Oroval2023

¬¬¬¬¬ 

"Josep Maria Oroval ens parla de William Shakespeare", setena de les conferències del cicle Poetes de Ferrater, organitzat per l'Associació Gabriel Ferrater de Sant Cugat del Vallès a l'Ateneu Santcugatenc, 7 de febrer de 2023

Miquel Santaeulàlia fa una presentació brevíssima de Josep Maria Oroval, com a vell conegut dels assistents --és el president de l'Associació Shakespeare de Catalunya. Oroval fa una estupenda conferència, concentrada en Shakespeare, però il·luminant Ferrater. Esmenta d'entrada tres coincidències casuals entre Gabriel Ferrater i William Shakespeare: comencen a escriure poesia quan ja són grans, tenen un èxit immediat i tenen un origen provincià. Quan Shakespeare arriba a Londres, hi ha un grupet d'autors, els university wits, que han estudiat a Oxford i Cambridge i menyspreen a tothom. Valoren Marlowe però menyspreen Shakespeare, perquè comença la seva carrera fent d'actor. Ferrater arriba a Barcelona i es fa amb el grup que escriu en català (Riba, Foix, Vinyoli, Leveroni...), més grans que ell. El grup amb qui contacta que escriu en castellà procedeix de la burgesia industrial de Barcelona, són joves, propers familiarment al poder polític i econòmic, concentrats en un incipient màrqueting generacional; Ferrater procedeix d'una burgesia comercial agrària de Reus, a més a més d'una família arruïnada i que ha perdut la guerra, represaliada mitjançant les exaccions del tribunal de responsabilitats polítiques.

Oroval esmenta l'origen de l'interès de Ferrater per Shakespeare, explicat per José María Valverde, reiterat a les dues entrevistes de Baltasar Porcel, a la de Federico Campbell i a la de Lluís Pasqual --hi ha un apunt d'aquest blog que conté la primera entrevista de Porcel, que no va ser inclosa a Papers, cartes, paraules. Esmenta, dels seus escrits, "El enigma de la personalidad de Shakespeare", un article publicat al níumero de Destino que commemorava els 400 anys del naixement de Shakespeare, i els afegits a la traducció de la Història de la literatura universal d'Erwin Laaths, a més de la traducció dels dos primers actes de Coriolà. Oroval veu paral·lelismes amb Shakespeare al llarg de tota la seva obra.

Hi ha en Shakespeare i Ferrater unes coincidències substancials. Coincideixen a pensar que la poesia és el més important que fan a la seva vida. Tots dos són molt innovadors en el llenguatge. Fan una obra inclusiva, que dona els diferents punts de vista de cada situació, amb personatges molt humanitzats --Oroval destaca que a El mercader de Venècia Shakespeare dona veu a Antonio, el mercader cristià, i a Shylock, de manera prou diferent que Marlowe a El jueu de Malta, i a Enric V el rei es disfressa la nit abans de la batalla i parla amb els soldats, que qüestionen que el rei i els nobles els hagin enviat a la guerra per motius poc clars. Entre història i literatura, el que compta és la literatura: Shakespeare aprofita les cròniques i altres fonts, per fer obres completament noves (la història és un pretext). Tenen present el pas del temps, en dos aspectes: el conflicte de generacions, ben manifest a El rei Lear, i la confrontació de joventut i vellesa (cita un afegit de Laaths: "Pocas obras literarias expresan el asco ante la senilidad con el despiadado vigor de Henry IV, que, en cierto modo, es un 'ejemplo' de cómo la vejez devora a la juventud."). Donen veu a la dona: de forma inaudita a l'època de Shakespeare, quan les nenes no estudiaven ni les dones tenien gairebé drets. Tots dos posen punt final a la seva obra de manera conscient: Shakespeare, amb The tempest, que cobreix molts temes que havia tractat al llarg de la seva obra.

Pel que fa a Ferrater, la nota final de Da nuces pueris, la seva poètica, i la cura que té per recollir tota la seva poesia a Les dones i els dies són un principi i un final que fan evident el seu propòsit de ser reconegut com a poeta pels seus coetanis i per les generacions futures. En vida, Shakespeare i Ferrater sols publiquen la seva poesia. Josep Maria Oroval recorda com Salvador Oliva ha explicat molt bé el canvi de dicció de Gabriel Ferrater dins la poesia catalana: com modernitza el llenguatge i amplia l'aspecte temàtic. El músic Joan Artigas llegeix "Boira", que li serveix a Oroval per posar en relleu tot el treball lingüístic del poema. Ferrater també és inclusiu, dona molts punts de vista, oposats; no pren posició: Oroval recorda la presentació que es conserva del "Poema inacabat", i en cita unes frases, que jo allargo aquí (pàg. 29-30 de l'edició del Poema inacabat que va preparar Jordi Cornudella el 2003, amb presentació transcrita per Oriol Ponsatí, per a la Diputació de Barcelona): 

Els prego que jutgin davant de cada idea o opinió que el poema manifesti, si no hi ha la idea o l'opinió contrària que la segueixi o la precedeixi perquè (això em sembla que és una llei general de tot escriptor) a | mi no m'interessa precisament expressar... Vull dir: ja he deixat molt enrere l'edat en què a un li interessa expressar les idees o les opinions de les quals participa. A mi, m'interessa molt més expressar les idees o les opinions que sóc capaç d'imaginar bé; és a dir, de les quals crec que en puc donar la coherència i l'enquadament dins d'una mentalitat.

Els personatges dels seus poemes són persones que ha conegut. Davant del dilema d'història o literatura, Ferrater tria també la literatura. Si convé, la història, la canvia: per exemple, la família Ferraté torna de l'exili el 1942 però els bombardejos contra Bordeus, on mor l'Oliva, sòn del 1943-44. Ferrater també dona veu a les dones: Rosamaria Bruguera llegeix "Neu", "Noies", "Kensington"; Oroval recorda "Cambra de la tardor". Finalment, "Teseu" és el poema que recull els grans temes de la seva obra, el pas del temps, la por (tema central d'"In memoriam"), l'oblit, la memòria, les dones --última paraula del poema i del llibre, que tanca la seva poesia, com va fer Shakespeare a The tempest.

El cicle Poetes de Ferrater va començar amb l'Any Ferrater, i segueix el 2023:

• Josep Maria Fulquet, sobre Robert Lowell, 4 de febrer de 2022
• Francesc Gómez, sobre Ausiàs March, 1 de març
• Josep Maria Jaumà, sobre Robert Frost i Robert Graves, 5 d'abril
• Marcel Riera, sobre W. H. Auden, 3 de maig
• Miquel Edo, sobre Cesare Pavese, 7 de juny
• Jordi Ibáñez, sobre Bertolt Brecht, 4 d'octubre
• Ricard Ripoll, sobre Charles Baudelaire, 1 de desembre
• Josep Maria Oroval, sobre William Shakespeare, 7 de febrer de 2023
• Eduard Vilella, sobre Chrétien de Troyes, 7 de març de 2023

--
Apunt revisat el 14 de març de 2024