¬¬¬¬¬
Ferrater, Gabriel. Donar nous als nens: Antologia. Porras, Marina, ed. Barcelona: Comanegra, març de 2022, 398 pàg.
L'antologia Donar nous als nens que ha preparat Marina Porras mereix tenir molts lectors per tres raons. L'extens pròleg de Porras --de què em vaig ocupar en un apunt escrit fa quatre dies-- és un retrat introductori de Ferrater consistent, de to sostingut, que funciona perfectament com a narració i fa venir ganes de llegir l'antologia sencera. La idea del llibre és un encert, una aportació suculenta a l'Any Gabriel Ferrater: compleix la seva funció fonamental, que és posar novament a l'abast dels lectors el pensament de Ferrater, sobretot a l'abast de moltes persones que no han trobat mai a les llibreries Sobre el llenguatge, Sobre pintura, Cartes a l'Helena, Escritores en tres lenguas, descatalogats de fa anys. La tria no era senzilla, perquè, a part dels llibres de poesia, els textos de Ferrater recuperats pòstumament sumen unes dues mil pàgines. Amb el llibre acabat de llegir sencer, ressegueixo l'índex: els textos són molt representatius i mostren a la vegada un Ferrater complex, atractiu, coherent --dono el detall del contingut al final d'aquest apunt. Un altre encert de l'antologia és l'extensió de les peces, que deixa fluir el pensament de Ferrater i produeix al lector la sensació que no queda saciat, que vol llegir més. Finalment, el llibre mateix té un gruix mesurat, es deixa portar amunt i avall; com a objecte és agradable, fa de bon de llegir. El títol Donar nous als nens m'entusiasma.
Anem al moll de l'os, l'antologia. El postfaci de Da nuces pueris és un text idoni per començar, que sembla que es torni quasi ineludible just darrere del pròleg de Porras. Els sis autors catalans de la primera secció, presentats en ordre cronològic, March, Maragall, Carner, Riba, Foix, Pla, compten per a Ferrater. Són ben presents a la seva obra poètica (també Maragall, a través de Riba). Els textos són d'origen i to variat, tots brillants; és especialment feliç la idea de recuperar la carta al professor Nims sobre March i també la carta que li va escriure a J. V. Foix arran de la publicació d'Onze Nadals i un cap d'any (massa poc conegudes). Tornats a llegir els textos, un cop més, hi veig detalls que no m'havien cridat prou l'atenció fins ara. Per exemple, aquesta conjectura: "Lucreci ha de ser a la base de l'ascensió de March des de les seves obretes de rel provençal fins a les llargues obres mestres del final.". Tancar aquesta secció amb dues reflexions sociològiques molt àcides sobre la nostra cultura i sobre les seves relacions amb la política ens dibuixa Gabriel Ferrater com un intel·lectual de risc, de manera congruent amb la figura que ens ha presentat Marina Porras al pròleg.
La segona secció, "Sobre literatura (II)", consisteix també en autors que compten per a Ferrater: Shakespeare, Baudelaire, els autors de la branca de la poesia anglesa a l'ombra de la qual va provar de fer-se un racó (Hardy, Ransom, Graves, Auden), i també el trident Proust, Joyce i Kafka (tres dels millors capítols d'Escritores en tres lenguas), més Gombrowicz. Els textos triats tenen la gràcia de recuperar-nos l'entrada "Charles Baudelaire" de la Gran Enciclopèdia Catalana, de donar-nos un text sobre Kakfa prou diferent del conegut pròleg de la traducció d'El procés i d'il·luminar aspectes clau de la poesia de Ferrater. Significativament, aquesta segona secció de textos sobre literatura inclou més autors i ocupa més pàgines que la primera. Llegint-la, entenem per què Ferrater actua com a escriptor amb la mateixa ambició que aquests autors insignes, com un igual.
Les quatre seccions següents no arriben a sumar tantes pàgines com "Sobre literatura (II)". La tria de textos lingüístics i sobre pintura és sumària: dos textos, molt representatius, i amb implicacions estilístiques i estètiques. "Les gramàtiques de Pompeu Fabra" és el primer article sobre llengua que Ferrater va publicar. Representa una entrada en el camp de batalla de la lingüística imponent, molt coratjosa contra els tòpics i els partits presos, dissolvent, crítica, de vocació eminentment científica, que mostra una preparació d'altíssima categoria: havia estat capaç de fer-se càrrec de tota la producció en lingüística teòrica i de l'escola gramatical descriptivista des de començament de segle. El text sobre pintura, derivat d'una conferència que havia fet als 32 anys, té el valor de presentar la posició estètica teòrica, una reflexió sobre l'activitat artística en sentit ampli (incloent-hi l'activitat literària), que Ferrater va defensar tota la vida. Les cartes públiques són totes importants: divertida i inapel·lable la defensa de la concessió del Premi d'Honor de les Lletres Catalanes a Joan Oliver, i molt valentes la rèplica a Golo Mann a Die Zeit i la crida a la comunitat lingüística internacional perquè reaccioni davant l'expulsió d'Espanya de Joan Coromines (que li impedia prosseguir el seu treball de camp). Les cartes privades estan molt ben triades, així mateix, començant pel fet de reduir-les a dos corresponsals i donar solament, dels epistolaris, les cartes escrites per Ferrater: sis cartes a Helena Valentí, que ens mostren una intimitat crua, i aprofiten de manera excel·lent la novetat de les cartes recuperades per Jordi Cornudella al monogràfic de la revista Reduccions de l'any 2019, i tres cartes a Jaime Gil de Biedma, testimoni d'una gran amistat i de la seva confabulació poètica.
El llibre acaba esplèndidament amb totes les entrevistes publicades fins ara i una selecció de qüestionaris, és a dir, amb el Gabriel Ferrater oral i dialèctic. Responia els qüestionaris sempre de manera molt aguda, cenyint-se a la pregunta i responent-la a la contra, sovint reduint-la a l'absurd --els qüestionaris són com una traca final! D'altra banda, tenim la sort que les entrevistes que li van fer a Gabriel Ferrater són totes valuoses (no passa el mateix, per exemple, amb les entrevistes a Jaime Gil): els entrevistadors de Ferrater tenien criteri i les seves respostes eren àgils, lúcides i iconoclastes, memorables.
En resum, Donar nous als nens és una antologia molt llaminera, concentrada en l'escriptor i crític, plena de perles, que ens donen una imatge atractiva, molt solvent de Ferrater i que soprendran la majoria de lectors. Aquestes nous són una aportació magnífica a l'Any Ferrater. Cal felicitar Marina Porras i l'editorial Comanegra. Espero que Donar nous als nens es llegeixi tant i sigui tan influent com l'edició de Cornudella de les conferències de la Universitat de Barcelona, el Curs de literatura catalana contemporània. I que tots plegats, en el moment de publicar aquest apunt, gaudeixin d'una gran presentació, com aquest llibre mereix, a la Fàbrica Lehmann!
***
Contingut de l'antologia:
- Prefaci: "Vaig néixer a Reus...", 3 pàg.
- Sobre literatura (I)
- Ausiàs March, 4 pàg.
- Joan Maragall, 4 pàg.
- Josep Carner, 8 pàg.
- Carles Riba, 8 pàg.
- J. V. Foix, 5 pàg.
- Josep Pla, 7 pàg.
- Literatura i política (I i II), dos fragments de 12 i 17 pàg.
- Sobre literatura (II)
- William Shakespeare, 5 pàg.
- Charles Baudelaire, 3 pàg.
- Thomas Hardy, 10 pàg.
- Marcel Proust, 13 pàg.
- Robert Frost, 8 pàg.
- James Joyce, 11 pàg.
- Franz Kafka, 8 pàg.
- John Crowe Ransom, 6 pàg.
- Witold Gombrowicz, 4 pàg.
- Wystan Hugh Auden, 8 pàg.
- Sobre el llenguatge: "Les gramàtiques de Pompeu Fabra", 11 pàg.
- Sobre pintura: "¿A dónde miran los pintores?", 13 pàg.
- Cartes públiques
- Sobre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (Tele/Estel), 2 pàg.
- En rèplica a Golo Mann (Die Zeit), 7 pàg.
- En favor de Joan Coromines (carta a Roman Jakobson, quan Coromines va ser detingut, expulsat i vetat de tornar a Espanya), 4 pàg.
- Cartes privades
- Sis cartes a Helena Valentí, 14 pàg.
- Tres cartes a Jaime Gil de Biedma, 12 pàg.
- Entrevistes i qüestionaris
- Sombra del paraíso [resposta al qüestionari Auden], 2 pàg.
- Enquesta: la poesia social, 2 pàg.
- Qüestionari Poemes 1963, 3 pàg.
- Primera entrevista de Baltasar Porcel (Destino, 1967), 7 pàg.
- Entrevista de Roberto Ruberto, 11 pàg.
- Entrevista de Federico Campbell, 16 pàg.
- Entrevista de Lluís Pasqual, 6 pàg.
- Segona entrevista de Baltasar Porcel (Serra d'Or, 1972, publicada pòstumament), 18 pàg.
--
Apunt revisat el 13 d'abril de 2022
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada