¬¬¬¬¬
Dyakonova, Xènia. "«También son hombres», un cas d’alquímia. Metamorfosi d’un poema de Benn en mans de Ferrater", dins Veus baixes: Paper de versos i lletres, núm. 6, monogràfic II Studia digitalia in memoriam Gabriel Ferrater, novembre de 2022, pàg. 454-9
Aquest article és una petita meravella. Xènia Dyakonova comença elogiant la qualitat de la traducció al castellà que Gabriel Ferrater va fer de dotze poesies de Gottfried Benn, ja que hi aconsegueix preservar alguna cosa essencial, arrelada en el llenguatge, de l'original. Es van publicar l'any 1957 a la revista Papeles de Son Armadans. No sabia que "Das sind doch Menschen" ("También son hombres") era una poesia aleshores ben recent, escrita per Benn l'any 1954 --Caterina Calafat havia escrit un article sobre aquests poemes traduïts de Benn, però s'havia concentrat en els que provenien del llibre Morgue, de l'any 1912. A mi la traducció de Ferrater em recorda molt el to dels poemes de Da nuces pueris, i el motiu de l'observació del cambrer em fa pensar en "Mecànica terrestre".
Dyakonova constata que les altres traduccions del poema que ha pogut llegir discrepen de la traducció de Ferrater en la segona estrofa. Per això va demanar-li una traducció literal a Marta Pera. L'article reprodueix la traducció de Ferrater i la traducció de Pera; també dona enllaços a l'original i a altres traduccions. L'original i la majoria de traduccions es concentren en els homes de negocis de la taula reservada, amb el cambrer gairebé com a contrapunt social i fent un paper que és poc més que un element de l'escenari. La traducció de Ferrater dona protagonisme al cambrer --tant de protagonisme que jo sempre havia interpretat que el "també són homes" es referia als cambrers. Havia llegit el poema com si el narrador es fixés, del començament al final, en aquell cambrer. I si la reflexió es referia a un plural, era el dels cambrers en general, les persones que ens envolten i en qui no parem atenció. Aquell "oficio" del vers 10 es referia a servir taules etc. També afavoria la interpretació meva que el narrador utilitzés formes impersonals per designar-se i fins i tot la primera persona del plural ("piensa uno" al primer vers; "Ya ves", vers 7; "esto no lo sabemos, ni podemos", vers 22). Qui segués a la taula reservada m'era quasi indiferent. De fet, la taula està amagada; el narrador no la veu, precisa l'original.
El que és incontestable és que Ferrater adapta l'original d'una manera notable, i en sorgeix un poema traduït molt afí a la seva poesia. És una observació valuosa. L'article de Xènia Dyakonova acaba amb una aportació de lectura de José Mateo.
--
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada