El projecte Apadrina un poema, un spin off de crítica literària

¬¬¬¬¬ 

Taula rodona sobre el projecte Apadrina un poema, amb Enric Blanes, Carlota Casas, Lluïsa Julià, Lluís Quintana i Enric Sullà, a Sant Cugat del Vallès, sala d'audiovisuals del Monestir de Sant Cugat, 5 de maig de 2022

Vam fer aquesta taula rodona sense saber que el mateix dijous, no sé si al vespre, havia mort Joan Manuel Pérez i Pinya. Hi ha un comentari seu, sobre "Non tu corpus eras", en el projecte Apadrina un poema. Pels seus coneixements, i pel seu entusiasme pel projecte, hauria pogut intervenir a la taula rodona amb tota solvència, fent-hi aportacions interessants i esmolades. Precisament vam esmentar-lo per la seva exhaustiva bibliografia ferrateriana. Vam saber a la nit que havia mort, quan ja érem a casa. L'Associació Gabriel Ferrater ha publicat un text en memòria seva.

L'acte va començar amb unes paraules de presentació de Joan Tres, i una intervenció brevíssima de benvinguda de la tinenta d'alcaldia de Cultura Esther Madrona (que veig que sempre fa costat als actes de l'Associació Gabriel Ferrater de Sant Cugat). La primera intervenció de la taula va correspondre a Enric Sullà, que és la persona que ha concebut la iniciativa d'Apadrina un poema i hi ha esmerçat moltíssimes hores i esforços. Va ser la introducció idònia: poder conèixer la visió des de dins. Va explicar l'origen del projecte, la tria del nom --l'encert del concepte d'apadrinar el poema--, la seva articulació pràctica, la conveniència de convidar tots els autors personalment, la voluntat de fer divulgació, d'acostar Ferrater al públic lector. Apadrina un poema, que publicarà al voltant d'un centenar de comentaris, d'acord amb les seves previsions, passarà ara a publicar un comentari per setmana. És possible que n'acabi sortint un llibre.

Carlota Casas va recordar que la primera persona que la va portar a llegir Gabriel Ferrater va ser la professora Maria Campillo, que era present a la sala. Va acabar dedicant la seva tesi a Ferrater i després també a Gil de Biedma. És autora d'una de les obres fonamentals de la bibliografia ferrateriana: Gabriel Ferrater i Jaime Gil de Biedma, poetes de la consciència (Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2015, 295 pàg.). Va defensar que els alumnes llegeixin poesia: "si poden llegir poesia, ho poden llegir tot". Des del punt de vista de Casas, Ferrater no s'acaba mai, sempre et proposa coses noves. És la seva experiència, confirmada en el seu comentari de "Sabers" dins Apadrina un poema, uns versos plens de capes de sentits, que et porten també a altres poemes, que a la vegada et duen cap a més poemes.

Sullà anava presentant els participants de la taula rodona. Va destacar, de Lluís Quintana, l'estat de la qüestió sobre Gabriel Ferrater que va preparar dins el llibre Panorama crític de la literatura catalana. Quintana va exposar, com a detall significatiu, que la planificació inicial del capítol sobre Ferrater en aquell llibre col·lectiu preveia un capítol més curt que no va ser finalment. Hi van acabar assignant més pàgines, és a dir, va guanyar importància, atesa l'alta estima per Ferrater entre els lectors, en detriment de l'opinió acadèmica. Dins Apadrina un poema, Quintana va triar per escriure el seu comentari una sèrie de poemes que resultava que ja havien estat seleccionats i assignats a altres autors. Va optar per "Caragol".

Lluïsa Julià és l'autora de la biografia de referència sobre Maria Mercè Marçal. En aquest sentit, considera que la biografia de Jordi Amat i el llarg pròleg de Marina Porras a la seva antologia Donar nous als nens mantenen encara aquella tendència, com un pòsit, cap a l'admiració de Ferrater sense sentit crític. Es pregunta com tracta Ferrater les dones. Veu que li dona veu, a la dona, en els textos entre cometes dels diàlegs de la secció 4 de Les dones i els dies i en algun altre poema, com ara "Cambra de la tardor". Ferrater és modern, s'allunya de seguida de l'actitud de poemes com "Il gran rifiuto", que va descartar. Constata que fa una aproximació realista a la literatura escrita per dones, no li interessen altres models. Es fixa també en la poca presència de dones en els seus escrits (l'única excepció és Caterina Albert, i encara), es fixa en el seu oblit de Clementina Arderiu --no coincideix amb les posicions defensades per Núria Perpinyà a la seva sessió del gener al curs Gabriel Ferrater: l'excés de la intel·ligència. El comentari de Julià encara no s'ha publicat al web d'Apadrina un poema. 

Vaig tancar jo mateix la roda d'intervencions, d'uns deu minuts cadascuna. Vaig dir algunes de les coses que havia pensat dir però de manera desordenada. Per tant, aprofitaré l'apunt per transcriure el que hauria volgut dir. Començo per la valoració d'Apadrina un poema. Com a lector de Ferrater, és un estímul constant, que segueixo setmana a setmana: començo llegint el poema, llegeixo el comentari atentament, torno al poema, torno al comentari, obro l'apunt del blog sobre el poema, torno al poema, torno al comentari, poso l'apunt al dia... Aquest exercici pot durar mitja hora en els casos més simples, hores en les aportacions que em resulten més atractives. Sovint em descobreixen qualitats i matisos del poema que m'havien passat inadvertits. Com a comunicació digital, Apadrina un poema és un encert: unes pàgines web lleugeres, llegibles a qualsevol dispositiu, amb un límit de llargada dels comentaris que obliga els autors a anar al gra; el to, l'enfocament metodològic, l'èmfasi en un aspecte o altre són plurals, amb un nivell de qualitat mínim sostingut. Apadrina un poema ens proporciona moltes mirades noves, diferents, sobre Gabriel Ferrater, que qüestionen i enriqueixen la nostra visió. Sens dubte, és una de les iniciatives més fructíferes de l'Any Ferrater.

***

De pas, recapitulo algunes informacions bàsiques que vaig explicar sobre Un fres de móres negres a la taula rodona, ja que era la causa que en formés part; també em serviran per respondre preguntes que em fan aquests dies:

• El meu punt de partida era constatar que normalment, en actes com el de dijous, el meu lloc és a la sala, no entre els ponents. Els qui m'havien precedit en el torn de paraula eren professors i professores, de la universitat o l'educació secundària, mentre que jo soc merament un lector --com tots ells són lectors-- amb una vida professional fora de l'acadèmia, l'edició i la docència. Les mores són una fruita silvestre.
• Llegeixo Gabriel Ferrater des dels 19 anys. No me l'acabo. M'és una font de plaer estètic i intel·lectual sempre fresc i incitant. La meva memòria és pèssima per poder recitar poemes de Les dones i els dies (no arriba més enllà de dos o tres versos), però és bona per fer-me present qualsevol text de Ferrater que sigui pertinent davant de qualsevol lectura o qualsevol circumstància. Llegeixo altres autors, és clar, i altres matèries a part de la literatura --algú s'ha pensat que sols llegia Ferrater!
• Vaig estrenar el blog Un fres de móres negres el 22 de maig de 2009 publicant en un sol dia una part de les meves notes particulars sobre Ferrater: 151 apunts de cop, un per poema, un per llibre, alguns de bibliografia.
• D'apunts, en vaig escriure una vintena de nous cada any fins al 2012. De l'Onze de Setembre del 12 fins a l'octubre del 19 em vaig dedicar a l'Assemblea i la independència: vaig escriure sols 9 apunts aleshores, un per any. Del novembre del 2019 al setembre del 2020 em vaig proposar escriure almenys un apunt per mes. A l'octubre de 2020, enmig de la pandèmia de covid, vaig pensar que en podia fer un per setmana: n'he publicat 76 en 79 setmanes.
• Ara mateix, el blog consta d'uns 350 apunts: la majoria corresponen a bibliografia --i soc conscient i vaig constatar a la taula rodona que té mancances clamoroses-- i a poemes, però també hi ha altres menes d'apunts: 
• una presentació, 
• un assaig del 2010 --que crec que encara s'aguanta-- sobre la lectura en el paradigma 2.0, 
• un índex de noms de tots els llibres de Ferrater (amb unes dues mil cinc-centes entrades), 
• un recull de frases que li atribueixen, 
• una llista dels poemes cantats o recitats (amb enllaços), 
• "troballes" de textos (els afegits sobre Shakespeare a la Historia universal de la literatura d'Erwin Laaths; la primera entrevista que li fa Baltasar Porcel, que estava mig oblidada i ara ens ha recuperat Marina Porras; una carta de Ferrater al director de Serra d'Or a propòsit de la publicació de les traduccions de Cavafis fetes per Carles Riba, etc.), 
• apunts sobre actes als quals assisteixo (per exemple, sobre la inauguració de l'Any Ferrater o la taula rodona de la setmana anterior a la mateixa sala del Monestir de Sant Cugat; sobre l'espectacle Fil de memòria, de Pere Arquillué; sobre el "Poema inacabat" portat a escena; sobre la ruta literària Gabriel Ferrater a Reus, etc.)
• Publicar en un entorn digital permet fer coses que no podries fer en un llibre. La més important és poder ampliar i revisar constantment els apunts: compto 21 apunts nous i 101 apunts revisats aquest any, des del gener (alguns, més d'un cop). Apadrina un poema ha produït, pel cap baix, 36 revisions d'apunts fins ara, una per comentari --sovint, alguna més, perquè els comentaris obren noves perspectives també sobre altres poemes.
• Faig cerques sistemàtiques: una cerca booleana amb Google un cop per setmana, una combinació de cerques avançades per twitter cada dia que puc, i m'arriben al correu alertes programades, un altre mecanisme detector de primícies. Alguns resultats: la localització d'unes traduccions que Gabriel Ferrater va fer al francès l'any 1940 de poemes de Federico García Lorca, que són al Harry Ransom Center de la Universitat de Texas; els dos préstecs que també el 1941 va fer a la llibreria Shakespeare & Co. de París (la poesia completa de T. S. Eliot i un llibre sobre Hart Crane, tots dos en anglès, naturalment).
• El blog acumula 300.000 visites. D'acord amb els informes d'analítica web, són visites "llargues", d'uns quants minuts de mitjana. El compte de twitter @eblanes em serveix per informar-me, per difondre els nous apunts i per ajudar a escampar les novetats sobre Gabriel Ferrater.

De l'esquerra a la dreta, un servidor, Lluïsa Julià, Lluís Quintanta, Carlota Casas i Enric Sullà

--