divendres, 11 de desembre del 2009

Torresi2008

¬¬¬¬¬

Torresi, Stefano. "Gabriel Ferrater, entre tradició (catalana) i europeisme (lingüístic i literari)". La Catalogna in Europa, l’Europa in Catalogna. Transiti, passaggi, traduzioni: Atti del IX Congresso internazionale (Venezia, 14-16 febbraio 2008). Associazione Italiana di Studi Catalani.

Article de divulgació, correcte dins el congrés en què devia ser llegit com a ponència. No m'aporta res.

--

Ballart1997

¬¬¬¬¬

Ballart, Pere. "Sobre les dues maneres de la poesia ferrateriana". Revista del Centre de Lectura de Reus, març de 1997, pàg 4-6.

Ballart destaca la unitat i la coherència dels poemes ferraterians, escrits en pocs anys i a una edat madura, i també la congruència de les seves apreciacions crítiques amb l'obra poètica: "El poema ferraterià és sempre, en efecte, la precisa representació d'una experiència individual que figura que el jo poètic ha protagonitzat o ha presenciat en qualitat d'observador, representació que incorpora de manera més o menys implícita, en forma de comentari ocasional o com a epifonema independent, una anàlisi de les implicacions morals de la circumstància evocada." (pàg. 5).

El que Ferrater fa sovint, sobretot a Da nuces pueris, és actualitzar la part inefable de la seva experiència amb el recurs a referents tangibles; crea un corrent analògic entre anècdota i categoria i, així, assoleix l'expressió artística --aquesta seria la primera manera. La segona manera es caracteritzaria per la complicació de l'anècdota, més el·líptica i sense narració, i la compressió estilística --no acabo de veure que sigui una manera diferent, sinó més aviat un ús de determinats recursos amb més intensitat.

--

Oliva1973

¬¬¬¬¬

Oliva, Salvador. "Bases per a un estudi de la mètrica. Comentari a'unes idees teòriques de Gabriel Ferrater". Els Marges, núm. 1, 1974, pàg. 100-3.

Salvador Oliva comenta l'article "Sobre mètrica", publicat per Ferrater l'agost de 1971. Explica que es tractava d'una primera part; "la segona part havia de ser una anàlisi del decasíl·lab d'Ausiàs March, però l'article esmentat va ser l'últim de la sèrie De causis linguae." (pàg. 100). Oliva no podia conèixer en aquell moment el text de la conferència sobre Foix --si no és que hi havia assistit -- que conté una de les reflexions més detallades de Ferrater sobre mètrica (Foix i el seu temps, pàg. 68-84).

El comentari posa en valor l'article de Ferrater, que defensava que la mètrica se sosté en la sintaxi i que l'estructura dels mots catalans (i indoeuropeus) imposava cinc patrons o esquemes accentuals. Oliva hi afegiria l'espondeu, a part d'explicitar que la poesia feta en llengua romànica acostuma a incorporar el recurs a l'isosil·labisme. Seguint, doncs, Ferrater, amb mirada crítica, Oliva analitza estrofes de diferents poetes, i s'acaba fixant en un vers coix de Foix esmentat a l'article de Ferrater. Les conclusions d'Oliva són perdurables ("A mi em sembla que tot estudi ben fet sobre mètrica és un element, entre altres, de l'estudi de la competència poètica", diu a la pàg. 102), i prefiguren els seus brillants estudis posteriors sobre mètrica, i, més enllà, la revolució mètrica que representen per a la poesia catalana els seus darrers llibres.

L'article anava signat per Salvador Oliva-Llinàs.

Apunt revisat el 15 de gener de 2010

--

Sullà1980

¬¬¬¬¬

Sullà, Enric. "Sobre la crítica literària de Gabriel Ferrater". Els Marges 18-19, 1980.

Es tracta d'una ressenya de Sobre literatura, publicada al cap de poc de l'aparició del que va ser el primer llibre publicat per Joan Ferraté amb textos del seu germà sobre literatura. Sullà hi amuntega per començar algunes citacions de "Madame se meurt", "El resurgimiento", la "Carta a un neòfit castellà", les anotacions sobre Oller i Vayreda. Segueix amb comentaris de detall, elogiosos, sobre els altres textos que componen el llibre. Acaba posant Ferrater en el grup de crítics catalans format per Carles Riba, "naturalment el primer", i Joaquim Folguera, Marià Manent, Joan Ferraté i Pere Gimferrer.

Sobre la crítica ferrateriana, la referència és el llibre de Jordi Julià La crítica de Gabriel Ferrater: Estudis d'una trajectòria intel·lectual.

--

dijous, 19 de novembre del 2009

Juste2009

¬¬¬¬¬

Juste, Enric. Metrònom Ferrater. Barcelona: Bellveure, 2009, 96 minuts. [2a edició, amb extres, juny de 2010]

Al novembre de 2009, Enric Juste publica 500 DVD numerats del seu esplèndid documental Metrònom Ferrater. Es tracta d'una peça imprescindible d'ara endavant en relació amb la biografia de Ferrater. Hi entrevista Xavier Amorós, Carmen Balcells, Laureà Bonet, Josep Maria Castellet, Narcís Comadira, Jordi Cornudella, Félix de Azúa, Jaume Ferran, Amàlia Ferrater, Beth Galí, Joaquim Horta, Yvonne Hortet, Jill Jarrell, Sonia Mendlewicz, Anna Maria Moix, Joaquim Molas, Dolors Oller, Núria Perpinyà, Rosa Regàs, Francisco Rico, Isabel 'Cateta' Rocha, Carmen Rojo, Jaime Salinas, Júlia Samaranch, Joan Solà, Enric Sullà, Mario Vargas Llosa. Rosa Novell hi recita dos poemes, "Si puc" i "Metrònom". Hi ha testimonis molt valuosos, com el d'Amàlia Ferrater (que va morir l'any 2008), passejant pel mas Picarany, i el de Jill Jarrell. El documental inclou moltes imatges inèdites, i breus fragments d'una pel·lícula familiar en què es veu els tres germans Ferrater i els pares.
El 27 de juny de 2009 ja havia tingut la sort d'assistir a l'estrena del documental, presentat breument pels ajudants de producció, Enric Virgili i Carles Álvarez, en el marc del Festival d'Estiu de Caldes d'Estrac Poesia I +. Es va projectar al magnífic pati de la Fundació Palau. Carles Álvarez em va comentar a la sortida que disposaven de 30 hores de pel·lícula, i, de fet, el bloc difon fragments d'entrevista que no s'han inclòs al documental (per exemple, Jill Jarrell hi recita els versos que encapçalen Les dones i els dies).

El 29 de setembre torno a veure el documental a Girona, a la Casa de Cultura, presentat pel mateix Enric Juste i per Jordi Cornudella. Juste aclareix que Marta Pessarrodona i Eduard Bonet van refusar d'aparèixer al documental. Cornudella explica que aviat publicaran les obres completes de Ferrater, a Galàxia Gutenberg, i que hi ha més aviat pocs textos inèdits (una conferència sobre Fabra, pendent encara de transcriure; un informe de lectura extens, en anglès, per a un editor nord-americà, sobre Josep Pla; la correspondència amb la Jill Jarrell, i les llibretes amb anotacions sobre lingüística). Cornudella coincideix a valorar especialment les aportacions de Jill Jarrell --cognom que pronuncia agut-- i d'Amàlia Ferrater --que va morir al cap de vint dies de la filmació (havent expressat que volia que la seva cendra fos enterrada al Mas Picarany).
  • Gràcies a una al·lusió a Austin de Cornudella, em ve al cap, que, fa vint anys, quan començava a utilitzar internet, havia trobat que el Harry Ransom Center de la Universitat d'Austin tenia algun document de Ferrater i la Jill Jarrell. Remeno: sí, el fons de l'editor Alfred A. Knopf té entre els seus corresponsals una capsa a nom de Jill Jarrell Ferrater.
El 28 de gener assisteixo també a la presentació a Barcelona, al Centre d'Arts Santa Mònica. La sala d'actes, plena, un centenar de persones, molts aplaudiments. Presenten l'acte el director del Centre, Vicenç Altaió, breu, insubstancial --però l'equip del documental li reconeix l'eficàcia organitzativa--; Emili Manzano, productor de Bellveure, que valora que Juste defugi la modernitat aparent dels moviments de càmera gratuïts, el protagonisme de la càmera, el to escabrós habitual (exemplificat a la recent estrena de la pel·lícula El cónsul de Sodoma, una biografia de Gil de Biedma més aviat concentrada en la seva vida sexual); Joan Solà, breu, que explica malament un parell d'anècdotes de primera mà sobre Ferrater, que ja havia publicat en un lloc o altre --una decepció (però ara, al cap dels mesos, m'adono que ja estava malalt)--; Jordi Cornudella, infal·lible, destacat, que descriu el Ferrater que ha tractat de reflectir el documental, i el director Enric Juste, una mica nerviós, emotiu, que agraeix l'ajuda de Núria Mansanet a l'inici del projecte i rebla les idees sobre la producció, el to desitjat, la persistència del seu interès i de les investigacions de l'equip que ja havien apuntat Manzano i Cornudella. A la sortida, veig Beth Galí, Isabel Rocha i Júlia Samaranch.Carles Álvarez em diu que tenen 23 hores de metratge, que preservaran. Tornar a veure el documental en pantalla gran m'ha fet apreciar, aquesta vegada, la qualitat del ritme, dels tempos, de les imbricacions temàtiques de les diferents intervencions, i la gràcia de les entrades de veu en off mentre es projecten imatges de dibuixos, llibres, o racons del Mas Picarany, unes veus que s'imposen abans que aparegui en pantalla la persona que comença a enraonar.
  • En una entrevista al setmanari El Temps, l'any 2024, Jordi Cornudella es refereix a una idea de Francisco Rico que recull precisament aquest documental: que era intel·ligentíssim però no tenia mètode. Cornduella ens hi posa context: "Com que ell, tota la vida, va ser un lector empedreït, no devia tenir ganes de passar les seves lectures pel sedàs d’una escola crítica. Per això no es va voler fer crític. Era un lector amb molt terreny per l’espontaneïtat. Fa anys, en Paco Rico ho va dir molt bé, des del punt de vista de la crítica literària: Ferrater era un lector sense mètode. Llegir sense mètode té desavantatges, però també avantatges. Si llegeixes amb mètode, només pots arribar a interpretar fins allà on t’ho permet el mètode. En canvi, si llegeixes sense mètode, no tens límits, pots arribar molt més al fons, segons com. Ell té la virtut d’arribar al fons i saber comunicar-ho entusiasmat.".

Al juny de 2010 apareix una segona edició --també de 500 exemplars, m'explica Enric Juste-- del documental, amb tres extres que sumen 21 minuts:
  • La pel·lícula sencera de l'arxiu de la família Ferrater, uns quants minuts de metratge, dels quals la primera edició del documental havia presentat ja una selecció breu i significativa
  • Uns talls addicionals sobre la relació entre Gabriel Ferrater i Jill Jarrell, que contrapunten fragments de l'entrevista a la mateixa Jill Jarrell amb les entrevistes a Carmen Balcells, a Jaime Salinas i a Josep Maria Castellet. Carmen Balcells els va presentar el 1963 el primer dia de la Fira de Frankfurt, i ja no es van separar, es van enamorar bojament. Castellet afirma que la Jill Jarrell el va abandonar, entre altres motius, perquè ella s'estava alocholitzant.
  • La lectura que va fer Lou Reed de la traducció anglesa de "Cambra de la tardor" i d'"Oci" en un recital a Nova York, l'any 2007, organitzat per l'Institut Ramon Llull.
  • David Figueres en va fer una ressenya recomanable.

***

L'any 2014, Enric Juste va reelaborar el documental per a la Ràdio Televisió Espanyola, amb el títol Gabriel Ferrater: Trabajos de seducción perdidos. La nova versió repeteix continguts de Metrònom Ferrater, però també n'omet i inclou material nou, altres testimonis (sobretot d'àmbit espanyol).

L'any 2022, per l'acte inaugural de l'Any Gabriel Ferrater, a Reus, Enric Juste ha recuperat materials d'arxiu de les entrevistes que va fer per preparar el documental. Organitzades en dues seccions,  han ajudat a proporcionar una imatge complexa de Ferrater.

***

Marina Porras i Enric Vila han repassat el documental en un programa de Les recomanacions fonamentals. El seu diàleg té salsa, és viu, gamberreja; si estiguessin d'acord, el to resultaria avorrit. Subscric la intuïció de fons de Vila, que veu una impostura desagradable en una bona part dels testimonis: amb por, interessats, sense voler arribar a comprendre'l (Vila parla d'un mur d'aïllament). M'imagino que devien tractar Ferrater d'una manera prou diferent en el grup de Vinyoli, Valentí, Petit, Bohigas, una tertúlia formada per la generació anterior, ja difunts quan Juste va fer el documental... En tot cas, potser la visió més equànime és la de Jaime Salinas, amb llums i ombres, pel que es desprèn del llibre de records que va editar Enric Bou. Alguns cops Vila i Porras, des del meu punt de vista, desbarren. He tornat a veure el documental sencer. Considero les paraules de Francisco Rico un elogi, que em sembla sincer, de la persona Gabriel Ferrater, superior a l'obra. Em fan pensar precisament en el que deia Ferrater de Carles Riba, en aquella entrevista que li va fer Lluís Pasqual, que "[...] això no es veu del tot en la seva obra [l'obra de Riba], no reflecteix aquesta enorme qualitat humana. Un home, és clar, és sempre superior a la seva obra.".


--
Apunt revisat el 9 d'agost de 2024


dimarts, 10 de novembre del 2009

Castellet2009

¬¬¬¬¬

Castellet, Josep Maria. "Gabriel Ferrater: La passió per la literatura", pàg. 127-143, dins Seductors, il·lustrats i visionaris: Sis personatges en temps adversos. Barcelona: Edicions 62, 2009, 253 pàg.

El capítol sobre Gabriel Ferrater és el més breu del llibre, i no difereix gaire d'una contribució anterior de Castellet que havia llegit a la revista Faig, en un número de l'any 1982. Hi evoca amb anècdotes de primera mà el paper destacat de Ferrater en el jurat, de l'any 1961 al 1967, del Premi Internacional de Literatura que havien impulsat Giulio Einaudi i Carlos Barral. És un text recomanable, tot i que deu haver contribuït força que molts posessin l'èmfasi en la figura del Ferrater genial i alcoholitzat. Castellet l'ha actualitzat amb algunes aportacions facilitades per Jordi Cornudella.
  • Reprodueix, íntegra, la carta que Ferrater va enviar als membres del jurat (pàg. 136-7) per comunicar que no participaria més en els premis. La copio: "Estimat Carles: en vista que he descobert una incompatibilitat del tot inconciliable entre certes concepcions de la literatura que podríem dir-ne sud-americana i la concepció meva, renuncio a les meves funcions com a membre del jurat del Prix International de Littérature. No m'és possible, dins una simple carta, de precisar perfectament el que vull dir. Apuntaré només que tota forma de nacionalisme em sembla un fenomen molt perillós de compassió d'un mateix i de compensació d'aquesta compassió, i que no vull mirar de massa prop coses d'aquestes. En un New Yorker que he rebut avui hi ha un ninot d'unes rates que abandonen un vaixell, i d'una rata que s'hi queda i que diu: 'Jo puc ésser una rata, però un desertor no ho seré mai!'. Bé, a mi em sembla que el seny ordena, tant als homes com a les rates, d'abandonar els vaixells podrits --i les rates i els homes que no els abandonen, és perquè es compadeixen d'ésser rates individuals o d'ésser homes individuals. Com a català que sóc, m'he passat la vida abandonant estúpides barquetes de nacionalisme on m'exhortaven a aferrar-me. No veig cap raó per a concedir a la compassió d'ells mateixos que | puguin tenir els altres més drets que no he concedit a la meva. Trameto una còpia d'aquesta carta a tots els membres del jurat d'enguany.".
El llibre, força semblant als Escenaris de la memòria, que Castellet havia publicat el 1988, es compon de sis retrats:
  • "Manuel Sacristán: Història d'una amistat", pàg. 15-89
  • "Carlos Barral: Les ferides del temps", pàg. 91-125
  • "Gabriel Ferrater: La passió per la literatura", pàg. 127-143
  • "Joan Fuster: Una conversa i quatre xafarderies", pàg. 145-166
  • "Alfons Comín. Un discurs interromput", pàg. 167-199
  • "A la vora del Nil, Terenci Moix coneix el general Líster", pàg. 201-243
  • El llibre es completa amb un índex de noms
Apunt revisat el 26 de novembre de 2010

--

dissabte, 19 de setembre del 2009

Espais de probabilitat finits

¬¬¬¬¬

Espais de probabilitat finits (1969) és un llibre escrit pel matemàtic Eduard Bonet en què Gabriel Ferrater consta com a coautor. Bonet no havia gosat escriure el llibre en català, i no se n'havia sortit amb un corrector que havia tractat d'ajudar-lo. Va conèixer Ferrater, es van fer amics, com recorda al seu llibre Gabriel Ferrater i Robert Musil: entre les ciències i les lletres. “La col·laboració de Gabriel Ferrater va consistir en la discussió dels capítols escrits en castellà i la traducció al català. Aquesta feina comportava revisar els conceptes, fixar una terminologia científica en català i oferir un text que evités encarcaraments de llenguatge i que fos un model viable d’estil científic.” (pàg. 474). “Vaig pensar que... la seva feina anava molt més enllà de la de traductor i vaig decidir que sortís a la portada com a col·laborador del llibre. No li ho vaig consultar abans i quan en va veure els primers exemplars es va sentir molt orgullós. Tal com ja he explicat, em va demanar uns llibres per ensenyar-los o regalar-los a uns amics seus que dubtaven que sabés matemàtiques.” (pàg. 488).

El meritori esforç del llibre de Bonet a posar en valor l'interès de Ferrater per les matemàtiques, la lògica i la filosofia em persuadeix d'incloure els Espais de probabilitat finits dins la relació dels llibres de Ferrater.

--

dimecres, 16 de setembre del 2009

Un blog espuri (presentació)

¬¬¬¬¬

"Només hi ha una manera seriosa de llegir, que és rellegir" Joan Fuster

Tot i que havia seguit el batxillerat de ciències, la literatura em va atreure fins al punt de matricular-me de Filologia Catalana a l'Autònoma el 1982. La professora i crítica Dolors Oller, que impartia l'assignatura Introducció als Estudis Literaris, devia ser la primera persona a posar davant la meva ignorància oceànica un poema de Gabriel Ferrater (i és la persona que més em va ensenyar a llegir al llarg dels anys d'universitat). Literatura Catalana I, a càrrec de Jordi Castellanos, incloïa, com una de les darreres lectures obligatòries, Les dones i els dies. Tant se val que no n'acabéssim el programa. A les vacances del 1983 vaig llegir el llibre per primer cop.

He tornat sovint als poemes de Les dones i els dies, i als altres textos de Ferrater que han anat apareixent. Durant una llarga temporada vaig arribar a dinar, un cop per setmana, amb un parell d'amics, per llegir plegats amb atenció, un poema darrere l'altre, el llibre sencer. Era un esforç de lectura solidari, contrastat, perserverant, poderós, que ens feia recórrer amb goig la distància plantejada pels versos del poema, fins a percebre'n els valors menys evidents. Una bona part de les observacions d'aquest blog es fonamenta en aquella experiència singular. Els versos de Ferrater em continuen tornant a la memòria, moltes vegades, amb el pas dels anys, amb la gràcia d'entendre'ls millor.

Vaig acabar la carrera tot compaginant-la amb feines com a professor de llengua. Durant uns quants anys vaig col·laborar amb editorials i agències de traducció, més aviat esporàdicament, per suplementar el sou de tècnic acabat d'incorporar a un departament de la Generalitat. Ara la meva feina consisteix a coordinar un equip de deu dotze persones dedicades a la comunicació institucional i a la gestió del coneixement en una organització en què treballen unes vint-i-cinc mil persones; una de les meves dèries professionals és la usabilitat. No m'he dedicat mai a la docència de la literatura ni he publicat res. Em considero un lector de bona fe, que va dir aquell, lateralment interessat aquests darrers mesos pel que algun savi hiperbori gosarà qualificar de crítica 2.0 ;-)

Un fres de móres negres té primordialment una utilitat personal: endreçar les meves notes, pensar-hi més, endinsar-me encara en la lectura de Ferrater. Vaig encetar el blog el 22 de maig de 2009 i vaig publicar-hi més de cent cinquanta dels seus apunts de cop, ja que em convenia organitzar còmodament la llista de la columna esquerra --amb l'inconvenient que la pressa de publicar tots els apunts seguits fa que encara n'hi hagi de buits o de parcials, amb moltes observacions pendents d'afegir. Hi haurà pocs apunts que duguin una data posterior, perquè l'estructura fonamental del blog és fixa: un apunt per poema, un apunt per llibre. Un fres de móres negres és, doncs, un blog impur, per la infreqüència de publicació de nous apunts, i un blog oportunista, que aprofita més que res les facilitats de publicació d'aquest gènere de webs.

Durant els propers mesos, aniré recuperant totes les notes de lectura que he aplegat al cap dels anys --una distracció satisfactòria, un camí amb prou al·licient per a un servidor. Actualitzaré els apunts ja publicats, l'un darrere l'altre. Potser cal dir que aquestes móres, sorgides al marge de l'admirable hort acadèmic, hauran complert amb escreix la seva missió només que arribin a endolcir el paladar d'algun altre lector.

Apunt revisat el 12 de juny de 2010

--
 

Comparteix Un fres de móres negres

Creative Commons License
Un fres de móres negres es publica
sota una llicència Creative Commons 2.5

Add to Technorati Favorites