¬¬¬¬¬
Iborra, Enric. "Els dies i les edats de la vida", dins Veus baixes: Paper de versos i lletres, núm. 6, monogràfic II Studia digitalia in memoriam Gabriel Ferrater, novembre de 2022, pàg. 460-465
Enric Iborra parteix d'una observació de Gabriel Ferrater, a la nota que tancava Da nuces pueris: "quan escric poesia, l’única cosa que em preocupa i em costa és de definir ben bé la meva actitud moral". I apunta de seguida una tesi llaminera, amb molta punta:
La definició o descripció d’una actitud moral apareix estretament lligada en Les dones i els dies a la reutilització d’alguns tòpics de la tradició literària com una manera d’aprofundir-hi. Al mateix temps, això posa en un primer pla la qüestió de la representació literària de l’experiència humana. De fet, alguns dels poemes més coneguts de Ferrater es poden llegir com una revisió crítica de certs tòpics literaris.
La literatura pesa molt en la vida de Gabriel Ferrater.
Enric Iborra es fixa en l'analogia entre el pas del dia o de les estacions i el transcurs de la nostra vida. Des de la literatua antiga fins ara les estacions i els moments del dia han servit de metàfora de les edats de l'home. Ferrater qüestiona el tòpic de la posta de sol com a metàfora del final de la vida a un poema com "El ponent excessiu". "El sol es pon com si fos l’última vegada, com si el seu cicle no hagués de recomençar. Per això és exagerat, excessiu.", remarca Iborra (pàg. 462).
Així mateix, Ferrater trenca el tòpic en tres poemes amb títol que es refereix a diferents moments del cicle solar: "Punta de dia", "A mig matí" i "Hora baixa". Són anotacions ancorades en el present del poeta. Hi ha una metàfora del començament de la vida a "Punta de dia", cap a la part final de la complexa imatge que ens suggereix que el dia es va obrint, "com la insistent finor del bisturí que esquinça / l'úter amb la imposició de l'excessiva vida". Ara: no hi trobem ni el tòpic de la separació dels amants propi de les albades ni cap invocació del carpe diem. El nou dia serà una repetició, rutinària, desolada. En el poema "A mig matí" el sol del migdia no representa cap culminació ni plenitud, cap moment de revelació del significat de l'existència. Al contrari, la vida se li fa del tot estranya al narrador: el migdia revela que no pot comprendre la vida, ni tenir esperança de comprendre-la. A "Hora baixa" la voràgine d'ocupacions de la parella d'amants els separa i els fa ignorar com corre el temps; no s'adonen de la nit que arriba --el poema és una mena d'antialbada.
La literatura pesa molt en la vida de Gabriel Ferrater. Però els seus poemes no es deixen arrossegar pels tòpics literaris. Hi prevalen, sempre, el seu sentit crític i ambició exemplar com a poeta.
--
Apunt revisat el 21 de març de 2023
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada