divendres, 8 d’abril del 2022

Amat2022

¬¬¬¬¬

Amat, Jordi. Vèncer la por: Vida de Gabriel Ferrater. Barcelona: Edicions 62, abril de 2022, 383 pàg.

Acabo de llegir la biografia que Jordi Amat ha publicat sobre Gabriel Ferrater. N'escric les primeres impressions:

  • El llibre es llegeix molt bé, i compto que portarà nous lectors a Gabriel Ferrater. És atractiu, estimulant, flueix. Pot convertir-se en un dels llibres bàsics que necessita tot autor de categoria: una edició crítica solvent i a l'abast de tothom de la seva obra, que tenim amb l'edició de Les dones i els dies a cura de Jordi Cornudella; una edició acurada dels textos bàsics del seu pensament (que en part ens proporcionen ara les conferències del Curs de literatura catalana contemporània, a cura també de Cornudella, i l'antologia del seu pensament que ha publicat fa poc Marina Porras, Donar nous als nens), i una biografia canònica, que és el que pot arribar a ser el llibre de Jordi Amat.
  • Vèncer la por és una biografia sense llacunes. Cobreix tota la vida de Gabriel Ferrater d'una manera uniforme. Aprofita bé treballs anteriors, com l'imprescindible El Gabriel Ferrater de Reus, de Ramon Gomis, i recorre a molts documents inèdits importants, entre els quals destaca la correspondència amb Jill Jarrell, inclosos els primers telegrames que s'envien quan s'acaben de conèixer i estan separats, a ciutats diferents, sense viure encara junts. És la primera vegada que s'explica d'una manera força completa la seva relació amb Jill Jarrell. La narració avança sempre amb sobrietat i amb pas segur, posant ordre als fets. Aclareix també episodis importants, com ara la detenció de Ferrater, les causes de la qual havien estat controvertides. Alguns poemes de Ferrater, citats sencers, apareixen davant del lector amb nova llum.
  • És una decisió intel·ligent començar el llibre amb un capítol, "Revolució (1958-1961)", que trenca l'ordre temporal de la biografia. Aquests quatre anys van de l'escriptura dels primers poemes a l'aparició del primer llibre, Da nuces pueris. Si Gabriel Ferrater ens importa primordialment, si per damunt de tot compta, és per la seva poesia. Començar in medias res, guanyant-se l'atenció del lector, és una maniobra narrativa hàbil de Jordi Amat, un biògraf competent i experimentat. Cal remarcar, a propòsit d'aquest capítol, que la revolució a què es refereix Amat és poètica però també té valor moral: "Després d'ell res podrà tornar a ser igual." (pàg. 11). 
  • El llibre manté un to constant, equilibrat, lluny de l'hagiografia i sense prepotència ni indulgència per l'alcoholisme de Gabriel Ferrater. L'alcohol pesa molt a la seva vida, amb una intensitat que el lector intueix que és creixent i es torna dominant als darrers anys. Amat no jutja, no adopta mai un aire de superioritat com a narrador ni cau en la veneració del personatge brillant i d'intel·ligència penetrant i irrepetible. No jutja tampoc la societat ni la política ni les editorials ni les operacions culturals ni els amics: narra. Però també pren posició a vegades: "No és que vagi a contracorrent. No és un Dante sense Florència, com va poetitzar Valverde. Va absolutament per lliure i per això només pot ser un outsider, una ment prodigiosa que no li ha permès construir-se una vida d'adult convencional, perquè com a molt pot anar tirant, buscant moments per ser feliç." (pàg. 313). De fet, Amat és ben respectuós amb el lector: li dona fets, documents, és a dir, ens deixa gairebé sempre la feina d'interpretació. Crec que el llibre supera el mite Ferrater, el dissol com una posició massa primària.
  • La biografia està completament al dia sobre els treballs que s'han escrit els darrers anys sobre Gabriel Ferrater i la seva obra. Per exemple, esprem les cartes a l'Helena que van aparèixer al monogràfic de la revista Reduccions. Aprofita perfectament tota mena d'aportacions que els qui estem familiaritzats amb l'obra i la biografia de Ferrater reconeixem, paràgraf a paràgraf, sense donar referències bibliogràfiques ni notes a peu de pàgina, que haurien enfarfegat la lectura del text. No hi ha tampoc cap bibliografia. Hi ha, en canvi, un text final, una "Nota de l'autor", a les pàg. 375-383, que exposa de forma clara l'origen d'aquest treball. Jo hi veig també el bon sentit de Jordi Cornudella, com a editor que encarrega el llibre (l'any 2018) i marmessor de l'obra de Gabriel Ferrater. Finalment, el llibre conté explicacions de detall que faciliten la comprensió d'alguns poemes de Les dones i els dies --serveixen per copsar millor matisos de l'anècdota que hi ha darrere el poema i, en certa manera, poden facilitar-ne alguna interpretació. 
  • Tot i que, descomptada la "Nota de l'autor", la biografia té 373 pàgines, Jordi Amat ha fet un esforç de síntesi notabilíssim. S'ha documentat exhaustivament, ha aprofitat nombrosos testimonis, ha fet un treball de fons impressionant. Per posar dos exemples diferents, el famós episodi sobre els intents de Gabriel Ferrater perquè li concedissin el Premi Internacional dels Editors a Witold Gombrowicz s'explica perfectament, i amb matisos i tota la seva complexitat, a les pàg. 287-293 i 329-331, mentre que Josep Maria Castellet l'explicava parcialment en 17 pàgines i  Zofia Stasiakiewicz n'hi dedicava 106. La conferència que Jordi Amat va fer al Centre de Lectura de Reus al desembre de l'any passat era el resultat de moltes hores de recerca d'arxiu, per constatar, amb molt de detall, en un camp gairebé verge de bibliografia, la singularitat de Reus com a ciutat comercial i industrial en el segle XIX, una singularitat que explica la idiosincràsia de la família Ferraté-Soler i és a l'origen de la intel·ligència independent i descomunal de Gabriel Ferrater. Amat va poder donar molta informació de primera mà en aquella conferència, una informació que és latent, sense entrebancar el text, en l'orientació fonamental del capítol sobre la infantesa, l'adolescència i la joventut de Ferrater.
Jordi Amat ha construït amb Vèncer la por: Vida de Gabriel Ferrater un llibre que farà créixer, al llarg dels anys que vindran, l'estimació per Gabriel Ferrater i la seva obra --una de les fites del centenari que commemorem. Ha tractat de saber qui era Ferrater, de comprendre'l en la seva radicalitat. Ens ajudarà per sempre a preservar la figura i l'esperit de Ferrater.

***

Jaume Coll Mariné ha estat un dels primers a ressenyar el llibre, a la revista digital de crítica literària La lectora. Reconeix que Jordi Amat ha estat capaç d'escriure una biografia sobre Gabriel Ferrater que no cau en la caricatura ni la mitificació, gràcies a l'ús de fonts documentals primàries i a un to sostingut, que sap mantenir la distància. Considera que el llibre està escrit amb un estil eficient, que ajuda el lector a formar-se una imatge de Ferrater i que és d'informació completíssima –aquesta darrera apreciació és exagerada: el llibre té precisament la virtut de ser sintètic. 

Exposades amb to reticent les qualitats de Vèncer la por als dos primers i als dos darrers paràgrafs de la ressenya, els sis llargs paràgrafs centrals (el 80 % del text) plantegen una objecció de fons, que es deixa sintetitzar en aquesta frase: "Jordi Amat ha dibuixat el que per ell és Ferrater: un autor espanyol que va fer versos en català, imbricat naturalment en la cultura (espanyola) que es va fer a Barcelona durant els cinquanta i els seixanta.". Torno a fullejar el capítol tercer, "Postguerra (1947-1956)", i hi veig explicada, per utilitzar el primer exemple que Coll addueix, l'aparició de la revista Laye, inequívocament, dins l'entorn de Falange i els organismes oficials de la dictadura. Diria que Amat deixa clar que la cultura oficial única possible a la postguerra és l'espanyola i ben vinculada a la dictadura...

A mi em sembla que l'exposició que Jaume Coll Mariné esperava dins de Vèncer la por ja va aparèixer al llibre de Jordi Amat Las voces del diálogo: Poesía y política en el medio siglo, gairebé tres-centes pàgines sobre el fracassat intent d'obertura cultural que van impulsar determinats sectors de la dictadura, amb una sòlida exposició del paper de Carles Riba i de la resistència cultural mantinguda des de l'exili interior. Aquell assaig d'història cultural es reflecteix dins aquesta biografia de Gabriel Ferrater en quatre o cinc pàgines a tot estirar. Insisteixo que Vèncer la por és una biografia sintètica, destil·lada d'un treball de documentació molt extens. Personalment, el llibre em fa rumiar --tinc ganes de tornar-lo a llegir, i hi tindré present el punt de vista de Coll. No hi sé veure que Amat l'hagi escrit "per a un lector culturalment espanyol". La meva intuïció és que el Ferrater d'Amat més aviat incomodarà el marc cultural espanyol --tan aviciat encara, dècades després, d'autocomplaença. 
  • Per si algú hi té interès, vaig afegir al final de l'apunt sobre Joan Ferraté unes notes arran de la lectura de Las voces del diálogo. Em va semblar rellevant que el número extraordinari que Laye va dedicar al lliberal Ortega y Gasset acabés comportant l'expulsió de Joan Ferraté del consell de redacció de la revista, a causa del seu article (i del to general d'aquell número 23). Aquells fets ja havien estat explicats pel mateix Joan Ferraté el 1982. La revista Laye va ser tancada al número següent.
Coincidint amb el dia del centenari del naixement de Gabriel Ferrater, el 20 de maig, Narcís Comadira ha aprofitat el seu article setmanal al diari Ara, "Cent anys", per elogiar la biografia de Jordi Amat. Marina Porras ha publicat una nota que havia escrit i havia desat de sentit contrari, "El pitjor homenatge": considera Vèncer la por una oportunitat perduda. 

***

Jordi Amat es troba en plena promoció de Vèncer la por. És probable que surtin algunes entrevistes seves rellevants o vídeos de les presentacions, per entendre com ha plantejat la biografia de Gabriel Ferrater. Les primeres són aquestes:


--
Apunt revisat el 12 de juliol de 2022
Etiquetes:

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)
 

Comparteix Un fres de móres negres

Creative Commons License
Un fres de móres negres es publica
sota una llicència Creative Commons 2.5

Add to Technorati Favorites