diumenge, 17 de juliol del 2022

Perpinyà-Subirana2022

¬¬¬¬¬

"Núria Perpinyà i Jaume Subirana comenten poemes de Gabriel Ferrater", col·loqui al Xalet Negre de Sant Cugat del Vallès, 14 de juny de 2022

Era el darrer acte aquest d'aquest curs tan intens que ha organitzat l'Associació Gabriel Ferrater de Sant Cugat del Vallès per l'Any Ferrater. El va presentar breument Miquel Santaeulàlia. En vaig prendre notes, sense tenir present que l'acte era filmat --són una associació com cal: sistemàtics, és clar! Volia fer-ne un apunt, que no sabia com acabar d'enfocar, quan l'altre dia el meu exprofessor Enric Sullà, amb qui aquell dia vaig tenir la sort d'enraonar una bona estona, va enviar-me la llista dels 19 actes que han programat fins ara, des del gener. He assistit a 3 d'aquests actes i n'he recuperat 2 en vídeo. Ja tinc feina aquest estiu.

Núria Perpinyà va obrir la seva intervenció amb unes paraules de record per Joan Manuel Pérez i Pinya. Va apuntar que enguany no s'han comentat gaire els poemes de guerra i de postguerra de Gabriel Ferrater, tampoc els poemes intel·lectuals. Ens hem fixat més aviat en els poemes amorosos i existencials. Amb Jaume Subirana van optar per concentrar-se, en aquest col·loqui, en alguns dels seus poemes sobre literatura, sobretot en els que ensenyen com es construeix un poema. Hi ha molta literatura dins dels poemes de Ferrater, la qual li serveix també per no ser romàntic, per posar distància.

La lectura conjunta de Perpinyà i Subirana va ser molt cordial, d'una gran sintonia entre tots dos, amb mirades complementàries, no sempre coincidents en el detall, sempre exuberants, sense competir, entre la murrieria de Perpinyà i l'entusiasme de Subirana. El gremi ferraterià, com va destacar Subirana, gaudeix més de les seves afinitats que no pugna per les seves discrepàncies, en contrast amb els gremis lectors d'altres grans autors. Consigno les observacions de Perpinyà i Subirana a l'apunt sobre cada poema:

Val la pena seguir el col·loqui sencer. No hi ha casualitats en Ferrater: Les dones i els dies és un llibre molt pensat, deliberat, a la vegada que és sensual, vitalista, no sols intel·lectual.

--

dissabte, 25 de juny del 2022

Homenatge a Gabriel Ferrater al Museu Deu del Vendrell

¬¬¬¬¬

Ara fa un mes, el 25 de maig, la seu territorial d'Òmnium Cultural del Baix Penedès va organitzar un acte d'homenatge a Gabriel Ferrater al Museu Deu del Vendrell. La sala de tapissos es va omplir, va caldre afegir unes quantes files de cadires addicionals. Va presentar l'acte Ignasi Carbonell, president de l'Associació Pau Casals (en substitució de la presidenta d'Omnium Cultural, que estava indisposada). Va apuntar que Ferrater havia assistit als festivals Pablo Casals amb la seva dona --detall biogràfic confirmat pel llibre de Jordi Amat Vèncer la por, pàg. 294: en una carta des de Vernet li escriu a la seva mare que "és bonic, sentim concerts de Casals, no fa calor i jo em banyo en un riu sense sofre.".

La iniciativa i la concepció de l'acte van ser a càrrec de l'artista Joan Descals. Va ser un acte sobri en conjunt, amb poemes ben dits pel grup de teatre Els Inestables, acompanyats de la guitarra de Carles Terrón. Va començar amb una meritòria, intel·ligent i extensa intervenció de Joan Descals per presentar Ferrater als assistents, que és el resultat d'una llarga lectura i assimilació de la seva poesia. El resum biogràfic va lligar lectura i vida: va reivindicar Gabriel Ferrater com un gran lector i un crític d'art extraordinari, també com un poeta capaç d'escriure amb les paraules de cada dia. Va fer una glossa singular i ben resolta d'"In memoriam", mig llegits els versos, mig narrades per Descals les peripècies. Un quadre seu, del 1978, amb tres dones, Helena Valentí, Jill Jarrell i Marta Pessarrodona, li va servir de fonament per comprendre la vida de Ferrater, les dones que va estimar. Va saber aprofitar-hi les aportacions recents de la biografia de Jordi Amat. Va posar en valor de manera comprensible els versos de Jill Jarrell que encapçalen Les dones i els dies. Va recordar l'erudició i el to lapidari del "Poema inacabat", i el perdó que demana a la "Tornada". Va explicar com Ferrater, iconoclasta, provocador, apassionat, apassionant, obre un camí nou a la literatura catalana. La intervenció de Joan Descals va exigir la intel·ligència i atenció dels asssistents, sense perdre's mai per les teories de la literatura. 

Acabada la intervenció de Descals, Carles Terrón, amb la seva guitarra, va fer la transició cap al recital de poemes amb què va acabar l'acte. La companyia Els inestables va llegir "Com Faust", "Veus baixes", "Caragol", "Dues amigues", "Xifra", "Joc", "Aniversari", "El ponent excessiu", "Si puc" i, recitada en grup, la "Cançó del gosar poder". Aquests poemes es corresponien a quadres interpretatius que Joan Descals ha pintat al llarg dels anys, projectats a la paret del fons --massa petits (almenys des de les files del fons) i amb un cert desordre: aquesta combinació devia lluir com cal a la segona edició de l'homenatge, que va tenir lloc al cap d'uns dies, l'1 de juny, a la Casa Carles Barral de Calafell. Entre els poemes, alguns arpegis de guitarra. L'acte va superar de bon tros les meves expectatives, l'hora i mitja em va passar volant. 

--
Apunt revisat el 5 de juliol de 2022

dilluns, 13 de juny del 2022

AjuntamentdeReus2022

¬¬¬¬¬

Gabriel Ferrater, Reus, 1922 -- Sant Cugat del Vallès, 1972: Poeta, crític, traductor i lingüista. Col·lecció "Cultura d'Espais: Relats visuals per aprendre i pensar". Reus: Ajuntament de Reus, març de 2022, 171 pàg.

El cas és que vaig baixar a Reus pel centenari de Gabriel Ferrater, el 20 de maig, i em van obsequiar amb un exemplar d'aquest llibre, que agraeixo. Per explicar com és, diré que fa pensar en l'Àlbum Ferrater, que el 1993 va publicar Quaderns Crema, a cura de Jordi Cornudella i Núria Perpinyà. Les pàgines 26-111, l'apartat central, titulat "Els genis neixen o es fan?", ens donen una sinopsi biogràfica, feta de pinzellades breus sobre la família, els estudis, els llocs, les parelles, les feines i les relacions, acompanyades de textos una mica més extensos del mateix Ferrater. A les pàgines primeres del llibre, altres veus ens el dibuixen com a poeta, crític d'art, crític literari, traductor, lingüista, professor: els fragments són d'Amàlia Barlow (la seva germana), Josep M. Castellet, Narcís Comadira, Jordi Cornudella, J. V. Foix, Jaime Gil de Biedma, José Agustín Goytisolo, Jordi Llovet, Xavier Macià, Josep Murgades, Justo Navarro, Núria Perpinyà, Helena Valentí i Joan Vinyoli --és una tria i sempre hi pots trobar a faltar un nom o altre: m'ha estranyat sols l'absència d'algunes paraules i alguna imatge de Jill Jarrell (per exemple, un parell de fotos a la pàgina 95, al costat de la pàgina que el llibre li dedica). La part final repassa els seus llibres, els de poesia que va publicar en vida i els que es van publicar pòstumament, sobretot gràcies a la bona feina del seu germà Joan Ferraté. També hi ha un apartat sobre Reus i Sant Cugat, dues de les ciutats on va viure, i una bibliografia. 

Llueix llueix tot el contingut que ha seleccionat l'equip que han compost Anna Figueras Torruella, Àgata Gil Capeta, Anna López Figueras, Fina Masdéu Abril i Laia Pellicer Toda. El llibre conté moltes imatges, de conegudes i de rares; té bones il·lustracions; el disseny està ben resolt, en el detall i en el conjunt; els esquemes cronològics són agraïts de consultar; la composició tipogràfica facilita la lectura. És un llibre que devores de gust, sobretot perquè les explicacions són clares i la tria de textos té punta. Pot ser una entrada en Ferrater llaminera per a lectors joves o grans, que encara no el coneguin.

Posat a copiar un parell de textos que donin el to del volum, m'encanta el fragment de Josep Murgades (pàg. 20) i em commou tornar a llegir aquest fragment de la segona entrevista que li va fer Baltasar Porcel (que copio de la pàg. 79, encara més retallat i amb cursives meves):

La irrupció que va fer en la vida intel·lectual catalana dels anys seixanta és només comparable a la d'un cavall desbocat enmig d'una botigueta de plats i olles de terrissa kitsch i primparada. La trencadissa va ser-hi sonada, de vegades potser gratuïta i tot, però ben del cert que era el preu que calia pagar perquè la cultura d'aquest país deixés enrere molts fantasmes i guanyés en confiança i en descaradura, en desinhibició i en exigència.

Jo tenia una sèrie de coses a dir sobre Espanya i els espanyols i Catalunya i els catalans, dir l'estat de degeneració i decadència en què es trobava, es troba, el país. [...] Em llegia i rellegia cíclicament les diguem-ne quinze millors obres de Shakespeare, tu. I és ell qui em va descobrir que en poesia es pot dir tot. [...] Vaig escriure "In memoriam", basat en Shakespeare, i cuc! funcionava. [...] Des de finals del 63 pràcticament no he escrit res, tret de mitja dotzena de curts poemes. No tinc res més a dir, penso, encara que, és clar, tingui coses a dir sobre els homes, les dones i la humanitat, que són eternes. Em referia a coses directes, experimentals, meves.

--

divendres, 10 de juny del 2022

El dia del centenari de Ferrater, a Reus

¬¬¬¬¬

Ara fa tres setmanes vaig baixar a Reus, convidat a seguir un breu acte de carrer per commemorar el dia del centenari de Gabriel Ferrater, al costat de la casa on havia nascut el 20 de maig de 1922. (Tot i haver plegat més d'hora per no haver de córrer, vaig ensopegar una avaria del tren que em va fer arribar a l'acte quan ja havia començat!) Em vaig perdre la inauguració de la placa commemorativa col·locada a l'edifici del Raval de Santa Anna on havia nascut Gabriel Ferrater --vaig poder veure la placa després, amb calma. Vaig arribar a l'acte quan acabava de començar --em sembla-- la intervenció del professor Josep Murgades. Va situar Gabriel Ferrater perfectament perquè se'n fes càrrec un públic general, va reivindicar el precedent reusenc de Bartrina, va recordar la "procacitat reusenca" de Ferrater, el fet que era un intel·lectual que no combregava amb rodes de molí. Va reivindicar els propers centenaris d'autors de Reus: Xavier Amorós i Joan Ferraté. 

Un parlament de l'alcalde de Reus, Carles Pellicer, va precedir les paraules d'Anne Barlow, neboda de Gabriel Ferrater, filla de la seva germana Amàlia, que va reinvindicar la riquesa, la integritat i el coratge de la cultura catalana. El regidor de Cultura, Daniel Recasens, va presentar tot seguit l'escultor Salvador Juanpere, que va explicar com havia compost la placa commemorativa, inspirada en el poema "Tres llimones" --justament un poema que té potser un motiu pictòric de fons. Es va preguntar sobre el significat de l'obra artística, una interrogació que el poema planteja. Per tancar l'acte, els alumnes de primer de Batxillerat, modalitat artística i escènica, de l'Institut Gabriel Ferrater van fer una breu lectura de poemes, entre els quals hi havia 'Tres llimones', també "Ídols" i "Dits", tots acompanyats d'una coreografia. 

Vaig poder saludar algunes de les persones que han portat la ciutat de Reus a omplir d'actes, iniciatives i homenatges aquest centenari. Em van obserquiar amb un llibre biogràfic sobre Ferrater. Va ser un acte sobri, digne, obert a tothom, concretat en una placa que honora Gabriel Ferrater i la ciutat de Reus.



--
Apunt revisat el 13 de juny de 2022

dilluns, 6 de juny del 2022

Cornudella2022B

¬¬¬¬¬

Cornudella, Jordi. "Editar Ferrater", conferència a l'Institut Gabriel Ferrater de Reus, 19 de maig de 2022

Aquesta conferència s'havia hagut d'ajornar per la pandèmia. Programada al maig de 2022, el moment de fer-la va resultar oportuníssim, per l'interès creixent per Gabriel Ferrater que han suscitat les activitats del centenari i, en concret, per la presència de la seva neboda, Anne Barlow, coincidint amb els actes del dia 20 de maig. Edicions 62 acaba de reimprimir l'edició crítica de Les dones i els dies, a cura de Jordi Cornudella.

Vaig arribar una estona abans de l'hora perquè el professor Biel Ferrer em pogués ensenyar tranquil·lament els quadres de Gabriel Ferrater que es conserven a l'Institut. Ben emmarcats, són en una sala austera, de mobiliari escolar, destinada a l'atenció de les famílies. Són olis, provatures de diferents tècniques de composició, fetes cap al 1949, que van ser cedides a l'Institut per una família amiga d'Amàlia Ferraté, germana de Gabriel, mare d'Anne Barlow. A la part del darrere de cada quadre, hi consten, em va explicar Biel Ferrer, marcats amb palets, els dies que Gabriel Ferrater va dedicar a pintar-lo.

L'acte va començar amb la benvinguda del director Miquel López, en nom de l'Institut. Va agrair la iniciativa i l'organització al professor Biel Ferrer. Va presentar Jordi Cornudella i Anne Barlow, la neboda de Ferrater. Abans de la conferència, Anne Barlow va llegir un text breu, contingut i intel·ligent, amb una frase lluminosa per descriure el seu oncle, un home amb

una set de coneixements sense límits.

Jordi Cornudella va preguntar-se en la conferència què és l'obra completa de Gabriel Ferrater, una qüestió que no és trivial i que ara es torna del tot pertinent davant la previsió de publicar-la més o menys aviat. Va acompanyar les seves paraules amb la projecció de les portades dels diferents llibres. Estrictament, l'obra completa de Ferrater és Les dones i els dies, amb els quatre poemes que podem conjecturar que ell mateix hauria afegit a una nova edició, d'acord amb el mateix Joan Ferraté. L'edició crítica ens proporciona, com és pertinent, el detall de les variants, l'origen i transmissió de cada poema, els poemes descartats, alguns versos circumstancials i tot l'aparat crític. Cornudella, a l'obra completa, no hi inclouria ni les traduccions ni el llibre d'Eduard Bonet.

Els articles signats GFe a la Gran Enciclopèdia Catalana, els afegits a la traducció Historia de la literatura universal d'Erwin Laaths, són obra? Gabriel Ferrater ens diria que no, afirma Cornudella. Els informes de lectura? Encara menys. A l'editorial Labor hi havia Joan Vinyoli i Salvador Clotas, que li encarregaven moltes feines --poden aparèixer encara més textos? Què fem amb un remarcable text sobre història de la matemàtica escrit com a treball de curs a la Universitat? Quin valor podem donar a les conferències? Cornudella remarca que els textos aplegats al Curs de literatura catalana contemporània són transcripcions, textos dits, no escrits: com que no els va revisar, li sembla exagerat considerar-los una posició de Ferrater definitiva, ja que hi té pes l'opinió expressada en el moment. Un llibre com l'antologia Donar nous als nens, de Marina Porras, ha reservat moltes pàgines als textos d'origen oral (conferències conservades i transcrites, entrevistes).

Hem d'agrair a Joan Ferraté que aplegués l'obra incompleta del seu germà. Són els tres volums inicials d'escrits: Sobre literatura, Sobre pintura i Sobre el llenguatge. Ja publicats, sorgeixen els primers textos no escrits: les transcripcions de les conferències de Papers sobre Carles Riba, de Foix i el seu temps. L'editorial Ariel n'havia de fer un llibre, d'aquelles conferències a la Universitat de Barcelona: per això es van transcriure. Papers, cartes, paraules --el primer llibre que va editar Jordi Cornudella a Quaderns Crema-- va obrir encara més el ventall, amb la inclusió de cartes i entrevistes. Al cap d'uns anys va aparèixer Cartes a l'Helena i residu de materials dispersos, que recuperava peces que Joan Ferraté no coneixia quan va publicar Papers, cartes, paraules: a més de l'epistolari amb Helena Valentí, alguns articles, dues conferències més, algunes cartes i dues entrevistes. Encara al cap d'uns anys, Tres prosistes va completar les conferències de literatura, amb l'afegit d'una carta informe en què Gabriel Ferrater recomanava la traducció de Josep Pla a l'anglès.

Mentrestant, hi va haver noves sorpreses. Sirmio va recuperar la novel·la policíaca, força simenoniana, Un cuerpo, o dos, escrita amb Josep Maria de Martín per presentar-la a un premi. L'antologia Vers i prosa, publicada per Tres i Quatre, a cura de Jordi Cornudella, va incorporar dos textos inèdits. Del fons d'arxiu de l'editorial Salvat, se'n van rescatar els articles sobre escriptors destinats a un diccionari, que es van incloure a Escritores en tres lenguas. Corresponen a la sèrie 1, els articles més extensos; els de la sèrie 3 són meres entrades d'enciclopèdia, i no tenen valor, però els de la sèrie 2 sí que en tenen --vegeu alguns dels noms dels articles de la sèrie 2 a l'apunt sobre aquest llibre. La publicació dels articles de les sèries 1 i 2 duplicarà el volum d'aquella col·laboració editorial que s'havia inclòs a Escritores en tres lenguas. Respecte als informes que s'havien aplegat a Noticias de libros, caldrà recuperar-los tots en la llengua original (n'hi ha també en anglès i en alemany), i se n'hi afegiran una vintena que no s'havien publicat fins ara.

Com podem publicar l'obra completa de Ferrater? El model de La Pléiade, exhaustiu, luxós, ja no sembla viable. Cornudella opta per una obra completa en petits volums. Als textos de Sobre literatura, s'hi afegiran bàsicament els articles d'Escritores en tres lenguas i els informes de lectura. El volum sobre pintura canviarà poc. El volum d'obra lingüística es pot ampliar amb les llibretes de Ferrater que es conserven. L'obra completa sí que inclourà les traduccions de poesia. Cornudella és poc partidari de publicar els epistolaris dels escriptors, si bé és excel·lent la correspondència amb Jill Jarrell i Marta Pessarrodona, inèdita, i encara es poden recuperar algunes cartes més a Helena Valentí. La correspondència dona claus sobre alguns poemes. 

Amb les reserves enunciades sobre el que és obra i amb l'advertiment sobre els escrits de Gabriel Ferrater derivats de les seves col·laboracions editorials que no podem descartar que encara apareguin, tindrem més o menys aviat els primers volums de l'obra completa de Gabriel Ferrater, a cura de Jordi Cornudella. La notícia, per més que sigui esperada, és excel·lent.


Document de cessió dels olis a l'Institut Gabriel Ferrater

A la presentació de la conferència, el director de l'Institut, Miquel López; Anne Barlow, neboda de Gabriel Ferrater, i Jordi Cornudella, tapat a la imatge (foto descarregada del twitter de l'Institut Gabriel Ferrater)

--

dimecres, 1 de juny del 2022

Ginebra2022

¬¬¬¬¬

G‌inebra, Jordi. "Gabriel Ferrater, lingüista" (68:35), conferència organitzada per l'Associació Gosar Poder, al Centre de Lectura de Reus, 10 de maig de 2022

El maig de l'Any Ferrater ha resultat intens d'actes i lectures. Dec tenir ara mateix cinc o sis apunts pendents d'escriure, que no es justifiquen pas per cap mania ferrateriana compulsiva sinó pel que aquests actes ens aporten a la comprensió de Gabriel Ferrater, gràcies a mirades diferents i a punts de vista nous. D'entre els actes de què volia escriure, la conferència de Jordi Ginebra sobre l'obra lingüística de Ferrater, de fa ja tres setmanes, és l'acte més reculat, i un dels més substanciosos, una mirada molt intel·ligent.

Vaig entrar a la sala a les 19.13 h. He recuperat la breu presentació de l'acte de Fina Masdéu, en nom de l'Associació Gosar Poder, i la presentació de Jordi Ginebra que va fer Mireia Romeu, membre també de l'Associació. L'acte va tenir el suport de la Fundació Reddis i comptat amb les facilitats del Centre de Lectura de Reus. Romeu va començar recordant Joan Manuel Pérez i Pinya, del col·lectiu Veus baixes, autor de la bibliografia de referència sobre Gabriel Ferrater, que havia mort tres dies abans. 

Romeu havia estat alumna tant de Fina Masdéu, a l'institut, com de Jordi Ginebra, a la universitat. Va repassar de manera sintètica la trajectòria professional universitària de Jordi Ginebra, catedràtic de la Universitat Rovira i Virgili i doctor en Filologia Catalana amb premi extraordinari, membre del Consell Consultiu del Programa de la Gramàtica de l'Institut d'Estudis Catalans, autor amb Anna Montserrat del Diccionari d'ús dels verbs catalans: règim verbal i canvi i caiguda de preposicions i de La nova normativa de l'Institut d'Estudis Catalans: guia pràctica; etc. És un especialista en l'obra lingüística de Fabra: va escriure Pompeu Fabra: vida i obra, en col·laboració amb Joan Solà. Va ser un encert que l'Associació Gosar Poder el triés per fer la conferència sobre el Ferrater lingüista.

La conferència va anar acompanyada de la projecció de diapositives. La primera reproduïa el començament de l'entrada sobre Gabriel Ferrater a la Viquipèdia, en què significativament, com acostuma a passar, és designat com a lingüista. Jordi Ginebra va exposar, al llarg de la conferència, quin abast té aquesta definició com a lingüista, amb el benentès que la seva intervenció era més aviat una xerrada que una aportació acadèmica, ja que no es considera expert en Ferrater. Va dir que les seves observacions sobre Fabra l'han acompanyat sempre. La dedicació a la lingüística de Ferrater també es correspon amb el mite --un mite que potser també necessitem, va apuntar en algun moment--, pel fet de ser càustic, innovador, anticonvencional, contundent, lúcid. El primer text de Ferrater que va projectar va ser el fragment inicial de "Les gramàtiques de Pompeu Fabra" (Sobre el llenguatge, pàg. 3; text inclòs a l'antologia publicada per Marina Porras) --vaig entrar a la sala quan Ginebra encara tenia aquesta diapositiva; citava en aquell moment les memòries de Joaquim Molas (minut 11 del vídeo); redacto aquest apunt a partir de les meves notes d'aquell dia, havent vist sencer i amb plaer el vídeo de l'acte. Ferrater parla de Fabra d'una manera diferent de tothom, parla de tots els lingüistes de pes d'arreu del món. Introdueix Chomsky, el corrent lingüístic més innovador en aquell moment.

Els escriptors acostumen a topar amb els gramàtics, diu Ginebra; Ferrater, no. Recorda l'epifania que li va produir la gramàtica de Badia i Margarit, que l'impulsa a intentar escriure la gramàtica catalana. Ginebra veu un paral·lelisme amb l 'episodi epifànic de Fabra, quan, de jovenet, llegeix una gramàtica del segle XIX, veu que no val res i decideix que ell escriurà la gramàtica catalana. Dins el mite, ens atreu emotivament que Ferrater comencés a escriure la gramàtica catalana i se suïcidés al cap de pocs dies.

Ginebra es proposa explicar com Ferrater dona corporeïtat objectiva a la nostra admiració per Pompeu Fabra, en cinc apartats (i aquest propòsit és homòleg al d'aquell primer article de Ferrater de la sèrie "De causis linguae", escrit pel centenari de Fabra):

  1. Una petita cronologia: va començar a partir del 1965 una dedicació intensa a la lingüística, durant set anys. El 1962 Badia havia publicat, en dos volums, la seva gramàtica a l'editorial Gredos, la de més prestigi en l'àmbit filològic a l'Estat en aquella època: Gabriel Ferrater menysté aquesta obra. Hi ha dades que ens indiquen que la seva dedicació a la lingüística és anterior: el 1957 escriu una carta a Carles Riba que ja mostra un gran saber lingüístic, i li diu que està llegint la Gramàtica pòstuma de Fabra, publicada el 1956 --Ginebra cita la carta, reproduïda en nota a la carta 717 del volum Cartes de Carles Riba III: 1953-1959, edició a cura de Carles-Jordi Guardiola, pàg. 411-2. Ginebra repassa la docència i les publicacions de Ferrater: fa cursos del 67 al 72 i és professor durant tres anys de Lingüística general a la Universitat Autònoma de Barcelona; publica textos sobre lingüística sobretot a partir del 1968, i tradueix Chomsky, Bierwisch, Bloomfield. Uns quants textos inèdits i d'altres de difícils d'accés s'apleguen a Sobre el llenguatge, el 1981, "un llibre que tot filòleg hauria de tenir a casa".
  2. Ferrater i la lingüística general: Ginebra afirma, i diu que podria demostrar si en comptes de fer una conferència fes un curset, que Ferrater té un coneixement equiparable al dels millors lingüistes del seu moment. Es va interessar per la història de la lingüística, que es forma com a disciplina acadèmica els anys seixanta --era un gran lector, al dia, i perspicaç. Ginebra es fixa en el pleonasme, fenomen mal vist per la gramàtica normativa, especialment els anys seixanta: "es cometien pleonsasmes!". Posa l'exemple sensacional de Ferrater dels gats, "All the black cats will be sleeping" i "Tots els gats negres dormiran": mentre que la frase anglesa té una sola marca de plural, la catalana en té cinc. La conclusió de Ferrater és que "l'única funció de la concordança gramatical és precisament la generació sistemàtica de pleonasme": veu l'estructura, ens dona perspectiva, apunta Ginebra.
  3. Ferrater i la gramàtica catalana: fa aportacions descriptives a la gramàtica de la llengua catalana. Ginebra ens recorda la frase, molt debatuda en els cenacles del moment, "En aquest pis no hi toca el sol", que, considerada un pleonasme, provocava problemes als escriptors, als correctors... Ferrater observa que en les llengües romàniques l'ordre té valor gramatical. L'oració Verb_transitiu + SN equival a Verb_transitiu + CD (el sintagma nominal darrere el verb, per defecte, fa la funció de complement directe). Seria la frase "En aquest pis en Joan no toca el sol". El català fa servir el pronom hi com un mecanisme per intransitivitzar el verb. El pronom hi bloqueja la transitivitat del verb: el sol no és CD, "i aquí s'acaba la història", diu Ginebra --l'acidesa de la conclusió de Ferrater sempre em fa riure, i em ve de gust anar a buscar-la a l'article i copiar-la: "Ara, si algú m'engalta 'En aquest pis no toca el sol', probablement comentaré que, sigui qui sigui el desgraciat de qui parla, em penso que la culpa no era del pis: jo tampoc no he arribat a tocar mai el sol, ni des de dalt de cap muntanya." (Sobre el llenguatge, pàg. 18). Ginebra llegeix dos breus fragments de textos acadèmics, de l'any 2002, escrits trenta anys després, que destaquen aquella "intuïció admirable" de Ferrater. -- Atenció, per cert, a l'exemple final de l'entrada "Arbitrarietat del signe", signada per GFe a la Gran Enciclopèdia Catalana: una peça que lliga Ferdinand de Saussure i Charles Peirce, que connecta l'interès de Gabriel Ferrater per la lingüística i per la filosofia analítica.
  4. Ferrater i Fabra: Ferrater fa dues operacions. Col·loca Fabra a la primera divisió dels lingüistes, i és el primer de dir-ho: és el primer prou preparat per dir-ho i que coneix molt Fabra, amb l'únic precedent de Joan Coromines. Si bé ja s'havia reconegut Fabra com a codificador de la llengua, és el qui el vindica com a lingüista, com a científic. Ginebra es fixa en l'article de Ferrater sobre els quatre tipus de frase que descriu Fabra [el primer article que apareix a Sobre el llenguatge, pàg. 6]]: el tipus de frase IV ("Ha arribat un parent meu") és diferent del tipus I ("El nen plora"). Ginebra observa que el subjecte pronominalitza com un acusatiu indeterminat ("N'ha arribat un, de parent meu"). Jespersen havia descrit aquest tipus de frase: és una frase inacusativa, terme encunyat el 1978, en un article famós. Per això, al costat de la frase "Arriben trens", tenim la concordança "Hi han trens". La segona operació és criticar Fabra, una de les grans aportacions de Ferrater: ens recorda que l'obra de Fabra és humana, que per això és estimable, que la podem completar, que la podem discutir.
  5. Petjada i pervivència: Gabriel Ferrater és qui ensenya Joan Solà a veure Fabra amb sentit crític, i és al darrere de l'orientació bàsica dels Estudis de sintaxi catalana de Solà, escrits els anys 1972-3. La dedicatòria del llibre és "A Gabriel Ferrater, el meu millor amic, que havia de prologar aquest llibre". Ferrater perviu, és molt citat, tot i que la ciència no tendeix a perdurar, canvia constantment, rectifica, progressa. És vigent. Ginebra projecta una bateria de citacions, en un camp molt viu i tècnic com el de la recerca lingüística en l'acutalitat: de Gemma Rigau (1978) a les tesis doctorals de Carles Royo (2017) o Isabel Crespí (2020), o les onze referències a Ferrater de la bibliografia de la Gramàtica de l'Institut d'Estudis Catalans (2019).

Ginebra afirma que hem de dissipar la idea que Gabriel Ferrater, com que era molt intel·ligent i brillant, va tenir una dèria per la gramàtica. Va ser un lingüista sòlid, molt preparat. Ocupa un lloc de relleu en la història de la lingüística catalana.

--

dijous, 12 de maig del 2022

L'itinerari Gabriel Ferrater a Barcelona

¬¬¬¬¬

Dissabte passat al matí, 7 de maig, vaig seguir l'itinerari ideat per Maria Nunes per descobrir els llocs que Gabriel Ferrater havia freqüentat a Sarrià i Sant Gervasi. La passejada va durar gairebé tres hores, tot i no abastar molts llocs de Ferrater a la ciutat de Barcelona que en podrien formar part: hi faltaven, no gaire lluny dels carrers per on vam passar però massa apartades entre si, les cases de Jaime Gil de Biedma, Carles Riba, Jaime Salinas i  Eduard Valentí, l'editorial Seix Barral, la biblioteca de l'Institut Britànic, etc. L'organització era a càrrec de la Casa Golferichs i la Casa Elizalde. Maria Nunes va triar amb encert un itinerari dividit en dues parts, que es podia seguir còmodament a peu, amb una breu connexió amb els Ferrocarrils, i, sobretot, que era consistent per donar a conèixer Gabriel Ferrater. 

El punt de trobada era al pont de l'avinguda de la Reina Elisenda, al costat de l'estació dels Ferrocarrils de la Generalitat. Travessant-lo en direcció a Pedralbes, el primer edifici que destaca és l'actual Escola Frederic Mistral -- Tècnic Eulàlia, el que el 1938 era l'Institut Tècnic Eulàlia, propietat d'uns amics de la família Ferraté. Hi van residir des del març, preparant la marxa cap a França (la família s'hi va quedar fins al juliol i ell se'n va anar el 30 de setembre, el dia que es signava el pacte de Munic). Amb molt de sentit, Maria Nunes va llegir "Cançó idiota": "Vaig aprendre de fer l'amor / a l'ombra dels pins de Pedralbes" (versos 5-6), que encara es deixen veure, al peu de la muntanya, des del pont. Vam recular cap a dins de Sarrià: enraonant amb Maria Nunes, vaig poder aclarir una metàfora del poema.

Vam seguir fins al costat del mercat de Sarrià, abans d'entrar als carrers menuts de l'antiga vila. Maria Nunes va llegir "Fi del món", un dels poemes sobre la crisi sentimental que va portar Gabriel Ferrater a escriure versos. Una de les qualitats de l'itinerari és que les explicacions són precises, documentades, il·lustrades pels textos idonis, molt ben llegits i perfectament audibles gràcies al micròfon i el petit altaveu que Nunes utilitza (es pot veure a la foto d'ella, del començament de l'itinerari, al final d'aquest apunt). Una altra qualitat destacable és poder passar per alguns racons bonics i poc coneguts de Barcelona. 

Recórrer Sarrià és resseguir l'amistat de J. V. Foix i Gabriel Ferrater. Passem per la pastisseria Foix, que és la casa natal del poeta; pel carrer de Setantí, número 9, on Ferrater anava alguns diumenges a la tarda. Els textos de record de Foix són una evocació esplèndida: “aquelles inoblidables tardes de diumenge en les quals en Gabriel Ferrater m’honorava amb la seva companyia i m’instruïa amb el seu saber”. Nunes llegeix també un fragment de "Tots hi serem al Port amb la desconeguda", el poema de Foix en memòria del seu amic, escrit al gener de 1973. L'itinerari informa de la vida de Gabriel Ferrater i és una forma excel·lent d'endinsar-se en la seva poesia. Maria Nunes llegeix "A l'inrevés", acompanyat d'unes explicacions sòbries, fonamentades. De camí cap al punt següent, s'atura a la plaça de Sant Vicenç, on llegeix "El distret", un poema escrit potser a Barcelona, amb la seva densitat d'edificacions que no ens deixen veure el cel. 

Arribem al carrer de Benet Mateu, 56, per sota de la plaça d'Artós, on Amàlia Ferraté va traslladar-se a viure el 1952 amb els seus fills Gabriel i Joan (la germana, Amàlia, s'havia casat i vivia a Londres). Era un pis de lloguer, a la segona planta, amb una terrassa plena de flors, protegida per una lona. Al davant, travessant el carrer, hi vivia el seu amic José María Valverde. Maria Nunes llegeix "Per José Maria Valverde", el poema de Ferrater escrit arran de la dimissió de Valverde en solidaritat amb els professors expulsats de la universitat per la dictadura --un gest admirable, que sempre m'ha impressionat. Nunes recorda aquells fets, que van succeir quan tots dos eren veïns de Sant Cugat. Llegeix també "Floral", un poema que evoca la primavera del 1952, quan Gabriel Ferrater tenia trenta anys. Hi havia, pels voltants de l'escala de Benet Mateu 56, tres pins enormes i uns quants bars que Ferrater freqüentava: una mica més amunt, "La gota de oro"; en un dels xamfrans del carrer de baix, el "Carioca" (que apareix al "Poema inacabat" quan parla d'Antoni Comas); als voltants, dos bars més: "El caserío" i "Cafur". Nunes llegeix un text de Blai Bonet, que el recorda del seu temps d'estudiant universitari al mateix barri.

De camí cap a la casa del poeta Joan Vinyoli, també bon amic de Gabriel Ferrater, Maria Nunes ens llegeix "Els jocs", un poema en què el narrador va passejant pels volts del Club de Tennis Barcelona, no gaire lluny d'on residia. Ferrater i Vinyoli vivien prou a la vora per compartir a vegades taxi, tornant de casa d'altres amics, com ara Carles Riba o Eduard Valentí. Joan Vinyoli vivia al carrer de Castellnou, 46. Hi ha una placa de l'Ajuntament que ho recorda: Nunes havia apuntat, pocs minuts abans, que trobava a faltar una placa commemorativa al carrer de Benet Mateu. Prop de cal Vinyoli, hi havia dos bars on era habitual, un dels quals, el "Pensilvània", encara funciona. Si no em falla la memòria, Nunes llegeix també, prop de la casa de Vinyoli, "Paisatge amb figures" --que evoca, d'acord amb Nunes, una calçotada amb els amics.

La segona part de l'itinerari comença al costat del carrer Balmes. Agafem els Ferrocarrils de la Generalitat a l'estació de "Les tres torres" i baixem a "Plaça Molina". Maria Nunes aprofita el trajecte per llegir-nos "Amistat del braç". Som a la vora del carrer del Camp d'en Vidal, on vivia Eduard Valentí amb la seva família (una de les seves tres filles era l'Helena). Maria Nunes llegeix "Lorelei", poema de la quarta secció de Les dones i els dies, i ens mostra la semblança amb el poema homònim, famosíssim, de Heine, de sentit ben diferent del de Ferrater. En la traducció de Feliu Formosa, els primers versos diuen, amb eco inequívoc: "No sé per quin motiu / sento tanta tristor; / no se me’n va del cap / un conte de l’antigor.". El poema de Ferrater recorda, en canvi, que no se li'n va del cap el moment que va començar la relació amb Helena Valentí. A la vora, hi ha també la Fundació Joan Maragall, un autor que Eduard Valentí i Gabriel Ferrater havien llegit atentament.

No baixem al carrer del Camp d'en Vidal. Ens acostem un moment al carrer de Sant Elies, on vivia Carles Barral. Durant una temporada, els dimarts a la nit, Gabriel Ferrater va trobar-se amb un altre cercle de poetes i intel·lectuals: Barral, Gil de Biedma, Goytisolo, Salinas, Sacristán, Castellet... Maria Nunes cita el pròleg de Marina Porras a la seva antologia Donar nous als nens per situar aquell grup. Seguim cap a Balmes, i travessant, veiem el local on havia estat el "Cristal City Bar", un dels llocs famosos de la Barcelona dels seixanta començaments dels setanta, un bar més o menys convencional que tenia la particularitat d'incloure una llibreria (José Agustín Goytisolo vivia una mica més amunt, al carrer Balmes 349, i Jaime Gil de Biedma, Balmes encara més amunt). Acabem l'itinerari en un passatge molt ben conservat que surt del carrer Saragossa (el passatge de Sant Felip). Al pis de la cantonada hi havia l'àtic on vivia Jill Jarrell quan es van conèixer amb Gabriel Ferrater, a Hamburg, a la Fira del Llibre --aquest lloc és informació nova, procedent de la biografia Vèncer la por, de Jordi Amat. Quan van començar a viure junts, es van instal·lar en aquell àtic. Maria Nunes acaba amb la lectura dels versos de Jill Jarrell que encapçalen Les dones i els dies, en anglès i en la versió de Ramon Barnils, i  de "Cambra de la tardor". Acomiada l'acte invitant els assistents a llegir Gabriel Ferrater. 

Ara fa un any havia pogut seguir la ruta Gabriel Ferrater de Reus. En aquest itinerari de Barcelona vaig coincidir amb Rosamaria Bruguera i Miquel Santaeulàlia, de l'Associació Gabriel Ferrater de Sant Cugat del Vallès, impulsors d'una ruta per la seva ciutat, també a cura de Maria Nunes, i d'una audioguia que la converteix en un itinerari permanent --em van regalar l'audioguia arran d'una taula rodona i compto de fer-la servir aviat. Aquesta ruta Gabriel Ferrater de Barcelona és excel·lent i s'hauria de repetir: Barcelona és important a la vida de Ferrater, subscric la idea de Nunes de reclamar una placa commemorativa al carrer de Benet Mateu. 

***

  • Judit Moltó Fidalgo va publicar dilluns una crònica de l'itinerari clara i detallada, i amb bones fotos, amb el títol "Poesia a Sarrià i Sant Gervasi", al Diari de Barcelona. El meu apunt es basa en les notes que vaig prendre dissabte: l'article de Moltó m'ha servit per recuperar algunes adreces i contrastar detalls.

Maria Nunes, al començament de l'itinerari, amb micròfon i un petit altaveu, llegint la "Cançó idiota" al pont de l'avinguda Reina Elisenda, amb l'Institut Tècnic Eulàlia (on va passar uns mesos la família Ferraté abans de marxar a l'exili) i els pins de Pedralbes.

--

dissabte, 7 de maig del 2022

El projecte Apadrina un poema, un spin off de crítica literària

¬¬¬¬¬ 

Taula rodona sobre el projecte Apadrina un poema, amb Enric Blanes, Carlota Casas, Lluïsa Julià, Lluís Quintana i Enric Sullà, a Sant Cugat del Vallès, sala d'audiovisuals del Monestir de Sant Cugat, 5 de maig de 2022

Vam fer aquesta taula rodona sense saber que el mateix dijous, no sé si al vespre, havia mort Joan Manuel Pérez i Pinya. Hi ha un comentari seu, sobre "Non tu corpus eras", en el projecte Apadrina un poema. Pels seus coneixements, i pel seu entusiasme pel projecte, hauria pogut intervenir a la taula rodona amb tota solvència, fent-hi aportacions interessants i esmolades. Precisament vam esmentar-lo per la seva exhaustiva bibliografia ferrateriana. Vam saber a la nit que havia mort, quan ja érem a casa. L'Associació Gabriel Ferrater ha publicat un text en memòria seva.

L'acte va començar amb unes paraules de presentació de Joan Tres, i una intervenció brevíssima de benvinguda de la tinenta d'alcaldia de Cultura Esther Madrona (que veig que sempre fa costat als actes de l'Associació Gabriel Ferrater de Sant Cugat). La primera intervenció de la taula va correspondre a Enric Sullà, que és la persona que ha concebut la iniciativa d'Apadrina un poema i hi ha esmerçat moltíssimes hores i esforços. Va ser la introducció idònia: poder conèixer la visió des de dins. Va explicar l'origen del projecte, la tria del nom --l'encert del concepte d'apadrinar el poema--, la seva articulació pràctica, la conveniència de convidar tots els autors personalment, la voluntat de fer divulgació, d'acostar Ferrater al públic lector. Apadrina un poema, que publicarà al voltant d'un centenar de comentaris, d'acord amb les seves previsions, passarà ara a publicar un comentari per setmana. És possible que n'acabi sortint un llibre.

Carlota Casas va recordar que la primera persona que la va portar a llegir Gabriel Ferrater va ser la professora Maria Campillo, que era present a la sala. Va acabar dedicant la seva tesi a Ferrater i després també a Gil de Biedma. És autora d'una de les obres fonamentals de la bibliografia ferrateriana: Gabriel Ferrater i Jaime Gil de Biedma, poetes de la consciència (Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2015, 295 pàg.). Va defensar que els alumnes llegeixin poesia: "si poden llegir poesia, ho poden llegir tot". Des del punt de vista de Casas, Ferrater no s'acaba mai, sempre et proposa coses noves. És la seva experiència, confirmada en el seu comentari de "Sabers" dins Apadrina un poema, uns versos plens de capes de sentits, que et porten també a altres poemes, que a la vegada et duen cap a més poemes.

Sullà anava presentant els participants de la taula rodona. Va destacar, de Lluís Quintana, l'estat de la qüestió sobre Gabriel Ferrater que va preparar dins el llibre Panorama crític de la literatura catalana. Quintana va exposar, com a detall significatiu, que la planificació inicial del capítol sobre Ferrater en aquell llibre col·lectiu preveia un capítol més curt que no va ser finalment. Hi van acabar assignant més pàgines, és a dir, va guanyar importància, atesa l'alta estima per Ferrater entre els lectors, en detriment de l'opinió acadèmica. Dins Apadrina un poema, Quintana va triar per escriure el seu comentari una sèrie de poemes que resultava que ja havien estat seleccionats i assignats a altres autors. Va optar per "Caragol".

Lluïsa Julià és l'autora de la biografia de referència sobre Maria Mercè Marçal. En aquest sentit, considera que la biografia de Jordi Amat i el llarg pròleg de Marina Porras a la seva antologia Donar nous als nens mantenen encara aquella tendència, com un pòsit, cap a l'admiració de Ferrater sense sentit crític. Es pregunta com tracta Ferrater les dones. Veu que li dona veu, a la dona, en els textos entre cometes dels diàlegs de la secció 4 de Les dones i els dies i en algun altre poema, com ara "Cambra de la tardor". Ferrater és modern, s'allunya de seguida de l'actitud de poemes com "Il gran rifiuto", que va descartar. Constata que fa una aproximació realista a la literatura escrita per dones, no li interessen altres models. Es fixa també en la poca presència de dones en els seus escrits (l'única excepció és Caterina Albert, i encara), es fixa en el seu oblit de Clementina Arderiu --no coincideix amb les posicions defensades per Núria Perpinyà a la seva sessió del gener al curs Gabriel Ferrater: l'excés de la intel·ligència. El comentari de Julià encara no s'ha publicat al web d'Apadrina un poema. 

Vaig tancar jo mateix la roda d'intervencions, d'uns deu minuts cadascuna. Vaig dir algunes de les coses que havia pensat dir però de manera desordenada. Per tant, aprofitaré l'apunt per transcriure el que hauria volgut dir. Començo per la valoració d'Apadrina un poema. Com a lector de Ferrater, és un estímul constant, que segueixo setmana a setmana: començo llegint el poema, llegeixo el comentari atentament, torno al poema, torno al comentari, obro l'apunt del blog sobre el poema, torno al poema, torno al comentari, poso l'apunt al dia... Aquest exercici pot durar mitja hora en els casos més simples, hores en les aportacions que em resulten més atractives. Sovint em descobreixen qualitats i matisos del poema que m'havien passat inadvertits. Com a comunicació digital, Apadrina un poema és un encert: unes pàgines web lleugeres, llegibles a qualsevol dispositiu, amb un límit de llargada dels comentaris que obliga els autors a anar al gra; el to, l'enfocament metodològic, l'èmfasi en un aspecte o altre són plurals, amb un nivell de qualitat mínim sostingut. Apadrina un poema ens proporciona moltes mirades noves, diferents, sobre Gabriel Ferrater, que qüestionen i enriqueixen la nostra visió. Sens dubte, és una de les iniciatives més fructíferes de l'Any Ferrater.

***

De pas, recapitulo algunes informacions bàsiques que vaig explicar sobre Un fres de móres negres a la taula rodona, ja que era la causa que en formés part; també em serviran per respondre preguntes que em fan aquests dies:

  • El meu punt de partida era constatar que normalment, en actes com el de dijous, el meu lloc és a la sala, no entre els ponents. Els qui m'havien precedit en el torn de paraula eren professors i professores, de la universitat o l'educació secundària, mentre que jo soc merament un lector --com tots ells són lectors-- amb una vida professional fora de l'acadèmia, l'edició i la docència. Les mores són una fruita silvestre.
  • Llegeixo Gabriel Ferrater des dels 19 anys. No me l'acabo. M'és una font de plaer estètic i intel·lectual sempre fresc i incitant. La meva memòria és pèssima per poder recitar poemes de Les dones i els dies (no arriba més enllà de dos o tres versos), però és bona per fer-me present qualsevol text de Ferrater que sigui pertinent davant de qualsevol lectura o qualsevol circumstància. Llegeixo altres autors, és clar, i altres matèries a part de la literatura --algú s'ha pensat que sols llegia Ferrater!
  • Vaig estrenar el blog Un fres de móres negres el 22 de maig de 2009 publicant en un sol dia una part de les meves notes particulars sobre Ferrater: 151 apunts de cop, un per poema, un per llibre, alguns de bibliografia.
  • D'apunts, en vaig escriure una vintena de nous cada any fins al 2012. De l'Onze de Setembre del 12 fins a l'octubre del 19 em vaig dedicar a l'Assemblea i la independència: vaig escriure sols 9 apunts aleshores, un per any. Del novembre del 2019 al setembre del 2020 em vaig proposar escriure almenys un apunt per mes. A l'octubre de 2020, enmig de la pandèmia de covid, vaig pensar que en podia fer un per setmana: n'he publicat 76 en 79 setmanes.
  • Ara mateix, el blog consta d'uns 350 apunts: la majoria corresponen a bibliografia --i soc conscient i vaig constatar a la taula rodona que té mancances clamoroses-- i a poemes, però també hi ha altres menes d'apunts: 
  • Publicar en un entorn digital permet fer coses que no podries fer en un llibre. La més important és poder ampliar i revisar constantment els apunts: compto 21 apunts nous i 101 apunts revisats aquest any, des del gener (alguns, més d'un cop). Apadrina un poema ha produït, pel cap baix, 36 revisions d'apunts fins ara, una per comentari --sovint, alguna més, perquè els comentaris obren noves perspectives també sobre altres poemes.
  • Faig cerques sistemàtiques: una cerca booleana amb Google un cop per setmana, una combinació de cerques avançades per twitter cada dia que puc, i m'arriben al correu alertes programades, un altre mecanisme detector de primícies. Alguns resultats: la localització d'unes traduccions que Gabriel Ferrater va fer al francès l'any 1940 de poemes de Federico García Lorca, que són al Harry Ransom Center de la Universitat de Texas; els dos préstecs que també el 1941 va fer a la llibreria Shakespeare & Co. de París (la poesia completa de T. S. Eliot i un llibre sobre Hart Crane, tots dos en anglès, naturalment).
  • El blog acumula 300.000 visites. D'acord amb els informes d'analítica web, són visites "llargues", d'uns quants minuts de mitjana. El compte de twitter @eblanes em serveix per informar-me, per difondre els nous apunts i per ajudar a escampar les novetats sobre Gabriel Ferrater.

De l'esquerra a la dreta, un servidor, Lluïsa Julià, Lluís Quintanta, Carlota Casas i Enric Sullà


--


 

Comparteix Un fres de móres negres

Creative Commons License
Un fres de móres negres es publica
sota una llicència Creative Commons 2.5

Add to Technorati Favorites