dissabte, 29 de gener del 2022

Jordi Salvadó diu Ferrater acompanyat de Maria Jacobs

¬¬¬¬¬

Dissabte passat vaig baixar a Reus per assistir al recital de Jordi Salvadó de poemes de Gabriel Ferrater. L'acompanyava la cantant Maria Jacobs, tocant els teclats. L'Associació de Veïns Reus Nord començava així l'Any Gabriel Ferrater, dedicant-li, a tall d'homenatge, el seu primer recital poètic del 2022, que fan cada tercer dissabte de mes amb el títol Migdies de música i poesia a la glorieta de l'Euterpe. L'acte tenia el suport del Terrabastall Poètic de Reus, l'Associació Gosar Poder i l'Ajuntament. Era un recital al carrer, a la plaça del Víctor, organitzat amb solvència: una petita tarima que elevava una mica el rapsode i la teclista, sonorització eficient, puntualitat, un racó tranquil de la ciutat, fileres de cadires de tisora que els assistents vam ajudar a recollir al final de l'acte. S'hi va llegir com a text de presentació "La cigarreta de Gabriel Ferrater (10 de 10): prefaci, any i postfaci", de Biel Ferrer.

Jordi Salvadó va dir els poemes amb veu clara, dicció impecable, sense histrionisme, utilitzant les pauses i accelerant o moderant el ritme amb un gran sentit, modelant la veu amb habilitat per remarcar les ironies i els contrapunts dels poemes. Va fer una de les millors lectures que he pogut escoltar mai de "Cambra de la tardor". La música de Maria Jacobs, present a la majoria dels poemes, no s'imposava en cap moment i ajudava a tancar la recitació de cada poema, allargant-se una mica després del darrer vers. En resum, un espectable sobri, ben executat, de bon ritme, amb les paraules justes per presentar alguns dels poemes, sempre a favor del lluïment dels textos de Gabriel Ferrater. 

Vam poder escoltar la interpretació de "La vida furtiva", "Oci", "Punta de dia", "El ponent excessiu", "Cambra de la tardor", "Úter", "Posseït", "Tant no turmenta", "Josep Carner", "Poema inacabat" (fins a la dedicatòria a Rosa Leveroni, és a dir, els 132 primers versos), "El distret", "Ídols" --de poemes, se'n van saltar aquí alguns que estaven previstos: el migdia era fred i amb vent de Reus--, "La vida perdurable", "In memoriam" i "Cançó del gosar poder". Una tria de 15 poemes que contenia alguns poemes molt breus, dos dels quals no havia sentit mai recitar i que van fer un gran efecte ("Tant no turmenta" i "La vida perdurable"), amb el fragment inicial del "Poema inacabat" i "In memoriam" sencer gairebé al final.



Jordi Salvadó, acompanyat als teclats de Maria Jacobs (amb un somriure permanent que em va fer recordar alguns dels personatges interpretats per l'actriu Keira Knightley)

--

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

 

Comparteix Un fres de móres negres

Creative Commons License
Un fres de móres negres es publica
sota una llicència Creative Commons 2.5

Add to Technorati Favorites