dijous, 18 d’agost del 2011

Corretger1997

¬¬¬¬¬

Corretger, Montserrat. "Provar de creure: la construcció existencial d'alguns poemes de Ferrater a la llum de Pavese i Frost", pàg. 183-197 [ponència llegida en el simposi que va tenir lloc a Barcelona el 22 i 23 de maig de 1997], dins Oller, Dolors, i Subirana, Jaume, ed. Gabriel Ferrater, 'in memoriam'. Barcelona: Proa, 2001, 410 pàg.

Fluixa ponència, que he llegit quatre vegades. Corretger concentra les seves observacions en tres poemes de Da nuces pueris, "Primavera", "Paisatge amb figures" i "A mig matí", als quals troba similituds notables. El propòsit general queda establert a l'inici de la ponència, un cop llegits els tres textos: "La impotència dels éssers humans per conèixer el significat de la vida i l'arbitrarietat de l'existència --sensació sempre vinculada al pas inexorable del temps-- es troba a la base de molts poemes de Gabriel Ferrater, alguns dels quals utilitzen un pretext paisatgístic com a fonament analògic d'una imatge conceptual eficaç per vehicular aquest conflicte." (pàg. 185).

La lectura de Corretger em fatiga pel seu mecanicisme interpretatiu en clau existencial i per l'arbitrarietat i pobresa de les connexions --no les nego pas-- que planteja respecte a Pavese i Frost (pàg. 188-192).  Abans de gastar munició parlant de la contingència, la incertesa i la relativitat --fins i tot amb una gratuïta, desafortunada referència a Einstein--, n'hi hauria hagut prou d'adduir l'epígraf de La Fontaine (Fables, II, 13: "L'astrologue qui se laisse tomber dans un puits") que tancava Da nuces pueris:


Le firmament se meut ; les astres font leur cours,
            Le soleil nous luit tous les jours,
Tous les jours sa clarté succède à l'ombre noire,
Sans que nous en puissions autre chose inférer
Que la nécessité de luire et d'éclairer,
D'amener les saisons, de mûrir les semences,
De verser sur les corps certaines influences.


Al meu parer, "Paisatge amb figures" i "A mig matí" són dos poemes relativament senzills, fàcils d'entendre, que cal recordar que apareixen confrontats a Les dones i els dies --no ho estaven pas a Da nuces pueris--, en un contrapunt que matisa el sentit de tots dos poemes. D'altra banda, "Primavera" es confronta amb "La platja". Discrepo sobretot de la lectura de Corretger del poema "Paisatge amb figures", que trobo optimista, amb un coixí d'ironia.

--.

dimecres, 27 de juliol del 2011

Bou1997

¬¬¬¬¬

Bou, Enric. "Els termes d'una confabulació: Gil de Biedma i Ferrater", pàg. 173-182 [ponència llegida en el simposi que va tenir lloc a Barcelona el 22 i 23 de maig de 1997], dins Oller, Dolors, i Subirana, Jaume, ed. Gabriel Ferrater, 'in memoriam'. Barcelona: Proa, 2001, 410 pàg.

Tant Gabriel Ferrater com Jaime Gil de Biedma s'havien vantat, un moment o altre, de la seva confabulació. Enric Bou els cita, a l'inici de la ponència (pàg. 174-5): així, Gil, resumint les antítesis programàtiques que compartien "contra la autonomía estética, contra quines reservan la poesía para sus estupefacciones, contra el exceso de estilo, contra la identidad de fondo y forma, contra la abstracta formalización de la experiencia" (El pie de la letra, pàg. 272). De fet, cita Gil i Ferrater de forma brillant al llarg de tota la ponència, posant en paral·lel les seves declaracions i escrits.

Bou no creu que tots dos autors es puguin llegir des d'una mateixa perspectiva, perquè la relació amb la tradició literària en la pròpia llengua és més sòlida en el cas de Gil de Biedma; Ferrater, diu, va "haver de reinventar-se una tradició literària". No ho acabo de veure: si bé admetré que la historiografia literària catalana és precària, en comparació amb la castellana, Ferrater té una relació crítica molt intensa, com a poeta, amb determinats autors de la seva tradició, Carner, Riba i Foix, en una operació que ha fet i farà qualsevol autor que no sigui un analfabet i que tingui un mínim d'ambició i de generositat. Ferrater, opino, porta a terme aquesta operació amb normalitat i sobretot per desempallegar-se de l'influx de Riba.

Discrepo també de Bou quan afirma que Ferrater va adoptar, literàriament, una imatge d'outsider. Si de cas, era ja un outsider com a persona. El que intenta Ferrater, amb èxit, és no ser un epígon dels grans poetes que l'havien precedit en les dècades anteriors. No veig tampoc altres detalls de la ponència de Bou, com la prudència que atribueix a Ferrater en el comentari polític a "In memoriam" o "Petita guerra", que contrastaria amb un Gil de Bidema més agosarat a "Años triunfales" o "Intento formular mi experiencia de la guerra".

Coincidint amb el que ja havia dit Ferrater en les entrevistes amb Federico Campbell i Baltasar Porcel, Bou conclou que les diferències amb Gil de Biedma s'expliquen per la pertanyença a sistemes literaris diferents. Goso concretar: darrere Gil, hi veig Machado; darrere Ferrater, Carner, dos autors enormes, de llarga influència --i més afins entre si que no sembla, d'acord amb l'observació de Ferrater en l'important text "Josep Carner" (Escritores en tres lenguas, pàg. 303).

Apunt revisat el 5 d'agost de 2011

--.

dimecres, 29 de juny del 2011

Besa1997A

¬¬¬¬¬

Besa, Josep. "Teoria dels cossos: dispositio alfabètica i rizoma", pàg. 159-172 [ponència llegida en el simposi que va tenir lloc a Barcelona el 22 i 23 de maig de 1997], dins Oller, Dolors, i Subirana, Jaume, ed. Gabriel Ferrater, 'in memoriam'. Barcelona: Proa, 2001, 410 pàg.

Josep Besa explora les implicacions de la disposició dels poemes de la segona secció de Teoria dels cossos, que Ferrater va ordenar alfabèticament pels títols, compostos d'una sola paraula. Seguint Núria Perpinyà, recorda les raons exposades per Auden a l'hora de presentar-nos els poemes dels Collected Shorter Poems per l'ordre alfabètic del primer vers. Es tractava d'impossibilitar una lectura històrica o biogràfica del llibre, una lectura que Auden no es veia amb cor d'assumir.

Discrepo de Besa --pel meu gust, la seva ponència es fonamenta en un excés d'elucubracions que no porten enlloc, si bé conté alguns detalls valuosos sobre "Teseu". (El rizoma del títol, "Teoria dels cossos: dispositio alfabètica i rizoma", remet a un sistema acentrat, no jeràrquic i no significant --un objecte a usar més aviat que a interpretar--, un sistema del qual són exemple els diccionaris.)

La discrepància amb la tesi d'aquest article em va portar a donar voltes un cop més a la disposició alfabètica dels poemes i a trobar-hi una explicació, no immediata però que crec plausible, que en un primer desenvolupament vaig afegir a continuació dels dos paràgrafs anteriors. L'afegit d'un segon argument em porta a traslladar tota l'argumentació al seu lloc, a l'apunt sobre Teoria dels cossos.

Apunt retallat l'11 de febrer de 2012

--

diumenge, 22 de maig del 2011

Rics del que donem

¬¬¬¬¬

Ara fa un any havia fet ja balanç d'Un fres de móres negres, i vaig pensar que aquest 22 de maig de 2011, segon aniversari del bloc, podia ser el moment idoni per tornar-hi. L'experiència continua sent satisfactòria. Quan torno a llegir l'enumeració de 2010 del que m'havia donat el bloc, constato que la puc subscriure i que m'ha continuat fent pensar més, i llegir més en general, i també Ferrater. Sobretot, m'ha fet conèixer persones que no hauria pogut conèixer pas abans, o almenys m'hi ha posat en contacte.

Respecte al que us havia donat el bloc, l'any passat Quim Roig va observar-me amb saviesa que la cultura és un procés de donar i rebre. Seguint doncs el seu consell, m'he plantejat d'aprofitar la lectura, per feina, de Web Analytics: An Hour A Day, d'Avinash Kaushik, un expert de referència en la comprensió del que fem en navegar per internet i el que fan en visitar els nostres webs i blocs i perfils a les xarxes socials.

Què és el que podríem saber sobre les visites d'aquest bloc i el seguiment del meu compte a Twitter? M'arriscaré a encetar una primera llista de reflexions i de dades, sense donar l'apunt per tancat, amb la intenció que puguin tenir alguna utilitat per a altres blocaires i twittaires.


Observacions sobre dos anys de visites a Un fres de móres negres
  • Per saber què passa al bloc, utilitzo Google Analytics des del primer dia, una eina magnífica, gratuïta, prou fàcil d'incorporar a qualsevol web (en el bloc, només cal afegir un codi identificador al final del codi HTML de la plantilla).
  • Blogger --propietat de Google-- ha incorporat una pestanya titulada Estadístiques al seu tauler de control, que té la virtut d'oferir unes poques bones dades a qualsevol dels seus usuaris. No té punt de comparació amb l'eina anterior, però m'ha proporcionat un enginy útil a la columna esquerra: hi he afegit una llista dels deu apunts més visitats, que pot orientar algú, i una llista dels tres apunts més visitats la darrera setmana, que em confirma si els nous apunts es consulten, gràcies a la difusió per Twitter, o si sorgeix algun interès sobtat per algun poema --que a vegades m'ha portat a ampliar l'apunt corresponent.
  • Seguint Avinash Kaushik, em vaig plantejar un objectiu respecte al bloc: atès que Un fres de móres negres conté prou informació rellevant sobre Gabriel Ferrater, m'agradaria que aparegués entre els deu primers resultats del cercador Google en escriure el nom i cognom del poeta. La primera vegada que vaig comprovar-ho, el bloc figurava a l'onzena pàgina de resultats, és a dir, entre el resultat 101è i el 110è. Avui apareix com a 45è resultat, si bé ha arribat a aparèixer a la primera pàgina, just després d'haver-ne publicat un nou apunt --la disputa de posicions a Google és duríssima.
  • El bloc ha sumat, en dos anys, 17.976 pàgines vistes, amb 5.713 visitants, poc més de 4 minuts i mig de navegació mitjana, poc més de 3 pàgines per visita, amb un 55% de visites noves i un 52% de taxa de rebot (aquest percentatge acostuma a ser alt als blocs, sobretot si la pàgina inicial presenta uns quants apunts seguits: la taxa de rebot indica la gent que arriba a un web i l'abandona sense passar per més pàgines). Fa un any hi havia 8.372 pàgines vistes,de 2.533 visitants, amb 3 pàgines de mitjana per visita i 4 minuts i mig de navegació.
    • Els 4 minuts i mig de la visita mitjana s'han de considerar un gran èxit, d'acord amb un estudi de Chao Liu per a Microsoft Research (resumit per Jakob Nielsen en el seu article "How long do users stay on web pages?").
  • Apuntem més dades, enllà de la comparació amb l'any anterior. El 60% utilitza els navegadors Firefox i Chrome. La majoria tenen el navegador configurat en català. Hi ha 631 visitants que han consultat el bloc més de 25 vegades. 2.754 visites han consultat almenys un parell de pàgines --cal tenir en compte que Un fres de móres negres presenta a la seva pàgina inicial els sis darrers apunts. El 40% de les visites prové de Google; el 8%, de Blogger; el 7%, de Twitter. El bloc obé moltes visites a partir de cerques de Google consistents en el nom i el cognom del poeta i el títol del poema; a vegades, combinen només el cognom i el títol, o consisteixen només en el títol; el 6% de les cerques es relacionen amb el nom del bloc.
  • He escrit 23 apunts més, n'he revisat 44 i n'he encetat 7 que ja estaven creats (apareixien en blanc, eren poemes sense cap anotació publicada).
  • Sense arribar a fer-ne l'anàlisi estadística, l'observació de la llista de visites indica que en reben tots els apunts sobre poemes i llibres, tot i haver estat creats un mateix dia de maig. Anem d'un màxim de 351 d'"In memoriam" a un mínim de 8 de "Les generacions", amb la mediana en les 35 visites de "Dits", i el primer i el tercer quartils en les 69 de "Metrònom" i les 20 de "Kensington". És la teoria de la cua llarga, que ens diu que a internet o en un web pesa molt el conjunt, molt més que els webs o pàgines de gran èxit relatiu.

Observacions sobre el compte de Twitter @eblanes
  • L'activitat a Twitter es pot controlar amb una eina com Klout, que em dóna una puntuació global de 32 i em considera un activista, avui (abans em considerava un explorador: no és que hagi pujat de categoria sinó que afinen més en la seva categorització). Klout em diu que arribo a 138 persones (tot i tenir 358 seguidors). He rebut 117 retuits, de 40 persones, i 34 mencions, per 1.359 tuits. Les gràfiques de Klout indiquen que les meves dades baixen de pressa perquè aquestes darreres setmanes he llegit força i he tingut molta feina; he estat poc actiu a Twitter.
  • Les dades de Twitter de fa un any eren 238 tuits, 149 seguidors, seguiment de 354 persones, aparició a 9 llistes, 16 retuits rebuts.
  • Ara segueixo 797 comptes, organitzats en 16 llistes. Figuro a 33 llistes, i segueixen les meves llistes 77 persones.
Apunt revisat el 12 de setembre de 2011

--

diumenge, 8 de maig del 2011

Pessarrodona2011

¬¬¬¬¬


Pessarrodona, Marta; Bonet, Eduard, i Moix, Ana María. Taula rodona sobre Gabriel Ferrater, divendres 29 d'abril de 2011, 20.00 h. Biblioteca Central Gabriel Ferrater (Sant Cugat del Vallès)

Les notes en què es basa aquest apunt, que vaig prendre en tornar a casa, tracten de donar compte de tot el que van dir els tres ponents que em resultava més o menys nou respecte a Ferrater, en comparació amb conferències anteriors o llibres seus.

Marta Pessarrodona va actuar a la pràctica de moderadora de la taula rodona. Va dona primer la paraula a Eduard Bonet, que va fer una intervenció breu i ben travada, amb la idea central que la figura de Ferrater s'ha empetitit a còpia d'insistir que només era un poeta, de recordar-nos a tort i a dret que era un alcohòlic, un diletant de la matemàtica, darrerament per la insistència en la relació amb el seu germà Joan [potser pensava en un article de Jordi Amat publicat no feia gaire a La Vanguardia]. Va defensar, repetint la tesi del seu gran llibre sobre Ferrater, que era un home de cultura integral, totalment al dia dels avenços de l'àlgebra i la filosofia analítica, i que aquesta seva faceta científica i lògica va desembocar finalment, amb plena coherència, en l'interès per la lingüística. Bonet considera que som un país que no paeix bé la grandesa d'algunes persones d'intel·ligència brillant, com la de Ferrater. Va lloar el municipi de Sant Cugat pel respecte que mostra cap a Ferrater donant-li el seu nom a la seva biblioteca central --on va tenir lloc l'acte.

Ana María Moix va fer una intervenció amb quatre records mal explicats, més aviat desinflada. Va esmentar la gauche divine, la capacitat d'aprendre molt més amb les converses amb Jaime Gil, Carlos Barral i Gabriel Ferrater que no a l'execrable universitat de l'època. Amb l'ajuda de Marta Pessarrodona, van recordar que, els darrers anys, Ferrater només havia llegit tres novel·les --al marge de les seves feines editorials--, que eren Julia, de la mateixa Moix; Reivindicación del conde Don Julián, de Juan Goytisolo, i, per instigació de Pessarrodona, La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda, que el va emocionar. La novel·la de la jove Moix li va agradar, trencant la seva creença que el novel·lista d'interès havia de tenir almenys 40 anys, i la va fer publicar a Seix Barral. Li va recomanar de totes maneres que, si no tenia ganes d'escriure més, que tingués un fill i l'eduqués, que era molt més difícil.

Marta Pessarrodona va referir-se a la seva conferència anterior i als darrers llibres que havia escrit, entre els quals hi ha França 1939. Va recordar el pare de Ferrater, com el van perseguir a la postguerra, com va ser un pèssim empresari, tot i que havia tingut la idea --que la família no li havia deixat tirar endavant-- de comprar tot el litoral de Salou. Va dir que cada vegada veu més marcat per l'exili Gabriel Ferrater, i va explicar, a tall d'exemple, que no volia sortir mai fora, a l'estranger, com Mercè Rodoreda. Tot i això, van arribar a anar a París, amb l'Esther Tusquets i el seu marit d'aleshores.

Ferrater ja no escrivia poesia quan el va conèixer, i és qui li va donar a llegir Doris Lessing. Va coincidir amb Eduard Bonet que, sobre Ferrater, abunda massa la xafarderia de poc nivell, com l'article de Jordi Amat al diari, ja esmentat, o el famós F., de Justo Navarro, que li va agrair la seva ajuda, com molts altres, i no li va arribar a fer cap pregunta, tot i haver-s'hi ofert. TV3 ha tractat Ferrater fatal --maltracta els grans autors, els deconstrueix, diu.

Ferrater, va explicar Pessarrodona, tenia l'habit de matinar, vivia amb poques coses, amb 200 llibres i prou. Li havien arribat fins i tot a tallar la llum del pis de Sant Cugat sense que se'n preocupés, continuava treballant. Va ser una persona sempre independent, generosa, competent, que Joan Coromines, arran de la lectura dels articles de Serra d'Or, aplegats sota l'epígraf comú "De causis linguae", havia cridat perquè hi col·laborés. Era un autor rigorós, que estripava molt. una persona humil, amb capacitat pedagògica, que li deia que "les matemàtiques, no te les han ensenyades bé". Va ser un intel·lectual de risc, el darrer que hi ha hagut al país.

Responent les preguntes del públic, Marta Pessarrodona aclareix que no té drets sobre l'obra de Ferrater, que són en poder dels marmessors, que no sap quan publicaran les promeses obres completes de Ferrater. Va considerar que no hi ha prou cura sobre el llegat de Ferrater. La sorprèn que ni tan sols s'hagi difós l'extraordinari pròleg de Seamus Heaney a la traducció anglesa d'Arthur Terry, Women and Days. Però destaca les aportacions d'Eduard Bonet i de Jordi Julià.

A la taula rodona, hi havia d'assistir també Esther Tusquets, que estava malalta. N'acabava de llegir les Confesiones de una editora poco mentirosa (Barcelona: RqueR editorial, 2005, 198 pàg.), un llibre lleuger, sentimental, amb els seus records d’editora de Lumen, amb molta informació de primera mà pel seu contacte amb nombrosos autors, sobretot en castellà. El capítol 19, “Recuerdos muy personales del encierro en Montserrat”, pàg. 139-146., conté algunes referències a Gabriel Ferrater. Tusquets explica que anava consternat d’una banda a l’altra, preguntant-se què feia enmig d’aquella insensatesa i amoïnat pel que li diria la Marta Pessarrodona –a qui es veu que havia recriminat l’interès per la política moltíssimes vegades. Recorda també un viatge que van fer a París amb la Marta Pessarrodona i el Gabriel Ferrater i el seu marit Esteban, en què va trobar Ferrater fatigat, escèptic.

Entre el públic assistent a la taula rodona de Sant Cugat hi havia Carmen Rojo, l'antiga propietària d'El Mesón.

Al final de la taula rodona, la Maite i jo ens vam acostar a saludar els ponents. Vam poder felicitar Eduard Bonet pel seu llibre i enraonar-hi una mica. Va comentar-nos que el suïcidi de Ferrater havia provocat una reacció insòlita d'irritació. Després va arribar el poc afortunat llibre de Servià.

Foto de Pep Tugues

--

dimecres, 27 d’abril del 2011

Amat2010

¬¬¬¬¬

Amat, Jordi, ed. Fons José María Valverde (1942-1996: Fragments d'una biografia intel·lectual. Barcelona-Catarroja: Afers - Centre d'Estudis Històrics Internacionals, 2010, 149 pàg. Col·lecció "Els Papers del Pavelló de la República", 7.

De la documentació de José María Valverde dipositada al Centre d'Estudis Històrics Internacionals (a partir de l'Inventari del Fons FP. Subsèrie José M. Valverde de la Biblioteca del Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona; PDF: 17 pàg.), Jordi Amat n'ha fet una tria, sobretot de cartes rebudes per José María Valverde i de textos inèdits, poc coneguts o gens divulgats. Amat encapçala el llibre, pàg. 9-39, amb una "Introducció", consistent en una recomanable nota biogràfica i una exposició dels criteris de la tria del Fons.

Les 35 cartes incloses en el llibre són de Vicente Aleixandre, Ernesto Cardenal, Pere Casaldàliga, Josep Maria Castellet, Salvador Espriu, Roberto Fernández Retamar, Gabriel Ferrater, Jaime Gil de Biedma, Bernardo Giner de los Ríos, editorial Guadarrama, Jorge Guillén, Juan Ramón Jiménez, José Luis López Aranguren, Juan Marichal, Leopoldo Panero, Carles Riba, Dionisio Ridruejo, Pedro Salinas, Fernando Savater, Antonio Tovar, Mario Vargas Llosa i Luis Felipe Vivanco, més una carta de Valverde a Savater.

El llibre es completa amb l'apartat "Prosa pública", pàg. 103-147, una tria de textos notables:
  • "Maragall y las ideas estéticas" (1960) --una conferència que conté algunes reflexions que són pertinents per entendre una mica millor Ferrater--, 
  • "Quién es José María Valverde. Autocharla" (1962), 
  • "Memoria de un maestro" (1962, sobre Jaume Vicens Vives), 
  • "Retorno a las fuentes y apertura de la catolicidad" (1965), 
  • "Introducción a la Guía de la Literatura Castellana Medieval" (1965-1968)
  • "Algunas notas sobre Gabriel Ferrater"
  • "Nicaragua: el imperio gana una guerra"
  • "El 22: buena añada de libros" (1990)
  • "Autobiografía académica. Apunte de un currículum" (1991)
  • "Aranguren, 1946-1965"
  • "Text de presentació de Primera clandestinidad" (el segon volum de les memòries de Gregorio López Raimundo, que ja no va poder llegir en persona).

Valverde va conèixer Ferrater el 1956, i li va proposar de "traduir conjuntament Rilke per a l'editor Janés (una feina que finalment va fer Valverde sol i per la qual va rebre el Premi Nacional Fray Luis de León)" (pàg. 17). La resposta a Valverde es troba en una de les dues cartes de Ferrater incloses en el llibre, la del 28 de juliol de 1956. La segona, del 10 d'agost del mateix any, respon a una altra proposta de Valverde de col·laboració amb ell i amb Martí de Riquer en una història de literatura universal, en què destaca la distribució per matèries per al segon volum, dels segles XVI al XVIII, que proposa Ferrater. Però la col·laboració no es va concretar per incompareixença de Ferrater, que passava una mala temporada, com Valverde explica en el text "Algunas notas sobre Gabriel Ferrater", pàg. 124-127. Valverde insinua que Ferrater, en aquell moment, ja havia pensat en el suïcidi, i "había quemado su gran obra, unos 600 de folio de algo que, quizá, habría sido un paralelo al Oficio de vivir pavesiano.". Les notes es construeixen al voltant d'unes quantes anècdotes: com es van conèixer, la col·laboració fallida de la història de la literatura universal, el Ferrater políglota, entusiasta sobtat de Shakespeare, la seva conversa insòlita, els contactes fins a la sortida de Valverde cap a Amèrica el 1967.

En el moment de la dimissió de la càtedra, el 1965, Ferrater, ens explica Amat, li va enviar manuscrit el poema "Per José María Valverde". La capsa 27 del Fons inclou traduccions de la poesia de Ferrater.

--

dijous, 31 de març del 2011

Ballart1997B

¬¬¬¬¬

Ballart, Pere. "Ferrater i la 'concreció imaginativa': un lloc comú del crític i el poeta", pàg. 145-157 [ponència llegida en el simposi que va tenir lloc a Barcelona el 22 i 23 de maig de 1997], dins Oller, Dolors, i Subirana, Jaume, ed. Gabriel Ferrater, 'in memoriam'. Barcelona: Proa, 2001, 410 pàg.

Intel·ligent ponència de Ballart que posa en relleu la coincidència entre els judicis crítics de Ferrater i la seva creació. Com que investigar el conjunt de premisses de Ferrater sobre el que són i han de ser l'art i la literatura en contrast amb els seus poemes excedia les possibilitats de la ponència, Ballart es va concentrar en una de les idees de Ferrater: la concreció imaginativa.

Ja als primers textos sobre pintura i literatura Ferrater havia caracteritzat els processos de la lectura i la interpretació com una veritable re-creació de l'obra --el principi crític de Riba, que Ballart no esmenta. L'art es fonamenta en la intuïció, en un acte de concreció imaginativa, escriu Ferrater el 1954, adduint Croce. El tema específic preval, en l'art, sobre el tema general. La qualitat de l'art deriva de la vitalitat individual i momentània del seu tema específic.

La forma del poema és l'únic que té valor --una posició que emparenta Ferrater amb Croce, els new critics i Eliot. Amb aquest replantejament, la seva crítica refusa per fàcils les interpretacions ideològiques, reductores de la significació de les obres, i demana una escrupolosa atenció als detalls formals de tota obra artística

És especialment il·luminador l'examen minuciós de Ballart de les opinions de Ferrater sobre els escrits dels altres. Així, la idea de la concreció imaginativa, expressada de diferents formes, apareix sovint a Escritores en tres lenguas, per destacar un llibre en el qual arriba a fer-se qualitat prevalent, sobretot en dos articles memorables --hi coincideixo--, que són el de Marcel Proust i el de Manuel Machado. Al llarg de la ponència, Ballart anirà repassant les aparicions de la concreció imaginativa en textos crítics, cartes, entrevistes i poemes.

Ferrater va lloar, de Compañeros de viaje, de Jaime Gil de Biedma, que els pooemes particularitzaven molt els detalls locals de la seva situació (pàg. 150). Els poemes de Les dones i els dies destaquen així mateix pel gust pels detalls, per la sensualitat --en oposició a la ideologia. "La seva poesia és un exemple paradigmàtic (en el cas del seu primer llibre, Da nuces pueris, fins i tot d'una acusada ortodòxia) del que Goethe va definir com a poesia de circumstàncies" (pàg. 154) --que era la pròpiament artística i no pas la poesia que parla de generalitats, com el mateix Ferrater va insinuar a "Els aristòcrates".

--

divendres, 25 de febrer del 2011

Arqués1997

¬¬¬¬¬

Arqués, Rossend. "Canibalisme i possessió eròtica. Una lectura de 'Posseït' de Gabriel Ferrater", pàg. 127-143 [ponència llegida en el simposi que va tenir lloc a Barcelona el 22 i 23 de maig de 1997], dins Oller, Dolors, i Subirana, Jaume, ed. Gabriel Ferrater, 'in memoriam'. Barcelona: Proa, 2001, 410 pàg.

D'aquest poema, se n'han escrit algunes lectures minucioses, excel·lents, que he consignat a l'apunt corresponent.  Rossend Arqués, en el simposi Gabriel Ferrater, va presentar una ponència que incloïa una anàlisi de fonts extensa, entre les quals em persuadeixen especialment la de Quevedo (pàg. 133), un poema de què sabem que Ferrater havia parlat amb els seus amics, i la de Riba (nota 13).  Arqués hi va esprémer també les relacions internes del text, algun cop forçadament, com el cas de revolt i cucs (pàg. 139).

No em convencen alguns dels seus malabarismes finals. Faig una lectura més senzilla del poema, com l'exercici virtuós d'una hipèrbole, òbvia, que Ferrater porta al límit.

--
 

Comparteix Un fres de móres negres

Creative Commons License
Un fres de móres negres es publica
sota una llicència Creative Commons 2.5

Add to Technorati Favorites