dijous, 6 de desembre del 2012

Cornudella2012

¬¬¬¬¬

Cornudella, Jordi. Conferència "Les posteritats de Gabriel Ferrater", dimecres 28 de novembre de 2012. Facultat de Lletres de la Universitat de Lleida

La conferència de Jordi Cornudella és el plat fort d'Els Joves i els Dies: Congrés Gabriel Ferrater. El presenta Núria Perpinyà, amb afabilitat i una gran perspicàcia.

Cornudella es planteja com han rebut els lectors poetes Gabriel Ferrater:
  • JV Foix l'influeix, i Gabriel Ferrater és el motiu d'un dels grans poemes de la darrera època de Foix, "Tots hi serem al port amb la desconeguda".
  • Esmenta Joan Vinyoli, Blai Bonet i Vicent Andrés Estellés, i més endavant Joan Fuster --que va deixar d'escriure poesia en llegir Ferrater--, els homes d'una generació que havien crescut, de jovenets, amb la idea que podrien ser escriptors en català
  • Tomàs Garcés i Joan Teixidor, els dos poetes que compareixen al principi del "Poema inacabat", formaven part del jurat del primer Premi Carles Riba, el 1959, i van preterir Da nuces pueris en favor del llibre Intento el poema, de Josep Maria Andreu --Cornudella du el llibre, per llegir-ne després un fragment.
La referència al jurat de què Garcés i Teixidor van formar part el porta a llegir "Sobre la catarsi", el poema sobre Maragall que diuen que va ser l'excusa per no premiar Ferrater. El que hi defensa és la vitalitat, l'instint animal de la carn jove. Josep Pedreira, membre també d'aquell jurat, amb Albert Manent i Néstor Luján, recorda que el jurat estava dividit sobre Da nuces pueris, i que una dura arenga política de Garcés contra Teixidor el va fer canviar de vot, i deixar sense premi Ferrater.

Da nuces pueris apareix al final de febrer principi de març del 1961, no pas l'any 1960, mera data del dipòsit legal, i és novetat pel Sant Jordi del 1961 --una ponència anterior dels estudiants de la Universitat de Lleida ha confirmat que Ferrater devia distribuir el llibre entre els amics i els autors que l'entusiasmaven precisament en aquelles dates del 1961.

La poesia de Gabriel Ferrater no té ni les paraules ni la retòrica convencionalment poètiques --Cornudella contrasta de forma del tot efectiva "Sobre la catarsi" amb un fragment d'Intento el poema. La llengua de Ferrater és estilitzada, treballadíssima, però molt més acostada al carrer, seguint el model dels poetes anglesos --ben teoritzat per Kenneth Quinn, expert en Catul, a The Catullan Revolution, llibre de capçalera de Ferrater.

Gabriel Ferrater ha perdut ja l'aura de mite, i ha tingut influència sobre les generacions de poetes posteriors. Però els seus seguidors són mers epígons, i, així, el recurs a l'epifonema amb què tanca molts dels seus poemes, que no és mai obvi, que té malícia, s'ha perdut en la poesia derivativa, com és el cas de Joan Margarit.

Hi ha molts poemes de Ferrater que ens tornen a la memòria perquè els volem desxifrar, desencriptar, per l'enigma que contenen. Esmenta "Babel'", que ara entenem gràcies a un article del jove eslavista Arnau Barios, un poema enviat als comunistes exiliats, que es va incloure el 1967 en el volum, publicat a París, Desde España: En el cincuenta aniversario de la Revolución de Octubre. El poema, dedicat a Isaak Babel', l'escriptor assassinat el 1940 per Stalin, no l'havien d'entendre perquè l'hi publiquessin. Ferrater era un d'aquells de qui diem "aquest tio, que fort que va". Era un caradura, com va veure José María Valverde.

Llegeix "Maîtresse de poète", recuperant les anotacions d'una llibreta, en què havia procurat parafrasejar el poema per entendre'l. En els poemes de Ferrater, no sempre veus què acaba de dir, però hi veus la textura del discurs, el joc d'ironia, les relacions internes. Enric VIII, es va encapritxar de la criatura Anna Bolena o de la figura que havia creat Wyatt?

Cornudella admet en aquesta conferència que hi ha evolució en la poesia de Ferrater, que Teoria dels cossos presenta tot de novetats respecte als dos llibres anteriors --en contrast amb la idea persistent de Cornudella, que Ferrater és un poeta amanerat (en el sentit positiu del terme, que indica que el poeta ha estat capaç de construir-se una manera). Ara: aquesta evolució el porta cap a un carreró sense sortida, en opinió de Cornudella, i per aquest motiu deixa d'escriure'n. L'epígraf de Jill Jarrell que encapçala Les dones i els dies és en aquest sentit molt seriós, i anunciaria el motiu pel qual deixa d'escriure.

Gabriel Ferrater, conclou Cornudella, es va cansar de fer poemes com els de la cinquena secció i ens va donar el gran exemple de plegar com a poeta. Amb el temps, el seu model de llengua ha germinat.

***

Dues observacions laterals, espigolades de la conferència:
  • "In memoriam": esplèndid, boníssim, el millor sobre la guerra civil espanyola
  • "Prop dels dinou": una picardia de seductor adult
--
 

Comparteix Un fres de móres negres

Creative Commons License
Un fres de móres negres es publica
sota una llicència Creative Commons 2.5

Add to Technorati Favorites