dimecres, 30 de desembre de 2015

Riera2015

¬¬¬¬¬

Recordant Gil de Biedma a l'Arts Santa Mònica, taula rodona moderada per Carme Riera, amb Carlota Casas, Francesc Parcerisas, Pere Rovira i Àlex Susanna. Canal Arts Santa Mònica a YouTube, 12 de novembre de 2015, 75:09.

El 12 de novembre de 2015, en commemoració dels 25 anys de la mort de Jaime Gil de Biedma, la Institució de les Lletres Catalanes va organitzar, al Centre d'Arts Santa Mònica, una excel·lent taula rodona, moderada per Carme Riera, amb Carlota Casas, Francesc Parcerisas, Pere Rovira i Àlex Susanna, i inicial presentació de Laura Borràs. Sílvia Comas hi canta quatre poemes: "Canción de aniversario", abans de la taula rodona, i, després, "Peeping Tom", "T'introduire dans mon histoire", i, de José Agustín Goytisolo, "Bolero para Jaime Gil de Biedma". Comas tanca la seva intervenció recitant "De vita beata".

Recomano el vídeo sencer. Les referències a Gabriel Ferrater ocupen una part notable de les intervencions:
  • 16:25 - 35:15: Quina va ser la influència de Ferrater en Gil de Biedma? Les respostes de Rovira i Casas són rellevants; els records i la reflexió de Susanna, molt importants per entendre la relació entre els dos poetes. Francesc Parcerisas destaca també l'admiració de Ferrater per Gil de Biedma.
  • 42:20 - 43:15: Com Ferrater i Gil de Biedma monopolitzaven la conversa.
  • 50:00 - 59:20: Per què van escriure tan poc?, es pregunta Pere Rovira. Per què van deixar d'escriure poesia?
Hi ha dos detalls que em criden l'atenció:
  • Carme Riera apunta la importància de Manuel Machado per a Jaime Gil de Biedma, menystingut per tothom durant molts anys, reivindicat en primer lloc per Gabriel Ferrater (Pere Rovira esmenta el seu excel·lent article, inclòs a Papers, cartes, paraules i a Escritores en tres lenguas)... Riera recorda que Ferrater li havia recomanat a l'Helena Valentí que fes la tesi sobre Manuel Machado.
  • A Francesc Parcerisas, Gabriel Ferrater li va recomanar, si volia escriure, que llegís dos poetes: Jaime Gil de Biedma i Vicent Andrés Estellés.


--

divendres, 25 de desembre de 2015

Pérez1997

¬¬¬¬¬

Pérez, Oriol."La problemàtica de l'artista en la societat: una aproximació a la teoria de l'art de Gabriel Ferrater", pàg. 285-291 [ponència llegida en el simposi que va tenir lloc a Barcelona el 22 i 23 de maig de 1997], dins Oller, Dolors, i Subirana, Jaume, ed. Gabriel Ferrater, 'in memoriam'. Barcelona: Proa, 2001, 410 pàg.

Ponència primeta que té dues virtuts. La primera és que Oriol Pérez destaca la conferència de Gabriel Ferrater "¿A dónde miran los pintores?", de l'any 1954, recuperada per Laureà Bonet i inclosa com a article a Cartes a l'Helena. És un text essencial, i Pérez hi assigna una finalitat de debat estètic semblant a la dels textos del T. S. Eliot de The Use of Poetry and the Use of Criticism, i el situa breument dins de les reflexions de l'època sobre art i societat. La segona virtut de la ponència és la citació d'un poema de José María Valverde en record de Ferrater.


José María Valverde, "Gabriel Ferrater" (Ser de palabras y otros poemas, 1976)

"Mi horizonte se me ha cerrado"
un día dejaste caer
de pasada, como excusándote
por mostrar tan poco interés
hacia todas las trascendencias
y todo lo que fuera fe.
Sin embargo, lo desmentías
con tu manera de querer
a tanta gente, sobre todo
si era sencilla y sin doblez,
o, como un niño, enamorándote
de una mujer y otra mujer.
Pero un demonio de intelecto
no te dejó de poseer;
la acedia, al fondo, decretaba
el fin de tanta estupidez:
lo aplazaste en vano unos años
haciendo versos –del revés
volviste ese guante, tirándolo-:
en vano quisiste también
vivir de un buen amor dichoso,
como la luz sobre el papel:
al fin, te diste a la lingüística,
peor alcohol que el de beber,
destripando el pobre juguete
en que consiste nuestro ser.
Yo llevaba tiempo muy lejos
cuando al fin se cumplió tu ley
y acabaste contigo mismo:
ya no hablamos más, pero sé
que aquella charla intermitente,
cortada, no se puede haber
acabado, y queda en el aire,
mensaje y clave de cuanto es,
y se hará un lenguaje más claro
para que hablemos otra vez.

--

dissabte, 5 de desembre de 2015

Terry2004

¬¬¬¬¬

Terry, Arthur, "Translator's preface", pàg. 10-13, dins Ferrater, Gabriel. Women and Days, Terry, Arthur, trad. Todmorden, Lancs (Regne Unit): Arc Publications, col·lecció "Visible Poets", núm. 13, 2004, 96 pàg.

Arthur Terry va morir al gener de 2004, quan Arc Publications estava a punt d'enviar-li les proves de la seva traducció d'una part dels poemes de Les dones i els dies. El prefaci que havia escrit, tres pàgines i mitja, torna a ser una lectura de primer ordre de Gabriel Ferrater --en un llibre imprescindible, inclòs dins d'una col·lecció bilingüe brillant, per la intel·ligent introducció de Seamus Heaney, i perquè la traducció de Terry (publicada amb l'original al costat) i la seva tria i ordenació dels poemes mostren també una lectura crítica profunda de Ferrater.

El prefaci de Terry comença amb un paràgraf biogràfic, escrit amb nervi, en què esmenta l'interès de Ferrater per les matemàtiques i la lingüística. Explica a continuació la revelació que va tenir el 1962, quan Serra d'Or li va demanar que ressenyés els dos primers llibres de Ferrater: un poeta que semblava lligat al realisme social, però no assumia una veu pública, i que capturava com ningú la pulsió de la societat catalana des de la Guerra Civil, per la seva traça a dibuixar la situació general per mitjà de l'observació detallada de la seva experiència personal.

Terry veu Ferrater com un poeta amb un extraordinari domini de les possibilitats de la seva llengua i que té continguts i maneres afins al corrent general de la poesia de la Gran Bretanya i els Estats Units, proper a Hardy, Frost i Auden. Reconeix la seva afinitat com a traductor amb la poesia de Ferrater i amb el bon sentit de les seves afirmacions sobre el que és la poesia (tradueix un breu fragment del conegut text autobiogràfic de Da nuces pueris). Creu que fem curt anomenant-lo poeta de l'experiència: "el que realment el distingeix és la seva intenció persistent de mostrar com l'experiència mateixa és constantment reelaborada pel nostre pensament, i com aquest procés impregna el sentit d'una vida individual" (pàg. 11). Com Hardy, la seva actitud moral no depèn de cap gran sistema de creences, sinó que brolla, a l'hora d'escriure, de la vida mateix, de la intuïció que les percepcions superficials de vida que se'ns manifesten de cop podrien traslladar-se íntegres als poemes.

Terry recorda que va llegir les seves primeres traduccions al Belfast Writing Group, on hi havia poetes i crítics excel·lents (Philip Hobsbaum, Michael Longley, James Simmons, Derek Mahon i Seamus Heaney), i que els seus consells el van acompanyar sempre més en la traducció de Ferrater. Apunta que el català és molt consonàntic, en contrast amb l'italià o el castellà, i que això l'acosta a l'anglès, i que no costa traslladar els decasíl·labs de Les dones i els dies en pentàmetres anglesos, mentre que els poemes de vers curt exigeixen al traductor mantenir sobretot l'estructura de sentit. Destaca també la importància que Ferrater dóna al seu fons, més aviat que a la forma, i l'energia sintètica amb què les seves metàfores --no alienes al surrealisme-- canvien el to i la profunditat del poema. Terry va procurar donar a la seva traducció un to de conversa oral, una veu pròpia que fos diferent dels tons de conversa de Hardy, Auden i Frost.

Terry tradueix 28 poemes, ordenats amb deliberació: "In memoriam", "Petita guerra", "Lliçó d'història", "Atra mater", "Le grand soir", "El lleopard", "Floral", "Temps enrere", "By natural piety", "Cambra de la tardor", "Fi del món", "Ídols", "Boira", "Solstici", "Si puc", "Tres llimones", "El lector", "A l'inrevés", "La mala missió", "Un pas insegur", "Però non mi destar", "Paisatge amb figures", "Octubre", "Diumenge", "Començaments", "Maîtresse de poète", "Teseu", "Oci".

Criden l'atenció tres detalls de la selecció de Terry:

  • Comença amb "In memoriam", i el fa seguir de tres poemes de guerra
  • Hi inclou "Començaments", un poema no inclòs a Les dones i els dies
  • En detriment de "Teseu", prefereix acabar el llibre amb "Oci", un poema de reconciliació amb el món --que no s'hauria de llegir deslligat de "Noies"

Damunt la xemeneia de ca la meva filla, a Stoke-on-Trent, llibres que ens hem regalat
No havia pogut encarregar la traducció de Terry a Barcelona, perquè Arc Publications és una editorial menuda.
La meva filla me'l va aconseguir a Stoke-on-Trent, a la Webberley's Bookshop

 --
 

Comparteix Un fres de móres negres

Creative Commons License
Un fres de móres negres es publica
sota una llicència Creative Commons 2.5

Add to Technorati Favorites