dimarts, 14 de març del 2023

Ibáñez2022C

¬¬¬¬¬ 

"Jordi Ibáñez ens parla de Bertolt Brecht", sisena de les conferències del cicle Poetes de Ferrater, organitzat per l'Associació Gabriel Ferrater de Sant Cugat del Vallès a l'Ateneu Santcugatenc, 4 d'octubre de 2022 

Miquel Santaeulàlia presenta breument Jordi Ibàñez com un escriptor prolífic, autor d'assaigs i de poesia, i professor d'Estètica i Filosofia a la Universitat Pompeu Fabra. Ibáñez explica que l'ocasió li va semblar idònia, quan Enric Sullà li va fer la proposta d'aquesta conferència: tenia ganes de rellegir Brecht i acabava d'enllestir un llibre sobre Ferrater i la política --que es va publicar al cap de poc de la conferència. (Aquest apunt es titula Ibáñez2022C perquè és la tercera aportació de Jordi Ibáñez de l'any 2022 de la qual prenc notes al blog, si bé va ser de fet la segona, ja que és anterior a la publicació del llibre Gabriel Ferrater i la política i posterior a la seva contribució al curs Gabriel Ferrater: l'excés de la intel·ligència.)

Hi ha tres referències a Brecht en textos de Ferrater, diu Ibáñez. Les dues primeres indiquen que el descobriment de la poesia de Brecht li va resultar revulsiu:

  • La nota que tancava Da nuces pueris, just després de la referència a la branca de la poesia anglesa a l'ombra de la qual escriu: "Però Bert Brecht és qui primer em va dir que la poesia es pot estar de molts luxes.".
  • El text autobiogràfic, en tercera persona, que trobem a Papers, cartes, paraules, pàg. 20, que s'havia publicat pòstumament en el número de Serra d'Or del juny de 1972: "Brecht el va decantar, suggerint-li la possibilitat d'escriure avui com escrivia La Fontaine, amb ironia i sense hipnotisme.".
  • Una referència dins de la carta informe sobre Dashiel Hammett, de l'any 1966, escrita a Jaime Salinas, que diu cap al final: "Mi hermano está entusiasmado con Torres Naharro. Dice que es tan bueno como Brecht y del mismo modo, y tiene ganas de decirlo." (Papers, cartes, paraules, pàg 467).

(Hi ha més referències a Brecht als llibres que s'han anat publicant amb textos i testimonis de Gabriel Ferrater. Em sorprèn que Ibáñez no esmentés almenys tres qüestions que considero notables:

  • La idea brechtiana de distanciació, que trobem als apunts de Joan Alegret de la conferència sobre Josep Carner i a la transcripció de l'enregistrament perdut de la conferència sobre J. V. Foix (Curs de literatura catalana contemporània, pàg. 20 i 220), també al pròleg del Nabí (Sobre literatura, pàg. 13), i en un afegit de Ferrater de la seva traducció de la Historia de literatura universal de Fritz Martini (copiat en un apunt d'aquest blog). Aquest afegit tanca ara, des de final del 2023, els textos de Ferrater dins els seus Papers sobre literatura, editats per Jordi Cornudella.
  • La reforma mètrica que representa Brecht en alemany, que Ferrater considera homòloga a la de Pound en anglès, i a la de Foix en català (Curs de literatura catalana contemporània, pàg. 226), i la reforma estilística de Brecht, equivalent a la de Josep Pla (Curs, pàg. 345).
  • La provocadora resposta a una enquesta sobre poesia social, publicada l'any 1962 a Serra d'Or: "En el nostre segle només trobo dos poetes polítics de gran estil: W. B. Yeats, que era un home de dreta, i Bertolt Brecht, que en els seus bons moments parlava com un pillet antisocial, innocent de tota distinció de dretes i esquerres." (Papers, cartes, paraules, pàg. 495).)

Jordi Ibáñez recorda que hi va haver un moment que Bertolt Brecht ocupava el nostre imaginari literari. Recomana l'article "Ascensión y caída de Brecht en Barcelona", de Pablo Ley.

Ferrater detestava les ideologies i la poesia polititzada, mentre que Brecht era un escriptor comunista. Ara: el 1926 ja havia fet una certa distinció entre la seva poesia, de caràcter més aviat privat, i el seu teatre, de caràcter públic. Ibáñez afegeix que el marxisme distingeix entre ideologia i ciència. La ideologia són les creences; la ciència són les condicions materials. Brecht s'oposava en aquest sentit al que anomena l'art de tendència, l'art ideològic, que intenta exaltar el públic. Pretén en aquest sentit fer entendre les raons dels drames socials, perquè el públic sigui capaç de pensar per si mateix. Aquesta distinció, també l'aplica, en certa manera, Gabriel Ferrater, quan diu que no li interessen les idees ideològiques (diferents de les idees matemàtiques, per exemple). 

Ibáñez llegeix i comenta els tres poemes que Ferrater va traduir de Brecht, i fins i tot completa una d'aquestes traduccions, que va deixar inacabada. Els temes són molt ferraterians, amb una mirada des de fora, analítica. No són dels poemes fàcils de Brecht, sinò dels difícils: són densos. Són poemes eròtics, no són polítics. No és el Brecht que acostumem a llegir. Ibáñez es pregunta quina edició de Brecht devia llegir Ferrater. Si fem cas de l'evocació de Jaime Salinas al Simposi de 1997, es podia tractar de Hundert Gedichte 1918-1950 (pàg. 402). -- Hi ha de fet un quart poema, breu, de Brecht traduït per Ferrater, inclòs a les pàgines finals de la seva traducció El estructuralismo, l'assaig de Manfred Bierwisch sobre l'estructuralisme lingüístic.

Ibáñez acaba la conferència llegint tres poemes més de Brecht, famosos, traduïts per Feliu Formosa: "Contra la seducció", "Certament, visc en uns temps molt foscos" i "Canvi de roda".


El cicle Poetes de Ferrater va començar amb l'Any Ferrater, i segueix el 2023:

--

Apunt revisat el 14 de març de 2024

Etiquetes: ,

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)
 

Comparteix Un fres de móres negres

Creative Commons License
Un fres de móres negres es publica
sota una llicència Creative Commons 2.5

Add to Technorati Favorites