Taula rodona Gabriel Ferrater: l'amic i el poeta

¬¬¬¬¬ 

Taula rodona Gabriel Ferrater: l'amic i el poeta, amb Eduard Bonet, Marta Pessarrodona i Jordi Cornudella, a Barcelona, sala d'actes d'ESADE, 15 de març de 2022

Aquest vespre ha tingut lloc un dels actes que, d'aquí a final d'any, quan haurà acabat el centenari, ens hauran acostat potser més al Gabriel Ferrater apassionat per la ciència, la lògica, la filosofia analítica, les matemàtiques. Eduard Bonet és professor emèrit d'ESADE, matemàtic, amic de Ferrater. L'acompanyaven en aquesta taula rodona Marta Pessarrodona i Jordi Cornudella. Hi faltava Salvador Oliva, que no hi ha pogut assistir. L'acte ha començat amb la lectura, amb veu en off, dels primers versos d'"In memoriam" i la presentació del director general d'ESADE, Koldo Echebarria.

La conversa entre Bonet, Pessarrodona i Cornudella ha anat fluint, amb una certa vivacitat, i de manera prou equilibrada entre tots tres, amb un to amical constant. Han coincidit a destacar, de Gabriel Ferrater, la ironia, la intel·ligència admirable i sense vanitat, la capacitat de penetració amb rigor i fondària dins qualsevol matèria que l'interessés, el despreniment, la llibertat personal, la vocació com a professor. Bonet ens ha recordat una frase que Ferrater li deia: "Per ser intel·ligent, se n'ha de voler ser". Hi ha d'haver esforç, perserverança, dedicació per arribar a un resultat intel·lectual. El va moure sempre la seva passió intel·lectual, no el seu present material. No el va preocupar mai convertir el seu coneixement en una carrera professional. Marta Pessarrodona ha citat una frase de Paco Porrúa, el primer editor de Gabriel García Márquez: "El lector que t'entendrà és el que neix quan tu escrius". Eduard Bonet ha explicat l'interès de Ferrater per la cultura científica, que considerava el fonament de tota cultura sòlida. Bonet va publicar un llibre de lectura ineludible per comprendre el pensament de Ferrater: Gabriel Ferrater i Robert Musil, entre les ciències i les lletres. Marta Pessarrodona ha apuntat avui, en un moment del diàleg, que una fórmula matemàtica, en la mentalitat de Ferrater, era com una frase, i Eduard Bonet ha ampliat la idea: frase i fórmula, totes dues articulades amb estructures de signes, amb regles internes estrictes, totes dues destinades a escrutar la realitat. L'observació em fa pensar que la seva aproximació a la lingüística és científica, contrària a les posicions dels mestretites, atents sobretot a fer llistes i consignar excepcions, desorientats pel que ell anomenava "trivialitats sense estructura".

N'han explicat detalls biogràfics. Marta Pessarrodona ha recordat com la llei franquista de responsabilitat civil va perjudicar el seu pare, que va patir la incautació d'una bona part del patrimoni familiar --ho havia explicat al seu llibre França 1939: La literatura catalana a l'exili, i avui ha afegit que ho creien tots tres germans. L'escolarització tardana i la falta de convalidacions d'estudis entre França i Espanya van fer que Gabriel Ferrater fes l'examen d'estat als 25 anys, després de tres anys i mig de servei militar, sense haver pogut optar a fer milícies universitàries (el cas de Gil de Biedma). El seu germà Joan, en canvi, dos anys més jove, va tornar de l'exili als 15 anys, va anar a un internat i va poder encarrilar els estudis acadèmics. Jordi Cornudella ha apuntat que es conserva un treball escolar de Gabriel Ferrater, del 1946, sobre Pascal i la història de les matemàtiques. Es va matricular de Ciències Exactes, i va seguir els cursos des de Reus, on treballava a l'empresa familiar. Assistia als seminaris de doctorat de matemàtiques. Era un home independent, també incòmode, que sovint molestava: als seixanta, per exemple, el van convidar a anar a Cuba, quan hi anaven tots els intel·lecutals, i no va acceptar --també devia tenir informació de primera mà del seu germà, que hi havia fet de professor. Antoni Comas, gran amic de Ferrater, ja s'havia preocupat que impartís, fora del programa acadèmic i abans de llicenciar-se, les conferències que ara s'apleguen dins el llibre Curs de literatura catalana contemporània (i va encarregar que s'enregistressin). Va insistir-li que havia d'acabar la llicenciatura --Marta Pessarrodona ha recordat que l'havia acompanyat a fer els darrers exàmens. Comas va aconseguir contractar-lo a l'Autònoma, a Sant Cugat, aprofitant que les universitats autònomes, creades a finals dels anys seixanta, tenien llibertat de contractació. 

La part final de l'acte ha consistit en la lectura d'alguns poemes de Les dones i els dies. Jordi Cornudella ha llegit "Joc", i l'ha comentat breument, en la línia de la seva sessió al curs Gabriel Ferrater: l'excés de la intel·ligència (Institut d'Humanitats de Barcelona, gener-febrer de 2022). Ha apuntat que l'escena de "Signe" es refereix a una posició sexual que proven els amants: a ella li resulta nova, a ell li porta records. Eduard Bonet ha mostrat un exemplar de la primera edició i un de la segona d'Espais de probabilitat finits, escrit en intensa col·laboració amb Gabriel Ferrater, a partir d'uns apunts passats a ciclostil pels alumnes d'ESADE --amb un esperit cordial que es donava amb naturalitat al centre de formació empresarial i que s'ha alegrat que encara perduri. Marta Pessarrodona ha llegit el poema que li va dedicar, "Midsommarnatt", evocant una nit de Sant Joan a Barcelona, quan encara es feien fogueres a l'Eixample (van ser en una a Bailén amb Diputació, ha dit), i al port, i la rèplica que ella va escriure, "Nit trista de Sant Joan", enfadada --ha explicat que s'hi enfadava tot sovint i que tornava amb ell al cap de tres dies. L'acte ha acabat amb la veu en off de Salvador Oliva, que havia enregistrat la lectura d'"Esparver". No hi ha hagut torn obert de paraules. -- M'he rescabalat de no haver assistit, ara fa tres setmanes, a una taula rodona, a Girona, amb Salvador Oliva, Marta Pessarrodona, Jordi Cornudella i els joves poetes Maria Callís i Jaume Coll Mariné. 

--
Apunt revisat el 24 de març de 2022