diumenge, 22 de maig del 2011

Rics del que donem

¬¬¬¬¬

Ara fa un any havia fet ja balanç d'Un fres de móres negres, i vaig pensar que aquest 22 de maig de 2011, segon aniversari del bloc, podia ser el moment idoni per tornar-hi. L'experiència continua sent satisfactòria. Quan torno a llegir l'enumeració de 2010 del que m'havia donat el bloc, constato que la puc subscriure i que m'ha continuat fent pensar més, i llegir més en general, i també Ferrater. Sobretot, m'ha fet conèixer persones que no hauria pogut conèixer pas abans, o almenys m'hi ha posat en contacte.

Respecte al que us havia donat el bloc, l'any passat Quim Roig va observar-me amb saviesa que la cultura és un procés de donar i rebre. Seguint doncs el seu consell, m'he plantejat d'aprofitar la lectura, per feina, de Web Analytics: An Hour A Day, d'Avinash Kaushik, un expert de referència en la comprensió del que fem en navegar per internet i el que fan en visitar els nostres webs i blocs i perfils a les xarxes socials.

Què és el que podríem saber sobre les visites d'aquest bloc i el seguiment del meu compte a Twitter? M'arriscaré a encetar una primera llista de reflexions i de dades, sense donar l'apunt per tancat, amb la intenció que puguin tenir alguna utilitat per a altres blocaires i twittaires.


Observacions sobre dos anys de visites a Un fres de móres negres
  • Per saber què passa al bloc, utilitzo Google Analytics des del primer dia, una eina magnífica, gratuïta, prou fàcil d'incorporar a qualsevol web (en el bloc, només cal afegir un codi identificador al final del codi HTML de la plantilla).
  • Blogger --propietat de Google-- ha incorporat una pestanya titulada Estadístiques al seu tauler de control, que té la virtut d'oferir unes poques bones dades a qualsevol dels seus usuaris. No té punt de comparació amb l'eina anterior, però m'ha proporcionat un enginy útil a la columna esquerra: hi he afegit una llista dels deu apunts més visitats, que pot orientar algú, i una llista dels tres apunts més visitats la darrera setmana, que em confirma si els nous apunts es consulten, gràcies a la difusió per Twitter, o si sorgeix algun interès sobtat per algun poema --que a vegades m'ha portat a ampliar l'apunt corresponent.
  • Seguint Avinash Kaushik, em vaig plantejar un objectiu respecte al bloc: atès que Un fres de móres negres conté prou informació rellevant sobre Gabriel Ferrater, m'agradaria que aparegués entre els deu primers resultats del cercador Google en escriure el nom i cognom del poeta. La primera vegada que vaig comprovar-ho, el bloc figurava a l'onzena pàgina de resultats, és a dir, entre el resultat 101è i el 110è. Avui apareix com a 45è resultat, si bé ha arribat a aparèixer a la primera pàgina, just després d'haver-ne publicat un nou apunt --la disputa de posicions a Google és duríssima.
  • El bloc ha sumat, en dos anys, 17.976 pàgines vistes, amb 5.713 visitants, poc més de 4 minuts i mig de navegació mitjana, poc més de 3 pàgines per visita, amb un 55% de visites noves i un 52% de taxa de rebot (aquest percentatge acostuma a ser alt als blocs, sobretot si la pàgina inicial presenta uns quants apunts seguits: la taxa de rebot indica la gent que arriba a un web i l'abandona sense passar per més pàgines). Fa un any hi havia 8.372 pàgines vistes,de 2.533 visitants, amb 3 pàgines de mitjana per visita i 4 minuts i mig de navegació.
    • Els 4 minuts i mig de la visita mitjana s'han de considerar un gran èxit, d'acord amb un estudi de Chao Liu per a Microsoft Research (resumit per Jakob Nielsen en el seu article "How long do users stay on web pages?").
  • Apuntem més dades, enllà de la comparació amb l'any anterior. El 60% utilitza els navegadors Firefox i Chrome. La majoria tenen el navegador configurat en català. Hi ha 631 visitants que han consultat el bloc més de 25 vegades. 2.754 visites han consultat almenys un parell de pàgines --cal tenir en compte que Un fres de móres negres presenta a la seva pàgina inicial els sis darrers apunts. El 40% de les visites prové de Google; el 8%, de Blogger; el 7%, de Twitter. El bloc obé moltes visites a partir de cerques de Google consistents en el nom i el cognom del poeta i el títol del poema; a vegades, combinen només el cognom i el títol, o consisteixen només en el títol; el 6% de les cerques es relacionen amb el nom del bloc.
  • He escrit 23 apunts més, n'he revisat 44 i n'he encetat 7 que ja estaven creats (apareixien en blanc, eren poemes sense cap anotació publicada).
  • Sense arribar a fer-ne l'anàlisi estadística, l'observació de la llista de visites indica que en reben tots els apunts sobre poemes i llibres, tot i haver estat creats un mateix dia de maig. Anem d'un màxim de 351 d'"In memoriam" a un mínim de 8 de "Les generacions", amb la mediana en les 35 visites de "Dits", i el primer i el tercer quartils en les 69 de "Metrònom" i les 20 de "Kensington". És la teoria de la cua llarga, que ens diu que a internet o en un web pesa molt el conjunt, molt més que els webs o pàgines de gran èxit relatiu.

Observacions sobre el compte de Twitter @eblanes
  • L'activitat a Twitter es pot controlar amb una eina com Klout, que em dóna una puntuació global de 32 i em considera un activista, avui (abans em considerava un explorador: no és que hagi pujat de categoria sinó que afinen més en la seva categorització). Klout em diu que arribo a 138 persones (tot i tenir 358 seguidors). He rebut 117 retuits, de 40 persones, i 34 mencions, per 1.359 tuits. Les gràfiques de Klout indiquen que les meves dades baixen de pressa perquè aquestes darreres setmanes he llegit força i he tingut molta feina; he estat poc actiu a Twitter.
  • Les dades de Twitter de fa un any eren 238 tuits, 149 seguidors, seguiment de 354 persones, aparició a 9 llistes, 16 retuits rebuts.
  • Ara segueixo 797 comptes, organitzats en 16 llistes. Figuro a 33 llistes, i segueixen les meves llistes 77 persones.
Apunt revisat el 12 de setembre de 2011

--

diumenge, 8 de maig del 2011

Pessarrodona2011

¬¬¬¬¬


Pessarrodona, Marta; Bonet, Eduard, i Moix, Ana María. Taula rodona sobre Gabriel Ferrater, divendres 29 d'abril de 2011, 20.00 h. Biblioteca Central Gabriel Ferrater (Sant Cugat del Vallès)

Les notes en què es basa aquest apunt, que vaig prendre en tornar a casa, tracten de donar compte de tot el que van dir els tres ponents que em resultava més o menys nou respecte a Ferrater, en comparació amb conferències anteriors o llibres seus.

Marta Pessarrodona va actuar a la pràctica de moderadora de la taula rodona. Va dona primer la paraula a Eduard Bonet, que va fer una intervenció breu i ben travada, amb la idea central que la figura de Ferrater s'ha empetitit a còpia d'insistir que només era un poeta, de recordar-nos a tort i a dret que era un alcohòlic, un diletant de la matemàtica, darrerament per la insistència en la relació amb el seu germà Joan [potser pensava en un article de Jordi Amat publicat no feia gaire a La Vanguardia]. Va defensar, repetint la tesi del seu gran llibre sobre Ferrater, que era un home de cultura integral, totalment al dia dels avenços de l'àlgebra i la filosofia analítica, i que aquesta seva faceta científica i lògica va desembocar finalment, amb plena coherència, en l'interès per la lingüística. Bonet considera que som un país que no paeix bé la grandesa d'algunes persones d'intel·ligència brillant, com la de Ferrater. Va lloar el municipi de Sant Cugat pel respecte que mostra cap a Ferrater donant-li el seu nom a la seva biblioteca central --on va tenir lloc l'acte.

Ana María Moix va fer una intervenció amb quatre records mal explicats, més aviat desinflada. Va esmentar la gauche divine, la capacitat d'aprendre molt més amb les converses amb Jaime Gil, Carlos Barral i Gabriel Ferrater que no a l'execrable universitat de l'època. Amb l'ajuda de Marta Pessarrodona, van recordar que, els darrers anys, Ferrater només havia llegit tres novel·les --al marge de les seves feines editorials--, que eren Julia, de la mateixa Moix; Reivindicación del conde Don Julián, de Juan Goytisolo, i, per instigació de Pessarrodona, La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda, que el va emocionar. La novel·la de la jove Moix li va agradar, trencant la seva creença que el novel·lista d'interès havia de tenir almenys 40 anys, i la va fer publicar a Seix Barral. Li va recomanar de totes maneres que, si no tenia ganes d'escriure més, que tingués un fill i l'eduqués, que era molt més difícil.

Marta Pessarrodona va referir-se a la seva conferència anterior i als darrers llibres que havia escrit, entre els quals hi ha França 1939. Va recordar el pare de Ferrater, com el van perseguir a la postguerra, com va ser un pèssim empresari, tot i que havia tingut la idea --que la família no li havia deixat tirar endavant-- de comprar tot el litoral de Salou. Va dir que cada vegada veu més marcat per l'exili Gabriel Ferrater, i va explicar, a tall d'exemple, que no volia sortir mai fora, a l'estranger, com Mercè Rodoreda. Tot i això, van arribar a anar a París, amb l'Esther Tusquets i el seu marit d'aleshores.

Ferrater ja no escrivia poesia quan el va conèixer, i és qui li va donar a llegir Doris Lessing. Va coincidir amb Eduard Bonet que, sobre Ferrater, abunda massa la xafarderia de poc nivell, com l'article de Jordi Amat al diari, ja esmentat, o el famós F., de Justo Navarro, que li va agrair la seva ajuda, com molts altres, i no li va arribar a fer cap pregunta, tot i haver-s'hi ofert. TV3 ha tractat Ferrater fatal --maltracta els grans autors, els deconstrueix, diu.

Ferrater, va explicar Pessarrodona, tenia l'habit de matinar, vivia amb poques coses, amb 200 llibres i prou. Li havien arribat fins i tot a tallar la llum del pis de Sant Cugat sense que se'n preocupés, continuava treballant. Va ser una persona sempre independent, generosa, competent, que Joan Coromines, arran de la lectura dels articles de Serra d'Or, aplegats sota l'epígraf comú "De causis linguae", havia cridat perquè hi col·laborés. Era un autor rigorós, que estripava molt. una persona humil, amb capacitat pedagògica, que li deia que "les matemàtiques, no te les han ensenyades bé". Va ser un intel·lectual de risc, el darrer que hi ha hagut al país.

Responent les preguntes del públic, Marta Pessarrodona aclareix que no té drets sobre l'obra de Ferrater, que són en poder dels marmessors, que no sap quan publicaran les promeses obres completes de Ferrater. Va considerar que no hi ha prou cura sobre el llegat de Ferrater. La sorprèn que ni tan sols s'hagi difós l'extraordinari pròleg de Seamus Heaney a la traducció anglesa d'Arthur Terry, Women and Days. Però destaca les aportacions d'Eduard Bonet i de Jordi Julià.

A la taula rodona, hi havia d'assistir també Esther Tusquets, que estava malalta. N'acabava de llegir les Confesiones de una editora poco mentirosa (Barcelona: RqueR editorial, 2005, 198 pàg.), un llibre lleuger, sentimental, amb els seus records d’editora de Lumen, amb molta informació de primera mà pel seu contacte amb nombrosos autors, sobretot en castellà. El capítol 19, “Recuerdos muy personales del encierro en Montserrat”, pàg. 139-146., conté algunes referències a Gabriel Ferrater. Tusquets explica que anava consternat d’una banda a l’altra, preguntant-se què feia enmig d’aquella insensatesa i amoïnat pel que li diria la Marta Pessarrodona –a qui es veu que havia recriminat l’interès per la política moltíssimes vegades. Recorda també un viatge que van fer a París amb la Marta Pessarrodona i el Gabriel Ferrater i el seu marit Esteban, en què va trobar Ferrater fatigat, escèptic.

Entre el públic assistent a la taula rodona de Sant Cugat hi havia Carmen Rojo, l'antiga propietària d'El Mesón.

Al final de la taula rodona, la Maite i jo ens vam acostar a saludar els ponents. Vam poder felicitar Eduard Bonet pel seu llibre i enraonar-hi una mica. Va comentar-nos que el suïcidi de Ferrater havia provocat una reacció insòlita d'irritació. Després va arribar el poc afortunat llibre de Servià.

Foto de Pep Tugues

--
 

Comparteix Un fres de móres negres

Creative Commons License
Un fres de móres negres es publica
sota una llicència Creative Commons 2.5

Add to Technorati Favorites