dilluns, 31 d’octubre de 2011

Ibáñez1997

¬¬¬¬¬

Ibáñez, Jordi. "Gabriel Ferrater, crític d'art: valor i vigència d'una mirada diferent a l'art contemporani", pàg. 207-234 [ponència llegida en el simposi que va tenir lloc a Barcelona el 22 i 23 de maig de 1997], dins Oller, Dolors, i Subirana, Jaume, ed. Gabriel Ferrater, 'in memoriam'. Barcelona: Proa, 2001, 410 pàg.

Suggestiva ponència, que valora críticament l'activitat de Gabriel Ferrater en relació amb el seu interès per l'art, una activitat que tindria lloc entre el 1951 i el 1959 --només hi ha dos escrits que siguin posteriors, circumstancials i prescindibles, de presentació d'exposicions, inclosos igualment a Sobre pintura. La dedicació a la pintura es plasma en els principals articles publicats a Laye, entre el 1951 i el 1954; en la substitució de José Milicua al Diari de Barcelona els anys 1954 i 1955; en la història de la pintura que preparava per a Seix Barral, entre els anys 1954 i 1959, i en el capítol titulat "The Wise Hand" de la novel·la Un cuerpo, o dos, escrita amb Josep Maria de Martín cap al 1951, un dels primers escrits de Ferrater sobre pintura (Laureà Bonet ha provat que el capítol en qüestió va ser escrit per Ferrater). L'interès per l'art hauria començat, d'acord amb el que diu Joan Ferraté al pròleg de Sobre pintura, el 1947, arran d'una visita a El Prado.

Per què es va deixar d'interessar per la pintura?, en algun moment entre el 1957 i el 1959, es pregunta Ibàñez (pàg. 209). No se'n coneixen pas les raons biogràfiques, i, doncs, podem imaginar que hi prevalen les raons intel·lectuals. Aquesta hipòtesi d'Ibáñez té dos punts. En primer lloc, Ferrater "va prendre un partit com a crític d'art que a finals dels | cinquanta ja es podrà considerar com a 'equivocat' o 'perdedor' segons les tendències dominants tant en la crítica com en el mercat de l'art de llavors ençà." (pàg. 209-210). En segon lloc, "Ferrater se sent interessat en la pintura per una sèrie de motius que, quan hagin madurat, li permetran accedir a la poesia tot acomplint un veritable canvi de pell. Quan Ferrater s'adoni que en la pintura no és possible d'aconseguir allò que sí que li funciona en la poesia, aleshores senzillament deixarà de preocupar-se per les arts plàstiques i abandonarà en silenci les posicions que defensava, les quals ara, sense grans canvis, passaran a integrar-se al seu mínim però sòlid ideari poètic." (pàg. 210). L'interès per la pintura fa que Ferrater arribi a l'escriptura de la seva poesia, postula Ibáñez, amb una clarividència estètica que altrament potser no hauria tingut.

Ibáñez destaca que Ferrater ignori el grup Dau al Set i l'informalisme (pàg. 212), que sorgeixen precisament quan ell s'interessa per la pintura. No s'ocupa de Cuixart, Tàpies, Ponç ni figures encara en actiu com Miró i Dalí; no esmenta Pollock i es desentén de l'avantguarda posterior al cubisme, i defensa artistes "literalment desapareguts del mapa", com Maria Girona, Ramon, Rogent, Josep Maria de Martín. Ferrater associa abstracció i decorativisme (pág. 213-4). Jordi Ibáñez analitza en detall el cas exemplar de l'anàlisi de Ferrater sobre el Guernica, d'una "bellesa crítica enlluernadora" (pàg. 214-7), però amb incongruències que l'incapacitarien per veure el quadre: el traeix, d'acord amb Ibáñez, el criticisme formalista i immanentista, i el desborda la pintura contemporània que no beu explícitament de Cézanne. Creu que Ferrater era conscient d'escriure a contracorrent (pàg. 217).

Seguint Ibáñez, hi hauria quatre idees que li dificultarien a Ferrater l'apreciació crítica de l'art contemporani: [1] l'antihistoricisme; [2] l'oposició a la intrumentalització i politització de l'art i als "abusos espiritualistes que, dins del mateix moviment modernista, es cometen amb la fórmula de l'art per l'art i amb tota la trama d'esoterisme, teosofia i misticisme que recorre totes les avantguardes artístiques i literàries des del simbolisme, tot proporcionant sovint un fonament fal·laç a la insubstancialitat de moltes obres" (pàg. 219); [3] l'atac a l'expressionisme, i [4] la voluntat d'incrementar els elements ordenadors. La idea d'Ibáñez no és banal: el col·lapse teòric com a crític d'art posa Ferrater en disponibilitat intel·lectual per a la poesia (pág. 221-2) --com la crisi sentimental tantes vegades recordada, o com la lectura de Shakespeare. Ferrater "va mirar cap a la seva poesia, que ve a ser com el revelat en positiu de les seves idees en negatiu sobre pintura: coses convertides en formes, en lloc de formes convertides en coses." (pàg. 234).

--
 

Comparteix Un fres de móres negres

Creative Commons License
Un fres de móres negres es publica
sota una llicència Creative Commons 2.5

Add to Technorati Favorites