[115] Cadaqués

¬¬¬¬

Segon dels quatre poemes inclosos en el "Suplement" de l'edició que Jordi Cornudella publica l'any 2010 de Les dones i els dies. L'havia publicat Joan Colomines en un article de Serra d’Or del 1969, i l'havia reproduït Julià2004B, pàg. 47, que diu que refà el tòpic trobadoresc de l’amor de lonch, en en el qual l’amant es lamenta per la distància de la seva amada, amb un component d’abandonament, com si hi hagués un engany.

És un poema dedicat a Helena Valentí, com els de la secció 4. Cornudella2019 (pàg. 162-165) l'ha llegit en detall. Ha observat el paral·lelisme entre ell, que diu que va ser com el poble i que ho vol tornar a ser, i ella, a "Kensington", que se sent transformada en el barri de Londres. Si bé li sembla una coincidència fortuïta, la imaginació del poema és consistent de dalt a baix amb la comparació de Cadaqués amb el narrador --és un lloc i a la vegada és com un amant possessiu que la té tancada. Inclòs a la secció, és el primer poema en què apareix la separació transitòria dels amants.

Em crida l'atenció que el patró estròfic, marcat en l'alternança de versos masculins i femenins i en les rimes assonants mantingudes fins al final del poema (amb l'excepció dels versos 2 i 4), està supeditat a les unitats de sentit. Així, el record viu d'ella, evocat al començament de la tercera s'estrofa, s'allarga cinc versos, no pas els quatre que el lector podia esperar, i n'hi queden tres per exposar la decisió final de tornar a Cadaqués l'endemà mateix. 

Estilísticament, sembla un exercici sobre els valors de la conjunció i: hi trobem l'encadenament col·loquial del vers 2, al límit dels usos sintàctics escrits ("Cadaqués és [...] / com jo vaig ser i vull tornar-hi."); el polisíndeton del vers 4, amb un valor de contrast en la segona conjunció ("als braços et té / i t'hi adorms i no dorms gaire"); la conjunció, quasi disruptiva, iniciant una nova frase al vers 7 ("Ploro que he perdut el teu cos, / com si te m'haguessis fet vella. / I et retorna jove un alcohol"); en contrast amb la negació al vers 9, i donant un matís diferent, més emfàtic, del que tindria la conjunció ni ("No et miraré i no et tocaré"), i, per acabar, en el vers que trenca l'esquema estròfic, la mera unió d'elements homòlegs del vers 13 ("et guia el pas i et tanca amb ell"). Gabriel Ferrater havia reflexionat sobre els valors de la conjunció de del punt de vista lingüístic: vegeu el que va escriure sobre la coordinació, en una de les entrades que va redactar per a la Gran enciclopèdia catalana. 

L'ha llegit Jaume Coll Mariné, en l'acte Pervivència de Gabriel Ferrater, a l'Ateneu Barcelonès, arran de la publicació de l'edició crítica de Les dones i els dies.

--
Apunt revisat el 17 de febrer de 2021

[114] Any

¬¬¬¬¬

Primer dels quatre poemes inclosos en el "Suplement" de l'edició que Jordi Cornudella publica l'any 2010 de Les dones i els dies. Cornudella compta, amb més bon criteri que el meu, 114 poemes a l'edició original de Les dones i els dies perquè considera dos poemes el "Poema inacabat" i la seva "Tornada".

Es tracta d'un poema dedicat a Helena Valentí que va ser censurat, substituït per "Corda", i que figurava originalment en el primer lloc de la segona secció de Teoria dels cossos. S'havia pogut llegir al suplement "Quadern" del diari El País el 16 de febrer de 2006.

El cas és que fa ràbia lectora que la censura ens l'escatimés --per la futilitat de l'al·lusió al coit del setè vers i, cosa que devien considerar pitjor, la brillant comparació de la parella que s'estima a la intimitat amb una cèl·lula clandestina del partit comunista. El poema és ben fàcil d'entendre, i tenia la gràcia --al costat de l'epígraf algebraic referit al cos de Galois C2, consistent en dos elements, que encapçalava la secció i que va desaparèixer de Les dones i els dies-- d'establir amb claredat el marc de tota la segona secció de Teoria dels cossos: els poemes de l'any d'amor d'un home i una dona, del poeta i d'Helena Valentí. Partint d'aquest poema, vaig escriure un article, "50 anys d'una història d'amor", publicat a Núvol al desembre de 2012. 

Jordi Cornudella, en la seva "Nota al suplement" de Les dones i els dies, l'encerta: "Si l'edició definitiva de Les dones i els dies l'hagués feta l'autor, és segur que 'Any' i 'Cadaqués' haurien anat a parar al lloc que els correspon per ordre alfabètic dins de la secció 4, mentre que 'Midsommarnatt' i 'Prop dels dinou' s'haurien afegit versemblantment a la cua de la secció 5, just abans del poema de clausura, 'Teseu'." (pàg. 212).

***

Cornudella manté el criteri de considerar "Any" el poema que hauria de començar la secció 4, a la seva edició crítica, i llegeix el poema en un article publicat l'any 2019 (pàg. 158-162) al monogràfic de la revista de poesia Reduccions dedicat a Gabriel Ferrater. Posa de manifest la simetria de la primera i la darrera estrofa, reforçada per la repetició de la frase "un any de dies i nits" als versos 5, just després de la primera, i 28, just abans de la darrera. Destaca la idea que es tracta d'un amor clandestí, idea que no es repetirà enlloc més de la sèrie.

L'Associació Gabriel Ferrater de Sant Cugat ha tingut la feliç idea de publicar comentaris dels poemes de Les dones i els dies: arran d'una crida feta l'any passat, han aconseguit que hi participessin 110 persones. La iniciativa es titula Apadrina un poema. Van publicar 10 comentaris d'entrada, el 25 de gener, coincidint amb l'inici oficial de l'Any Gabriel Ferrater. Després n'han anat publicant un parell per setmana. El comentari de Salvador Oliva sobre "Any" va aparèixer el 24 d'abril. Hi explica que ni "Any" ni "Cadaqués" van aparèixer dins Teoria dels cossos, per preservar la parella de Ferrater-Valentí, que es duien 18 anys de diferència: "Any" explicava el moment; "Cadaqués", el lloc. La seva relació era clandestina, circumstància que Ferrater aprofita irònicament en la seva comparació amb una cèl·lula comunista. El vers 12, "Tinguem els cossos astuts." no és pas una metonímia, com ja havia apuntat Jordi Cornudella al monogràfic de la revista Reduccions. 

Seguint l'ordre alfabètic, el poema, d'exaltació d'un amor que comença i té un any per davant, hauria contrastat brutalment amb el poema següent, "Boira", que preveu que el final de l'amor és inevitable: "el poema assumeix, sense dir-ho, des d’una lucidesa extrema i com a punt de partida, el fet que, per la mateixa naturalesa de tota relació amorosa, l’amor s’acaba.". "No hi ha maneres de saber per què Ferrater va voler aquest contrast. En tot cas, no és pas l’únic de l’apartat 4 de Les dones i els dies. Però ell ho va voler així, i va ser ell que va posar els títols i els va ordenar per ordre alfabètic". La repetició del vers "un any de dies i nits" emmarca la part central del poema, de la segona a la sisena estrofes (que són de quatre versos heptasil·làbics, el patró de les cançons a moltes llengües) --i ja és estrany que Oliva, sempre atent a treure partit dels recursos de formalització dels poemes, no esmenti que tots els versos són masculins i que les estrofes rimen de manera assonant amb l'esquema abba.

La biografia de Jordi Amat Vèncer la por, pàg. 218-9, fa els càlculs del segon vers: els 7.765 dies són 21 anys, 3 mesos i 10 dies, els dies viscuts per Helena Valentí des del 5 de juny de 1940. "El 8 de setembre de 1961, doncs, Ferrater ha arribat allà on semrpe havia volgut ser. Aquell dia, viscut com l'esperat moment de plenitud, s'instal·la a la seva consciència i del seu record i de la relació que comença en naixerà el cicle més pletòric de la seva biografia i de la seva poesia.". 

Helena Valentí i Gabriel Ferrater, a Londres, al juliol de 1963

Apunt revisat el 4 de juliol de 2022

--

Pessarrodona2010B

¬¬¬¬¬

Pessarrodona, Marta. Conferència "Un exiliat intel·lectual: Gabriel Ferrater", dijous 6 de maig, 19.30 h. Biblioteca Central d'Igualada

Puc dir que no coneixia Pessarrodona quan vaig assistir a la conferència --en el moment d'escriure aquest apunt, ja n'he llegit uns quants llibres, i he parat compte a la seva gran activitat com a traductora. Em va semblar una escriptora potent, amb coses per dir, tot i que no m'agrada gaire com escriu. La conferència va començar a les 19.40 h, just quan vaig aconseguir arribar --em va saber greu perdre'm la presentació (molt de trànsit a la sortida de Barcelona, i em vaig extraviar per Igualada)--, i va acabar, inclòs el torn de preguntes, a les 21.00 h.

En acabar, vaig prendre algunes notes, que aprofito ara. Marta Pessarrodona va començar explicant com es van conèixer --sense gaires novetats respecte a l'entrevista que n'havia llegit no feia gaire--, i va evocar la mare de Ferrater. Va dir també que ella insistia perquè ell i la mare es veiessin més sovint, els darrers anys. Va parlar del llibre que acabava de publicar, França 1939, quatre anys de feina, i va afirmar que "Gabriel Ferrater, el va matar la Guerra Civil". Va llegir-ne poemes, entre els quals "Sobre literatura" i "Midsommarnatt", poc conegut, directament d'un exemplar de la revista La Mosca on va aparèixer, i el poema de resposta d'ella --va recomanar la traducció de Ferrater de Doktor Glass, que inspira en part el poema. També va llegir "Bella dama coneguda", poema, de títol carnerià, que ella havia dedicat a la mare de Ferrater, una dona que va qualificar de peculiar.

Pinzellades:

• Ferrater anava a casa de Carles Riba, sovint amb Carles Barral i Jaime Gil de Biedma, i guanyava l'aposta que aquell any tampoc cauria Franco, contra Riba i Gil. Sempre parlaven de la guerra.
• Compara el premi no concedit a Da nuces pueris amb el cas de La plaça del Diamant.
• Quan el va conèixer, ell li va dir que era lingüista. No sabia llengües: era capaç de llegir, traduir i escriure en altres llengües sense arribar a parlar-les, ni tan sols l'anglès. Es llevava d'hora, a les sis; feia poca vida social; treballava molt, amb gran concentració. Ella l'havia deixat unes quantes vegades per l'alcohol, perquè volia que abandonés l'hàbit; ell ho havia intentat. "De què va morir el teu pare?", li va preguntar un cop. "Es va suïcidar, era un ximple".
• Insisteix en el concepte anglès de minor poet --com Valverde--, que exemplifica comparant l'Ulisses (major) amb Mrs Dalloway (minor). Les Elegies de Bierville també serien major, pel macrocosmos que hi ha al darrere --però em pregunto si "In memoriam" no seria també un major poem.
• Joan Coromines, el 1971, li va proposar que podia ser el continuador de la seva obra.
• Pessarrodona es va definir com a bibliòpata. Ferrater podia viure, en canvi, amb cent llibres només.
• Va dir que Joan Ferraté tenia paranoia.
• El pare, Ricard Ferraté, el va arruïnar la llei, promulgada durant la Guerra Civil, de responsabilitat civil --és la perla amb què tanca França 1939.
• La mare, Amàlia Soler, es va suïcidar també.
• A propòsit de França 1939, va destacar la importància de Lluís Nicolau d'Olwer: no coneixem prou el que tenim, i això dificulta que ens coneguin a fora --subscric la idea.
• Considera que el llibre d'Eduard Bonet és una de les poques aportacions no banals que hi ha hagut sobre Ferrater els darrers anys.
• Va confirmar que Jordi Cornudella prepara l'edició crítica.

Li vaig demanar, de tu --i em va dir amb elegància que preferia el vostè, com he pogut constatar al cap de les setmanes, llegint els seus llibres--, si Riba devia haver llegit els poemes de Ferrater. No ho sap del cert, però sí que li havia aconsellat que els publiqués.

--

Cornudella2003

¬¬¬¬¬

Cornudella, Jordi. "Presentació", pàg. 9-19, dins Ferrater, Gabriel. Poema inacabat. Barcelona: Diputació de Barcelona, 2003, 85 pàg.

Cornudella es fa càrrec de presentar aquesta pulcra edició del "Poema inacabat", que inclou la joia d'un comentari previ del mateix Ferrater, transcrit per Oriol Ponsatí, a una seva lectura del poema el 1966 (pàg. 23-30).

Cornudella ens recorda que Ferrater va escriure tota la seva poesia en només cinc anys, del 1958 al 1963, i que va publicar Teoria dels cossos el 1966, i sap exposar per què va causar un gran impacte: per "la renovació temàtica i formal --i lingüística i estilística-- que va introduir" (pàg. 12). "Mort Riba, en efecte, l'eclosió de Ferrater va fer envellir tot d'una molta de la poesia que s'escrivia aleshores." (pàg. 11). Els seus poemes "incorporaven [...] una manera insòlita de concebre el poema com a exploració dels ressorts íntims de la vida personal (una manera perfectament insòlita aquí, però molt arrelada en altres tradicions contemporànies); exhibien un treball formal meticulós i sobri, però molt allunyat dels patrons més o menys a l'ús, i, en fi, dessacralitzaven la figura del poeta despullant-la de les màscares comunes de l'ofici." (pàg. 12).

El "Poema inacabat" són 1.080 versos escrits a Cadaqués entre mitjan setembre i mitjan octubre del 1961, i la segona part són 250 versos escrits a Barcelona a començament del 1962. La "Tornada", remarca Cornudella, suggereix les idees de retorn i represa i el sentit tècnic d'endreça final d'una composició en vers (pàg. 13). Coincideixo amb ell que el "Poema inacabat" --que he llegit un cop més-- és un gran poema.

Cornudella documenta a continuació, pàg. 14-18, els estira-i-arronses amb la censura a propòsit de Teoria dels cossos i, en concret, del "Poema inacabat". Creu que Ferrater devia conèixer el recurs que Edicions 62 va presentar contra la decisió de denegar-los-en la publicació, del qual reprodueix un extens fragment. Diu que potser va intervenir i tot en la redacció del recurs. Amb l'arbitrarietat habitual, la censura no va posar cap obstacle a la publicació de Les dones i els dies.

En la lectura de Ferrater que es conserva, va llegir el "Poema inacabat" íntegre, uns mesos abans de la publicació de Teoria dels cossos. Cornudella recalca el valor del comentari previ, en què Ferrater parla de la pròpia obra i explica la història que el poema no arriba a narrar.

• Podem escoltar el comentari previ i la lectura gràcies a la Càtedra Màrius Torres.

--

Pessarrodona2010A

¬¬¬¬¬

Pessarrodona, Marta. França 1939: La cultura catalana a l'exili. Barcelona: Ara Llibres, 2010, 365 pàg.

Minuciós estudi, que es beneficia d'anteriors esforços de recerca de Marta Pessarrodona i que li ha exigit quatre anys de treball intens. Un llibre imprescindible i inspirador. Com a colofó (pàg. 252-254, just abans dels apèndixs), detalla com va arruïnar Ricard Ferraté la Llei de responsabilitats polítiques de març de 1939, que li van aplicar en tornar de l'exili, a començament del 1942. En recupera l'expedient, i el transcriu. Li van embargar els comptes: "La història, segons l'arxiu esmentat, es va acabar el 1944, quan se li aixeca l'embargament, el 17 d'agost, amb l'excepció de la finca Mas del Víctor, que és penyora per la quantitat que encara deu: 15.000 pessetes!" (pàg. 254).

Pessarrodona va completar aquest llibre amb un altre estudi documentadíssim, L'exili violeta: Escriptores i artistes catalanes exiliades el 1939 (Barcelona: Meteora, 2010, 278 pàg.

• El programa de ràdio En guàrdia va convidar Marta Pessarrodona a parlar dels artistes i intel·lectuals de l'exili, el 22 de novembre de 2020

--

Apunt revisat el 16 de febrer de 2024

Jaume2010

¬¬¬¬¬

Jaume, Andreu. "Narciso en Calibán: Jaime Gil de Biedma en sus cartas", pàg. 9-38, dins Gil de Biedma, Jaime. El argumento de la obra: Correspondencia (1951-1989). Jaume, Andreu, ed. Barcelona: Lumen, 2010, 495 pàg.

Andreu Jaume enceta amb una remarcable introducció la seva intel·ligent i pulcra edició de l'epistolari de Jaime Gil de Biedma. La correspondència amb Gabriel Ferrater ja s'havia editat a Papers, cartes, paraules. Consigno, doncs, en aquest apunt només les observacions que m'interessen en relació amb Ferrater. Jaume creu que, als autors d'aquella generació, els uneix sobretot la lenta destrucció a què els va sotmetre el franquisme, com s'aprecia a moltes de les cartes de Gil (pàg. 27).

"No es casual que Gil de Biedma, como algunos de sus compañeros --Carlos Barral y Gabriel Ferrater, sobre todo, pero también José Ángel Valente--, fuera un excelente prosista, puesto que la ruptura que supuso su poesía con respecto a la tradición de sus mayores es el resultado de un diagnóstico muy severo de las inercias literarias en las que se habían formado y entre las que se contaba un uso irresponsable, retórico, fatuo y rimbombante del lenguaje común, enrarecido por un abuso del lirismo, el subjetivismo y una concepción castiza de la prosa poética." (pàg. 12). "Lo que a él le había costado tanto trabajo --depurar el lenguaje, encontrar un tono más íntimo y conversacional, un tono de habla memorable, en definitiva-- fue acogido con un entusiasmo un tanto irresponsable que al final ha terminado por banalizar sus logros y de paso su propia figura. No es extraño ni aislado el fenómeno." (pàg. 26).

Jaume destaca que la gestació de la màscara verbal que s'anava preparant Gil de Biedma va trobar confirmació en la lectura de Robert Langbaum, el seu famós The Poetry of Experience, que també el va portar a recular més enllà de Baudelaire i considerar que la veritable revolució poètica s'havia produït amb els romàntics anglesos i europeus (pàg. 15-16). La seva reivindicació d'Espronceda sorgeix de l'entusiasme per Byron, sobretot del Don Juan, que s'havia reservat de traduir en jubilar-se (pàg. 18) --el poema que li va servir de model a Ferrater per al "Poema inacabat". Poc abans de morir, de fet, Jaime Gil va preparar una selecció de la correspondència veneciana de Lord Byron, que havia pensat de traduir, prologar i anotar també durant la jubilació --la selecció es va publicar "espléndidamente traducida y prologada" per Eduardo Mendoza amb el títol Débil es la carne (Barcelona: Tusquets, 1999) (pàg. 10).

--

Què m'ha donat aquest bloc i què us ha donat?

¬¬¬¬¬

Vaig encetar aquest bloc el 22 de maig de 2009, aprofitant un divendres que tenia festa a la feina i dedicant-hi el dia sencer, de quarts de vuit del matí fins a la nit. N'havia decidit l'estructura unes setmanes abans, amb la idea bàsica d'assignar un apunt a cada poema i a cada llibre de Ferrater, com vaig deixar explicat a l'apunt de presentació. Partia de l'avantatge d'haver practicat uns quants mesos amb un bloc dedicat a usabilitat.

Ha passat un any. És un bon moment per enumerar el que m'ha donat Un fres de móres negres:

• llegir més a fons Gabriel Ferrater
• llegir de cap i de nou Jaime Gil de Biedma i preguntar-me com he pogut trigar tants anys a fer-ho
• començar a posar ordre als meus apunts i notes
• fer-me venir ganes de resseguir tota la bibliografia publicada i la que va sortint
  
• sistematitzar les meves troballes, sobretot les bibliogràfiques, mitjançant un compte de delicious
• descobrir el documental Metrònom Ferrater, i poder saludar el seu director Enric Juste, i els ajudants de direcció Enric Virgili i Carles Àlvarez
  
• visitar el Mas Picarany, aprofitant un recital de poemes organitzat per l'Ajuntament d'Almoster
• intercanviar missatges i documents amb Joan Manuel Pérez Pinya, un amic generós que encara no he pogut conèixer en persona, i que ha acabat obsequiant-me amb un exemplar de la primera edició de Les dones i els dies
• estar al dia amb Twitter, i rebre-hi estimulants missatges directes de Quim Roig (@emgiro), Laura Santacruz (@lalectora), Sani Girona (@sgirona), la Fundació Josep Pla (@fjoseppla), Jordi Díaz (@hibakusha), Nuria Pons (@nuriapons), Eva Asensio (@evaac), a part de descobrir-hi amics, coneguts i saludats
• rebre unes notes de Quim Roig, en què va tenir el detall de copiar-me les referències a Ferrater en les Memòries inútils de Felip Cid
• tenir el goig d'assistir a una magnífica conferència de Marta Pessarrodona, amb el títol "Gabriel Ferrater, un exiliat intel·lectual"
• explorar les possibilitats d'un bloc i els seus ginys, i de Twitter i la pràctica de les xarxes socials
• reflexionar i obligar-me a escriure sobre el paradigma 2.0 i la literatura, i contrastar l'observació sobre "S-Bahn" amb la mateixa Núria Perpinyà
• tenir un estímul intel·lectual fora de la feina en un moment que el meu lloc de treball passa per una temporada poc creativa
• descobrir blocs i comptes de Twitter que em val la pena seguir
• conèixer millor internet, i confiar més en la humanitat ;-)

Què us he donat? Fa de mal dir:

• alguna observació interessant sobre Ferrater, si més no per a algun lector, d'acord amb el que tinc dret a inferir d'uns quants comentaris que heu deixat al bloc mateix o que m'heu enviat al correu
• un índex de noms dels llibres de Ferrater, en elaboració, que conté ara com ara 1.731 entrades
• les dades d'ús del bloc, al cap d'un any, són les següents: 2.533 visites, 8.372 pàgines vistes, 3 pàgines de mitjana per visita i 4 minuts i mig
  
• les dades de Twitter: 238 tuits, 149 seguidors, seguiment de 354 persones, aparició a 9 llistes, 16 retuits rebuts
• hi ha 267 enllaços sobre Ferrater al meu delicious, algun de poc conegut
  
• he escrit 31 apunts més, sobretot referents a bibliografia, i n'he actualitzat uns quants, dels 153 publicats al maig de l'any passat
• he inclòs 15 poemes de Ferrater, comptant-hi algunes traduccions, exclosos --amb bon criteris, és clar-- de l'edició que Jordi Cornudella ha publicat de Les dones i els dies

A mi, el balanç em resulta satisfactori. Confio de tenir empenta per continuar sumant-hi actius que facin que Un fres de móres negres també tingui al·licients per als lectors de Ferrater.

Vaig escriure aquest apunt el 22 de maig, tot i que n'havia pres unes primeres notes quinze dies abans. La data de publicació és, doncs, el 22 i no pas el 5, data de creació de l'apunt.

Apunt revisat el 19 de juny de 2010 (tot mantenint-hi les dades numèriques del 22 de maig.


Hi he afegit una continuació al cap d'un any, en el segon aniversari del bloc.

--

Dobry2004

¬¬¬¬¬

Dobry, Edgardo. "Gabriel Ferrater i el 'Poema inacabat' ". Literatures, núm. 2 (segona època), 2004, pàg. 11-28 [pàg. 12-29 del PDF, de 141 pàg.]. Traducció de l’espanyol per Anna Torcal.

L'article de Dobry manifesta una gran simpatia per Ferrater, si bé em sembla, a part de desordenat, farcit de generalitzacions discutibles i d'excursos que no aportaran res al lector que conegui mínimament la vida i l'obra de Ferrater. Dobry comença presentant-lo com un poeta crític, i ens avisa que no hauríem de prescindir de la lectura de l'obra crítica de Ferrater. Unes pàgines més endavant parla de la influència d'Eliot a l'hora de prendre consciència i perspectiva històrica respecte a la pròpia literatura.

Dobry parla de les coincidències de Ferrater amb Gil de Biedma, de la seva voluntat de donar al poema una textura narrativa, de fer-lo llegible, amb tant de sentit com una carta comercial --cita la famosa declaració de l'entrevista de Porcel. S'allunyen del simbolisme, de Rimbaud, de la concepció del poeta com a geni. Pretenen acostar-se al lector comú, seguint l'exemple de Bertold Brecht, si bé Dobry retreu a Ferrater un hipotètic incompliment del propòsit de claredat, que tindria com a excepció el "Poema inacabat" --una valoració general sobre Les dones i els dies de què discrepo. Interpreta també que el rebuig de Ferrater per la guerra s'explica per una "decepció per tota aposta col·lectiva".

L'anàlisi del "Poema inacabat" no comença fins a la segona meitat de l'article. Dobry hi veu Chrétien de Troyes com a model formal i el Don Juan --16.000 versos-- de Byron com a model de dicció, amb la tirada a la improvisació. És un article de divulgació, sense gaire mètode, amb moltes idees i citacions utilitzades amb profusió per la bibliografia habitual.

--