¬¬¬¬¬
"Miquel Edo ens parla de Cesare Pavese", quarta de les conferències del cicle Poetes de Ferrater, organitzat per l'Associació Gabriel Ferrater de Sant Cugat del Vallès a l'Ateneu Santcugatenc, 7 de juny de 2022
Enric Sullà introdueix la sessió. Recorda l'interès de Gabriel Ferrater per la poesia i també per la prosa de Cesare Pavese. Presenta Miquel Edo, professor de la Facultat de Traducció i Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona, especialitzat en la traducció de l'italià al català, traductor ell mateix, editor de dos dels volums de l'edició crítica de Salvador Espriu, autor de nombrosos articles i ressenyes de traduccions.
La qualitat de l'àudio de la intervenció de Miquel Edo és deficient alguns minuts, cap al principi (t'obliga a fer de tant en tant pauses per acabar d'entendre què diu). Comença presentant breument Cesare Pavese. Esmenta precedents de l'interès de la relació de Pavese i Ferrater: destaca l'article d'Enric Balaguer; també els de Montserrat Corretger i Jaume Vallcorba. Xavier Macià, Núria Perpinyà i Jordi Julià citen sovint Pavese en els seus estudis crítics. Edo considera que Pavese va ser per a Ferrater una confirmació, més aviat que un influx. Dona per segur, pels testimonis, que el coneixia d'abans almenys d'escriure Menja't una cama i Teoria dels cossos. Constata una certa efervescència pavesiana aquells anys, coincidint amb una relativa relaxació de la censura. Biogràficament, coincideixen en el suïcidi, fet que en part ha marcat la recepció literària de tots dos. Pavese va publicar en vida Lavorare stanca, i pòstumament va aparèixer el recull, més breu i amb una veu diferent, pessimista, Verrà la morte e avrà i tuoi occhi.
Edo, seguint Pere Gimferrer, creu que hi ha uns quants malentesos ferraterians. El primer és que Les dones i els dies és poesia narrativa. Ho és "In memoriam", però hi predominen els poemes no narratius, de reflexió sobre el temps, de narrativitat qüestionable. A Pavese li passa el mateix, pel primer poema, "I mari dei sud", de Lavorare stanca. Jordi Cornudella i Jordi Julià han trobat un ritme pavesià, anapèstic, als poemes "Les generacions" i "Les mosques d'octubre", un ritme que predomina a Lavorare stanca, però Ferrater no l'arriba a mantenir ni a tots els versos d'aquests dos poemes, potser perquè li resultava massa marcat, monòton, si bé al seu article sobre mètrica, recollit dins Sobre el llenguatge, es refereix al ritme anapèstic de Pavese.
Ferrater va dir a Narcís Comadira i a Jaume Vallcorba que "Cambra de la tardor" s'inspirava en "Dopo", de Pavese. Tots dos poemes coincideixen a reflexionar sobre els records i a contraposar diferents temps. Però en general, als poemes de Pavese hi ha més paisatge, si bé és un paisatge molt treballat artísticament, més aviat poc realista. La seva poesia és quasi petrarquista, en el gust per repetir els mots clau, de tornar-hi centrípetament, mentre que Ferrater desplega més la imaginació i el seu vocabulari, amb una certa tendència centrífuga, diu Edo, i també és més irònic. Coincideixen també en el to col·loquial però estilitzat, sobri. Als poemes de Ferrater hi ha una gran presència del jo; al Pavese de Lavorare stanca, hi predomina l'experiència en tercera persona. No són en principi ni simbolistes ni fan poesia social. Però coincideixen en l'ús de metàfores, personificacions, la fal·làcia patètica, el correlat objectiu, el recurs al llenguatge abstracte. "El ponent excessiu" seria proper al paisatgisme de Pavese, si bé Ferrater acostuma a ser menys tremendista. El poema "La platja" es podria relacionar amb "Dones apassionades", un poema del Pavese que evoca records ancestrals.
Al torn de preguntes, Enric Sullà recorda les classes de Gabriel Ferrater, i en concret algun comentari sobere el ritme monòton, de sonsònia, de Pavese, que no l'acabava de convèncer. Narcís Comadira ha difós també aquesta opinió, diu Edo, a la vegada que recorda que s'ha de ser valent per escriure amb aquest ritme, tan diferent dels ritmes habituals de la literatura italiana. Sullà també ha recordat que José Agustín Goytisolo havia traduït Cesare Pavese, i ha postulat que Gabriel Ferrater en devia estar al cas. Edo destaca la importància de Pavese per a molts autors catalans, alguns dels quals el van traduir: Parcerisas, Formosa, Saladrigas, Porcel, Capmany, Susanna... També creu que els poetes de la generació de Ferrater no van aconseguir desempallegar-se del tot de l'estètica simbolista.
El cicle Poetes de Ferrater va començar amb l'Any Ferrater, i segueix el 2023:
- Josep Maria Fulquet, sobre Robert Lowell, 4 de febrer de 2022
- Francesc Gómez, sobre Ausiàs March, 1 de març
- Josep Maria Jaumà, sobre Robert Frost i Robert Graves, 5 d'abril
- Marcel Riera, sobre W. H. Auden, 3 de maig
- Miquel Edo, sobre Cesare Pavese, 7 de juny
- Jordi Ibáñez, sobre Bertolt Brecht, 4 d'octubre
- Ricard Ripoll, sobre Charles Baudelaire, 1 de desembre
- Josep Maria Oroval, sobre William Shakespeare, 7 de febrer de 2023
- Eduard Vilella, sobre Chrétien de Troyes, 7 de març de 2023
Apunt revisat el 14 de març de 2024
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada