diumenge, 28 de març del 2021

Llauger2012

¬¬¬¬¬

Llauger, Miquel Àngel. "No pensar-hi: un eco de Riba a 'Temps enrera'", dins Veus baixes: Paper de versos i lletres, núm. 0, monogràfic I Studia digitalia in memoriam Gabriel Ferrater, maig de 2012, pàg. 109-116

Article important, que ens dona una prova seriosa de la manera en què Ferrater llegeix la tradició literària, prenent en aquest cas la reflexió central d'un poema simbòlic i conceptual i traslladant-la a un poema narratiu i de tessitura referencial. Miquel Àngel Llauger planteja la hipòtesi que el darrer vers de "Temps enrere", el poema de Gabriel Ferrater, és una al·lusió al darrer vers del sonet VII de Salvatge cor, de Carles Riba. L'un diu "anem de fred en fred, sense pensar-hi", i l'altre, "morim d’amor, i no s’hi pensa". Tots dos versos són bimembres, amb una seqüència final de quatre síl·labes situada després d’una coma i el contingut és pràcticament calcat. Llauger ens recorda que Ferrater considerava Riba molt important, se'l sabia de memòria. L'havia tractat, n'era amic, el considerava un escriptor de rang superior. "Temps enrere" és un dels primers poemes de Ferrater, que Riba potser devia arribar a conèixer.

Llauger segueix la interpretació del sonet VII de Salvatge cor que va fer Joan Ferraté el 1953, dins l'article "Poesía y símbolo", inclòs a Dinámica de la poesía, pàg. 83-118 --especialment a les pàg. 112-118. Ferraté considerava brillants els dos darrers versos, "Vivim de mort, i no ens és grat; / morim d'amor, i no s'hi pensa.", per la seva contraposició d'una expressió sublim i a la vegada banal. Llauger matisa Joan Ferraté: no veu connotació negativa en aquell "i no s'hi pensa", en l'abandonament del pensament racional i la consciència en un mateix, sinó un acostament a l'absolut, a la nostra condició purament física, animal, que havia destacat Gabriel Ferrater en les seves conferències sobre Carles Riba. 

També interpreta Llauger "Temps enrere", i el caracteritza com un poema eminentment narratiu en què una veu recorda fets de la joventut i els jutja, com en altres poemes cabdals de Da nuces pueris, per exemple "In memoriam". La veu s'adreça a un tu, que és la noia. La parella viu dins la felicitat dels amants, amb una certa pèrdua de consciència --com al sonet VII--; Llauger esmenta aquell "Ja ens hem oblidat / de nosaltres", dels versos 27-28. Els tres darrers versos, amb els arbres de l'avinguda, i el fred que senten quan van passant sota cada seva ombra, són una metàfora de la felicitat intermitent i inconscient, amb una funció, habitual en tants poemes de Ferrater, d'epifonema. -- No som lluny tampoc de l'afirmació de Carner, que la felicitat ens sorprèn fent cara d'enze, motiu que trobem en uns quants poemes de Ferrater.

Miquel Àngel Llauger culmina l'article dibuixant amb gran precisió el funcionament d'aquesta al·lusió a Riba, com un homenatge, de manera que val més citar-lo in extenso. A més a més, el que en diu Llauger val per a les al·lusions d'altres poemes, amb la condició que es tracti d'un homenatge (i no d'una paròdia o d'un d'aquells tours de force en què Ferrater emula i supera el seu predecessor):

Crec que, vistos així tots dos poemes, és més fàcil definir la trajectòria de significació que va des del «i no s’hi pensa» de Riba al «sense pensar-hi» de Ferrater. Hi ha un homenatge, crec. Però hi ha també una voluntat d’enriquir el sentit del poema propi amb el cúmul de significació que l’al·lusió aporta, i d’aprofitar-lo d’acord amb els propis interessos poètics. Riba va ser un poeta intensament intel·lectual, però va xifrar en la innocència dels amants, de caire gairebé animal, la joia de viure. Ferrater reprèn el motiu, tot i que l’adapti a una poesia molt diferent de la del mestre: el «no pensar-hi» de Riba s’emmarca en una reflexió més abstracta i més amarada d’alè religiós, mentre que el «no pensar-hi» de Ferrater se situa en el món més quotidià dels homes que enyoren una joventut en la qual situen els besllums de felicitat que la vida ens concedeix. Homenatge, aprofitament de la càrrega de significació i adaptació al propi univers de sentit: no hi ha manera més sàvia d’enriquir els versos propis amb l’eco dels mestres. 

Miquel Àngel Llauger, el 2018, quan va guanyar el Premi de Poesia Gabriel Ferrater amb Fourmillante

--

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

 

Comparteix Un fres de móres negres

Creative Commons License
Un fres de móres negres es publica
sota una llicència Creative Commons 2.5

Add to Technorati Favorites