gerhard, Laye03_8
Rocha, "Cateta", OC 71, 179
Rocha, les nenes, OC 179
Rodón, Ana María, Anuschka, CF 198-9, 201, 338
Rodoreda, Mercè, OC 37, Pro125
Rodríguez Méndez, José M., CF 230
Roig Gironella, Juan, CF 270, 277
Ronsard, Pierre de, Laye05_13
Roquer, Ramon, CF 310
Rorschach, Hermann, CF 232
Rosales, Luis, Laye04_6, Laye20_84; OC 102
Rosenthal, David, OC 46
Rosselló_Porcel, Bartomeu, Laye05_13; OC 37, 56
Rousseau, Jean Jacques, Laye03_8
Rulfo, Juan, OC 122
Rümelin, Gustav, Laye01_9
Russell, Bertrand, Pro166
Ruyra, Joaquim, Laye05_13; OC 23, 25, 72, 147, 181
Saavedra Fajardo, Diego de, Pro108
Sacristán, Manuel, CF 197, 204-5, 208, 213, 218, 232-3, 236, 247, 259, 264, 271, 274, 277, 281, 285, 287-8, 310, 313-4, 316, 320, 327-330, 332, 335, 337-8, 344; OC 22, 50, 52-53, 68-70, 101
Sagarra vid. de Sagarra
Salgari, Emilio, OC 176
Salinas, Jaime, OC 71, 178
Salvat-Papasseit, Joan, Pro123-4
San Juan de la Cruz, Laye13_61
Sánchez Ferlosio, Rafael, OC 54, Pro23
Sánchez-Mazas, Rafael, Laye20_84
Sánchez Silva, Laye20_84
Sanchis, Vicent, OC 149
Sancho, poeta universitari, CF 229
Santayana, George, CF 334
Santo Domingo de Guzmán, AN 80
Sarsanedas, Jordi, Pro126
Sartre, Jean-Paul, CF 284, 311, 333; Laye04_6, Laye16_68-70, Laye23_156
Saussure, Ferdinand de, Laye13_61, Laye13_63; OC 78, 177
Savage, D. S., Laye22_60-62,64
Savonarola, Girolamo, Laye12_71
Scheler, Max, CF 256
Schiller, Friedrich von, OC 78
Schopenhauer, Arthur, Laye03_8
Searle, John, Pro131
Senillosa, Antoni de, OC 22, 68
Serafí, Pere, OC 44
Serra i Pàmies, Josep, OC 26
Servià, Josep Miquel, OC 22, 68-69
Shaftesbury, comte de, Laye19_5
Shakespeare, William, AN 131-3, 135, 146-7; Laye04_6
Simenon, Georges, CF 218, 267, 330, 342
Sobre la sublimitat [tractat anònim], Laye17_42
Sòcrates, Laye16_62, OC 30
Sòfocles, CF 320; OC 78, 87, 89; Pro117
Solà, Alexis Eudald, OC 33, 88
Soldevila, Ferran, OC 176
Soler, Amàlia, CF 341, OC 178, Pro55
Solsona, Ramon, AN 50-58; OC 133, 143-4
Sopeña, Laye20_84
Sòria, Enric, OC 101, 185
Spitzer, Leo, Laye04_6; OC 24, 77-78, 81, 115-6, 119, 134, 166
Spranger, Eduard, CF 231, 234
Staderman, Rudolf, Laye03_8
Steinbeck, John, CF 301
Stendhal, CF 296; Laye17_43, Laye20_65, Laye20_84; OC 97, 144; Pro59, 103
Strack, Paul L., Laye22_92
Suárez, Adolfo, Pro43
Sul·la, Laye22_92

Susanna, Àlex, OC 33
Szostakiwskyj, Joseph M., AN 97, OC 8
Sullà, Enric, OC 109, Pro95
Tàcit, Laye20_66, Pro107
Tàpies, Antoni, CF 273-4, OC 87-88
Tarradellas, Josep, OC 20
Teillard, Ania, CF 342, 345
Teixidor, Joan, Laye05_13
Teognis, AN 145
Terés, Assumpta, OC 181
Terry, Arthur, AN 69, 142
Tíbul, Laye17_41
Tomàs d'Aquino, CF 234, 277
Torrente Ballester, Gonzalo, CF 272, 274
Torres, Màrius, OC 37
Torres, Maruja, OC 149
Torres i Bages, Josep, Laye12_71
Toulouse-Lautrec, Henri de, CF 187
Toutain, Ferran, OC 61, 65, 113; Pro38, 127, 129
Tovar, Antonio, Laye23_173
Toynbee, Arnold Joseph, CF 225
Trabal, Francesc, CF 184, 186
Tracy, Don, CF 255
Triadú, Joan, Laye12_71; OC 103, 106
Trías, Eugenio, Pro49
Troeltsch, Ernst, Laye03_8
Tucídides, Laye16_62
Tuson, Jesús, Pro39
Unamuno, Miguel de, CF 191, 208, 283, 287; Laye16_69
Unzueta, Patxo, Pro49
Valente, José Ángel, OC 102
Valentí, Eduard, OC 27, 178
Valentí, Helena, OC 179-180
Valeri, Lluís, Laye22_107
Valero, Ana M., CF 197, 215, 224
Valéry, Paul, Laye04_6, Laye13_62, Laye16_62, Laye23_51; Pro134
Vallcorba, Jaume, OC 167
Vallverdú, Francesc, OC 38, 142, 182; Pro25-27, 29
Valverde, José María, Laye04_6, OC 109-110
Vargas Llosa, Mario, OC 122
Vázquez Montalbán, Manuel, OC 56, 149-150, 158; Pro46, 73, 147
Verdaguer, Jacint, OC 145, 156
Verlaine, Paul, AN 39
Verne, Jules, OC 176
Vicens Vives, Jaume, OC 60
Vico, Giambattista, CF 289-290
Vidal-Folch, Xavier, OC 158
Viladàs, R., OC 54
Vilanova, Antonio, CF 189, 199
Vilanova, Emili, OC 147
Vilallonga, Llorenç, Pro125
Villalonga, Miquel, CF 184
Vilar, Pierre, Pro109
Villon, François, OC 24, 93-94, 116, 166
Vinyoli, Joan, Laye19_51-55; OC 37, 145, 171, 178; Pro125
Virgili, Laye22_92-93; Pro32, 155
Vivanco, Luis Felipe, Laye04_6, Laye20_84; OC 102
Vives, Josep Lluís, Laye13_64
Voltaire, CF 240, Laye13_64
von Gersdoff, baró [amic de Nietzsche], Laye03_8
von Hofmannstal, Hugo, Pro67, 87
von Preen, Friedrich, Laye03_8
von Ranke, Leopold, Laye01_9, Laye03_8
Vossler, Karl, AN 117; OC 78, 81
Waehlens, Alfonso de, CF 325?
Warren, Austin, OC 79
Wellek, René, OC 79
Wilamowitz, Ulrich von, Laye13_64
Wilde, Oscar, Laye16_68
Woolf, Virginia, Laye22_60,62
Zamora Vicente, Alonso, Laye01_11
Zola, Émile, Pro71
Zubiri, Xavier, CF 234
Zúñiga, Ángel?, CF 214

--

Apunt revisat el 6 de juliol de 2024

Perpinyà2022B

¬¬¬¬¬

Perpinyà, Núria. "Gabriel Ferrater conversa amb Núria Perpinyà sobre els seus títols", dins Veus baixes: Paper de versos i lletres, núm. 6, monogràfic II Studia digitalia in memoriam Gabriel Ferrater, novembre de 2022, pàg. 495-504

Amb la forma d'un divertimento, una conversa imaginària amb Gabriel Ferrater, Núria Perpinyà apunta unes quantes observacions agudes sobre els títols dels seus llibres i poemes. Cal llegir el text sencer. El to i la intenció es reflecteixen, per exemple, en les següents preguntes i respostes a propòsit de Les dones i els dies (pàg. 495-6):

—Vaig optar per un aire clàssic i intemporal: Les dones i els dies.
—Em pensava que eres més modern.
—Sí i no.
—Es nota que ets un poeta pel joc de des i d'eles.
—Sí, la repetició d’alveolars, dentals i fricatives és molt sonora. Se t’omple la boca.
—Sembles Nabókov.
—Quan ho vàrem traduir al castellà, vam perdre l’al·literació. Mujeres y días. L’asseveració sense articles ho fa més lapidari. Ha, ha. Sono molt seriós.

[...]

—És una paròdia d’Hesíode, d’Els treballs i els dies. El missatge d’aquesta obra del segle VIII abans de Jesucrist és que, per tirar endavant la civilització i casa teva, cal pencar molt i conrear la terra de valent. El meu és el contrari. La meva poesia no és rural ni didàctica; no conté cap consell per fer-se ric ni prudent; tot al més, pot servir per observar i pensar. Hesíode es malfia de les dones (que ell compara als lladres), cosa que no comparteixo gens. En el meu llibre, tampoc no hi volten déus; ni s’hi especifica els dies propicis per plantar, tallar fusta o procrear. El meu calendari és molt més lax i crec que no és gaire pràctic.

--

Outeiriño2022

 ¬¬¬¬¬

Outeiriño, Manuel. "Vigència de Les dones i els dies: Compartir i traduir poemes de Ferrater", dins Veus baixes: Paper de versos i lletres, núm. 6, monogràfic II Studia digitalia in memoriam Gabriel Ferrater, novembre de 2022, pàg. 478-494

Manuel Outeiriño va conèixer Gabriel Ferrater pel professor Enric Sullà, a la Universitat Autònoma de Barcelona, l'any 1983. L'any 2021 va publicar As mulleres e os días, la traducció completa de Les dones i els dies al gallec. Havia anat traduint Ferrater des del 1986 o el 1987: 

Crec que Ferrater és un poeta tan bo que guanya amb la traducció. Aleshores, tot i que el meu treball no sigui massa reeixit, el resultat no podrà ser massa dolent, donada la qualitat dels originals. En tot cas, tinc la convicció que allò que cerca un traductor és donar oxigen a la seva cultura. Ngûgî wa Tiong’ó, a qui també vaig traduïr al gallec, va dir, molt lúcidament, que la traducció és l’oxigen de les cultures.

Outeiriño havia escrit una introducció excel·lent a la seva traducció, concebuda per al públic gallec. Aquest article, un article de fons dins un monogràfic sobre Ferrater que inclou 47 comentaris de poemes concrets de Les dones i els dies, és menys informatiu que aquella introducció, és molt més personal: 

La veu de Ferrater a «In Memoriam», a «Petita guerra», al «Poema inacabat» o a «Cançó idiota» quan parla de les misèries de guerra i postguerra, de com hi havia fins i tot «putes de tren» que feien l’ofici pels vàters, em va resultar familiar. Era la veu d’una memòria històrica que no m’era plaent però en semblava, sense cap dubte, la clau explicativa de bona part de la nostra vida quotidiana, del que havia estat la vida dels meus, quan el país s’havia convertit en una mena de quarter o de severíssim internat disciplinari. [...]

Crec que el primer gust que vaig trobar a la poesia del Ferrater va ser el de l’exercici de la llibertat i la sinceritat. Però, a més a més, aquest poeta de la llibertat, enginyós i sofisticat, no és pas solemne i transmet sovint amb contenció el gust de viure i expressar la vida comuna. Insisteixo, doncs: si vaig posar-me a traduir Ferrater, ha estat per l’alegria de difondre versos com aquests:

Feliços de gustar tots un sol gust,

ens sembla que tastem futur. Partim-nos

els dies que vindran per tots nosaltres,

com els grillons d´una taronja. Té— (pàg. 479)

Outeiriño creu que es poden assignar a la poesia de Ferrater les qualitats que ell va remarcar en la poesia d’Auden, que va «revolucionar la poesia anglesa per mitjà de la introducció de temes polítics i d'un to col·loquial i popular, en contraposició a l’hieratisme i l’esteticisme que, representats fonamentalment per T. S. Eliot, predominaven aleshores a la lírica anglesa» (inici del capítol sobre Auden: pàg. 159 d'Escritores en ters lenguas, pàg. 237 de Donar nous als nens). És una opció estilística molt conscient. Presenta "una subjectivitat rica, complexa, dinàmica i matisada –a més de poc convencional" (pàg. 483), pròpia d'un individu irreductible --Manuel Outeiriño coincideix amb Jordi Ibàñez--, capaç d’expressar sentiments sobre la guerra, l´amor, els jocs.

Ferrater "sap donar el to d’una època. Parla d’un temps i ho fa, de vegades, apropant-se a la vida popular, com ara a «Diumenge», «El secret» o «Les generacions». Aquests poemes poden comparar-se amb els també magnífics «Plaça vella» o «El mecànic i la seva família», que formen part de Realitats (1962) de Joan Vinyoli. [...] Convé recordar «Plaça vella» i «El mecànic i la seva família» de Vinyoli per tal de contrastar l’esguard càlid i proper, compassiu i tendre del barceloní amb l’ullada distant i sovint freda de Ferrater." 

L'article conté observacions agudes sobre uns quants poemes: "In memoriam", "Els jocs", "Sobre la catarsi" i "Teseu". Les he recollides als apunts corresponents.

--

Cornudella2024

¬¬¬¬¬ 

"Presentació del llibre Papers sobre literatura de Gabriel Ferrater", a càrrec de Jordi Cornudella (acompanyat d'Enric Blanes), organitzada per l'Associació Gosar Poder al Centre de Lectura de Reus, 15 de gener de 2024, 72 minuts

L'Associació Gosar Poder de Reus ha estat segurament una de les primeres entitats a organitzar una presentació de Papers sobre literatura, de Gabriel Ferrater, que va publicar-se al novembre i devia començar a arribar a les llibreries cap al desembre. Mentrestant, han anat apareixent ressenyes i articles molt favorables, i aquest gener diferents mitjans han entrevistat Jordi Cornudella (he aplegat els enllaços d'aquesta primera recepció del llibre a l'apunt de Papers sobre literatura). L'Associació Gosar Poder va convidar Cornudella, com a responsable del volum, a fer la presentació al Centre de Lectura de Reus, i ell em va proposar que hi participés, creient que donar a l'acte forma de diàleg el faria de més bon pair. Fina Masdéu, de l'Associació, va obrir l'acte amb unes paraules amables.

Cornudella va començar mostrant l'edició crítica de Les dones i els dies i Papers sobre literatura, dos llibres d'aspecte semblant, com bessons. Amb el Curs de literatura catalana contemporània publicat a Empúries són els tres primers volums d'un projecte que vol posar en solfa tots els escrits publicables de Gabriel Ferrater. Va comparar Papers sobre literatura i Sobre literatura, el llibre editat per Joan Ferraté l'any 1979: comparteixen el dibuix de la coberta; el nou llibre triplica l'extensió de l'anterior, i el substitueix. Cornudella va repassar àgilment els llibres que havia anat editant Joan Ferraté al llarg dels anys. 

Gabriel Ferrater no va voler mai publicar llibres sobre literatura, afirma Cornudella. De fet, les seves conferències a la Universitat de Barcelona dels anys 1965-7 havien estat enregistrades i transcrites amb la intenció de fer-ne un llibre, que es publicaria un cop acabat de corregir per Ferrater, una tasca que no va completar mai. Tampoc va fructificar la seva col·laboració en una història de la literatura amb Martí de Riquer, per a una editorial italiana: n'ha quedat el text "El resurgimiento" (pàg. 275-294). Ara: hi ha molt de material dispers. Després de les sis-centes pàgines de Papers sobre literatura es publicarà un volum d'un gruix semblant amb els informes de lectura que se'n conserven, i un altre amb els articles sobre autors escrits per a obres editorials (el que es va publicar dins del llibre titulat Escritores en tres lenguas eren els articles més extensos). Aquest volum d'ara i els dos que el seguiran no podrien existir si Joan Ferraté no hagués vetllat per preservar tots els documents que anava trobant del seu germà, ni sense diferents troballes d'articles i informes de lectura i altres documents que s'haurien pogut perdre.

Cornudella va reflexionar sobre el diferent valor dels textos que han perdurat a partir de l'exemple de la carta que ha titulat "Un esquema de la literatura catalana moderna: Carta a José María Valverde" (pàg. 295-304, amb els annexos). Ferrater la conservava en original, no en còpia, cosa que ens fa imaginar que no li va caldre enviar-la perquè es devia veure amb Valverde potser aquella mateixa nit. No és el mateix una carta entre amics, que a més a més al·ludia a unes converses sobre literatura catalana que devien durar uns dies, que el meditadíssim pròleg del Nabí de Josep Carner. El diàleg ens va portar a valorar també el polèmic article que obre el volum, "Madame se meurt", un gran primer text sobre literatura que sovint s'ha llegit superficialment. Vam parar atenció a les novetats principals del volum, a les 79 pàgines d'afegits a la Historia de la literatura universal d'Erwin Laaths i a l'article inèdit sobre Josep Carner, de 75 pàgines.

(A propòsit dels afegits d'Erwin Laaths, hi havia tres idees que havia pensat de col·locar en algun moment de la conversa i que van decaure. Les apunto aquí. Per il·lustrar la idea que Ferrater és un lector molt poderós, volia destacar la seva capacitat de fer una interpretació personal i a la vegada molt travada, per exemple, de la història de la literatura francesa: arriba a insinuar que la literatura francesa coetània potser havia oblidat massa els seus medievals. També volia destacar com Ferrater arriba a aïllar i analitzar les constants comunes a totes les obres dramàtiques de Shakespeare --en un fragment, pàg. 463-470, que m'hauria agradat saber com hauria fet reaccionar Harold Bloom, si l'hagués conegut. Finalment, els afegits contenen perles com les línies que dedica a la sensibilitat per a la realitat més propera que caracteritza la poesia anglesa, i el poema de Wyatt que tria com a exemple, que recordaré per sempre quan torni a llegir "Maîtresse de poëte".)

Ferrater continua interpel·lant-nos. Té textos que, a Cornudella, encara li agraden més ara que abans. Passen els anys i no ens deixa indiferents.

***

A propòsit de Joan Ferraté, que al novembre d'aquest 2024 farà cent anys que va néixer, Cornudella ens va avançar que sortirà segurament una reedició de Lectura de La terra gastada, de T. S. Eliot, amb les últimes correccions que hi va introduir i algun apèndix nou, i una nova edició de Dinámica de la poesía, el seu gran llibre de crítica, que està exhaurit de fa molts anys.

 

--

Papers sobre literatura

¬¬¬¬¬

Algunes circumstàncies personals, familiars, m'han dificultat anar escrivint nous apunts al blog els últims mesos. De quina millor manera puc tornar-hi que amb els esperadíssims Papers sobre literatura de Gabriel Ferrater, editats per Jordi Cornudella? Aquestes gairebé sis-centes pàgines s'uneixen a l'edició crítica de Les dones i els dies, al volum de conferències Curs de literatura catalana contemporània, al molt actiu comissariat de l'Any Ferrater, a l'encàrrec de la biografia Vèncer la por: Vida de Gabriel Ferrater, escrita per Jordi Amat, i a una veu sempre present en taules rodones, conferències, cursos i articles. La feina que va fent Cornudella és impagable i és, en els tres llibres de Ferrater que ha editat aquests últims anys, pulquèrrima, meditada, brillant.

El "Prospecte" que encapçala l'edició em sembla modèlic. Consigna les decisions crítiques que han portat Cornudella a incloure els textos que conformen Papers sobre literatura, tenint sempre present el pla d'edició de Joan Ferraté i aprofitant les troballes rellevants que han aparegut al cap dels anys. Confirma que hi haurà dos volums més de papers literaris: l'un, amb els articles del diccionari de literatura que havia projectat l'editorial Salvat, els més extensos dels quals es van incloure al llibre titulat Escritores en tres lenguas, i l'altre, amb els informes de lectura que s'han localitzat fins ara, més enllà dels que s'havien inclòs a Papers, cartes, paraules i a Noticias de libros. Cornudella ens recorda que els Papers sobre literatura són encara més heterogenis que aquell incipient Sobre literatura publicat l'any 1979. El nou llibre consisteix en pròlegs, articles, ressenyes, cartes, anotacions i materials recuperats de l'arxiu, entrades de diccionari, col·laboracions editorials, amb exclusió de les entrevistes però amb l'agraïda transcripció d'un programa de ràdio, que fins ara sols podíem recuperar a la Càtedra Màrius Torres. El "Prospecte" també dona compte dels criteris d'ordenació dels textos, de les peces informatives que completen l'edició i dels criteris tipogràfics aplicats. Hi ha ofici darrere d'aquestes vuit pàgines de Cornudella, i una intel·ligència crítica manifestada entre línies.

Papers sobre literatura es divideix en tres parts, dues d'extenses i una de breu: la part que inclou els textos sobre literatura catalana i la part sobre altres literatures sumen 315 i 162 pàgines respectivament. La part breu, "A títol personal", pàg. 317-357, inclou una dotzena de textos literaris que compten sobretot per les posicions que Ferrater hi pren. El llibre acaba amb un apèndix, consistent en dos documents i tres traduccions de textos de Ferrater escrits en anglès; amb unes "Notícies complementàries", que exposen l'origen i els detalls rellevants de cada text, i amb un sempre útil índex de noms. Jordi Cornudella ha contrastat sempre que ha pogut els textos prèviament impresos amb els originals conservats a l'Arxiu Ferrater i a les biblioteques i hemeroteques. Així, recupera la breu nota bibliogràfica que tancava l'article de diccionari sobre Josep Carner, omesa a Escritores en tres lenguas. Em puc imaginar, per les pàgines provinents dels afegits de Gabriel Ferrater a la traducció de la Historia de la literatura universal d'Erwin Laaths, que Jordi Cornudella deu haver hagut d'esmerçar moltes hores a l'edició: en el cas de Laaths li ha calgut contrastar amb l'original alemany els textos que consten com a afegits en la versió espanyola, marcats entre asteriscos, ja que a vegades l'afegit està marcat amb un sol asterisc, a vegades no hi ha l'asterisc al lloc que toca i a vegades l'asterisc no hi és.

Un dels valors evidents de Papers sobre literatura és posar a l'abast del públic textos que eren difícils de trobar. Descomptats els apèndixs, les "Notícies complementàries" i l'índex de noms, tenim 513 pàgines, de les quals 161 procedeixen de Sobre literatura, 53 de Papers, cartes, paraules, 30 d'Escritores en tres lenguas i 24 de Cartes a l'Helena, més 12 que provenen del monogràfic sobre Gabriel Ferrater de la revista Reduccions de l'any 2019, 5 de la carta als editors nord-americans per recomanar-los que tradueixin Josep Pla (inclosa a Tres prosistes) i 2 d'una opinió sobre Josep Pla recuperada per Jordi Amat a Vèncer la por. 37 pàgines corresponen a títols interiors i pàgines en blanc del llibre --que té una compaginació impecable. Ara: Papers sobre literatura és també una novetat magnífica: conté 189 pàgines que són inèdites. Des del meu punt de vista, en destaquen les notes dels poemes 92 i 102 d'Ausiàs March, l'extens article "Notas sobre la poesía de Josep Carner", la restitució de l'article de diccionari "La literatura catalana" i alguns dels afegits a la història de la literatura universal de Laaths. Malgrat la dispersió bàsica dels seus textos, amb Papers sobre literatura, i amb el Curs de literatura catalana contemporània, aflora la coherència de la mirada crítica de Gabriel Ferrater sobre la literatura catalana: hi emergeixen March, Maragall, Carner, Riba, Foix i Pla com a pilars. Esperarem amb candeletes els volums següents.

***

Des de l'aparició del llibre he llegit (i vist):

• La presentació del llibre a Sant Cugat del Vallès, el 13 de febrer, organitzada per la seva Associació Gabriel Ferrater, amb Jordi Cornudella, Lluís Quintana i Enric Sullà (i amb l'absència Marina Porras, que hi havia de ser també), disponible al canal de l'Associació a YouTube (58:07):
• Lluís Quintana ha postulat que és un crític molt comparatista, un plantejament que ara està de moda però aleshores no ho estava pas.
• Enric Sullà ha puntualitzat que el seu marc crític era la literatura occidental: en sabia molt, té una visió amplíssima, no volia ser pas comparatista. La tradició literària, la tenia tota present i tota simultània, i s'hi movia sense cap problema. Tenia molta memòria, diu Sullà.
• L'entrevista de Montserrat Serra a VilaWeb: "Jordi Cornudella: 'Quan Gabriel Ferrater parla de literatura fa venir ganes de llegir' "
• L'entrevista de Xavier Graset al programa Més 324 del 12 de gener de 2024 (14:40)
• Un article de Jordi Amat al diari El País
• Un article d'Andreu Jaume al digital Crónica Global
• Una ressenya de Magí Camps al diari La Vanguardia
• Una ressenya de Pere Antoni Pons al diari Ara
• Una ressenya de Ramon Moreno al setmanari La República
• Un article de Julià Guillamon al diari La Vanguardia
• Una ressenya de Bernat Reher a Mentrimentres
• Un article de Xavier Lloveras al digital de cultura Núvol
• Un apunt d'Enric Iborra al seu blog La serp blanca

El dilluns 15 de gener Jordi Cornudella i jo mateix presentarem, en forma de diàleg, Papers sobre literatura al Centre de Lectura de Reus. --16 de gener: ja han publicat el vídeo de la presentació (72 minuts) i l'he aprofitat per fer un apunt sobre aquesta presentació.

***

Quin goig publicar aquest apunt dels Papers sobre literatura! El seu contingut és prou important per modificar l'estructura del blog: a la columna esquerra, de la secció "Llibres", n'elimino l'enllaç directe a l'apunt Sobre literatura, substituït per un enllaç a aquest apunt mateix. Ara: no esborro l'apunt que s'ha tornat vell, des del moment que conté anotacions que poden continuar fent servei:

• Sobre literatura

Aniré afegint a continuació observacions concretes sobre les peces que componen aquest llibre. Deixaré doncs de diguem-ne alimentar la llista homòloga a l'apunt de Sobre literatura, si bé en casos com el de "Madame se meurt", en què la relectura em fa rumiar i escriure, aglutinaré totes les observacions aquí (traspassaré les observacins de l'apunt antic al nou per no fer ballar el cap):

• El text que obre el llibre, "Madame se meurt...", és un dels textos sobre literatura més reculats que es conserven de Ferrater i és explosiu: per entendre'l bé, s'ha de situar en el context en què va aparèixer, en el número extraordinari de la revista Ínsula, del novembre de 1953, dedicat a la literatura catalana, que cal inscriure en els congressos de poesia de Segovia i Salamanca (del 1952 i el juliol de 1953). Observat en aquest context, és un article amb bala, que cal llegir d'una manera força diferent de la que fins ara ha estat tòpica, posant més èmfasi en els seus paràgrafs conclusius que en el detonant exordi --dec aquesta observació a l'estímul de Jaume Subirana. 
• Com que el fort del nostre país no és saber llegir, la majoria de la intel·lectualitat catalana devia prendre's molt malament l'article, com una traïció --ara: Ferrater s'havia instal·lat a Barcelona el 1952 i el 1953 ja tenia un contacte assidu amb Carles Riba, Eduard Valentí i Rosa Leveroni. Riba se l'havia jugada amb una gran valentia personal acceptant el diàleg i anant a als congressos de Segovia i Salamanca. 
• Pocs mesos abans de l'article d'Ínsula, al número 23 de la revista Laye, d'abril-juny de 1953, un número especial de la revista Laye, Joan Ferraté hi havia publicat un article, "De generaciones y de cuentas, y de una esperanza", que impugnava l'operació de legitimació generacional que estava intentant el falangista Dionisio Ridruejo, amb el seu canvi cap a posicions més obertes: Ferraté afirmava que la generació que havia fet la guerra civil havia fracassat. El van expulsar del consell de redacció de Laye, que ja solament va publicar un número més.
• "Madame se meurt" és com un bumerang. Ferrater ens diu que la cultura catalana, com a forma de pensament que s'assembla a les formes de pensament que han imperat a l'Europa moderna, neix entre el 1890 i el 1910, amb Maragall i Fabra. Aquesta cultura europea moderna té tres manifestacions decisives: la política, l'economia i la ciència (pàg. 6-7). Espanya, afirma, no progressava, no tenia tradició en el sentit europeu, no tenia cultura. No hi havia ni política ni economia ni ciència (pàg. 8). L'estil nou de Baroja i la generació del 98 és lineal, sense parafernàlia, com una refundació, és la seva solució a un problema comú. "Éstos son los hechos: sesenta años atrás, una generación de españoles, a la que pronto se agregó una segunda, quiso crear una cultura europea: descubrir un dominio de realidades en las que pudiera apoyarse una tradición creadora. Quiso hacerlo, no sólo en litetatura, pero también en la literatura. Y la verdad es que, en la literatura por lo menos, el empeño ha fracasado. Es fácil describir el cariz de este fracaso consiste simplemente en que la literatura se ha quedado encerrada en sí misma, desligada de los restantes núcleos culturales, y desligada de la sociedad. [...] Nuestra literatura se va enrareciendo. Que en España y en Cataluña sigue habiendo escritores de calidad, es innegable. Pero cada día ejercen menos vigencia en el cuerpo social." (pàg. 9).
• Qui el va entendre en profunditat va ser José María Valverde, que aleshores feia de lector d'espanyol a Roma: va entendre, com ha destacat Jordi Amat a la biografìa Vèncer la por, pàg. 140, que la reflexió de Ferrater apuntava també cap a la literatura espanyola, cap al fet que l'intent de redreçament de la generació del 98 havia anat poc més enllà de la poesia, no havia transcendit pas a la societat ("El problema de la literatura española, a la luz de la catalana", pàg. 11 de Revista: Semanario de información, artes y  letras, núm. 90, del 31 de desembre de 1953 al 6 de gener de 1954).
• La hipòtesi de Jordi Cornudella sobre l'extens article inèdit sobre Josep Carner és que Gabriel Ferrater va escriure un text semblant al de Lionel Trilling sobre Robert Frost o al de Jaime Gil de Biedma sobre Jorge Guillén. També creu que la lectura d'un sonet de Shakespeare, en aquest article, per sostenir després el comentari d'un poema de Carner, s'explica pel fet que aleshores havia llegit, feia poc, intensament, Shakespeare.
• El primer text del bloc d'altres literatures és una ressenya de La Condition ouvrière, de Simone Weil, pàg. 363-9, que va aparèixer a la revista Laye, núm. 18, de març-abril de 1952 (Cornudella ens indica que Ferrater la va escriure el 1951): l'anàlisi de Gabriel Ferrater contrasta amb les ressenyes reticents que li havia dedicat Manuel Sacristán als números anteriors (una ressenya d'Intuitions préchrétiennes al número 16, de novembre-desembre de 1951, i quatre ressenyes seguides, de La pesanteur et la grace, Atteinte de Dieu, L'enracinement i La connaisance surnaturelle al número 14, de juny-juliol).

***

L'índex de noms de l'obra de Ferrater acumularà les referencies de Papers sobre literatura al buidatge dels llibres que en són la font, que molts lectors devem tenir a la biblioteca particular.






--

Apunt revisat el 12 de març de 2026

La meravella del disc de Meritxell Gené 'No diré res de mi'

¬¬¬¬¬ 

Meritxell Gené. No diré res de mi. Microscopi, abril de 2023

Avui s'ha estrenat el disc de Meritxell Gené en què ha musicat tretze poemes de Gabriel Ferrater: No diré res de mi. Els mecenes de Verkami ens el vam poder descarregar ahir. L'he escoltat sencer ja tres vegades. Resulta que és una de les grans aportacions de l'Any Ferrater: les cançons s'havien pogut escoltar el 20 de maig de l'any passat al Teatre Auditori de Sant Cugat, dins l'espectacle Ferrater G., que va cloure el Festival Barnasants 2022.

Meritxell Gené s'ha apropiat dels poemes de Ferrater en el millor sentit del concepte d'apropiació: se'ls ha fet seus, sense distorsionar-los, amb fidelitat al poema, a la seva composició particular i als seus ritmes. Això és difícil. Els tretze poemes triats són, per aquest ordre, "Si puc", "Dits", "Joc", "Posseït", "La lliçó", "El ponent excessiu", "A l'inrevés", "Ídols", "La platja", "Xifra", "Cambra de la tardor", "Metrònom" i "Paisatge amb figures". Són poemes més aviat breus, amb una presència notable dels que es componen de versos curts: el més llarg amb diferència de tot el disc és "Metrònom", de 32 versos, pentasíl·labs. Aquestes cançons són petites peces d'orfrebreria, que duren dos o tres minuts. 

M'han fascinat la riquesa instrumental i d'arranjaments, les múltiples variacions, la gamma de tonalitats de veu, sempre clara i matisada, al servei del poema cantat. Gené té un gran sentit de les pauses i dels ritmes. Interpreta els poemes amb contenció i sobrietat, ens obre una nova mirada als poemes de Les dones i els dies. Ha resolt magníficament els canvis de to, el moviment intern que tenen els poemes de Ferrater (una de les seves grans qualitats): només cal fixar-se en la manera de dir els darrers versos de "La lliçó". Les lletres repeteixen determinats versos o paraules sempre amb intenció, anant a ressaltar el nucli de sentit del poema: així, "No soc sinó la mà amb què tu palpeges", a "Posseït", o el "de fúria total" de "La platja". És significatiu l'ordre de les cançons dins del disc, començant per "Si puc", en què Gené repeteix el gest humil i apassionat de Ferrater. "A l'inrevés" brilla com a tema central, amb el contrast de la seva composició musical, que oposa l'enumeració de tots els versos i la repetició persistent del vers final: "Diré el que em fuig. No diré res de mi.". La producció de Diré el que em fuig m'ha semblat del tot solvent.

"Cambra de la tardor" és un dels grans poemes de Gabriel Ferrater i s'ha convertit en una joia de cançó de Meritxell Gené. Es desplega lentament, cenyint-se al ritme dels versos del poema, amb pauses posades amb astúcia, repetint versos per donar més força a la sensació del pas del temps dels amants, i resol la dificultat de l'alternança de veus de manera brillant, original, per acumulació, posant en joc la gran consistència de recursos de tot el disc. I encara, la música i els arranjaments són plens d'ecos, de detalls que, a mi almenys, em fan pensar en les cançons dels anys seixanta, suggerint un homenatge a Gabriel Ferrater i Helena Valentí. No em canso d'escoltar-la, en bucle. Hi ha molta passió artística en aquest disc, i una energia continguda a l'abast de pocs intèrprets.

***

Havíem pogut escoltar fins ara, com a primícies, dues de les cançons del disc: "Joc" i "Posseït".

***

No he llegit encara les entrevistes que li han fet a Meritxell Gené:

• La d'Anna Zaera a VilaWeb, publicada ahir al vespre
• La d'Helena Morén Alegret, a Enderrock, publicada aquest matí
• La de l'equip de redacció de Viasona, publicada aquest matí

Imatge del vídeo "Joc", capturada del canal de Meritxell Gené a YouTube

--

Vilella2023

¬¬¬¬¬ 

"Eduard Vilella ens parla de Chrétien de Troyes", vuitena de les conferències del cicle Poetes de Ferrater, organitzat per l'Associació Gabriel Ferrater de Sant Cugat del Vallès a l'Ateneu Santcugatenc, 7 de març de 2023

Enric Sullà presenta Eduard Vilella amb molta simpatia: medievalista, romanista de formació, professor de Filologia Italiana i col·lega a la Universitat Autònoma de Barcelona. En destaca el llibre Doble contra senzill, sobre la incògnita del jo i l'enigma de l'altre a la literatura, amb una sòlida base filosòfica. També ha publicat La literatura admirable: Del Génesis a Lolita. Sullà va ressenyar el primer llibre a Els Marges. El segon contenia un capítol sobre Chrétien de Troyes, d'un gran entusiasme i cordialitat, que proposava la lectura de Chrétien com un contemporani. Vilella és un lector interessat també en la literatura moderna, que ha escrit sobre Nabokov, Calders, Monzó. 

L'interès per Chrétien de Troyes de les universitats catalanes, reflectit al "Poema inacabat" per l'examen que Helena Valentí ha de baixar a fer a Barcelona, prové de Martí de Riquer, que situava Chrétien entre els autors centrals del cànon de la literatura romànica medieval. Vilella constata que hi ha hagut sempre consciència de la seva importància, a la vegada que és un autor poc conegut. Dubta que Ferrater no conegués força bé Chrétien d'abans de començar a escriure el "Poema inacabat". Segons com, sembla gairebé el repte d'un poeta molt dotat, capaç d'agafar una forma remota i d'expressar-hi el que vol. Hi ha també un punt d'autoafirmació: Ferrater reivindica els medievals enèrgicament i això els converteix en una ressonància explícita, que es fa ben present al llarg de tot el poema --Ferrater es fa un lloc dins la nostra literatura mitjançant una operació de kenosi, segons la nomenclatura de Harold Bloom. El "Poema inacabat" és un poema molt rellevant dins l'obra de Gabriel Ferrater. Constitueix una de les cinc seccions de Les dones i els dies, justament la central, i representa una tercera part del llibre per la quantitat de versos.   

Sabem que Chrétien de Troyes ja escrivia el 1160 i encara el 1191. La seva obra s'insereix en tot un esclat de literatura romànica que es produeix entre el 1150 i el 1250. Així, les primeres novel·les en francès antic reben el nom de romans. Són novel·les llargues. Chrétien critstal·litza les diferents formes que havien sorgit en aquella època i en crea un model: escriu en versos de vuit síl·labes apariats, amb rima. Ara: domina l'art de fer versos. Chrétien i també Ferrater tenen la traça d'esquivar l'esquema mètric dels rodolins. Les seves cinc obres més famoses, que sumen entre vint-i-cinc mil i trenta mil versos, són Érec et Enide, Cligés, Yvain (Le chevalier au Lion), Le cheavliers a la charrete i Li contes del Graal. També va escriure sobre la llegenda de Tristany i Isolda una obra perduda. Cap al 1225 sorgeix el Roman de Lancelot, escrit no en vers sinó en prosa, llibre molt extens, un dels més llegits a Europa fins al segle XVI. És el que llegeixen, per exemple, la jove parella luxuriosa del cant V de l'Infern de Dante.

Els llibres de Chrétien de Troyes impliquen un públic lector (o almenys algú que llegís els llibres en veu alta), impliquen un cert refinament i sofisticació culturals, diferents de l'èpica popular de la Chanson de Roland. Plantegen un ideal cavalleresc i l'amor cortès, sorgit de la cultura dels trobadors, un model que es reflecteix en la literatura i que Vilella recorda que continua vigent: la invenció de la idea que l'amor és la garantia d'una vida plena i realitzada resulta essencial en la nostra existència, com Hollywood reflecteix encara, al cap dels segles. La conciliació de l'amor i el matrimoni és el tema d'Érec et Enide, la seva muller s'ha convertit en la seva amant. Érec, per massa amor, abandona les armes.

Sorprèn d'entrada que un poema del segle XX, fragmentari, digressiu, imiti una poesia del segle XII, dedicat a la matèria de Bretanya, una narració d'aventures i amor cortès. Però Vilella recorda les declaracions de Ferrater sobre l'edat mitjana i sobre Chrétien de Troyes. De l'edat mitjana, no en vol ni la manipulació moderna ni versions edulcoradores a la Camelot. Vol la mirada realista, fresca i eixuta. Hi ha força detalls que fan pensar en la literatura medieval. La referència, per exemple, a l'Helena fina i a donar al vers passades de llima fa pensar en Arnaut Daniel, il miglior fabbro, que utilitza aquesta imatge sovint. La "Tornada" del poema també és al capdavall un motiu de la poesia trobadoresca. Chrétien de Troyes tampoc va acabar algunes de les seves obres: el títol de "Poema inacabat" es pot interpretar doncs com un homenatge. El geni, a vegades, no acaba l'obra, va apuntar l'erudit i especialista en Chrétien Charles Méla, com Leonardo segons Freud --o com Velázquez segons Ortega.

El cicle Poetes de Ferrater va començar amb l'Any Ferrater, i segueix el 2023:

• Josep Maria Fulquet, sobre Robert Lowell, 4 de febrer de 2022
• Francesc Gómez, sobre Ausiàs March, 1 de març
• Josep Maria Jaumà, sobre Robert Frost i Robert Graves, 5 d'abril
• Marcel Riera, sobre W. H. Auden, 3 de maig
• Miquel Edo, sobre Cesare Pavese, 7 de juny
• Jordi Ibáñez, sobre Bertolt Brecht, 4 d'octubre
• Ricard Ripoll, sobre Charles Baudelaire, 1 de desembre
• Josep Maria Oroval, sobre William Shakespeare, 7 de febrer de 2023
• Eduard Vilella, sobre Chrétien de Troyes, 7 de març

--
Apunt revisat el 14 de març de 2024