dissabte, 25 de juny de 2022

Homenatge a Gabriel Ferrater al Museu Deu del Vendrell

¬¬¬¬¬

Ara fa un mes, el 25 de maig, la seu territorial d'Òmnium Cultural del Baix Penedès va organitzar un acte d'homenatge a Gabriel Ferrater al Museu Deu del Vendrell. La sala de tapissos es va omplir, va caldre afegir unes quantes files de cadires addicionals. Va presentar l'acte Ignasi Carbonell, president de l'Associació Pau Casals (en substitució de la presidenta d'Omnium Cultural, que estava indisposada). Va apuntar que Ferrater havia assistit als festivals Pablo Casals amb la seva dona --detall biogràfic confirmat pel llibre de Jordi Amat Vèncer la por, pàg. 294: en una carta des de Vernet li escriu a la seva mare que "és bonic, sentim concerts de Casals, no fa calor i jo em banyo en un riu sense sofre.".

La iniciativa i la concepció de l'acte van ser a càrrec de l'artista Joan Descals. Va ser un acte sobri en conjunt, amb poemes ben dits pel grup de teatre Els Inestables, acompanyats de la guitarra de Carles Terrón. Va començar amb una meritòria, intel·ligent i extensa intervenció de Joan Descals per presentar Ferrater als assistents, que és el resultat d'una llarga lectura i assimilació de la seva poesia. El resum biogràfic va lligar lectura i vida: va reivindicar Gabriel Ferrater com un gran lector i un crític d'art extraordinari, també com un poeta capaç d'escriure amb les paraules de cada dia. Va fer una glossa singular i ben resolta d'"In memoriam", mig llegits els versos, mig narrades per Descals les peripècies. Un quadre seu, del 1978, amb tres dones, Helena Valentí, Jill Jarrell i Marta Pessarrodona, li va servir de fonament per comprendre la vida de Ferrater, les dones que va estimar. Va saber aprofitar-hi les aportacions recents de la biografia de Jordi Amat. Va posar en valor de manera comprensible els versos de Jill Jarrell que encapçalen Les dones i els dies. Va recordar l'erudició i el to lapidari del "Poema inacabat", i el perdó que demana a la "Tornada". Va explicar com Ferrater, iconoclasta, provocador, apassionat, apassionant, obre un camí nou a la literatura catalana. La intervenció de Joan Descals va exigir la intel·ligència i atenció dels asssistents, sense perdre's mai per les teories de la literatura. 

Acabada la intervenció de Descals, Carles Terrón, amb la seva guitarra, va fer la transició cap al recital de poemes amb què va acabar l'acte. La companyia Els inestables va llegir "Com Faust", "Veus baixes", "Caragol", "Dues amigues", "Xifra", "Joc", "Aniversari", "El ponent excessiu", "Si puc" i, recitada en grup, la "Cançó del gosar poder". Aquests poemes es corresponien a quadres interpretatius que Joan Descals ha pintat al llarg dels anys, projectats a la paret del fons --massa petits (almenys des de les files del fons) i amb un cert desordre: aquesta combinació devia lluir com cal a la segona edició de l'homenatge, que va tenir lloc al cap d'uns dies, l'1 de juny, a la Casa Carles Barral de Calafell. Entre els poemes, alguns arpegis de guitarra. L'acte va superar de bon tros les meves expectatives, l'hora i mitja em va passar volant. 

--
Apunt revisat el 5 de juliol de 2022

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

 

Comparteix Un fres de móres negres

Creative Commons License
Un fres de móres negres es publica
sota una llicència Creative Commons 2.5

Add to Technorati Favorites