¬¬¬¬¬
"Núria Perpinyà i Jaume Subirana comenten poemes de Gabriel Ferrater", col·loqui al Xalet Negre de Sant Cugat del Vallès, 14 de juny de 2022
Era el darrer acte aquest d'aquest curs tan intens que ha organitzat l'Associació Gabriel Ferrater de Sant Cugat del Vallès per l'Any Ferrater. El va presentar breument Miquel Santaeulàlia. En vaig prendre notes, sense tenir present que l'acte era filmat --són una associació com cal: sistemàtics, és clar! Volia fer-ne un apunt, que no sabia com acabar d'enfocar, quan l'altre dia el meu exprofessor Enric Sullà, amb qui aquell dia vaig tenir la sort d'enraonar una bona estona, va enviar-me la llista dels 19 actes que han programat fins ara, des del gener. He assistit a 3 d'aquests actes i n'he recuperat 2 en vídeo. Ja tinc feina aquest estiu.
Núria Perpinyà va obrir la seva intervenció amb unes paraules de record per Joan Manuel Pérez i Pinya. Va apuntar que enguany no s'han comentat gaire els poemes de guerra i de postguerra de Gabriel Ferrater, tampoc els poemes intel·lectuals. Ens hem fixat més aviat en els poemes amorosos i existencials. Amb Jaume Subirana van optar per concentrar-se, en aquest col·loqui, en alguns dels seus poemes sobre literatura, sobretot en els que ensenyen com es construeix un poema. Hi ha molta literatura dins dels poemes de Ferrater, la qual li serveix també per no ser romàntic, per posar distància.
La lectura conjunta de Perpinyà i Subirana va ser molt cordial, d'una gran sintonia entre tots dos, amb mirades complementàries, no sempre coincidents en el detall, sempre exuberants, sense competir, entre la murrieria de Perpinyà i l'entusiasme de Subirana. El gremi ferraterià, com va destacar Subirana, gaudeix més de les seves afinitats que no pugna per les seves discrepàncies, en contrast amb els gremis lectors d'altres grans autors. Consigno les observacions de Perpinyà i Subirana a l'apunt sobre cada poema:
--
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada