¬¬¬¬¬
Stasiakiewicz, Zofia. Entre Catalunya i Polònia: Witold Gombrowicz i Gabriel Ferrater. Correspondència inèdita (1965-1967). Tesina del Màster en Iniciació a la Recerca en Humanitats, dirigida per Xavier Pla. Universitat de Girona, curs 2011-2012, 106 pàg.
La tesina de Zofia Stasiakiewicz inclou l'edició de la correspondència inèdita de Gabriel Ferrater i Witold Gombrowicz, i cartes de Gombrowicz amb Seix Barral i amb Edicions 62, a més de la documentació completa de l'expedient de censura de La seducción i dels testimonis de Josep Maria Castellet i Jordi Cornudella, Jill Jarrell i Rita Gombrowicz. Es tracta d'una aportació important a la bibliografia ferrateriana, perquè documenta la defensa a ultrança de Gombrowicz que Ferrater va portar a terme a les convocatòries del Premi internacional dels editors de 1965 i 1967, quan va aconseguir que guanyés el premi, i perquè confirma l'interès extraordinari de Ferrater per Gombrowicz, que el condueix a aprendre polonès i a traduir Pornografia (publicada amb el títol La seducción, per poder rebre l'autorització de la censura).
El treball de Stasiakiewicz rescata la joia de la correspondència Ferrater-Gombrowicz i conté dues perles més: la correspondència editorial, d'entre la qual destaca, per la franquesa biogràfica, la carta del 3 d'octubre de 1967 de Barral a Gombrowicz (pàg. 70-71) per excusar la demora de Ferrater en la seva traducció, i, dins els annexos documentals, el correu electrònic de Janet Rodney, nom actual de Jill Jarrell (pàg. 102), en què hi ha algunes de les claus de l'interès de Ferrater per Gombrowicz --que des del meu punt de vista il·luminen l'obra literària de Ferrater.
Per si l'edició de tota aquesta documentació fos poca cosa, el text introductori de la correspondència, pàg. 3-39, i les conclusions de Stasiakiewicz, pàg. 86-87, escrites amb un molt meritori català, ens donen una aproximació a Ferrater gens vulgar, amb una utilització esmolada de bibliografia que no s'acostuma a tenir en compte --hi he descobert, per exemple, una entrevista notable de Baltasar Porcel a la revista Destino.
La fama de geni de Gabriel Ferrater té un dels seus fonaments en les seves llegendàries intervencions a les convocatòries del Premi internacional dels editors, vindicant-hi Foix el 1961 i després Gombrowicz, i també en la seva decisió d'aprendre prou polonès per poder traduir Pornografia. Qui ens havia explicat el seu paper al Premi internacional era Josep Maria Castellet, al capítol "Gabriel Ferrater: La passió per la literatura", pàg. 127-143, del seu llibre Seductors, il·lustrats i visionaris: Sis personatges en temps adversos (Barcelona: Edicions 62, 2009, 253 pàg.). La correspondència amb Gombrowicz i l'estudi de Stasiakiewicz completen el que sabíem dels premis, i ens presenten el plantejament de la traducció de Pornografia, amb l'ajuda d'una gramàtica i un diccionari polonesos i tenint davant les traduccions francesa i alemanya.
La capacitat d'afrontar el coneixement d'una nova llengua casa amb el que sabíem per la correspondència amb el seu germà Joan: que Gabriel havia passat per una voràgine d'aprenentatge de llengües:
La meva mania lingüística segueix florent, però va passar per un encallament de desesperació, quan vaig decidir que havia de deixar, de moment, les generalitats, i posar-me a aprendre llengües.--Com un animal, em vaig posar a estudiar-les totes alhora, o sigui (renunciant, amb pena, al sànscrit) el grec, el llatí, el rus, i totes les germàniques. D'aquesta logofàgia me'n va venir una indigestió impressionant. (carta de 12 de gener de 1967: Papers, cartes, paraules, pàg. 428).
Stasiakiewicz ha demostrat que va ser Gabriel Ferrater qui va obrir el camí del reconeixement de Witold Gombrowicz a l'Estat espanyol amb la seva traducció de Pornografia (publicada en polonès el 1960), que era la seva última novel·la publicada, i amb l'ajuda de l'aposta de l'editorial Seix Barral, que va donar suport a la seva candidatura al Premi internacional de literatura a Valescure el 1965 i a Gammarth el 1967 (Edicions 62 també va apostar, a instància de Ferrater, per publicar una traducció catalana de Ferdydurke el 1968, a partir de la traducció argentina de l'obra, en què havia intervingut el mateix Gombrowicz). La decisió de Ferrater de traduir Pornografia és pública el 1965, però el llibre no apareix fins al 1968, en part per problemes de censura, que la tesina exposa i presenta també documentalment als seus annexos, i pel retard del traductor, que les cartes reflecteixen amb detall.
D'acord amb el testimoni de Jill Jarrell, Stasiakiewicz postula que Ferrater veia semblances entre Gombrowicz i ell --m'agrada un dels detalls que apunta Jarrell: "compartía Gabriel con Gombrowicz un fuerte deseo de llevar la contraria a los elementos represivos de la cultura, fuese la polaca, fuese la época franquista en España.". Postula també que Ferrater potser trobava que la llengua literària polonesa i la catalana compartien un ús fluctuant, amb una tradició literària poc fixada. Jarrell també va confirmar que ella i Ferrater havien visitat Gombrowicz a Vence (no gaire lluny de Valescure) el 1965. Ferrater va demanar-li els drets de traducció de Pornografia: Gombrowicz va acabar qualificant l'esforç de traducció de Ferrater d'heroic, i la seva apologia perquè guanyés el Premi internacional de literatura, d'instrument de la providència. Una de les cartes també indica que Ferrater tenia la intenció de traduir Ferdydurke al català, i que Gombrowicz n'estava complagut --va arribar a començar aquesta traducció?
***
Ferrater va escriure un article, "Witold Gombrowicz", a la revista Presencia, núm. 39, al març de 1966, que va fer arribar a Gombrowicz (el coneixem, de ja fa uns anys, gràcies a Papers, cartes, paraules, pàg. 192-194). Podem llegir la carta en què aprofita per trametre l'article i la resposta de Gombrowicz, entusiasta, a les pàg. 54-56 de l'edició de la correspondència. Stasiakiewicz també ens recupera (pàg. 88) la contracoberta editorial de La seducción, que va redactar el mateix Ferrater: l'he copiada a l'apunt del blog que aplega textos que encara no s'han publicat dins dels llibres de Ferrater. Gombrowicz es va sorprendre que no tingués un to més comercial, i Barral li va aclarir que era el to, deliberat, amb què Seix Barral presentava els seus llibres. Des del meu punt de vista, aquests són els dos textos fonamentals per entendre l'interès de Ferrater per Gombrowicz, i la importància que li donava ("Gombrowicz es, según mi plena convicción, el mayor prosista de hoy", PCP, pàg. 192), juntament amb el missatge de correu de Jill Jarrell.
***
Zofia Stasiakiewicz ha continuat estudiant la recepció de Gombrowicz a Catalunya i a Espanya, una recepció a la qual va dedicar la seva tesi doctoral:
- "L’obra literària de Witold Gombrowicz a Catalunya i la censura franquista (1947–1973)", dins Anuari TRILCAT [en línia], 2016, núm. 6, pàg. 76-89.
- "Pseudonoble, pseudoestudiant, pseudopolonès, pseudoexiliat, pseudoescriptor, pseudointel·lectual i pseudoprovocador". La recepció de l'obra literària de Witold Gombrowicz a Espanya en textos escollits (1968-2014), tesi doctoral, dirigida per Xavier Pla i Bożena Zaboklicka, defensada el 8 de juny de 2018 a la Universitat de Girona, 442 pàg. El període d’anàlisi abraça des de la primera edició a Espanya d’una obra de Gombrowicz, Pornografia (La seducción) en la traducció de Gabriel Ferrater, fins a l’any 2014, quan s’edita el diari íntim Kronos, l’última obra de Gombrowicz.
***
Hi ha un apunt d'aquest blog que consisteix en un índex de noms del conjunt de llibres i textos esparsos de Ferrater, entre els quals he inclòs el buidatge d'aquesta correspondència i els seus annexos documentals.
on Gabriel Ferrater i Jill Jarrell el van visitar al maig del 1965
--
Apunt revisat el 3 de maig de 2021
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada