Cloenda de l’Any Ferrater a Sant Cugat

¬¬¬¬¬

Acte sobri al Teatre Auditori de Sant Cugat, intel·ligentment concebut per Jordi Cornudella, el comissari de l’Any Ferrater, al voltant de Gabriel Ferrater com a poeta i de tres dones: Jill Jarrell, Helena Valentí i Marta Pessarrdona. L’obren tres parlaments institucionals, breus, correctes, de l’alcaldessa de Sant Cugat, Mireia Ingla; l’alcalde de Reus, Carles Pellicer, i el president de la Generalitat, Pere Aragonès. Cornudella recorda que nou mesos abans havien inaugurat l’Any Ferrater a Reus, al Teatre Bartrina, i que, sense necessitat d’entrar en el detall, el balanç és molt bo, superior a les expectatives. Agraeix especialment la capacitat de fer pinya al llarg de l’any de la Institució de les Lletres Catalanes, també el suport dels dos ajuntaments.

Uns talls de videoconferència de Jill Jarrell, d'aquest estiu mateix, serveixen per evocar Gabriel Ferrater i la seva relació de parella. Janet Rodney (aquest és el seu nom actual) el considera un home intel·ligentissim, no egocèntric, generós. La veu en off llegeix els seus versos que encapçalen Les dones i els dies: van apareixent en pantalla, amb la traducció a sota. 

Jaume Madaula llegeix “On mating”, per començar, i segueix a continuació per “In memoriam”, sencer, calmadament, marcant algunes pauses, acompanyat de la baixista Anna Tobias, que posa una segona veu en alguns fragments. Una lectura magnífica.

L’escriptor Pol Guasch i la ballarina Lorena Nogal, de la companyia La Veronal, interpreten l’espectacle No prometo donar-te res millor que un dubte, inspirat primordialment en fragments de la correspondència de Ferrater amb Helena Valentí. 

Cornudella apunta que Ferrater té un respecte escrupolós per la dona, i que no la interpreta ni la jutja ni parla per ella. Per això l’actor Pol López i l'actriu Bàrbara Roig reciten els vuit poemes de Ferrater que són a dues veus. A tall de pròleg, Pol López recita en primer lloc “Per no dir res”. Els poemes a dues veus són “Cambra de la tardor”, “No una casa”, “Engany”, “Fill”, “Kensington”, “Neu”, “Noies” i “També” --seguint l’ordre de Les dones i els dies.

Marta Pessarrodona, en veu en off, recorda el festival de poesia de la Sala Price de Barcelona, com li tremolaven les cames a Gabriel Ferrater. L’acte de l'Auditori de Sant Cugat es tanca amb el tall de la pel·lícula documental de Pere Portabella sobre aquell recital en què Gabriel Ferrater llegeix amb màxima convicció la “Cançó del gosar poder” i amb els crits de “llibertat llibertat!” del públic, l’any 1970. 

A la sortida de la sala, al vestíbul, els assistents hem tingut ocasió de tastar una copa del vi del Chateau Peyreau, de Saint-Émilion, on la família Ferraté(r) va passar una part de l’exili.

***

• Francesc Bombí va publicar a La Vanguardia un resum del que va ser l'article a l'article, "Embarassats de Gabriel Ferrater", en al·lusió als nous mesos que separen la inauguració i la cloenda de l'Any Ferrater.
• Sergi Baixas va prestar atenció a l'acte, a les frases més destacades de les diferents intervencions i al conjunt de l'Any Ferrater: "L'Any Ferrater arriba a la seva fi aspirant a l'eternitat", publicat a Nació Digital.
• Televisió de Sant Cugat li va dedicar un reportatge (3:29): "Sant Cugat clou l'Any Ferrater amb poesia, música, teatre i dansa"
• Cugat.cat va publicar una nota de Sara Bella, acompanyada d'un vídeo (1:44) amb moments de l'acte: "La dansa, la música i, en especial, la poesia tanquen l'Any Ferrater"
• Mariano Martínez, a El cugatenc, va remarcar la intensitat de l'Any Ferrater a Sant Cugat: "Amb Les dones i els dies es tanca amb brillantor l'Any Ferrater a un Auditori ple"
• Cugat Mèdia va entrevistar Jordi Cornudella a final de desembre per valorar l'Any Ferrater (la pàgina inclou també un àudio de 12 minuts)

***

El volum 46 de la revista Estudis Romànics, publicat l'any 2024, ha inclòs una nota de Jordi Cornudella titulada "Any Gabriel Ferrater": són dues pàgines d'enumeració i valoració de l'Any Gabriel Ferrater. En cito el paràgraf inicial gairebé sencer:

La commemoració oficial la van organitzar, com sempre, el Departament de Cultura de la Generalitat i la Institució de les Lletres Catalanes, però aquesta vegada s’hi van sumar dues entitats més: l’ajuntament de la ciutat on Ferrater va néixer (Reus) i l’ajuntament de la ciutat on va passar els últims sis o set anys de vida i on es va suïcidar (Sant Cugat del Vallès). La coŀlaboració institucional es va visualitzar en la cerimònia inaugural, celebrada a Reus, i en la de clausura, celebrada a Sant Cugat. La implicació dels ajuntaments d’aquestes dues ciutats va contribuir sens dubte a fer que s’hi concentressin molts actes de diversa mena, però val a dir que la proliferació, en aquestes dues localitats i arreu del país, de lectures, recitals, conferències, exposicions i espectacles dramàtics o musicals va ser fruit, abans que de cap altra cosa, de la iniciativa (diguem-ne privada) de persones i entitats; a les administracions els va correspondre, sobretot, de fer tasca de suport i de coordinació, no d’agitació. Aquesta és potser una de les lliçons a extreure de l’èxit de convocatòria de l’Any Gabriel Ferrater: la capiŀlaritat d’una societat civil que, almenys en el terreny de les activitats culturals, és més vigorosa i més difosa del que sovint sembla a les mirades intrainstitucionals i barceloninocèntriques.

Bàrbara Roig i Pol López (fotografia descarregada del compte de twitter de Natàlia Garriga, consellera de Cultura)

--

Apunt revisat el 24 d'abril de 2024

In memoriam: De l'amor i del temps, concert de Joan Artigas

¬¬¬¬¬

Ahir diumenge a la tarda vaig baixar a Reus, al teatre Bartrina, per assistir al concert de Joan Artigas In memoriam: De l'amor i el temps. El títol De l'amor i del temps ve del disc que Artigas havia presentat com a projecte el 2016 i publicat el 2017, gràcies a un microfinançament per Verkami. Aquell disc contenia deu poemes de Gabriel Ferrater, musicats i cantats per ell mateix, amb l'acompanyament d'una bona part dels músics del concert d'ahir. Artigas va explicar que havia musicat el primer poema de Ferrater als vint anys, quan estudiava a Saragossa: es tractava d'"Úter", que tancava una antologia de poesia catalana en què Ferrater era el darrer poeta, el més contemporani. Ahir, de cançons, en vam poder escoltar setze: ha continuat treballant-hi, i vencent reptes, poemes que se li resistien, com ara "Metrònom". Els poemes de la quarta secció de Les dones i els dies conformen la meitat del repertori. Hi ha incloses dues de les tres "cançons" que va escriure Ferrater.

En directe, al carrer, al vestíbul del Centre de Lectura de Reus, havia pogut sentir sol Joan Artigas, amb la seva guitarra, en alguns actes ferraterians. Ahir, abans de començar, l'escenari ja feia goig, preparat amb el piano a una banda i la bateria a l'altra, amb quatre posicions centrals per a la resta de músics. Van acompanyar Joan Artigas el pianista Sergi Sirvent (també trompeta), la violinista Núria Balcells, l'instrumentista de vent Pau Domènech (clarinet, clarinet baix, saxo soprano, flauta travessera), el contrabaixista Artur Regada i, a la bateria, el percussionista Martí Hosta. L'actuació va ser del tot solvent, comandada per la guitarra i la veu poderosa (amb sabor de Serrat) de Joan Artigas, un músic feliç i entusiasta. El públic va aplaudir amb ganes, hi va haver un bis.

Aquestes són les cançons que van interpretar, totes de poemes de Gabriel Ferrater llevat de "Tots hi serem al port amb la desconeguda", el poema que J.V. Foix va escriure en memòria del seu amic:

• Riure
• Boira
• Amistat del braç
• Metrònom
• Perdó
• Per no dir res
• A l'inrevés
• La ciutat
• Esparver
• Úter
• El mutilat
• També
• Cambra de la tardor
• Tots hi serem al port amb la desconeguda (Foix)
• Cançó del gosar poder
• Cançó idiota
• Cançó del gosar poder (bis)

Té mèrit musicar Gabriel Ferrater. Qui tingui l'ocasió de veure Joan Artigas ben acompanyat d'aquests músics amics, que no la deixi escapar!

-- 

L'art de la pintura

¬¬¬¬¬

Ferrater, Gabriel. L'art de la pintura: Notes d'estètica i de crítica. Batalla, Josep; Carbonell, Jordi À, i de la Cruz Vergari, Elena, ed. Santa Coloma de Queralt: Obrador Edèndum, 2021, "Enraonaments: literatura d'idees", 7, 434 pàg.

Quan farem balanç de l'Any Ferrater, tan ric d'iniciatives i incitacions de tota mena, tinc pocs dubtes que considerarem L'art de la pintura una de les sorpreses més gratificants i inesperades. Malgrat la data d'impremta, el llibre va ser publicat per Obrador Edèndum el 2022. És un llibre bonic, fa goig. Està il·lustrat amb prop d'un centenar d'imatges, reproduccions d'alta qualitat. La tria és brillant, ben sospesada i amb intenció: podem tornar a llegir els textos d'art de Ferrater tenint a l'abast, impreses amb dimensions generoses, algunes de les obres de què s'ocupa. L'interès doncs augmenta, i també el plaer. També és un al·licient veure les provatures pictòriques de Ferrater (cinc quadres) i el retrat que li va fer el seu amic Josep Maria de Martín, que avui figura a la Galeria de Reusencs Il·lustres de l'Ajuntament.

El conjunt s'ordena en tres blocs: 

• "Notes d'estètica", pàg. 17-97, 13 textos
• "Darrers corrents pictòrics europeus", pàg. 99-258, 12 textos
• "Pintura catalana dels segles xix-xx", pàg. 259-415, 16 textos --dels quals la revista Stroligut ha publicat els capítols de Rusiñol i Casas, que són proporcionen un bon exemple de l'interès del conjunt
• també inclou, com cal, un índex de noms, i els crèdits dels textos i de les imatges; encapçala el llibre una "Nota allargassada dels editors", pàg. 11-16

Vaig llegir el llibre seguit, en uns pocs dies, amb tirades de lectura d'almenys una hora. L'ordenació proposada pels editors em sembla intel·ligent. Té el valor de mostrar la consistència i complexitat de la passió de Ferrater per la pintura. L'art de la pintura es basa en un treball d'edició decidit: així, el capítol sobre Maria Girona consisteix en [1] un article de la revista Laye que era pròpiament una ressenya de dues exposicions, de Maria Girona i Jaume Mercadé (el capítol dona la ressenya de l'exposició de Girona i omet la de Mercadé) i en [2] un fullet, quatre anys posterior, de la sala Parés sobre la mateixa Maria Girona. Guanyem de pas un capítol propi sobre Jaume Mercadé, a la tercera secció, la que es titula "Pintura catalana dels segles xix-xx" i s'ordena alfabèticament pels cognoms dels pintors. És un encert també incloure, entre les "Notes d'estètica", un capítol de la novel·la Un cuerpo, o dos, escrita amb Josep Maria de Martín. Els editors no han titulat sempre els textos tal com apareixien a Laye i Sobre pintura, sinó que han optat per títols més descriptius. 

En general, la feina dels editors ens ajuda a apreciar millor la qualitat de les aportacions de Ferrater. Ara: segurament hi guanyaríem si algunes decisions estiguessin més ben documentades. Hauria convingut justificar per què L'art de la pintura omet la ressenya prou extensa d'una exposició de J. A. Roda (Sobre pintura, pàg. 31-35), que conté per exemple una perla provinent de Laclos, sobre el plaer sexual comparat amb el do de la franquesa sensual de l'artista. Hauria valgut la pena apuntar en els crèdits que els textos redactats per Ferrater sobre Rafael Zabaleta o Benjamín Palencia per a un possible llibre sobre pintura hispànica contemporània coincidien amb dos articles de la revista Laye de l'any 1952, i exposar com s'ha aprofitat exactament el text titulat "Los impresionistas españoles" de Sobre pintura, pàg. 175-224, ara repartit en diferents apartats --no he estat capaç de localitzar-ne la nota preliminar, pàg. 175-9. 

Gabriel Ferrater va escriure la majoria dels textos del llibre entre el 1951 i el 1957. S'hi percep clarament, fins i tot quan el text ha estat traduït, que aquella prosa de joventut, als anys cinquanta, tenia encara clixés, era amanerada, reflex d'un estil d'època. Era una prosa per depurar, d'una qualitat inferior als seus escrits de la dècada dels seixanta, començant per la cèlebre nota amb què va tancar Da nuces pueris. El contingut dels textos sobre pintors també és desigual: en alguns casos s'havien publicat bones monografies, que l'ajuden a elevar la seva gran capacitat analítica (capítol sobre Picasso, o els inacabats sobre Gris i Miró), o segurament va tenir ocasió de veure moltes obres del pintor (Sunyer, Josep Maria de Martín). En altres casos, Ferrater ha d'escriure a partir d'uns fonaments acadèmics més febles i incerts, amb una documentació bàsica més aviat precària, o sense tenir tants quadres a l'abast. Ara: no hi ha cap text del llibre que no desprengui alguna espurna d'intuïció brillant, de visió personal molt deliberada. Hauríem d'esperar que el llibre tingui ara una distribució eficient a les llibreries del país.

***

Damià Amorós, president d'Obrador Edèndum, va presentar, el 13 d'octubre, el llibre al Museu Deu del Vendrell en diàleg amb Núria Payan, la directora del Museu. Amorós va explicar que l'editorial ha fet una inversió notable per adquirir els drets de reproducció de 20 imatges del MOMA i 25 del MNAC, entre altres. Onze dels artistes de què parla Gabriel Ferrater són al fons del Museu Deu. El pintor Joan Descals, que ja havia organitzat l'homenatge del Vendrell a Ferrater del mes de maig, va intervenir en el diàleg amb entusiame i criteri. -- La seva activitat de reflexió estètica i de crítica pictòrica incideix en la seva obra posterior. Hi ha poemes de Gabriel Ferrater que tenen darrere una imaginació pictòrica intensa, com ara "Paisatge amb figures", o "Tres llimones".

Escrites les línies anteriors, he vist la presentació que Elena de la Cruz Vergari i Vicenç Terol van fer al Centre de Lectura de Reus, al mes de juny de 2022, que va ser la primera del llibre. De la Cruz planteja L'art de la pintura com una nova edició dels textos de Gabriel Ferrater que supera les mancances de Sobre pintura, llibre editat per Joan Ferraté. Recalca la inclusió d'imatges i l'ordenació temàtica dels textos, a més de la traducció al català. Terol ens indica que el pintor més citat per Ferrater és Cézanne; després Picasso, Matisse, Nonell, Gauguin (sense comptar-hi els cops que esmenta Picasso i Nonell en els seus capítols). Constata que hi ha molta filosofia darrere d'aquests escrits. Es fixa en cinc dels textos de Ferrater i comenta els quadres que s'hi esmenten. El considera un racionalista, un defensor de l'art desvinculat de sentimentalisme.

• Pere Antoni Pons ha publicat al diari Ara l'article "Un crític d'art anomenat Gabriel Ferrater" (maig de 2022)
• Abel Figueres ha ressenyat el llibre, a El temps de les arts (juny de 2022)
• L'any 2025 apareix una ressenya de Joaquim Iborra, al diari La veu: "La propedèutica de l'apreciació artística"
• Elena de la Cruz Vergari havia anunciat el plantejament del llibre en un article a Sonograma Magazine (abril de 2021)

***

Hi ha un apunt d'aquest blog que consisteix en un índex de noms d'una bona part dels llibres de Ferrater, entre els quals inclouré L'art de la pintura.

--
Apunt revisat el 12 de març de 2026

 

Murgades2022

¬¬¬¬¬

Murgades, Josep. "Gabriel Ferrater com a traductor", conferència al Centre de Lectura de Reus, 30 de setembre de 2022

David Figueres, com a president de l'Associació Gosar Poder, l'associació ferrateriana de Reus, obre l'acte recordant la importància de la traducció per a Gabriel Ferrater, ja que va ser la seva professió principal. La conferència, programada el 30 de setembre, coincideix amb el Dia Internacional de la Traducció.

Josep Murgades comença remarcant l'estranyesa del tema de la conferència: Gabriel Ferrater com a traductor. Entra en matèria de manera espaterrant. Que algú s'imagina una conferència, un estudi o un article sobre Foix com a pastisser, Espriu com a administrador d'una companyia d'assegurances, Vinyoli com a redactor literari a Labor? Gabriel Ferrater es guanyava les garrofes traduint: era una feina, i prosaica i esclava. Era un bastaix, un "matxaca" de la indústria de la cultura. Les traduccions es pagaven malament, es continuen pagant malament. Traduïa frenèticament, vivia sempre de manera precària. Va traduir sobretot al castellà, perquè era la seva feina: era un jormaler a preu fet. A les editorials, Planeta per exemple, els importava més la celeritat que la qualitat. No sabem quantes traduccions devia arribar a fer. A vegades el traductor no constava al llibre ni a la fitxa ISBN. Era un ofici de servitud, menystingut. 

La biografia de Jordi Amat i l'interessantíssim Papers, cartes, paraules documenten la situació de Ferrater com a traductor. Murgades considera que hi ha un article canònic, "Gabriel Ferrater, traductor", de Dolors Udina, per explicar l'activitat traductora de Ferrater, per més que es va ocupar de moltes altres qüestions al llarg de la seva vida --David Figueres apuntarà, acabada la conferència, que hi ha un altre article imprescindible, i homònim, de Joan Manuel Pérez i Pinya, que completa la bibliografia, publicat a Visat: La revista digital de literatura i traducció del PEN català, núm 33, el número de la primavera d'enguany; jo mateix havia localitzat algunes traduccions més que no apareixien a l'article d'Udina, a partir dels catàlegs de les llibreries de vell.

Ferrater afirmava que escrivia en català perquè era l'única llengua en què sabia fer faltes, una idea plenament formalista, observa Murgades. La literatura consisteix a forçar la llengua --em ve a la memòria la frase "Un dels motius que ens fan escriure poesies és el desig de veure fins on podem aixecar l'energia emotiva del nostre llenguatge", de la nota que tancava Da nuces pueris. Quan José María Valverde li proposa de traduir Rilke, li respon que el que l'amoïna és el seu domini insuficient del castellà, ja que les seves traduccions fins aleshores eren de mercenari i sense llengua de qualitat --vegeu la carta de Ferrater, de l'any 1956, dins les pàgines 62-63 del llibre editat per Jordi Amat Fons José María Valverde (1942-1996: Fragments d'una biografia intel·lectual (Barcelona-Catarroja: Afers - Centre d'Estudis Històrics Internacionals, col·lecció "Els Papers del Pavelló de la República", 7. 2010, 149 pàg.). Murgades recorda altres casos en què Ferrater reconeix que no tenia un domini del castellà com el del català. Les llengües de què traduïa, les coneixia com a lector, les llegia de manera fluida. El seu coneixement de les llengües era més aviat passiu: també li costava l'anglès oral. Ara: dels 105 informes de lectura que Assumpta Terés va localitzar a la Rowohlt Verlag, l'editorial d'Hamburg on Ferrater va treballar uns quants mesos cap a començament dels seixanta, 95 són en anglès, 10 en alemany. 

Era solvent Gabriel Ferrater quan traduïa? Caldria fer un estudi escolar de traductologia per determinar-ho, però hem de recordar sempre que, en les traduccions, era un jornaler a preu fet. Murgades es fixa, però, en la traducció de Ferrater d'El procés de Franz Kafka. Ell mateix va traduir, el 1982, totes les narracions de Kafka, en dos volums, a Quaderns Crema (fora de La transformació o La metamorfosi, ja traduïda per Jordi Llovet), i al cap dels anys, es va adonar que dues de les narracions ja havien estat traduïdes per Ferrater, perquè l'una formava part del corpus d'El procés i l'altra apareixia al seu pròleg). Les va comparar: "Pondero, no cal dir, i com!, la pertinència de la traducció de Ferrater", tot i que Murgades no es desdiu de les seves tries. Recorda que Ferran Toutain va gosar criticar la primera frase d'El procés en la traducció de Gabriel Ferrater, i va proposar una alternativa que li semblava millor. Projecta l'original i tres traduccions:

• "Jemand mußte Josef K. verleumdet haben, denn ohne daß er etwas Böses getan hätte, wurde er eines Morgens verhaftet."
• Gabriel Ferrater: "Algú devia haver escampat mentides contra Josef K., del moment que no havia fet mai res de mal i que un bon matí van anar a arrestar-lo."
• Ferran Toutain: "Algú devia haver difós falsedats contra Josef K., per tal com / atès que no havent fet cap malifeta, l'anaren a arrestar un bell matí."
• Josep Murgades: "Algú devia haver calumniat Josef K. ja que sense haver fet res de dolent van arrestar-lo un dia de matí."

Murgades conclou que Ferran Toutain no en sabia, d'alemany.

Acabada la conferència, vaig aprofitar per veure l'exposició Gabriel Ferrater, llegir tota la vida, exhibida al vestíbul del Centre de Lectura.

-- 

Gabriel Ferrater, llegir tota la vida

¬¬¬¬¬

Divendres de la setmana passada vaig baixar a Reus per poder escoltar la conferència de Josep Murgades sobre Gabriel Ferrater com a traductor, al Centre de Lectura. Al vestíbul, hi havia l'exposició Gabriel Ferrater, llegir tota la vida, produïda amb motiu del centenari per la Institució de les Lletres Catalanes en col·laboració amb les Biblioteques de la Generalitat de Catalunya. El web de l'Any Ferrater informa que l'exposició ha estat ideada per Jordi Cornudella i dissenyada per Jordi Romero --el fill d'Albert Romero, un dels amics de colla del Ferrater adolescent. És sòbria, intel·ligent, amb textos impecables, mesurats, amb una tria de citacions admirable: és un bon instrument de divulgació. Consisteix en set plafons: 

• títol
• 1922-1972
• Llegir l'àlgebra
• Llegir la pintura
• L'ofici de llegir
• Llegir versos, escriure'n
• Llegir la llengua

Diria que ara mateix l'exposició circula per diverses poblacions alhora. Recomano a la lectora, al lector, d'aquest breu apunt que, si la té a l'abast, no deixi de visitar-la. Potser hi trobarà alguna espurna impensada del brillantíssim Gabriel Ferrater. A mi em va agradar veure la imatge dels seus carnets de biblioteca i em vaig apuntar que hauré de llegir la ressenya que Pere Gimferrer va escriure de Teoria dels cossos (Cuadernos Hispanoamericanos, març de 1967).

--

Jaumà2022

¬¬¬¬¬

"Josep Maria Jaumà ens parla de la branca de la poesia anglesa de Gabriel Ferrater", tercera de les conferències del cicle Poetes de Ferrater, organitzat per l'Associació Gabriel Ferrater de Sant Cugat del Vallès a l'Ateneu Santcugatenc, 5 d'abril de 2022 

Enric Sullà fa una breu, simpàtica i informada presentació de Josep Maria Jaumà, que ha fet costat a molts actes de l'Associació Gabriel Ferrater. Recorda la nota que tancava Da nuces pueris: "he provat de fer-me un racó a l'ombra de la branca de poesia anglesa que surt a Thomas Hardy, i s'allarga amb Frost, Ransom, Graves, Auden.". Presenta Jaumà com un home modest i humil, molt treballador, traductor extraordinari, de Hardy, Frost, Ransom, no d'Auden --"en Marcel Riera em va passar davant". Jaumà --que des del meu punt de vista mereix tots aquests elogis, i més, per la seva intel·ligència agudíssima i bonhomiosa-- respon: "Tampoc he tingut temps de tenir ego, no. He treballat molt.". Hardy, Frost, Graves, Ransom, Auden són poetes que li agraden. També va traduir Graves, però el llibre no es va arribar a distribuir per fallida de l'editorial. I ha traduït Philip Larkin, el poeta coetani de Gabriel Ferrater que va continuar allargant aquesta mateixa branca.

Jaumà apunta que, a la nota de Da nuces pueris, Ferrater hi podria haver esmentat el Yeats posterior als poemes de simbologia cèltica i l'Eliot que ja no era l'avantguardista (el modernist, en anglès) de La terra gastada. De fet, la taula cronològica que tancava els llibres de la col·lecció "Antologia catalana", en què es va publicar Teoria dels cossos, incloïa, dins una llista amb 29 llibres de poemes de la primera meitat del segle XX, The Tower, de Yeats, i, malgrat tot, The Waste Land. I a la nota, també hi falta Shakespeare! Tots són poetes més aviat conservadors, i sorprèn que Ferrater, que era molt innovador, s'hi decantés. Què hi va trobar? Que renoven la poesia anglesa del segle XIX, amb un llenguatge més planer, conversacional; segueixen de fet el camí de Wordsworth, la poesia escrita amb el llenguatge de la gent. Parlen de coses concretes, de dones i dies, "un nucli dur d'objectivitat" en paraules de Ferrater, l'experiència personal sense sublimitat. Mantenen la mètrica tradicional, seguint el model de les cançons --i Ferrater escriurà sobretot decasíl·labs i octosíl·labs. Escriuen poemes que presenten un ordre lògic del començament al final: el poema ha de tenir la solidesa d'una carta comercial, o la complexitat i versemblança d'una novel·la, dirà Ferrater.

La sessió s'articula a partir d'un petit dossier elaborat per Josep Maria Jaumà i distribuït entre les persones assistents a l'Ateneu Santcugatenc, que inclou un parell de poemes de cada autor de la branca anglesa. Del parell de poemes, per no allargar-se massa, n'acaba comentant solament un per poeta, fixant-se en les seves qualitats i en les semblances amb la poesia de Gabriel Ferrater: 

• Hardy és el pare, és el que instaura aquesta poesia moderna, diferent de la victoriana. Jaumà tria "Under the waterfall" ("Sota el salt d'aigua"), i explica que parla la dona primer, quan fica el braç dins l'aigua fresca d'un cossiol per rentar els plats... La situació descrita implica una poesia molt diferent de la de l'època precedent: el poema no és un joc de metàfores, té un començament, un final. L'amor queda personificat amb una imatge nova, gens grandiloqüent, en un got perdut al fons del cossiol. Jaumà sols comenta amb més detall un segon poema en el cas de Hardy: "A broken appointment" ("Una cita fallida"), un poema sense llocs comuns, en què un home gran no es troba amb una noia que esperava, i reflexiona sobre l'amor, la compassió i la indiferència.
• De Yeats, en destaca "Leda and the Swan" ("Leda i el cigne"). Zeus es disfressa de cigne per seduir Leda, i en surten quatre ous, dos dels quals seran Clitemnestra i Helena de Troia, és a dir, el naixement de la guerra... Jaumà apunta que "Faula primera" invertiria la situació: el senyor Andreu, el protagonista del poema, quan rep l'atac sobtat, demanarà el divorci.
• Frost era molt popular als Estats Units, entès com a poeta bucòlic, ja que vivia en una granja. Ferrater va admirar molt Frost i va adonar-se que era conflictiu, que el conflicte es trobava dins ell mateix. Després de comentar el poema, Jaumà acaba referint-se a Lionel Trilling, que va ser un dels primers crítics a destacar-ho, quan Frost ja era el poeta nacional, molt vell, com havia explicat Ferrater a l'article sobre Frost que es va aplegar a Escritores en tres lenguas. En tria "The Onset", que comença amb la imatge tòpica que la primera nevada de l'hivern ve silenciosament i ens sorprèn com la mort i acaba trencant el tòpic al final del poema, quan ens diu que no patim, que la neu es fon i no en queda res, que no hem de patir tant per la mort. 
• De John Crowe Ransom, poeta i crític molt famós, fundador de The Kenyon Review, la revista per excel·lència dels new critics, tria "Bells for John Whiteside's Daughter" ("Campanes per a la filla de John Whiteside", text original i traducció que es poden llegir al monogràfic de la revista Reduccions sobre Ferrater, pàg. 82-83). És un poema sobre la filla d'un amic que ha mort. Ransom no fa el plany que consideraríem natural, veu la nena al tanatori... --em fa pensar en un altre poema, citat per Ferrater a l'article sobre Ransom dins Escritores en tres lenguas: "Dead Boy" (pàg. 255-6).
• De Robert Graves, tria "The Persian Version", un poema, publicat el 1946 a la revista The Atlantic, sobre els savis perses, que no es molesten ni a contradir els grecs sobre l'escaramussa de Marató.
• Jaumà afegeix a la branca Philip Larkin, que escriu la seva poesia als seixanta i setanta. És el poeta que reflecteix la nostra societat actual, molt crític i negatiu, amb humor. Es fixa en "Mr Bleaney" ("El senyor Bleaney", literalment "El senyor Grisenc"), un dels poemes de The Whitsun Weddings (1964), que tracta d'un home que busca una habitació, li ensenyen la d'un que ha mort, se la queda... amb un moviment brutal i brillant.

El repàs de poemes acaba de manera magistral amb la traducció que Arthur Terry va fer de Gabriel Ferrater: Women and Days. Jaumà observa que Terry, de qui fa un gran elogi, ha d'adaptar l'estil de Ferrater al d'aquests poetes de la branca que surt a Hardy, ja que li resulta massa diferent de la poesia anglesa. No pot evitar edulcorar Ferrater, el fa més suau. Així, posant un exemple de l'inici d'"In memoriam", del vers 14, aquell intencionat “a l'entrecuix del món” queda traduït amb un insípid, abstracte, "at the midpoint of the universe”.

El cicle Poetes de Ferrater coincideix amb l'Any Ferrater:

• Josep Maria Fulquet, sobre Robert Lowell, 4 de febrer de 2022
• Francesc Gómez, sobre Ausiàs March, 1 de març
• Josep Maria Jaumà, sobre Robert Frost i Robert Graves, 5 d'abril
• Marcel Riera, sobre W. H. Auden, 3 de maig
• Miquel Edo, sobre Cesare Pavese, 7 de juny
• Jordi Ibáñez, sobre Bertolt Brecht, 4 d'octubre
• Ricard Ripoll, sobre Charles Baudelaire, 1 de desembre
• Josep Maria Oroval, sobre William Shakespeare, 7 de febrer de 2023
• Eduard Vilella, sobre Chrétien de Troyes, 7 de març de 2023

--
Apunt revisat el 14 de març de 2024

Gómez2022

¬¬¬¬¬

"Francesc Gómez ens parla d'Ausiàs March", segona de les conferències del cicle Poetes de Ferrater, organitzat per l'Associació Gabriel Ferrater de Sant Cugat del Vallès a l'Ateneu Santcugatenc, 1 de març de 2022 

Enric Sullà presenta breument i elogia Francesc Gómez, poeta (premiat amb el Gabriel Ferrater), professor de la Universitat Autònoma, editor i investigador d'Ausiàs March. Gómez ens recorda que el cinquè centenari de la mort d'Ausiàs March, el 3 de març de 1959, va representar una fita en els estudis sobre el poeta, amb la publicació del volum final de l'edició crítica de Pere Bohigas a la col·lecció "Els nostres clàssics" i la publicació de l'antologia de Joan Fuster. És l'any de la mort de Riba i de l'escriptura de molts dels poemes de Da nuces pueris. March havia produït també un canvi de dicció radical respecte als poetes de les generacions precedents amb les seves primeres cançons, escrites amb un català lliure de provençalismes i amb un patró formal molt homogeni (aquestes primeres cançons són uns trenta-cinc poemes), sovint de cinc estrofes, de vuit versos, decasíl·labs. Intel·lectualitza la poesia amorosa, hi analitza el jo, usant el mètode i la terminologia de l'escolàstica --la filosofia dominant del seu temps. Beu d'Ovidi, sobretot de les Heroides, i dels monòlegs tràgics de Sèneca, tots dos autors traduïts aleshores en català, unes fonts que són tota una novetat en la nostra tradició literària. Manté una part de la temàtica amorosa trovadoresca però amplia els temes, de manera poc convencional, amb gust per la contradicció i la paradoxa: la desigualtat dels amants en la relació corresposta i la gelosia del poeta (diferent de la gelosia del marit, dels trovadors). L'èmfasi en el jo ens el fa proper, i per això atreu Ferrater.

Gómez llegeix i comenta amb solvència poemes de March i repassa els testimonis de l'interès que hi tenia Gabriel Ferrater, començant per la carta a Jaime Gil de Biedma del febrer de 1956 en què li cita amb entusiasme uns versos del primer poema del quart volum de l'edició de Pere Bohigas, acabada de publicar (poema XCI, versos 49-50): "Los fets d'amor no puc metre en oblit, / ab qui els haguí, ne el lloc, no em cau d'esment". Es tracta d'un poema innovador d'Ausiàs March, de la seva segona etapa, allunyat de la poesia medieval, de motius sexuals, molt realista (la carta es pot llegir a Papers, cartes, paraules, pàg. 341-4, i a l'antologia de Marina Porras Donar nous als nens, pàg. 307-11). Després hi ha la nota final de Da nuces pueris, gairebé programàtica respecte a la seva poesia, amb Bertran de Born, Chaucer, Villon, Skelton, i March com a models, constituïts com una antítesi de la literatura del Renaixement. I encara serà més clar en el "Poema inacabat", quan es declara "poeta medievista": Gómez llegeix els versos 76-94, i insinua que farem bé si ens els prenem seriosament. A Menja't una cama hi havia el poema "Tant no turmenta": unes paraules del LXXIII, un poema d'absència i enyor. En la carta, del 1965, al professor John Frederick Nims (Papers, cartes, paraules, pàg. 461-3), es refereix al LXVIII i al fet que incloïa una estrofa espúria, que havien inclòs les edicions d'Amadeu Pagès i de Pere Bohigas: aquesta observació, que Ferrater havia fet a Lola Badia quan estudiava a la Universitat Autònoma, es considera ara encertada; el poema es reprodueix actualment sense l'estrofa, i hi guanya, és clar. Gómez esmenta també les llibretes que es conserven, dins el llegat Ferrater, amb anotacions de l'edició de Pere Bohigas, i un article de presentació d'Ausiàs March, en castellà, amb tres poemes traduïts, el VII, el XXVIII i el XCI --que hem de comptar que llegirem dins l'obra completa. 

Ara: si bé hi ha una simpatia indiscutible de Gabriel Ferrater per Ausiàs March, Gómez constata que n'han quedat poques traces verbals dins Les dones i els dies, perquè on és més visible és als poemes descartats, com ara "Il gran rifiuto", amb un "Tu incorruptible,  / despietadament plena de seny", i "Estiu", fet de decasíl·labs cesurats a la quarta, ausiasmarchians (tots femenins, i gairebé amb estramps, menys el "com" del tercer vers de cada estrofa). -- La conclusió profunda de la conferència de Francesc Gómez, des del meu punt de vista, és que Gabriel Ferrater actua dins la poesia catalana com un revulsiu, de la mateixa manera que Ausiàs March. Hi ha també el mestratge de March en la lucidesa literària de Ferrater, i són també els poemes de Ferrater els que ens ajuden a recobrar la poesia de March. Al cap d'un mes de la conferència precisament, Jordi Amat va publicar Vèncer la por: Vida de Gabriel Ferrater: el començament del capítol "Literatura (1956-1958)", pàg. 173-177, documenta la lectura apassionada que Gabriel Ferrater feia d'Ausiàs March aquells anys. 

El cicle Poetes de Ferrater coincideix amb l'Any Ferrater, i segueix a principi de l'any següent:

• Josep Maria Fulquet, sobre Robert Lowell, 4 de febrer
• Francesc Gómez, sobre Ausiàs March, 1 de març
• Josep Maria Jaumà, sobre Robert Frost i Robert Graves, 5 d'abril
• Marcel Riera, sobre W. H. Auden, 3 de maig
• Miquel Edo, sobre Cesare Pavese, 7 de juny
• Jordi Ibáñez, sobre Bertolt Brecht, 4 d'octubre
• Ricard Ripoll, sobre Charles Baudelaire, 1 de desembre
• Josep Maria Oroval, sobre William Shakespeare, 7 de febrer de 2023
• Eduard Vilella, sobre Chrétien de Troyes, 7 de març de 2023

--
Apunt revisat el 14 de març de 2024

IborraEnric

¬¬¬¬¬

Considero Enric Iborra un dels lectors més intensos i extensos que té el nostre país. Llegeix amb la minuciositat d'un creador de literatura i amb la voracitat d'un enciclopedista. L'any 2010 va estrenar un blog de referència, La serp blanca, amb el subtítol Notes de lectura i altres històries d'Enric Iborra. El segueixo, el vaig llegint. Escriu de manera clara i aguda, amb una obertura de compàs que fa pensar en els assaigs de Joan Fuster, amb una amenitat constant, sense cap baixada de to ni d'interès. El seu primer propòsit era dur un dietari públic de l'assignatura de literatura universal, que havia començat a impartir a l'Institut Lluís Vives de València al curs anterior. A l'aula concentrava l'esforç en el comentari oral i dialogat; concep la literatura com una conversa. Les seves anotacions sobre les reaccions sinceres i espontànies dels alumnes són simpàtiques. Així, els alumnes li comenten que no llegiran pas la Bíblia: “Quede clar: per molt que Enric s'haja esforçat a fer veure les virtuts literàries de la Bíblia, no hem de caure en el radicalisme de llegir-la. Fins aquí podíem arribar!”.

Professor de dedicació enorme (retirat fa poc de la docència), va anar afegint al blog també apunts de les seves lectures, sobretot les que tenien més relació amb el curs. Una bona part de La serp blanca ha acabat publicada també en tres llibres, en versió revisada i corregida, amb un cert esforç per ordenar els textos seguint un fil conductor: Un son profund: Dietari d'un curs de literatura universal (2013), La literatura recordada: 101 contrapunts de lectures (2018), Els còmplices: Notes sobre l'ordre sord de la literatura (2021) i La vida somnàmbula (2026). Una de les qualitats d'aquests llibres és que, a mesura que avances pàgines, van creixent en profunditat i capacitat d'estímul. Tenen una inesperada consistència temàtica, dins els capítols i en el conjunt. Enric Iborra és el professor que tothom voldria haver tingut i sabut aprofitar. Qui llegeixi aquestes línies i no el conegui, que navegui uns minuts pel seu blog o que llegeixi la seva introducció al Diari 1952-1960 de Joan Fuster (València: Tres i Quatre, 2021).

Enric Iborra és un lector poderós, un divulgador infatigable. Per situar-lo d'una manera complexa, copio tres observacions de La literatura recordada:

• “Això que els grans llibres poden canviar la vida és un tòpic literari, en el pitjor sentit de la paraula: una idea falsa per poc que la contrastem amb la nostra experiència –la real, no la verbal! Els grans llibres ens poden fer veure la vida d'una altra manera, podem fer-nos conscients d'aspectes que ens havien passat per alt. Però no ens canvien. La lectura d'un gran llibre no modifica cap ni una de les rutines que conformen la nostra vida.” (pàg. 43).
• “El problema principal de la vida literària, a hores d'ara, no és ni la rebentada ni el botafumeiro, sinó el silenci. La literatura no existeix si no se'n parla, si els llibres no es comenten, si no es valoren, si no es comparen: si no es critiquen. Els autors viuen amb resignació amarga aquest silenci, aquesta sensació d'escriure en el buit. Els crítics, els pocs que hi ha, també.” (pàg. 57). 
• “Reconec que soc una mica escèptic respecte a aquesta virtualitat de la literatura, encara que això segurament és una conseqüència d'habitar a l'àrea peninsular tradicionalment immune a les influències de la lletra impresa.” (pàg. 72).

"Jo també sóc ferraterià. He comprat i he llegit tot el que s’ha editat de Ferrater.", diu Enric Iborra, en el començament de la seva lectura del poema "Aniversari". Trobava a faltar, és clar, un apunt en aquest blog sobre l'Iborra lector de Gabriel Ferrater, per la quantitat i la qualitat de les observacions que li ha dedicat: 

• "Tres prosistes" de Gabriel Ferrater, 25 d'octubre de 2010
• "Aniversari", un poema de Gabriel Ferrater, 13 de febrer de 2013
• "Llegir, ara que és estiu", 12 de juliol de 2014 --a propòsit, entre altres, d'un libre que havia interessat GF: The Catullan Revolution, de Kenneth Quinn
• Dimarts que ve començarem "Anna Karènina", 11 de desembre de 2016 --l'apunt parteix d'una observació de GF sobre els novel·listes del segle XIX que van decidir-se a escriure història contemporània
• Fatti, fatti! Com s’ha d’escriure, segons Stendhal, 13 de juliol de 2018 --amb una referència a les conferències de GF sobre Josep Pla
• La feina s'acumula, 26 de maig de 2019 --a propòsit de la publicació del volum de conferències de GF amb el títol Curs de literatura catalana contemporània
• El sarcasme, que, com tothom sap, és una forma higiènica i eficient de la caritat, 14 de desembre de 2019 --a propòsit de Sobre el llenguatge
• Lionel Trilling, Gabriel Ferrater i Joan Fuster, 26 de març de 2020
• "La lectura d'un dels poemes de Gabriel Ferrater que més m'agraden", 19 de març de 2023 --una nova lectura del poema "Aniversari"
• "El realisme moral: Lionel Trilling, Gabriel Ferrater i Josep Pla", 5 de maig de 2024 --a propòsit de la publicació de la biografia de Josep Pla Un cor furtiu, de Xavier Pla
• "Sentir enveja de Gabriel Ferrater", 21 de novembre de 2025 --ressenya de Papers sobre literatura

Comparteixo amb Enric Iborra la dèria de fer llistes de lectures, per als mesos que s'acosten, de llibres per comprar, per demanar a la biblioteca... Vaig afegint nous títols a la llista general de lectures pendents i llevant títols a la llista de lectures de l'any que ve, perquè es mantingui en unes proporcions raonables, prou llarga perquè no sigui capaç de cobrir-la sencera però astutament mesurada per l'inconscient per fer-me creure que sí que podré llegir-ho tot. Constato que moltes lectures que he fet els darrers dos anys segueixen les seves recomanacions. 

També he llegit, del seu pare, Josep Iborra, membre de la tertúlia de Joan Fuster, Inflexions, Breviari d'un bizantí i Fuster, una declinació personal, i tinc damunt la taula el Diari 1965-1977, editat enguany per Enric Iborra. I a la llista de llibres que em poden regalar pel meu aniversari, els dos volums de cartes de Plini el Jove, un dels autors de qui Enric Iborra parla amb més entusiasme a Els còmplices. -- Me'ls van regalar, els dos volums de Plini el Jove, i els vaig llegir amb molt de plaer i amb la sorpresa de fer-se'm molt proper. Vaig acabar també el Diari de Josep Iborra, llegint-lo sense pressa, un any per setmana. L'anotació de l'11 de febrer de 1974 acaba amb aquesta referència que copio (pàg. 719, l'original inclou els punts suspensius finals):

Gabriel Ferrater: Teoria dels cossos. Contar l'alliberació, sentir-se alliberat, voler-se lliure: això és perfectament romàntic. Viure una il·lusió: la il·lusió de la lucidesa, de la comprensió, del despreniment. Flotar, surar, sobrevolar per damunt de la vida...

Ara tinc damunt la taula el darrer llibre de Josep Iborra editat pel seu fill: El vici de la introspecció --títol magnífic. El volum es compon de tres parts: "El descrèdit de l'humà", "Espigolant Montaigne" i "Correspondència amb Josep Garcia Richart". -- També el vaig llegir, ara una part ara una altra, com si fossin tres llibres.

Més sobre Enric Iborra:

• Convidat al juliol de 2018 al programa sobre el Gilgamesh de Ciutat Maragda a Catalunya Ràdio
• Entrevista del maig de 2022, al web lallibretat.com --aquest enllaç s'ha trencat

Enric Iborra, en una foto publicada a eldiario.es per una entrevista que li va fer Lourdes Toledo l'any 2019

--
Apunt revisat el 12 de març de 2026