¬¬¬¬¬
"Només hi ha una manera seriosa de llegir, que és rellegir" Joan Fuster
Tot i que havia seguit el batxillerat de ciències, la literatura em va atreure fins al punt de matricular-me de Filologia Catalana
a l'Autònoma el 1982. La professora i crítica
Dolors Oller, que impartia l'assignatura Introducció als Estudis Literaris, devia ser la primera persona a posar davant la meva ignorància oceànica un poema de Gabriel Ferrater (i és
la persona que més em va ensenyar a llegir al llarg dels anys d'universitat). Literatura Catalana I, a càrrec de
Jordi Castellanos, incloïa, com una de les darreres lectures obligatòries,
Les dones i els dies. Tant se val que no n'acabéssim el programa. A les vacances del 1983
vaig llegir el llibre per primer cop.
He tornat sovint als poemes de Les dones i els dies, i als altres textos de Ferrater que han anat apareixent. Durant una llarga temporada vaig arribar a dinar, un cop per setmana, amb un parell d'amics, per llegir plegats amb atenció, un poema darrere l'altre, el llibre sencer. Era un esforç de lectura solidari, contrastat, perserverant, poderós, que ens feia recórrer amb goig la distància plantejada pels versos del poema, fins a percebre'n els valors menys evidents. Una bona part de les observacions d'aquest blog es fonamenta en aquella experiència singular. Els versos de Ferrater em continuen tornant a la memòria, moltes vegades, amb el pas dels anys, amb la gràcia d'entendre'ls millor.
Vaig acabar la carrera tot compaginant-la amb feines com a professor de llengua. Durant uns quants anys vaig col·laborar amb editorials i agències de traducció, més aviat esporàdicament, per suplementar el sou de tècnic acabat d'incorporar a un departament de la Generalitat. Ara
la meva feina consisteix a coordinar un equip de deu dotze persones dedicades a la comunicació institucional i a la gestió del coneixement en una organització en què treballen unes vint-i-cinc mil persones; una de les meves dèries professionals és la
usabilitat. No m'he dedicat mai a la docència de la literatura ni he publicat res. Em considero un lector de bona fe, que va dir aquell, lateralment interessat aquests darrers mesos pel que algun savi hiperbori gosarà qualificar de
crítica 2.0 ;-)
Un fres de móres negres té primordialment una utilitat personal: endreçar les meves notes, pensar-hi més, endinsar-me encara en la lectura de Ferrater. Vaig encetar el blog el 22 de maig de 2009 i vaig publicar-hi més de cent cinquanta dels seus apunts de cop, ja que em convenia organitzar còmodament la llista de la columna esquerra --amb l'inconvenient que la pressa de publicar tots els apunts seguits fa que encara n'hi hagi de buits o de parcials, amb moltes observacions pendents d'afegir. Hi haurà pocs apunts que duguin una data posterior, perquè l'estructura fonamental del blog és fixa: un apunt per poema, un apunt per llibre.
Un fres de móres negres és, doncs,
un blog impur, per la infreqüència de publicació de nous apunts, i un blog oportunista, que aprofita més que res les facilitats de publicació d'aquest gènere de webs.
Durant els propers mesos, aniré recuperant totes les notes de lectura que he aplegat al cap dels anys --una distracció satisfactòria, un camí amb prou al·licient per a un servidor.
Actualitzaré els apunts ja publicats, l'un darrere l'altre. Potser cal dir que aquestes móres, sorgides al marge de l'admirable hort acadèmic, hauran complert amb escreix la seva missió només que arribin a endolcir el paladar d'algun altre lector.
Apunt revisat el 12 de juny de 2010
--
