Julià2012

¬¬¬¬¬

Julià, Jordi. "La valoració i el prestigi dels assaigs de Gabriel Ferrater", dins Veus baixes: Paper de versos i lletres, núm. 0, monogràfic I Studia digitalia in memoriam Gabriel Ferrater, maig de 2012, pàg. 93-107

Aquesta revindicació de Gabriel Ferrater com a assagista, ordenada i entusiasta, refà una conferència del 2009 de Jordi Julià, conspicu lector de Ferrater. D'acord amb la ponderació de Julià, si veiem Carles Riba com un autor que és poeta i assagista, i traductor, el poeta assagista a la manera de T. S. Eliot més important de la literatura catalana a la primera meitat del segle XX, hauríem de veure Gabriel Ferrater com el poeta assagista més important de la segona meitat del XX. El fet és que el reconeixement del Ferrater assagista és encara minoritari. Han perjudicat la recepció dels assaigs de Ferrater la seva publicació pòstuma i dilatada al llarg de 30 anys (del 1979 al 2010) i el prejudici contra el seu origen fragmentari i circumstancial. Va ser reconegut des del principi com un poeta molt important i, si de cas, com un lingüista prometedor. I així, encara el 1988 Jaume Medina i Joan Lluís Marfany van ser incapaços de veure el seu paper com a crític i assagista, com a contribuïdors de l'onzè volum de la Història de la literatura catalana dirigida per Joaquim Molas --una part de l'acadèmia no sap què fer-ne, de Ferrater.

Quantitativament, es tracta de més de 2.000 pàgines d'assaigs escrites en 22 anys, del 1951 al 1972: "1.280 pàgines de crítica literària publicada, 430 de crítica pictòrica i 208 de reflexió lingüística, i aproximadament 230 pàgines de crítica literària inèdita (pel que jo en sé). Ben bé el doble de pàgines que la crítica ribiana." (pàg. 96). Em pregunto si una literatura que posseeix un assagista formidable com Joan Fuster, fragmentari, que escriu sobretot pro pane lucrando, indagador incansable, que assaja tota mena de camins en les seves reflexions, pot ser llepafils a l'hora d'admetre com a assaig els escrits dispersos de Gabriel Ferrater. Jordi Julià ens recorda (pàg. 96-101) les apreciacions sobre la qualitat dels assaigs de Ferrater de Joaquim Marco, Núria Perpinyà, Jordi Cornudella, Félix de Azúa, Valeriano Bozal, Laureà Bonet, Dolors Oller, Álvaro García, Pere Gimferrer, davant d'una recepció acadèmica àtona, parcial o tendenciosa. De fet, l'obra crítica de Gabriel Ferrater és influent: "No crec que m’equivoqui gaire quan dic que destacats crítics, teòrics, assagistes i professors actuals reconeixen la crítica ferrateriana com un model." (pàg. 102).

Jordi Julià completa la seva afirmació del valor dels assaigs de Ferrater amb més testimonis, sobretot de la seva voluntat crítica, rigorosa, no historicista, singular, perspicaç, com a docent i en els seus escrits, davant de les posicions a vegades defensives i conservadores de les autoritats acadèmiques: cita Félix de Azúa, Laureà Bonet, Giuseppe Grilli, Josep Murgades, Joan A. Argente, i també els filòlegs Carles Miralles i Lola Badia. Al final de l'article, Julià postula Gabriel Ferrater com a intel·lectual de talla europea, al costat de Roland Barthes i d'Italo Calvino. Acaba l'article citant unes paraules de Dolors Oller:

Gabriel Ferrater no només és important dins la cultura catalana, sinó que és una de les figures que fan que aquesta formi part de la cultura europea amb tot dret, naturalitat i competència. I això només és privilegi de pocs, en cadascun dels països que la integren.

***

Des de la redacció d'aquest article de Jordi Julià, s'ha produït una publicació valuosa, el Curs de literatura catalana contemporània, a cura de Jordi Cornudella, que aplega les conferències de Gabriel Ferrater a la Universitat de Barcelona, conegudes fins aleshores mitjançant la seva aparició dispersa, al llarg dels anys, en diferents llibres (La poesia de Carles Riba, Foix i el seu temps i Tres prosistes entre els principals). La visió de conjunt que el Curs proporciona als lectors ressalta la consistència crítica i el poder interpretador de Gabriel Ferrater que Jordi Julià atribueix als seus assaigs. Esperem amb candeletes l'edició de tots els seus escrits i conferències (a cura de Jordi Cornudella, el pulquèrrim editor de Les dones i els dies), incloent-hi les 230 pàgines de crítica literària inèdites que esmentava Julià en aquest article i peces brillants com els seus afegits a una història de la literatura universal d'Erwin Laaths, on hi ha, per exemple, una anàlisi de primer ordre de l'obra de William Shakespeare. 

D'altra banda, farem bé de recordar que hi ha un Ferrater sempre present en els assaigs però àgraf: l'home seriosament imbuït de la filosofia analítica, l'anàlisi matemàtica i la lògica que va rescatar-nos el testimoni irrepetible d'Eduard Bonet. Gabriel Ferrater acostuma a superar les nostres expectatives.

Jordi Julià, en una fotografia de l'any 2012, quan va publicar l'assaig Poètica de l'exili.

--