¬¬¬¬¬
Una part del consell de redacció de la revista Veus baixes, Miquel Àngel Llauger i Jeroni Salom, han aprofitat que el dia 1 de març és una commemoració festiva a Mallorca per organitzar dues presentacions seguides del seu número 6, el monogràfic II Studia digitalia in memoriam Gabriel Ferrater. La primera va ser ahir dilluns al Centre de Lectura de Reus, en què vaig participar. La segona ha estat aquesta tarda a l'Institut d'Estudis Catalans, amb intervencions de Jordi Cornudella i Dolors Oller, que puc imaginar que deu haver estat magnífica. Al Centre de Lectura de Reus, ens hi va acollir la bibliotecària Montserrat de Anciola. Ens va explicar breument la història i l'activitat actual del Centre de Lectura. El Miquel Àngel, el Jeroni, la Joana i jo mateix vam tenir el privilegi d'accedir a la sala d'incunables i llibre antic i contemplar-ne alguns tresors bibliogràfics. Mentrestant, tenia lloc l'assemblea anual del Centre. Montserrat de Anciola és la impulsora del Fons Gabriel Ferrater i Soler, una joia que va augmentant de pes sense parar.
Acabada l'assemblea, va començar la presentació de la revista, a la sala Miquel Ventura. Va ser a càrrec de Miquel Àngel Llauger i d'un servidor, amb David Figueres, el president de l'Associació Gosar Poder, com a moderador. Va introduir l'acte Fina Masdéu, membre de l'Associació Gosar Poder. Figueres va recordar que l'any 2012, pel norantè aniversari del naixement de Ferrater, havíem participat també tots tres en la presentació del número 0 de Veus baixes, I Studia Digitalia in memoriam Gabriel Ferrater, a la biblioteca Francesca Bonnemaison de Barcelona. Llauger hi representava el Consell de Redacció de la revista, jo havia col·laborat en la preparació del web i en la maquetació, i Figueres va llegir --recordo que esplèndidament-- uns quants poemes. Hi van assistir i intervenir també Narcís Comadira i Dolors Oller com a col·laboradors del número. Llauger va recordar dilluns els orígens de Veus baixes, com a iniciativa d'un grup d'amics, amb voluntat de fer una revista literària a internet (ja que el cost de fer-la en paper i distribuir-la els resultava excessiu). El subtítol era irònic: Paper de versos i lletres. La persona que aglutinava aquells amics, i que ens va posar en contacte aleshores, era Joan Manuel Pérez i Pinya, molt enyorat. Ell i Llauger havien estat alumnes de Jordi Làrios.
Els set números de Veus baixes publicats fins ara inclouen estudis, creació i traduccions i han tingut sempre un eix temàtic dominant a cada número, que en alguns casos ha estat exclusiu, amb caràcter monogràfic:
- número 0, el 2012, I Studia digitalia in memoriam Gabriel Ferrater, 272 pàgines
- número 1, el 2013, sobre Villangómez, Rosselló-Pòrcel i Espriu, 176 pàgines
- número 2, el 2014, sobre els clàssics grecollatins i la poesia satírica, 143 pàgines
- número 3, el 2015, de re hebraica, 199 pàgines
- número 4, el 2017, de re eslava, 254 pàgines
- número 5, el 2019, sobre Joan Ferraté, 209 pàgines
- número 6, el 2022, II Studia digitalia in memoriam Gabriel Ferrater, 520 pàgines
Sumen 1.773 pàgines plenes de literatura, que aviat és dit. Els dos monogràfics sobre Gabriel Ferrater fan 792 pàgines, i la dediació als germans Ferraté(r) ha arribat a les 1.001 pàgines.
Llauger va exposar la pulcritud amb què Jordi Cornudella va posar a disposició de la revista els documents de la primera part d'aquest número 6: un treball universitari de matemàtiques, la reproducció de tots els poemes datats, una mostra de dedicatòries, una traducció fragmentària i segurament alimentària dels salms, una mostra de les notes de lingüística dispereses per diferents llibretes i agendes, una entrevista de dues estudiants de batxillerat de Sant Cugat de què es va tenir notícia per l'Any Ferrater (s'havia publicat a la revista escolar) i el poema "Chamaleon's Cadmium", del 1976, de Janet Rodney (nom actual de Jill Jarrell), escrit en memòria de Gabriel Ferrater, poema que es publica acompanyat de la traducció de Martí Junceda.
Opino que aquesta documentació biogràfica és molt rellevant, i una de les aportacions més extraordinàries de l'Any Ferrater. M'explico: l'assaig sobre la importància de l'assaig De l'esprit géométrique de Pascal en la història del pensament matemàtic i lògic és fascinant, un Gabriel Ferrater en estat primigeni, practicant els recursos argumentals que trobarem després als textos sobre pintura, en alguns dels articles inclosos a Escritores en tres lenguas i als seus textos sobre lingüística. Abans dels trenta anys ja s'havia fet càrrec de les sinuositats de la història matemàtica amb un sentit crític insòlit i admirable, capaç de qüestionar els principis consuetudinaris més incontestats --en una època que la història de la matemàtica encara no interessava. El seu talent no podia encaixar de cap manera en aquell programa d'assignatures, mig tenebrós mig convencional, de la carrera de Matemàtiques de la Universitat de Barcelona. És una primarietat, doncs, jutjar el seu interès per la ciència fixant-se en les qualificacions que va obtenir a les diferents assignatures de la carrera --com feia un article publicat poc abans d'aquest Veus baixes. El mecanoscrit conservat al Fons Joan Vinyoli del poema "Paisatge amb figures", datat a Valls el 15 de març de 1953, indueix a pensar que l'escena descrita és un diumenge de calçotada --de fet, ja ho havia confirmat Jordi Cornudella, a l'edició crítica de Les dones i els dies (pàg. 309). El poema, amb aquesta hipòtesi, s'entén millor i guanya força. Som "feliços de gustar tots un sol gust", per més que el paisatge, amb el cel travessat pels dos reactors, es presenti al principi del poema amb un aspecte inquietant. La primavera latent va imposant la seva força, i ens la creiem, perquè "ens ho creiem tot". Amb el lloc i la data al peu de poema, emergeixen sentits nous. I en fi, què puc dir de la dedicatòria a Helena Valentí d'un exemplar de Les dones i els dies, amb la referència al cant XXVI del Purgatori de Dant? Que és impagable: Gabriel Ferrater hi cita el penúltim vers del cant, unes paraules d'Arnaut Daniel, resident al cercle dels luxuriosos, que tot seguit s'amaga dins del foc on va purgant el seus pecats, i sota el vers citat, Ferrater afegeix una nota irònica: "No estic gens segur que aquests focs ens refinin de cap manera!". El seu viatge pel nostre món era un altre, molt més boccaccià. Les 81 pàgines de "Documents ferraterians" fan un magnífic primer plat del monogràfic.
La part més extensa d'aquest número 6 de Veus baixes són les lectures de poemes: 47 comentaris de 45 poemes (hi ha dos poemes comentats dos cops), que ocupen 364 pàgines. Llauger va explicar que s'havien adreçat a molts lectors diferents, de totes les generacions i tendències. Aquesta és una de les grans aportacions del monogràfic, des del meu punt de vista, i de l'Any Ferrater: haver-nos proporcionat moltes mirades noves, molts enfocaments crítics renovadors. N'ha sortit un Gabriel Ferrater més complex com a poeta, també com a pensador, i com a creador capaç d'estimular també reinterpretacions des del teatre, la pintura, la música, la dansa, la fotografia, la il·lustració, el cinema, fins i tot capaç d'inspirar rutes literàries... Hi ha en aquest Veus baixes trenta noms d'autors i de crítics de qui no coneixia cap text sobre Ferrater. Alguns m'han resultat excel·lents, i començaré a llegir la seva obra. I encara és notable que sols una dotzena d'aquests lectors coincideixin a haver col·laborat en els comentaris, si més no els publicats fins ara, dins la iniciativa Apadrina un poema de l'associació ferrateriana de Sant Cugat.
- Aquesta és la llista de col·laboradors i autors del número: Joan Alegret, Jordi Amat, Jaume Aulet, Arnau Barios, Enric Blanes, Alba Bosch Pijoan, Enric Bou, Anna Bou Jorba, Lluís Calvo, Roser Casamayor, Carlota Casas, Carme Castells, Júlia Català Benejam, Glòria Coll Domingo, Maria Dolors Coll Magrí, Sofia Colominas, Jordi Cornudella, Xavier Dilla, Edgardo Dobry, Xènia Dyakonova, Biel Ferrer, Josep Maria Fonalleras, Marta Gort Paniello, Joan Manuel Homar, Enric Iborra, Edgar Illas, Martina Lladós Puig, Miquel Àngel Llauger, Fina Masdéu, Albert Mestres, Esteve Miralles, Andrea Montoya, Carles Morell, Salvador Oliva, Dolors Oller, Manuel Outeiriño, Anna Perera, Núria Perpinyà, Rosa Planas Ferrer, Pere Antoni Pons, Marina Porras, Marta Puxán-Oliva, Bartomeu Ribes Guasch, Oriol Ribet Casademunt, Janet Rodney, Montserrat Roser i Puig, Pau Sabaté, Cèlia Sánchez-Mústich, Llucia Serra Ferre, Simona Škrabec, Enric Sullà, Àngel Terrón, Joan Todó, Laura Torres Bauzà.
Les lectures de poemes tenen una extensió mitjana d'entre sis i vuit pàgines. Tenen article gairebé la meitat de poemes de la primera secció de Les dones i els dies; més o menys una tercera part dels articles de les seccions segona, quarta i cinquena, i hi ha un article sobre el "Poema inacabat". També hi ha lectures de "Prop dels dinou", un dels quatre poemes suplementaris, i sobre "La vida perdurable", un poema descartat. Hi ha algunes lectures de poemes que gairebé ningú havia comentat fins ara. N'he pres moltes notes, que començaré a aprofitar als apunts del blog sobre cada poema; d'igual manera, aprofitaré les notes sobre les traduccions de Llauger (ja m'havia ocupat de les traduccions d'Outeiriño al cap de poc que publiqués As mulleres e os días). Els quatre articles aplegats a la secció "Altres estudis" són més susceptibles de tenir una entrada pròpia al blog, i també el divertimento de Núria Perpinyà: un diàleg imaginat amb Gabriel Ferrater que és ple d'observacions agudes.
- Aquesta és la llista de poemes, que consigno sobretot per facilitar-me les actualitzacions dels apunts aquests propers dies: «In memoriam», «El mutilat» (Xavier Dilla), «El mutilat» (Pere Antoni Pons), «Com Faust», «Moeurs exotiques», «Sobre la catarsi», «A l’inrevés», «Amistat del braç», «La confidència», «Mecànica terrestre», «Temps enrere», «Petita guerra», «Fi del món», «Posseït», «Exeunt personae», «Cambra de la tardor», «Atra Mater», «Helena», «El ponent excessiu», «El distret», «Tro vos mi siatz renduda», «Com una pàtria», «Economies rivals», «Els miralls» (Marina Porras), «Els miralls» (Enric Sullà), «Poema inacabat», «Boira», «Dits», «Esparver», «Fe», «Ídols», «Kensington», «Metrònom», «Neu», «Sabers», «Úter», «Xifra», «Les mosques d’octubre», «Per José María Valverde», «Babel’», «S-Bahn» i «Teseu», més «Prop dels dinou» i «La vida perdurable».
Una de les conclusions de la presentació va ser que les revistes en format digital poden competir en igualtat de condicions des de qualsevol lloc, no han de patir per l'extensió dels continguts i poden aconseguir més visibilitat entre els lectors que les revistes acadèmiques convencionals en paper. Veus baixes n'és un exemple.
En acabat, vaig anar a sopar amb els mallorquins, Miquel Àngel, Jeroni i Joana, i els reusencs, David, Fina i Montserrat, més Antoni Veciana i Lluís Miquel Pérez, actual president del Cercle de Lectura.
De l'esquerra a la dreta, Enric Blanes, David Figueres i Miquel Àngel Llauger
--
Apunt revisat l'11 de març de 2022
